ONP 2016/2017: SANCTA SUSANNA DE HINDEMITH (ANTONACCI-MORLOC-BRUNET;RIZZI)


Sancta Susanna ONP 2016 Anna Caterina Antonacci i Renée Morloc

Sancta Susanna ONP 2016
Anna Caterina Antonacci i Renée Morloc

El 27 de desembre vaig publicar l’apunt dedicat a la Santizza que  Elīna Garanča va cantar a l’ONP en un doble programa on s’obviava els tradicionals Pagliacci que acompanyen habitualment a l’obra mestra de Mascagni, proposant la Sancta Susanna de Paul Hindemith, una òpera que forma part d’un tríptic primerenc del compositor alemany (Hanau, 16 de novembre de 1895 – Frankfurt del Meno, 28 de desembre de 1963) juntament amb Mörder, Hoffnung der Frauen op. 12 (1921) i Das Nusch-Nuschi op. 20 (1921).

Expressionisme musical concentrat en una mica més de 20 minuts d’una partitura molt teatral que permet lluir-se sobretot a la protagonista, ja que tots els altres rols, per a contralt, són quasi anecdòtics, malgrat que la intensitat vocal de les tres protagonistes és notori en les seves intervencions i només aconsegueixen que lamentem que l’obra sigui un sospir.

Antonacci és un animal escènic que fa que quan ella està a l’escenari tota l’atenció es concentri al seu voltant i quan la partitura li regala un personatge com aquest, adaptat om un guant a les seves peculiaritats vocals i interpretatives, tinguem garantit un gaudi intens en un rol contradictori, enfrontat amb si mateix, que són aquells rols que agraden tant als artistes que necessiten de quelcom més per sortir a cantar d’alt d’un escenari que una partitura agradable. Aquesta és una partitura exigent i difícil amb el que obté un rendiment extraordinari.

Tot fa preveure una Charlotte magnífica

L’argument és una provocació en tota regla contra l’església, perquè parlar de la sexualitat femenina emprant com a interlocutora a una monja que desvarieja entre efluvis i escalfaments eròtics, entre la culpabilitat, el remordiment o el desig desaforat, en aquests breus 20 minuts d’un crescendo al·lucinant, no pot ser una altra cosa, sobretot per l’església catòlica que sempre ha mostrat la més enèrgica repulsa contra aquesta òpera, una provocació monumental. Ara bé, saber com Martone va fer-la lligar amb Cavalleria Rusticana és quelcom que m’agradaria constatar, però només us puc parlar de l’àudio.

Musicalment, l’obra estrenada l’any 1922 per tant quan Hindemith encara no tenia la trentena, ja denota el mestrívol domini del compositor, tant en el tractament orquestral, com en el talent teatral que va demostrar posteriorment amb les imprescindibles  Cardillac (1926) o Mathis der Maler (1938).

No teniu pràcticament temps de dir “no m’agrada” i no ho direu

 Paul Hindemith
SANCTA SUSANNA
òpera en un acte, llibret d’August Stramm

Susanna: Anna Caterina Antonacci
Klementia: Renée Morloc
Monge anciana: Sylvie Brunet-Grupposo
Noia: Katharina Crespo
Cavaller Jeff Esperanza

Orchestra de l’Opéra National de Paris
Director musical: Carlo Rizzi

La Bastille, París 6 de desembre de 2016

Ja vaig anunciar que apropant-se les representacions del Werther on la magnífica Antonacci ens cantarà la intensa Charlotte, us portaria aquesta òpera aquí per poder començar a vibrar amb la intensitat de la mezzosoprano italiana. Promesa acomplerta

8 thoughts on “ONP 2016/2017: SANCTA SUSANNA DE HINDEMITH (ANTONACCI-MORLOC-BRUNET;RIZZI)

  1. Una obra densa con una música hipnotizante que en algunos momentos pre-anuncia la magnífica partitura de “Mathis der Maler”. Antonacci está intensa y muy bien acompañada por el resto del reparto. Me hubiera agradado que durara unos 20′ o 30′ más, pero estoy seguro que viéndola escenificada la escasa duración importa poco.

    En realidad “Sancta Susanna”parece más apropiada para acompañar a “Suor Angelica” que a “Cavalleria rusticana”, pero el programador sabrá por qué ha confeccionado este programa doble.

    A Anna Caterina Antonacci le prueba cantar en París (“La juive”, “Les troyens”,… ). En 2009 los franceses le concedieron la “Ordre de la Lègion d’Honneur”, por méritos artísticos más que sobrados.

    M'agrada

  2. Moltes gràcies Joaquim per compartir aquesta curiosa òpera. El compositor el conec poc i l’òpera, lògicament, menys, però l’he escoltada i la música em sembla intensa i hipnòtica, insistiré. A sobre amb Antonacci que, com molt bé dius, és una Charlotte prometedora.
    Una abraçada

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s