IN FERNEM LAND

REFLEXIONANT A L’ENTORN DE LA DARRERE LINDA


membres de l'associació liceistes de 4at i 5è amb Juan Diego Flórez. Liceu 08/01/2012. Fotografia gentilesa de la Glòria.

La darrera representació de Linda di Chamounix va assolir un nivell altíssim. Es notava que l’obra estava més que rodada i per altre part al ser l’última, els cantants talment semblava que donaven una mica més, més distesos i potser amb ganes d’acabar arrodonint la festa que han suposat aquestes 7 representacions del primer repartiment més les tres del segon, filant encara més prim.

El Liceu per altre part ple de gom a gom, va vibrar com sabeu que vibra quan la sapiència artística de la suma de tant talent es confabulen per fer una funció rodona.

Diana Damrau i Juan Diego Flórez va oferir una interpretació sensacional, especialment ella, en un segon acte absolutament esgotador i inoblidable, rematat amb una escena de la bogeria tan intensa com gloriosa. Juan Diego Flórez va tornar a embogir a tot el teatre en acabar la seva ària, controlada i dominada amb bellesa i elegància extrema, amb aquell control de la respiració i el silenci, que ningú com ell domina, fent-lo del tot emocionant abans de rematar les darreres notes conclusives. El cant de Flórez és magnètic i catàrtic, senzillament perquè la bellesa que és capaç de crear, subjuga i rendeix a qui l’escolta.

Amb aquesta parella protagonista en absolut estat de gràcia, tothom es va apuntar a la festa abduïts per l’entusiasme i tant Sílvia Tro com Simón Orfila van imposar-se per mérits propis amb actuacions notabilíssimes i en el cas d’Orfila amb impressionant i atronadora autoritat. Tant de Simone com Spagnoli complint amb la seva coneguda professionalitat i estil, malgrat que la veu d’ambdós cantants no sigui per a mi, precisament de gaire interès.

Tot plegat una festa magnífica i propicia per què quan acabés la representació, l’Associació Liceistes de 4at i 5è pis entreguéssim el nostre guardó al millor cantant de la temporada 2009-2010 a Juan Diego Flórez, per la seva magnífica interpretació del Tonio de La Fille du Régiment, segons la votació que cada any fem en acabar la temporada. L’actual Junta va decidir que el Fede i jo fóssim els membres encarregats d’entregar-li, i no cal que us digui que em va fer especial emoció l’honor que ens atorgaven. A aquestes alçades i precisament a IFL no puc amagar la meva admiració per aquest tenor.

Un cop passat el control “misteriós” (mai he entès com persones que no estan acreditades aconsegueixen passar) que donava pas al que ara s’anomena el “Backstage” i que abans era anar als camerinos, l’ambient que es respirava era d’autèntica festa. Va ser magnífic poder saludar al “Prefecte/mossèn Orfila o poder veure com Damrau estava eufòrica i el seu fill, una preciositat de criatura es deixava fer fotografies amb la iaia Damrau. Vaig aprofitar mentre esperàvem que Flórez es canvies de roba, per saludar al simpàtic i amable Ismael Jordi, amb qui vaig estar força estona parlant a l’espera de l’esperat moment.

L’Associació ja va demanar al Liceu que a ser possible es busqués una zona més propicia que la petita sala que es troba davant dels camerinos dels cantants, però degut a les retallades no va ser possible habilitar el Saló dels Miralls, lloc que va resultar ideal quan vàrem fer-li entrega del guardó a Fiorenza Cedolins en les darreres funcions de la Norma estiuenca, per la seva magnífica Butterfly. No voldria pensar que va ser l’estretor del lloc, ja que per en altres ocasions els mateixos cantants guardonats s’han adaptat cofois, però el cas és que quan va sortir Juan Diego Flórez, el primer que em va dir, com aquell qui no vol la cosa va ser “No tengo mucho tiempo, ve rápido“. No cal que us digui que se’m va tallar la digestió. No ho va dir malament, però ni per dir això es va mostrar afectuós. Molt professional però deixeu-me dir que destrempant.

Anem a veure, jo entenc que els artistes són persones, que tenen dies de tot, que han de fer front a situacions incomodes, que el públic que els idolatrem i que els aplaudim fins a l’extenuació, som uns pesats, i que no sempre poden estar ben disposats, ho entenc, però em sembla a mi que a part de la timidesa que el caracteritza i que és prou coneguda per tothom, el senyor Juan Diego Flórez és una persona adulta, educada , acostumada a tractar amb molta gent, amb gent important i per tant no li hagués costat gens, mostrar-se una mica, tan sols una mica, més proper i afable. Va estar sempre correcte, però absent, jo vaig començar el meu parlament amb ganes d’acabar, tot allò que havia pensat se’n va anar a norris i de bona gana hagués dit, Fede dona-li el premi i “apa buenas”, tot i així com que a casa es van gastar els dinerons per portar-me als “padres” tampoc era qüestió de fer-los quedar malament i sobretot de no fer un lleig a la Junta de l’Associació que havien confiat amb nosaltres per fer-li entrega de l’humil però valuós guardó atenent a la meva notòria admiració per aquest cantant.

Fa molts anys, quan encara era jove, vaig decidir que els cantants d’òpera s’acabaven quan baixava el teló. Jo a casa meva i ells on vulguin. Aquella sistemàtica espera a la sortida per preguntar-lis el de sempre, recollir un autògraf i dir lo meravellosos que són, s’havia acabat. Alguna que altre de les grans figures que jo idolatrava havien tingut actituds més o menys censurables i vaig decidir que allò no devia i podia alterar la meva percepció del artista. Ells m’ho donen tot a l’escenari i jo els corresponc amb l’aplaudiment i la cridòria (cada vegada menys) quan em deixen al setè cel, com va ser el cas abans d’ahir, però a la sortida m’ho passo millor amb la colla d’amics comentant la jugada tot prenent una cervesa.

Però l’acte d’ahir era diferent, importants o no, l’Associació té una certa notorietat gràcies al mateix Liceu que ens cedeix les parets del passadís de quart i cinquè pis per penjar les fotografies dels cantants que escollim i que també ens facilita i permet l’acte d’entrega del guardó, entre altres deferències. Crec que una mica de paciència si que hagués pogut tenir el senyor Flórez. Potser si jo hagués fet un discurs llarguíssim, però és que abans de començar ja em va avisar que no ens podia atendre gaire estona i mentre jo parlava, ell estava més pendent de no sé qui que no pas del que dèiem. Quan vaig acabar i en Fede li va fer entrega del premi, en prou feines se’l va mirar i ningú va aplaudir, jo crec que tots ens vam quedar una mica esmaperduts. Mai fins ahir, cap dels guardonats s’havia mostrat tan distant, va ser tot una mica trist, no esperàvem aquella reacció, tampoc esperava que fos com Villazón, però amb un terme mig ens conformàvem.

En altres ocasions no cal que us digui que els cantants es van mostrar contents i agraïts tot preguntant per l’Associació i per altres cantants que ho havien obtingut. Jo m’havia aprés tota la llista de memòria per anomenar-los en el parlament previst, però ni m’imagino la cara  que hagués fet a la meitat de la llista.

Ens vam fer la fotografia que encapçala l’apunt i ell va marxar, no tan ràpid com deia, encara va tenir temps per “perdre” amb admiradors, però tots aquells que l’esperaven a l’entrada de les Rambles, “florezidos” vinguts d’arreu, es van quedar amb un pam de nas, ell va sortir per un altre porta.

Jo no deixaré d’admirar-lo, ni d’aplaudir-lo i bravejar-lo, ja us he dit que això ho havia après a separar feia anys, però una mica decebut si que em vaig quedar i en cas que alguna temporada hagués de triar entre varis cantants a l’hora de decidir el meu vot i ell estigués a la llista, serà el primer que descartaré, això segur.

69 comments

  1. maria teresa

    Com cantant crec que es insuperable, com persona es un sóca..al menys per lo que ens has explicat. Potser hi ha qui ha tingut mes sort en altres ocasions. Sembla dificil l’equilibri per segons qui..
    Per altra banda, jo ahir vaig disfrutar com en les grans ocasions, va ser fantàstic el que es va veure damunt l’escenari…innolvidable!..el que va passar darrera, mes val no recordar-ho i quedar-se amb lo millor, que es quan els cantants canten, i canten be.

    M'agrada

  2. nati

    Em sap greu això que expliques Joaquim.
    La vostra associació ha tingut una deferència amb el vostre reconeixement al treball del Sr. Florez i ell no ha estat ni agraït, ni gentil, ni detallista .
    Aquest gest no diu bé d’ell com a persona i crec que com artista tampoc: un professional ha de saber estar endavant i endarrere d’un escenari .

    M'agrada

  3. Rosa

    Ahir vaig anar a veure la “Linda de Chamounix”, no cal que digui que em va entusiasmar.
    El que dius m’ha deixat un mal gust de boca. Ja m’havien comentat alguna cosa de posat tibat de JDF fora de l’escenari i fora de quan l’entrevisten pels directes del MET. Però dir que es vagi depressa quan se li dóna un premi em sembla molt fort.
    M’he esperat a aquests hora encuriosida per llegir el teu comentari.
    El record d’ahir que ha de perdurar és del que vam veure i sentir a l’escenari. Després, de tota manera, seria millor que tothom fos amable i atent, com dius que han estat altres cantants en rebre el premi, potser no tan mediàtics, però si més profesionals dins i fora de l’escenari.

    M'agrada

  4. colbran

    No tenía el dia, o mejor la noche, Juan Diego Flórez. No se entiende cómo demostró tan poco interés por el trofeo. Se lo miró con una expresión como diciendo “y ahora qué hago yo con esto?”. No sé si nos dió las gracias, seguramente sí, pero yo no lo oí de perplejo como estaba y eso que le había sacado el obsequio de su envoltorio porque sabiendo de sus rarezas si se lo doy envuelto ni lo abre. Le dije “tengo el honor de…”, pero no me dejó terminar, cogió la bolsa y se fue a otro lado. Los asistentes iban tirando fotos y en un par de ellas que serán divulgadas via “facebook” (yo no uso), estoy inclinado de tal forma que parece que le esté suplicando… Curiosamente en todas las fotos que he visto está sonriente, pero mientras yo le miraba estaba bien serio. Enfín, es evidente que el artista lírico demuestra su valía en el escenario y la de Juan Diego Flórez es indiscutible.

    La otra cara de la moneda la ofrecían Diana Damrau, agradable con todos, Simón Orfila y Silvia Tro, aparte de Ismael Jordi que es una persona sencilla y encantadora, sin ningún tipo de divismo. Mientras hablaba con Joaquim, yo interrumpí por un momento la conversación, para preguntarle cómo quería que se pronunciara su apellido y me contestó que tal como se pronuncia en catalán, pues su bisabuelo paterno era catalán con los dos apellidos catalanes y emigró a Andalucía, cosa que le parecía bien extraña, pues por lo general el éxodo es a la inversa. En su Jerez natal nadie le llama Ismael sino Jordi, pronunciado en catalán. Vólverá al Liceu y está muy satisfecho del trato recibido, tanto por parte del teatro como del público. Y como cantante además es magnífico. Le deseo toda la suerte del mundo. Aposté por él hace ya casi 10 años y me alegro de no haberme equivocado.

    Fede

    M'agrada

  5. Quina llàstima, tot plegat. I això que sembla tan simpàtic, quan és sobre l’escenari. En fi, millor prendre-s’ho pel costat bo: heu premiat un gran cantant, que és del que es tracta. Entenc, però, que us hagi decebut…

    M'agrada

  6. És tot ben sorprenent, perquè des de fora, i només a dir pel suport que dona a tot tipus de causes benèfiques, Flórez no donava el perfil d´egòlatra desconsiderat amb el demés. Potser un excés de timidesa combinat amb un mal dia personal, ves a saber per quin motiu. En tot cas, inexcusable no tenir una mica més de consideració amb els aficionats dels que, a fi de comptes, hi viu. Em sap ben greu per vosaltres.

    M'agrada

  7. Lamento molt tot el que expliques, però no em sorpren gens ni mica. Juan Diego Flórez es tan bon cantant com “raret”, timid si, però poc considerat també. Jo estic d’acord en que un cantant s’acaba quan baixa el teló, però afegiria que el personatge públic ho segueix sent fins que surt del teatre. Fa uns quants anys que hem tingut l’oportunitat de saludar a cantants després de les funcions i haig de dir que la immensa majoria es mostren afables i agraïts, el Sr. Flórez es l’exepció i no es cosa que tingui un mal dia, com molt diplomàticament algú ha dit, simplement el noi és així.

    M'agrada

    • eva d

      Tens raó Josep! Quan el vam anar a saludar el dia 27 va voler sortir per potes. Tinc una fotografia amb ell que guardaré sempre, però va ser més gràcies a l’experiència del fotògraf que no pas a la seva disposició.
      Va fer una actuació molt bona, boníssima, però tampoc no es va entregar com sí que ho va fer la Damrau. Llàstima…

      M'agrada

      • Al JDF l’hem saludat en forces ocasioons (les darreres el dia 3 de desembre i el 23) i sempre ha estat molt sec però correcte i punt. Recordo que al ROH després de Il Barbiere del 2009 es va fer una foto amb nosaltres i gràcies, mentre que la Joyce DiDonato amb la cama trencada i cadira de rodes, es va fer totes les fotos que la gent li va demanar, va signar programes i sempre amb paraules carinyoses i d’agraiment per a tothom. Chapeau per la JDD!!
        Les valoracions com a cantants no canvien gens per la seva simpatia, ja que per a mi JDF segueix sent el millor “rossinià” que he escoltat, però fora d’escena …

        M'agrada

  8. Quin final mes trist. Penso exactament com en Xavier C. (que per molt que s’auto-proclami “palanganero” fila molt prim 🙂 ). Però si Florez es així, pitjor per ell.

    Joaquim, ja saps que jo vaig sortir exultant, i que també la sonoritat de la orquestra em va agradar força. ¿Que et va semblar a tu ahir?

    M'agrada

  9. No estoy de acuerdo con que el artista se acaba cuando baja el telón. Otra cosa es decir que hay que valorar solamente lo que vemos y oímos en el escenario. A pesar de la nítidez de su timbre, de su bellísimo fraseo, de su musicalidad innegable, yo lo sentí frío y distante, tal como lo describe este artículo, en el escenario. Y no senti química alguna entre Diana y él. Por supuesto, todo fue perfecto musicalmente hablando, pero para mí y mi hija, fue un éxito parcial. Nos faltó creérnoslo de verdad. Sara lo definió como “un éxito, pero no una apoteosis”.
    Quim y Fede, abrazos!

    M'agrada

  10. Creia que a aquestes alçades i després de les tardes i nits glorioses que Juan Diego Flórez ens ha regalat des de la seva primera actuació al Liceu, la seva valuosíssima aportació a l’exclusiu i difícil món dels belcantistes estava fóra de discussió, però veig que no.
    Si voleu nits apoteòsiques tan sols heu de trametre-us al dia 3 de gener del mes passat al mateix Liceu, una nit difícil d’oblidar, amb un Juan Diego Flórez entregat,”proper” i comunicatiu amb el públic absolutament entregat, en estat catàrtic. Teniu l’àudio a disposició a la columna de l’esquerra.
    Per a mi la Linda del diumenge va ser fabulosa i si no va arribar a l’apoteosi és més degut a l’obra, que no pas al resultat. Ara bé si les ovacions a JDF i DD no van ser apoteòsiques, ja em direu com mesureu l’apoteosi.
    Està clar que aquest tenor porta sempre l’etiqueta de fred i distant, cosa que per molt que ell s’esforci no es traurà de sobre i la llegenda es fonamenta bàsicament amb aquestes nimietats un cop s’ha acabat la seva actuació. M’importa molt poc, ja que el seu art és cantar, no fer de relacions públiques i quan canta és un crack total.
    Ergo, un cop més, quan baixi el teló m’espera la cervesa o un cafetó amb la colla per parlar o discutir de la funció que acabem de veure.
    José Luis, l’orquestra em va semblar discreta i potser és el que ha de ser en una òpera on les veus són les úniques protagonistes.

    M'agrada

  11. Bueno, Quim, como belcantista nadie le quita nada, faltaría más. Como actor…para mí le falta mucho. Es de esos cantantes que prefiero oír antes que ver, a pesar de lo bonito que es el mozo.
    En fin, hace mucho que sabemos que nuestros gustos no coinciden. Saludos y no te enfades.

    M'agrada

    • Gabriela no me enfado, para nada.
      Por suerte a los cantantes de ópera se les juzaga por su dimensión musical, la parte de la actuación no es imprescindible para llegar a la apoteosis buscada. De hecho podría hacer una actuación digna de los mejores premios, pero si canta fatal, seguro que no lo consigue.
      La dirección de actores de Sagi para esta Linda no está muy trabajada y entonces Flórez, que no es Lawrence Oliver precisamente, no tiene donde agarrarse, pero en una dirección trabajada como era la de Pelly para La Fille du Régiment, el chico lo hace bastante bien y cuando canta…
      La percepción de discrepancia parece que es más notoria cuando no coincidimos que cuando estamos de acuerdo, siempre ocurre lo mismo.
      Un petó

      M'agrada

  12. Bernardo

    El públic veu una cosa i els que treballem diariament amb els cantants veiem altra cosa. Avui en dia la figura de “Diva”…”Divo” està més oculta però hi és. Alguns ens fan passar bons moments als assajos i d’altres no t’adones ni que han passat per ahi però,després als camerins tots pequen,uns més i altres menys, del que son, cantants d’elit.
    Els bons moments que ens fan gaudir a les òperes,es queden ahí. Estic amb tú,Joaquim,una bona cervessa i una bona conversa amb amics et fa seguir respirant el que has visqut com a públic.

    M'agrada

  13. manu

    Hola, jo vaig anar el diumenge i a pesar de que m’agrada el belcanto i les veus eren molt bones totes, em vaig avorrir. S’em va fer etern… Linda de Chamonix és un títol fluixíssim, l’havia sentit en disc i bueno, però crec sincerament que no val la pena posar-la en escena. (I menys amb la crisi). Hi han altres obres secundaries de Donizetti que son fluixes però encara s’aguanten. La Linda si que penso que es podria fer en versió concert ara que cal retallar, i més amb el cast de cantants que hi havia, i en canvi fer el Faust en versió concert.

    Tot i que l’orquestra és secundaria en peces com aquesta, a la direcció li va mancar molt de brio. Trobo increible que el Liceu amb el potencial i atractiu que té no convidi batutes amb més foc i convenciment, inclús per a repertoris residuals com aquest. Això en mans d’un director jove hagues sonat d’un altra manera. Armilliato és un routinier que té un agent influent i que agrada a les estrelles perque les acompanya bé.

    Gràcies.

    M'agrada

    • manu, el títol és molt fluix, estem d’acord, però en versió de concert hagués arribat a fer-se molt tediós.
      A mi tampoc m’ha agradat Armiliato, altres vegades més, però en aquestes Lindes, no.

      M'agrada

  14. alex

    Una pena, pero a veces hay que entender la situación personal de un artista al finalizar la función, aunque un profesional mediático como Flórez o cualquier otro u otra siempre debería atender a su público que lo idolatra.
    Dicho esto, yo estuve en camerinos el día 27 y el día 2 y aquellas noches, Juan Diego estuvo muy atento y correctísimo, eso sí sin ser un tipo extrovertido que no lo ha sido casi nunca ( como otros artistas poco o nada simpáticos post función como me ha sucedido a mi, casos muy concretos de W.Meier – textualmente, me dijo o nos dijo después de una WALKURE que era muy tarde, su trabajo se había acabado y que se iba al hotel y también en París con N.Dessay que estuvo francamente antipática con sus seguidores que la esperaban).

    Cada cual es como es y yo siempre pongo un ejemplo de educación, atención y que puede pasarse horas y horas atendiendo siempre amabilisamente a todos y cada uno de sus seguidores cuando a su edad , no tendría ya porque hacerlo: se trata de P.Domingo que quienes le conoceís, sabeís que atiende siempre a la largúisima cola de sus seguidores y muchas veces es el último en abandonar el teatro, se encuentre como se encuentre

    M'agrada

    • Simplemente una puntualización, l’Associació no es un grupo de seguidores, seguramente el domingo no todos los que pudimos asistir a ese acto le habían votado, quiero decir que la cosa tenía un carácter más “institucional”, no sé si con els Amics del Liceu, por poner un ejemplo, se hubiera comportado de la misma manera.
      Eso es lo que me sabe más mal. Había un pequeño parlamento previsto, que no llegué a desarrollar al tener la sensación de que ni me escuchaba, donde le explicaba un poco nuestra historia y donde quería relacionarle los otros cantantes premiados y que su fotografía quedaba expuesta en los pasillos del 4º y 5º piso, a eso yo esperaba cuatro palabras de agradecimiento, en absoluto queríamos nada más, pero JDF no dio

      M'agrada

  15. dandini

    Crec que als cantants s’han de jutjar pel que fan sobre l’escenari.El que passa després és segons el meu parer desde el punt artístic irrellevant i és una pena que de vegades acabi influint en la valoració.Jo no trobo fred a Juan Diego Flórez ni tampoc a Alfredo Kraus.L’emoció en el bel canto recau sovint en el grau de bellesa que saps imprimir en una declaració d’amor que no pas en en la credibilitat de l’ incontinencia amorosa.Simplement és una forma d’emoció diferent a repertoris posteriors.Extraordinaria Diana Damrau(una de les millors cantants del moment).Espero que es fidelitzi la seva presència entre nosaltres, m’encantaria veure-li la Lucia.En estat pletòric Simon Orfila,suposo que aquestes alçades ningú li discutirá que la veu i el timbre es de baix i que el rol del Prefecte li escau d’alló més be.Magnífics Silvia Tro Santafe que tornará a cantar al Liceu Lucio Silla i Capuleti,Pietro Spagnoli(que te una impostació nasal que recorda Bruscantini anys 60) i Bruno de Simone (Marques) un rol potser incoherent pero amb una inspiració musical de primer ordre.( la seva sortida al primer acte és fabulosa).Una gran nit de Bel Canto ,el Món encara gira i amb resultats excel·lents.

    M'agrada

  16. Malgrat ser de l’associació no em vaig enterar de l’entrega del premi, segurament per descuit meu, i jo vinga a preguntar què eren aquells pins de jaquetes vàries, juaaas.. m’haguès agradat molt quedar-me a saludar als artistes i veure en persona a JDF, però vist el que expliqueu, millor cap a caseta. La propera m’apunto a la cervesa i comentar la fantàstica Linda!

    M'agrada

    • Em sap greu kalamar, al no tenir responsabilitats a la Junata actual, no sé si es va dir a tothom o no. vaig suposar (mal fet!) que tots els membres de l’Associació abonats en diumenge hi assistirien. A la propera tens la cervesa pagada :-), per mi, no pas per la Junta 🙂 🙂

      M'agrada

  17. Enzo

    Em sap molt de greu com diu tothom pels que éreu allà amb tota la il.lusió -entenc perfectament el què expliques , però jo crec que si un artista és simpàtic fora de l’escenari es pot tenir en compte per sumar i si és malcarat millor no tenir-ho en compte per restar-sempre s’ha d’agafar la part bona (jo hauria preferit no saber-ho).

    Però et poso dos exemples. A l’última funció del Faust, durant el descans, em vaig trobar amb l’Erwin Schrott a fora la sortida dels artistes i vaig anar a parlar amb ell i em va semblar absolutament encantador ( i això que el compliment més gran que li vaig fer va ser que havia estat esplèndid com a actor al vídeo del Don Giovanni del Claus Guth a Salzburg, i que li digués, “Vuelve, pero con Anna” intueixo que no li va sentar gaire bé). Doncs, a la segona part crec que ho va fer infinitament millor que a la primera-no m’havia agradat gens abans, com tampoc a València. Jo no ser fins a quin punt em va influir haver parlat amb ell.

    L’altre exemple crec que confirma que tothom funciona igual és el recital de l’Angela Gheorghiu al Liceu. Venia precedida d’una fama de borde, pel que sembla ben justificada, que feia preveure que el públic no es deixaria guanyar fàcilment . En canvi, jo vaig tenir la sensació que en trepitjar l’escenari es va posar a tot el públic a la butxaca, abans d’haver cantat una sola nota. I en obrir la boca va quedar clar que no se li podia posar cap pega. Vull dir que si ho fan bé quan actuen te n’oblides de tota la resta.

    Jo volia afegir sobre la funció del diumenge que pràcticament tots van estar molt millor que el dia 27 (l’altra funció quer havia vist). L’Orfila també em va agradar molt. El De simone crec que té una veu molt ben timbrada, homogènia, amb força projecció. canta amb gust-moltes virtuts. La Damrau sí per fi em va convèncer plenament.

    Ara bé, jo crec que en Juan Diego és un cas veritablement únic. Jo crec que és el millor tenor rossinià d’ençà que existeix constància en so gravat i només això ja li assegura un lloc a l’Olimp.

    I és una llàstima que no se n’hagi fet una gravació en DVD perquè hauria corregut a fer-me amb una altra versió d’aquesta obra mestra,

    M'agrada

    • Enzo, no vull fer.me el passat, però nosaltres no èrem aficionats que l’anàvem a esperar, li anàvem a donar un premi, és que és molt diferent.
      Per a mi i malgrat aquesta manca de sensibilitat, continuarà sent un cantant admirable. És necessari separar les vessants artístiques de les personals

      M'agrada

  18. Concep

    Ningú és perfecte Joaquim.
    Quedem-nos amb Flórez cantant divinament i passem d’ell, potser si un dia surt esperant trobar una multitud de fans i no troba ningú, s’ho pensarà.

    M'agrada

  19. tristany

    Quan llegeixo aquells qüestionaris poca-solta on pregunten algú amb quin personatge (històric o actual) els agradaria sopar (sempre és sopar, és curiós), no puc evitar un esbós de somriure. Jo sempre penso: “amb cap ni un!”. Posats a valorar la personalitat d’algú ja en tinc prou en mirar de trobar-hi l’entrellat a la meva pròpia, tasca no gens fàcil, ja em pots ben creure.
    De l’artista em quedo amb la seva obra i la resta no m’interessa gaire. Això no vol dir que els defugi espaordit. Amb la pròpia Damrau vaig coincidir en un vol (de baix cost, per cert) i em vaig abstenir de dir-li res, però esperant l’equipatge se’m va posar a la vora (va ser per les funcions del Rapte) i ja no me’n vaig poder estar. Simpatiquíssima. I si m’hagués clavat un moc? Segurament això condicionaria la meva recepció del seu treball i això tampoc no és just. M’ha passat per exemple amb la Sardà. Després de veure-la un dia per casualitat engegar a dida una pobra criatura que va anar a saludar-la tota il·lusionada i la mar d’educada, ja no l’he poguda veure mai més ni en pintura. O sigui que… De tota manera lamento molt això del Flórez amb tu, el Fede i tots els Amics de l’associació. Si mai li donen el Birgit Nilsson no crec que es posi tan travesser.

    M'agrada

    • Hola Tristany feia dies que no ens veiem, que potser eres a Cornualles? 🙂 o és la la Caballé no t’ha acabat d’agradar?
      Aquell dia de la Damrau tu tornaves amb un vol d’Amsterdam de veure Les Troyens, anàvem al mateix aviò i també vam coincidir amb la Damrau a l’aeroport. Noslatres no vàrem dir-li res, però se la veia molt normal i embarassada de la preciositat de criatura que l’altre dia es deixava fotografiar en braços de la mare de la soprano.
      Jo t’asseguro que quan vaig al teatre a veure la Sardà m’oblido de la Sra. Sardà, de la mateixa manera que quan torni a veure a Flórez m’oblidaré del Sr. Flórez, com diu la cançá, no m’interessa gens, no m’interessa gens, no m’interessa gens.

      M'agrada

      • tristany

        Ja em perdonaràs, a Kareol encara no hi he instal·lat l’adsl 😉
        Ostres, també érem al mateix avió????? Com vols que no et tingui por? Això em fa autèntic yuyu.
        Conyes a part, no vull aprofundir en el tema, però, per dir-ho suaument, no sento una especial empatia per la protagonista assoluta de l’última setmana. I no és que no s’ho mereixi. Quan sento el seu concert a la Pleyel (youtube siga beneït!) dir que se’m posa un nus a l’estómac és un eufemisme colossal.

        M'agrada

  20. Nacho

    Mai he sigut dels que s’esperen a felicitar als cantants, al ser de fora de barcelona, quan abans surti millor, el cas es que una vegada amb Il Trovatore fa dos anys ens vam quedar el meu avi i jo, el Sr.Gilbert Defló va ser amabilissim, només us dic que vam estar una estona conversant i el que va fer va ser augmentar el meu entusiasme i ganes per aquest món de l’òpera, que avegades sens pot fer feixuc. Mai està de menys ser amable o simpàtic, ara, el que dieu es cert, sobre l’escentari JDF es grandiós……

    Nacho Díaz

    M'agrada

  21. No me extraña lo mismo hizo aqui en Bs As nunca vi a alguien tan antipatico y pecho frio como le decimos aca … si canta lindo pero como persona es detestable asi k ante la menor falla k no cuente con mi apoyo lo voy a avuchear como a cualquier otro k diferencia con Villazon o con Ute Vinzing a pesar de que era alemana recuerdo una noche despues de una walkure se quedo charlando hasta las tantas en la puerta del teatro … y vamos digamoslo flores no es tan perfecto siempre tiene alguna nota mas o menos al final del duo le cuesta el agudo

    M'agrada

    • Bueno Dany, detestable me parece excesivo.
      No creo que tengas que ir a la ópera a esperar un fallo para abuchear a un cantante excelso como Juan Diego Flórez, creo que te equivocas enormemente.
      La perfección no existe y si hablamos de la perfección artística, menos aún, pero bajo mi punto de vista JDF está muy cerca de ella.
      No quisiera hacer una lista de los cantantes a los que les cuesta hacer un agudo.
      Creo, sin ánimo de ofender que estás completamente en el camino erróneo para disfrutar de la ópera.

      M'agrada

  22. Josep Olivé

    No saber valorar i apreciar un premi que et donen ja no és questió de ser antipàtic, sino potser de ser maleducat. Aixi de clar. I tractar a la gent que saps que t’admira com una pessada carga és de ser poc sensat. Diego: tens admiradors perque cantes meravellosament bé, no els tractis amb desconsideració, si més no perque algun dia els pots trobar a faltar, i quan t’en adonis potser sigui massa tard.

    La Daina Damrau fantàstica!!! Ja ho vaig deixar escrit ahir, amb una ària de bogeria francament espectacular: obra d’art total!

    M'agrada

    • Josep, jo no et podria dir que no ho valorés o que no ho apreciés, la sensació era com si passés, o potser la cuirassa de la timidesa, com em va dir algú que el coneix prou bé a nivell professional, li va fer fer aquell paper d’estrassa.
      Tant en el recital del Liceu, on ens va fer unes aproximacions desconegudes, com en l’entreacte de la retransmisió de Le Conte Ory al MET, semblava que no fos tan tímid, oi? Al cap i a la fi, nosaltres tampoc impressionem tant!!! 👿

      M'agrada

  23. Jo sempre he defensat que si moltes vegades el JDF donava la impressió de distant, era a causa de la seva timidesa, no tothom és Rolando Villazón o Joyce Didonato, però l’altre dia em va fer una impressió molt diferent.

    Em va saber greu que marxés tan ràpidament pels seguidors que havien vingut de diversos punts d’Europa i que es van quedar esperant a la porta (d’acord que s’ha d’anar a veure l’òpera però per a algunes persones, poder parlar amb els cantants, és la cirereta del pastís).

    Però el que em va saber moltíssim més greu va ser la seva actitud en l’acte d’entrega del premi de l’Associació de Liceistes del 4t i 5è pis, un premi que es dóna amb tota l’estimació. És veritat que estava com absent, com si allò no anés amb ell. Va ser un acte molt fred, sense ni un aplaudiment i sense paraules seves d’agraïment, perquè amb un simple “gracias”, no n’hi ha prou, no calia un gran discurs si tenia pressa, però una mica més de dedicació, potser sí. Definitivament, no ha deixat un bon record en aquest aspecte, tot al contrari que en l’aspecte musical, que ha estat magnífic.

    Segur que el proper lliurament al Roberto Alagna serà totalment diferent!

    M'agrada

  24. Leonora

    Y no fue solo ese día. El 5, sus seguidores se quedaron esperándole en la puerta ya que salió por otra, al parecer. Es un gran cantante y con su labor sobre la escena me quedo porque, entre otras razones, yo no le esperaba desde Viena o desde donde fuera a él. En fin, un poco más de diplomacia le iría bien. Recordemos a Plácido, cómo atendió a todos. De todas, todas, recuerdo una vez que cantó un recital en Málaga, hace unos cinco años; conmigo fue muy amable y poseo foto que da fe. En fin, siempre hay cosas privadas que se desconocen. A quedrse con su canto y con su actuación, que eso permanece.

    M'agrada

  25. Jo també he pensat sempre que a l’artista només se l’ha de valorar pel que fa sobre l’escenari i per això he refusat sempre les invitacions d’anar als camerinos, on no se m’ha perdut res. De no ser així, correm el risc de no gaudir amb el cant d’un gran artista perquè ens cau malament, i jo crec que si anem a l’òpera és per gaudir amb el cant i no per altres raons. O també correm el risc d’acabar aplaudint blufs o artistes que no ho han fet bé en una funció només perquè els coneixem i ens cauen bé. Els fòrums d’internet estan plens d’odiadors i seguidors fidels de cantants que mai reconeixeran virtuts en els seus odiats ni defectes en els seus admirats, i per desgràcia a la crítica profesional ens trobem moltes vegades el mateix panorama. Flórez té “florezidos” i també “florezófobos”, i no esperes mai ni una crítica dels primers, per mínima que siga, ni un reconeiximent de la seua excel·lència per part dels segons. I això últim és una llàstima, perquè en el tracte personal no sé com serà ni m’importa, pèrò cantant és el número 1.

    M'agrada

  26. anna

    Em sap greu el que comentes del Juan Diego Flórez. Potser és veritat que no tenia la nit, o que per motius que desconeixem tenia molta pressa però penso que no costa tant ser una mica més educat tot emprant el mateix temps. En certa ocasió vaig llegir que si vols conéixer bé a una persona li has de donar poder. Potser li passa alguna cosa similar.

    M'agrada

    • Com a cantant va tenir una funció gloriosa, la resta no m’ho preguntis, potser hauríem de fer-ho a la seva senyora.
      Amb el mateix temps invertit però amb quatre paraules i una mirada sincera al ulls ja n’hi havia prou, potser és massa?

      M'agrada

      • anna

        No, no és massa. Ara vaig a esmentar un fet que no té res a veure amb el que va passar l’altre dia però que potser diu alguna cosa d’aquest senyor. Quan es va casar per l’esglèsia a Lima, la cerimònia i el vestit que lluia la núvia eren tan ostentosos que vaig sentir vergonya aliena perque al Perú la gent és majoritariament molt pobra i Lima és una ciutat amb greus problèmes i amb uns barris de barraques que s’han de veure. Semblava el casament d’un rei.

        M'agrada

  27. Montserrat tur

    Ja fà temps que tinc clar que la gent famosa se l’ha de admirar per el que fà i no per la seva persona doncs molts cops t’endús un desengany com el que heu patit amb J.D. Florez, quin greu. Deixant de banda aquets lamentable incident , quina tarda maravellosa d’opera ens van oferir la Damrau y Florez juntament amb la resta del repartiment , que per mi varan estar magnifics , bravo, realment vull quedarme amb el record d’aquest Florez que vaig veure diumenge sobre l’escenari del Liceu

    M'agrada

  28. Marta B

    Diumenge la funció va ser fantàstica. La Damrau que al Rapte del Serrall em va decepcionar una mica, a la Linda la vaig trobar magnífica. Quina ària de la bogeria!

    Per altra banda em sap molt greu el que us va passar amb JDF. Quan ens vam saludar a l’entreacte i ens vas explicar que li donàveu el premi com a millor cantant de la temporada 2009-2010 se’t veia molt il·lusionat, entenc que l’actitud de JDF fos com una dutxa d’aigua freda. És trist que un cantant tant i tant bo sigui tant desagradable, pot ser el millor belcantista del moment, però sense el públic que assisteix a les seves actuacions i l’aplaudeix i l’aclama no seria ningú.

    La perfecció no existeix.

    M'agrada

  29. Obrigado por este seu texto tão lúcido. Eu fui a Barcelona de propósito para ver esta ópera, devido aos cantores. Tenho por Florez uma enorme admiração desde os tempos em que ainda não era idolatrado. Nessa altura era um homem bem mais afável e acessível. Tenho pena que agora se comporte como refere.
    Em relação à récita que assisti, Florez esteve excelente, Diana Damrau ainda melhor!! Para mim, também excelentes foram Orfila e Tro Santafe. Só por todos eles, valeu a pena ira ao Liceu ver esta ópera de segunda categoria, e com um 3º acto inenarrável!

    M'agrada

  30. fa uns cinc anys, una persona molt propera al Liceu interior em va dir parlant d’en Flórez: Aquest noi si que és senzill i simpàtic! Consti que ella hi tenia un tracte molt directa. Ha passat el temps i el noi s’ha convertit en un príncep tant si canta Rossini com Verdi passant per “Amapola”. Potser és de mal portar el triomf desmesurat. Potser els fans resultem empalagosos? A JDF li han pujat els fums i amb el seu comportament demostra ser un maleducat perquè una cosa es protegirse de les allaus i una altre rebre un premi d’una penya operística de reconeguda saviesa.
    Queda l’artista, el que escoltem i aplaudim, el que ens deixa els enregistraments. Si JDF fos l’home antipàtic que és però sense la veu que l’ha fet trionfar, ni el coneixeríem. Per tant, Joaquim, quedem-nos amb el que paguem i si ens fa un bis, contents. Ell és una VEU, la seva persona, com la de tants altres artistes, no ens faria donar un pas ni omplir un teatre. Quedem-nos amb el do que és el que ell ven.

    M'agrada

  31. Em sembla que ha quedat ben palesa la diferència entre entremetre’s en la vida personal d’un artista o que aquest accepti (recalco: accepti) dedicar uns minuts a unes persones que li han atorgat un guardó com a premi a la seva vida professional: Si ho accepta, encara que un tingui un mal dia, com a professional que és, sigui metge, paleta o cantant, com és el cas del Sr. Flórez, s’ha de saber comportar, i si no ho fa, com va ser el cas de l’esmentat, bé es mereixia que algú li hagués tocat el crostó:

    “Escuche, senyor Flores, si no queria el premio, habernoslo avisado, hombre!, que todos nos hubiéramos estalviado tiempo (es tarde ya, y como nos recomendó el Pep Guardiola, es bueno que nos levantemos pronto) y el dinero de la figurita, el de la foto… y el del marco! (Recuérdese que somos catalanes.)

    Fede i Joaquim, em sap greu, coneixent la il·lusió que poseu sempre amb tot el que feu, que, com a representants d’un grup de bona gent que no busca altra cosa que manifestar-se agraïda davant un artista que els ha fet gaudir com cap altre en una temporada d’òpera, haguéssiu rebut un moc com el que us va propinar un malcarat, i si bé tampoc és qüestió de penjar el retrat d’aquest tipus cap per avall, com el de Felip V a Xàtiva, doncs per les terribles malvestats del Borbó envers aquella ciutat bé es mereixia això i encara és poc, potser no estaria malament que el retrat del senyor Flórez estigués penjat per sempre una una mica -una mica només, eh?-, torçat. 🙂

    Disculpeu les “assurades”, i rebeu una abraçada (als culés una “aBARÇAda” per a vosaltres i per a tots el membres de l’Assocació de liceïstes del 4t i 5è pis!

    M'agrada

    • El problema amic Assur, és que JDF ewm va semblar que no esocltava, per tant ja li podia jo anar dient això de
      Escuche, senyor Flores, si no queria el premio, habernoslo avisado, hombre!, que todos nos hubiéramos estalviado tiempo (es tarde ya, y como nos recomendó el Pep Guardiola, es bueno que nos levantemos pronto) y el dinero de la figurita, el de la foto… y el del marco! (Recuérdese que somos catalanes.)
      Lo de deixar la fotografia lleugerement inclinada no estaria gens malament. 🙂

      M'agrada

  32. Alvaro

    Lo siento de veras, cantan maravillosamente y por eso con alguna frecuencia nos decepcionan en cuanto se muestran como realmente son. Tampco se les pide tanto, sólo un poco de atención y algo que se parezca a una sonrisa. Secundo 100% la idea de Assur, la próxima vez que vaya al Liceu no podré evitar una sonrisa cómplice si veo el retrato del Sr.Flórez un poco torcido 😉
    Un abrazo fuerte.

    M'agrada

  33. Olave

    Parece mentira que tuviera esa actitud y ese no saber estar dedicándose a una tarea que ve recompensada de manera continua por las ovaciones del público de cualquier país…
    Personalmente creía que tenía otro carácter pues una noche, después de un recital en La Monnaie, le esperamos un buen grupo a la salida de los camerinos, y en aquella ocasión fue amable y risueño, si bien hay que decir que no le robamos más que unos pocos minutos, lo justo para dejarse fotografiar y poco más… Por aquel momento me había formado la idea de que sabía tratar a las personas que pacientemente esperan que aparezca para saludarle.

    Recuerdo, allá en los años 80, que una noche esperando también a Alfredo Kraus en el vestíbulo del Liceo para que firmase alguna foto, algún programa de mano o algún disco, después de una de sus memorables actuaciones, se enfadó con todos los que nos habíamos congregado allí, debido a la algarabía que se estaba formando, se levantó de la silla en la que acababa de sentarse para empezar a firmar y nos pidió, mejor dicho exigió, que nos pusiéramos en fila, diciendo que permanecería hasta atender a todos, pero dando a entender que si no era muy ordenadamente se marchaba (no hace falta decir que se hizo un silencio inmediato, y que, como niños en el colegio, fuimos desfilando de uno en uno ante la mesa preparada para las firmas y para poderle felicitar por lo bien que había cantado…). Fue muy correcto y cumplió su palabra de esperar hasta al último de la fila, aunque alguno se llegó a sentir amonestado, como si le hubiesen dado un simbólico y suave estirón de orejas por lo vocingleros que podemos llegar a ser…

    Lo de JDF ha sido una pena, que ya difícilmente tiene vuelta atrás, pero qué bien canta…

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: