A L’ENTORN DE LA DIRECCIÓ ESCÈNICA A LES ÒPERES WAGNER (3): LOHENGRIN A BAYREUTH
Diria que només Hans Neuenfels es va atrevir a oferir quelcom tan absurd, com radicalment diferent de la quasi totalitat de propostes presentades a Bayreuth des de 1894 a Keit Warner, quasi cent onze anys d’immobilisme, però ja sereu vosaltres qui us deixeu emportar per les imatges.
He afegit quatre propostes videogràfiques del festival: la de Götz Friedrich, la de WernerHerzog, vocalment molt fluixa però d’aclaparadora bellesa visual, la més problemàtica de Hans Neuenfels (2011) i la darrera de Yuval Sharon, quelcom difícil de pair, però vocalment interessant i musicalment esplendorosa (2018).
LOHENGRIN
1894: Cosima Wagner
1908-1909: Siegfried Wagner
1936-1937: Heinz Tietjen
1953-1954:Wolfgang Wagner
1958-1959,960,1962: Wieland Wagner
1967-1968,1971-1972: Wolfgang Wagner
1979-1982: Götz Friedrich
1987-1991,1993: Werner Herzog
1999-2003,2005: Keith Warner
2010-2015: Hans Neuenfels
2018-2019,2022: Yuval Sharon
Mare meva! Un altre d’aquells posts que requereixen una dedicació excepcional per a redactar-los. Moltíssimes gràcies. El fet que posis totes juntes les diferents produccions fa que es faci molt palesa l’evolució de les posades en escena teatrals al llarg del temps. Passen d’un realisme molt detallat i fidel al llibret a una conceptualització o simbolisme, de vegades excessiu. Sembla com si els directors d’escena creguessin que el públic està ara més capacitat que abans per a entendre la història amb pocs detalls que fan pivotar tota la història, sense necessitat de mostrar una imatge fotogràfica. És una evolució molt semblant a la que podríem trobar en la pintura i els diferents moviments, no?
És clar que no és una sorpresa, però el fet de veure-ho plasmat tan clarament gràcies al resum comparatiu m’ha fet veure-ho des d’una altra perspectiva.
Cert que, de vegades, hi ha qui es passa de frenada i malinterpreta els símbols i allò pivota per on vol, però que hi farem. Potser agafen inspiracions de surrealisme dalinià.
Gràcies Jordi, per aquest entusiasme que agraeixo perquè la feinada és enorme.L’evolució no és tan gran, sí que entre les dues primeres i les dues últimes hi ha un gran període d’un immobilisme notable.Bayreuth ha embogit darrerament, durant molts anys i vist amb la deguda distància, ha estat un festival molt poc agosarat.
I semblava que era una factoria en permanent evolució, ca!
Del naturalisme es va passar al simbolisme i expressionisme durant anys, i d’ aqui a les ratetes o la central hidroeléctrica d’ Endesa i les ales de mosca, a excepció del genial Werner Herzog com t’ ho dius, cal destacar la feina feta pels succesors de Wagner durant anys però sempre sota una mateixa visió fa que sigui inmobilista
Fins i tot el revolucionari Wieland ara es veu kitsch i no cal dir Wolfgang.
A mi no em calen ratolins o centrals elèctriques. Herzog no trenca res, però ho va fer preciós.
La reposició de la producció de Wolfgang a Praga és una curiositat, com el de Mestres Cabanes, però millor, tot i que ara no va enlloc més enllà de l’homenatge i substitució urgent a una producció de Katharina que no es va poder fer, ves a saber si va ser la que després s’havia d’estrenar al Liceu i de moment ha quedat pendent.
Joaquim, després de la gran barretada amb figures i respectuosa inclinació, amb vol de mocador brodat, tiro ara la capa a terra perquè puguis transitar per sobre d’ella. Moltes gràcies!
Mare meva! Un altre d’aquells posts que requereixen una dedicació excepcional per a redactar-los. Moltíssimes gràcies. El fet que posis totes juntes les diferents produccions fa que es faci molt palesa l’evolució de les posades en escena teatrals al llarg del temps. Passen d’un realisme molt detallat i fidel al llibret a una conceptualització o simbolisme, de vegades excessiu. Sembla com si els directors d’escena creguessin que el públic està ara més capacitat que abans per a entendre la història amb pocs detalls que fan pivotar tota la història, sense necessitat de mostrar una imatge fotogràfica. És una evolució molt semblant a la que podríem trobar en la pintura i els diferents moviments, no?
És clar que no és una sorpresa, però el fet de veure-ho plasmat tan clarament gràcies al resum comparatiu m’ha fet veure-ho des d’una altra perspectiva.
Cert que, de vegades, hi ha qui es passa de frenada i malinterpreta els símbols i allò pivota per on vol, però que hi farem. Potser agafen inspiracions de surrealisme dalinià.
Moltes gràcies Joaquim!
M'agradaM'agrada
Gràcies Jordi, per aquest entusiasme que agraeixo perquè la feinada és enorme.L’evolució no és tan gran, sí que entre les dues primeres i les dues últimes hi ha un gran període d’un immobilisme notable.Bayreuth ha embogit darrerament, durant molts anys i vist amb la deguda distància, ha estat un festival molt poc agosarat.
I semblava que era una factoria en permanent evolució, ca!
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Enlaces de febrero de 2023 | Beckmesser
Del naturalisme es va passar al simbolisme i expressionisme durant anys, i d’ aqui a les ratetes o la central hidroeléctrica d’ Endesa i les ales de mosca, a excepció del genial Werner Herzog com t’ ho dius, cal destacar la feina feta pels succesors de Wagner durant anys però sempre sota una mateixa visió fa que sigui inmobilista
M'agradaM'agrada
Fins i tot el revolucionari Wieland ara es veu kitsch i no cal dir Wolfgang.
A mi no em calen ratolins o centrals elèctriques. Herzog no trenca res, però ho va fer preciós.
La reposició de la producció de Wolfgang a Praga és una curiositat, com el de Mestres Cabanes, però millor, tot i que ara no va enlloc més enllà de l’homenatge i substitució urgent a una producció de Katharina que no es va poder fer, ves a saber si va ser la que després s’havia d’estrenar al Liceu i de moment ha quedat pendent.
M'agradaM'agrada
Joaquim, després de la gran barretada amb figures i respectuosa inclinació, amb vol de mocador brodat, tiro ara la capa a terra perquè puguis transitar per sobre d’ella. Moltes gràcies!
M'agradaM'agrada
Poc a poc, amic Artur, en queden moltes encara i no hi ha gaires més figures i filigranes a fer.
Gràcies per ser tan fidel a la proposta.
M'agradaM'agrada