Ahir va tenir lloc al Palau de la Música Catalana el Homenatge Institucional i Popular a Josep Maria de Sagarra, organitzat per la Generalitat de Catalunya, amb direcció i guió escènic de Joan Ollé i amb la participació del Cor Jove de l’Orfeó Català, Joan Anguera, Pere Arquillué, Silvia Bel, Ivan Benet, Montserrat Carulla, Ester Formosa, Enric Majó, Roger Mas, Rosa Novell, Silvia Pérez Cruz, Josep Maria Pou, Marina Rossell, Carme Sansa, Lluís Soler, Toti Soler, Maurici Villavecchia.
L’acte s’ha iniciat amb una presentació massa llarga, reiterativa i poc inspirada del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas. Potser porta masses coses al cap, però les paraules del President no han estat gens espontànies i el discurs no li ha sortit especialment fluït. Això si, amb la seva presencia l’homenatge ha adquirit la màxima distinció institucional que podia rebre per part d’un País que no sempre el va honorar com es mereix.
Joan Ollé ha fet un homenatge sobri, però elegant, amb tots els participants (o quasi) omnipresents sobre l’escenari i amb una línia argumental que semblava que inicialment no permetria aplaudir les intervencions fluïdes de cadascun d’ells, però inevitablement després d’unes quantes intervencions una mica expectants, i fins que el públic no ha agafat la dinàmica del homenatge, no s’ha trencat el protocol, començant a aplaudir les intervencions més reeixides.
La primera en trencar el gel ha estat, tot i que de manera tímida, Sílvia Pérez Cruz que amb l’habitual xiuxiueig a cau de micròfon ha encetat els aplaudiments. Marina Rossell ha obtingut la primera ovació i el primer i quasi gram clam, ha estat per una de les intervencions de Josep Maria Pou.
La tercera de les cantants que han intervingut intercalant alguna que altre cançó amb text del homenatjat, ha estat l’esplèndida Ester Formosa i els acompanyaments musicals han estat magníficament interpretats per el gran Toti Soler a la guitarra, Roger Mas i Maurici Villavecchia.
Cal dir que l’homenatge s’ha iniciat amb la lectura de fragments de les memòries de Sagarra i de mica en mica i de manera intercalada s’han anat recitant els celebrats fragments teatrals, aquells que molta part del veterà públic que omplia, però no abarrotava el Palau, ja que les localitats laterals del segon pis no es van regalar ( l’acte era per invitació, que s’aconseguia mitjançant alguns diaris durant el cap de setmana passat), esperava i fins i tot coneixia de memòria.
Quin goig i quin luxe tornar a sentir l’esclatant poesia de Josep Maria de Sagarra, la bellesa dels seus mots, el vers inflat, tendre i enaltit, així com les seves vivències que en breus pinzellades ens anaven trenant la personalitat del grandiós escriptor, en la veu d’alguns (no tots malauradament) dels millors actors i actrius catalans. L’acte i la formula emprada ha suposat un preciós i merescut homenatge, d’aquells que quan els veiem fer en altres indrets sempre ens preguntàvem el per què no es feien a casa nostra.
Dels actors m’han agradat especialment Josep Maria Pou, Pere Arquillué i Lluís Soler, que en la seva esperada i única intervenció al final, recitant “Elègia a Rafel” ha commogut amb la seva inconfusible, riquíssima d’harmònics i meravellosa veu, però la intensitat dramàtica i el gran moment teatral l’hem d’atorgar a un Pou absolutament immens (quan no m’agrada ja ho sabeu, però quan m’entusiasme, just és dir-ho, no us sembla?).
De les actrius ja us dic ara que he trobat a faltar i molt, a Rosa Maria Sardà. Crec que no m’equivoco i segurament compartireu la meva opinió, si us dic que en l’actualitat no hi ha ningú que digui Sagarra com ella. Potser tenia altres compromisos, potser no l’han invitada o potser ella no volia compartir escenari amb tanta competència, no ho sé, però l’he trobat a faltar molt.
Rosa Novell ha estat esplèndida recitant un fragment del poema de Nadal (el Noi de la Mare) i una magnífica escena d’Antoni i Cleòpatra de Shakespeare en la traducció de Sagarra, això si, sempre emmirallant-se amb l’Espert, ai las!.
També han esta bé Carme Sansa (El cafè de la Marina) i Silvia Bel, però en elles he trobat a faltar aquella gran presència dels vers i de la veu, no sé, però m’ha donat la sensació que l’empetitien de tan planer com el reciten.
A Montserrat Carulla, entre altres coses li ha tocat enarborar dos moments antagònics, en primer lloc ha recitat, corejada per la resta d’actors i actrius, les satíriques i hilarants Balades de Fra Rupert que han fet esclatar de riure al encarcarat, il·lustre i qui sap si escandalitzat auditori (ja se sap! aquests “teatreros”…) i també el moment més patriòtic amb la Campana de Sant Honorat que ha inflamat de fervor nacionalista les ànimes de quasi tothom. Tot seguit han entrat els membres del Cor Jove de l’Orfeó Català per cantar el Cant del Poble, amb lletra de Josep Maria de Sagarra i música del mestre Amadeu Vives (sento repetir-me i ni a elles, ni al mestre Nabona els agradarà llegir això, però les noies del Cor Jove han d’anar a rellevar a les senyores de l’Orfeó, Ja! i ara que hi penso , a les senyores de l’Orfeó tampoc els hi agradarà).
Un altre moment àlgid, com ja us he dit a estat l’esperada presència de Lluís Soler, que quan l’han il·luminat i ha obert la boca, s’ha sentit una remor somorta, però perfectament audible que deia “ara és ell”, l’esperaven. Renoi quina veu!
El públic, en la seva majoria d’una (i de dues també) edat respectable, al menys al segon pis, ha estat una mica sorollós, amb comentaris en veu alta, caramels i estossecs, això si, en algun moment s’ha assolit la concentració i el silenci total.
Un homenatge que desconec si s’ha gravat per emetre’l per ràdio o televisió, però que de ben segur seria just i necessari, com diuen a missa, quasi de visió obligada en totes les escoles i llars de Catalunya.
Sembla ser que la Generalitat prepara més homenatges per honorar als homenots (per cert a Pla se li ha de fer si o si) i donotes d’aquest País tan petit. Romandrem a l’espera.
IN FERNEM LAND 
Em vaig quedar amb les ganes de poder assistir-hi. Les entrades les haria haver aconseguit per un parell de llocs, però el horari de recollida es coincident amb l’horari laboral. Segurament el que comentes de l’edat te molt a veure amb això. Espero que ho retransmetin per TV3 en diferit. Gracies per la crònica Joaquim.
M'agradaM'agrada
De ben segur deu ser això, la immensa majoria del públic van poder anar a primera hora a col·lapsar les taquilles del Palau per recollir les entrades amb la butlleta de bescanvi que proporcionaven els diaris, tots són jubilats.
M'agradaM'agrada
Jo em vig quedar amb les ganes d’anar-hi però quan em van assabentar de l’acte em va dir que les entrades estaven esgotades des de feia dies.
Precissament la nostra Associació som uns fans de tan il·lustre personatge, la mostra està que cada any pels voltants de Nadal interpretem el seu Poema de Nadal a l’església de Santa Maria del Mar.
Catalunya ha estat sempre prolífer en personatges universals, la llàstima és que moltes vegades solament els valorem quan han passat a una altra vida.
Jo sempre dic el mateix i així ho practico. Els reconeixements i els homenatges s’han de fer en vida perquè l’autor els pugui gaudir, no un cop mort que només s’enteren els famliars si en queden i persones alienens a la relació personal amb l’homentjat.
M'agradaM'agrada
En Sagarra mentre va viure va tenir el millor dels homenatges, i sinó que li diguin als empresaris dels teatres on s’estrenaven les sves obres. El reconeixement i l’estima del públic és el que compte i ell els va tenir a dojo.
M'agradaM'agrada
Quan vaig llegir que era un acte per invitació, vaig pensar que seria impossible trobar una entrada, i ara m’assabento que es podia fer, segons dius, a través d’algun diari. En fi… La qüestió és que, per fi, es va fer justícia, i n’estic molt i molt content… Però m’hauria agradat tant anar-hi!!!
Estic segur que els gran moments de l’acte van ser tal i com el descrius, pel que t’agraeixo la, com sempre, tan ben detallada crònica.
Acabo de veure que a ARA.cat han penjat un vídeo-resum de l’acte. Aquest és l’enllaç:
http://www.ara.cat/cultura/Josep_Maria_de_Sagarra-Josep_Maria_Pou_3_633566639.html
El que passa és que és un vídeo mut (suposo que ja ho arranjaran), però que hi hagi aquest vídeo em fa pensar, esperançat, que l’acte es va gravar i que tindrà la difusió que sense cap mena de dubte es mereix.
És una llàstima, com molt bé dius, que no hi participés la Sardà i, afegeixo, que ja no sigui entre nosaltres Pau Garsaball.
Pel que dius com a colofó de l’apunt, i tan que seria bo i necessari homentages com aquest a homenots i a donotes a qui tant els deu la llengua i la cultura d’aquest País tan petit, que, com deia Josep Pla, “és tan petit, que és petit per a tot”.
M'agradaM'agrada
Torno a ser aquí!:
En aquest enllaç de VilaWeb:
http://www.vilaweb.cat/noticia/3975020/20120124/josep-maria-sagarra-torna-palau.html
hi ha un vídeo (aquest no és mut) on es pot veure la participació de Montserrat Carulla, Josep Maria Pou i Ester Formosa.
Oh, nen, en Pou!!!!!!!!! M’he quedat sense visió: Quins versos i quina manera de dir-los!!! Ja l’he escoltat tres vegades!
Quines ganes de sentir en Lluís Soler recitant l’”Elegia a Rafel”!!!!!!
M'agradaM'agrada
Gràcies Assur, hores d’ara no puc veure el vídeo, però si, en Pou va estar realment brillant.
Esperem que això s’arribi a emetre algun dia per la nostra.
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim. Coincidim en vàries coses.
Mancava la Sarda i tot i que Sagarra és molt gran, encara ho és més Pla. Tant un com l’altre es van deixar estimar pel franquisme, però a Pla no li perdonen. Agradi o no, ara que fins i tot santiquen a Fraga, potser ja va sen hora que Catalunya faci un gran homenatge a Pla valoren l’escriptor. Si caballé que fiscalment és o era andorrana, ha estat beneïda pel sacta sanctorum convergent a què esperen a fer-li un homenatge a Josep Pla?
La part musical del homenatge al Palau va ser discreta, la millor Marina Rossell, que com més anys fa millor està.
Dels actors Pou i Soler, després la resta i alguns a força distància. I sense la Sardà, la Novell va brillar, però poc.
Suposo que la veu en off era el mateix Sagarra, però enlloc se’n feia esment.
La darrera cosa: Potser el TNC és més petit, però era el lloc ideal per fer un acte de caire teatral i tothom ho hagués vist millor. Jo estava en un lateral del primer pis i veia mig escenari, i amplificat al TNC tothom ho hagués sentit bé.
M'agradaM'agrada
Estem d’acord amb en Pla, Concep, ara bé, la Caballé vols dir que calia que sortis a relluir?
M'agradaM'agrada
No m’agrada gens l’expressió “país petit” perquè ja se n’ha abusat massa i només faltava en Llach clamant-ho al cel- D’altres n’hi ha de més petits i brillen amb llum pròpia mentre nosaltres estem apagats.
Ja m’he quedat tranquil·la. gràcies, joaquim. Aquí gairebé es pot pensar en veu alta.
Anant al gra d’una vegada, em pensava que calia ser invitat per anar a l’homenatge i vaig anar-me’n a l’Auditori a escoltar els magnífics músics hongaresos dirigits per Zoltan Koksis -s’escriu així?- i al gran pianista Bavouzet interpretant a Débussy. Un gran concert amb una malaurada nota de la trompeta en el Bolero de ravel, una nota impostora i bonyeguda que va deixar l’orquestra confosa una estona…
Gràcies per la fantàstica narració d’aquest homenatge que el gran escriptor es mereix sobradament. Ja ho crec que hi faltava la Sardà que, per a mi, no en té de competència tan definitiva és la seva forma de dir els texts-vers o prosa-. La Novell té una veu molt semblant a la de l’Espert. No sé si necessita emmirallar-s’hi.
Vaig a mirar els videos i tan de bo s’hagi enregistrat i per televisió hi poguem accedit tots.
Una abraçada, Joaquim!!!
M'agradaM'agrada
T’agradi o no, benvolguda Olympia el País és petit, 32.000 km² no donen per gaires alegries, ara bé podria ser un gran país petit.
Però el país és petit i escanyolit, i aleshores si que m’emprenyo. I per què és escanyolit?, doncs perquè un país gran que s’estima el que s’ha d’estimar, retransmet aquest acte en directa per la seva (3 o 33) i així ho poden veure tots aquells que es van quedar al carrer, tots aquells que sent tan catalans com tu i com jo, viuen lluny de can fanga i no es poden traslladar ni a buscar les invitacions, ni en el cas de tenir-les a assistir-hi.
Ara que jo m’he quedat tan descansat com alleugerit 🙂 , et diré que la veu és efectivament semblant, però la dicció i la cantilena també, potser no tan afectada com la divina Núria, però jo si que crec que si emmiralla, i tant!.
No en sabia res d’aquest concert que menciones, suposo que era de Ibercamera, oi?. Impossible estar al corrent de tot i no et dic res si això de la trompeta hagués passat a can Liceu, els hauríem massacrat. Una llàstima, i en bolero 😆 😆
M'agradaM'agrada
Tens raó, Joaquim, quan dius que n’haurien de fer un video per mostrar-lo a totes les escoles. Ara, però, que el nostre Govern ja ha dit que el castellà també és llengua vehicular a l’ensenyament, dubto que s’hi escarrassin gaire a fer estimar les nostres figures literàries.
Sí que tenim un país petit, però perquè no ens permeten créixer.
M'agradaM'agrada
Benvolguda Mercè, si hem d’esperar que ens deixin…
Potser que comencem a pensar en tirar pel dret i aleshores haurem de demostrar que sóm un gran país, petit.
M'agradaM'agrada
L´avantatge d´IFL és que no passa res si ets mig tonto, estàs molt enfeinat i no t´assabentes de res: trobes un foradet per llegir l´apunt diari i en cinc minuts quedes enterat com si haguessis estat in situ. Mille grazie.
M'agradaM'agrada
Considero que el acto estuvo bien organizado y las lecturas fueron interesantísimas, aunque eché en falta títulos que yo conocía y escuché otros de los que no tenía ni idea, sorprendiéndome muy gratamente “Balades de Fra Rupert”, máxime procediendo de un autor tan católico y de derechas; quizás cuando escribió estas “balades” no lo era tanto…
Los recitadores triunfadores fueron Pou y Soler; Pou por su extraordinario sentido de la matización y Soler por su maravillosa y bien modulada voz.
De las tres cantantes, para mi gusto la Rosell la mejor y la Pérez Cruz la peor, tragándose ésta materialmente el micro, hasta el punto que se percibían los golpes de labio con el metal o plástico del aparato; quizás convendría que se apartara un poco, o es que entonces ya no se la oiría?
Se echó muy en falta a Rosa María Sardá y no pude evitar el recuerdo a Pau Garsaball y a Paquita Ferrándiz, de quienes conservo en vídeo un magistral Poema de Nadal.
Fede
M'agradaM'agrada
i les senyores? 👿
M'agradaM'agrada
Te refieres a las actrices o a las del público? Las actrices correctas. A la Carulla la conozco desde hace unos 47 años o más, es una mujer entrañable y una actríz que con los años ha adquirido tablas, pero su voz no tiene una particularidad destacable. No obstante, se mantuvo impertérrita enunciando todas las “osadías” de “Balades de Fra Rupert” -magníficamente coreada por el resto de actores y actrices-.La voz de la Novell me recuerda demasiado a la de la Espert y eso me hace tirarme para atrás. Es una pena pero creo que a Carme Sansa nunca se la ha valorado como merece, incluso como cantante, pero ayer estuvo correcta y prou. Silvia Bel no destacó especialmente, pero tiene una voz agradable. También me acordé mucho de Elisenda Ribas y de Carme Contreras, con sus estupendas voces graves…
En cuanto a las señoras del público, se pasaron muchas de ellas charlando todo el tiempo como cotorras o consultando sus mensajes a móbiles abiertos, sonando éstos a diestro y siniestro…qué quieres, son modernas y si las jóvenes lo hacen por qué no ellas?
M'agradaM'agrada
Gràcies per la crònica Joaquim i pels vostres comentaris companys .
M'agradaM'agrada
Estimat Colbran,
Em quedo parada de que t’agradés la Rossell -i consti que respecto els gustos de tothom- però jo no vull entrar en detalls sobre la nostrada Marina de bellíssima veu que, a parer meu, no utilitza bé. Pérez Cruz es per cantar en la intimitat i només certes cançons que li escauen. M’agrada Esther Formosa i els seus refilets exquisits.
He escoltat en Pou més d’una vegada i és una lliçó de bon teatre el seu monòleg. Quant a Carulla, tenia una bonica veu però actualment oscil.la i perd força. Tot i així recita versos ordinaris amb la seva innata distinció de gran senyora de les taules. I deixem a Novell que és efectiva i més natural que -com diu en Joaquim- la divina Núria.
Un plaer aquest diàleg amb tots vosaltres.
M'agradaM'agrada
Quin guirillall d’opinions. N’hi ha pèr tots els gustos. No puc jutjar qui té raó i qui no la té perquè no hi vig anar i també perquè segons lo manifestat en aquest blog em reservo la meva opinió.
El que sí, em dona la gana de manifestar és que si Catalunya és un país petit al menys demogràficament, també ho és Andorra, no obstant és un país independent i respectat per la resta de la comunitat europea i mundial.
Per què els catalans no podem ser una nació subirana d’una punyetera vegada?
.No vull entrar en política, però és que estem reivindicant els nostres personatges gloriosos i en canvi no sabem o no tenim prous “pebrots”
per a defensar i conquerir els nostres drets pròpis.
Consti que no tinc res en contra amb la resta d’espanyols ( castellans ).
El que sí estic en contra és dels interessos polítics de de fa molts i molts anys.
Perdoneu-me la meva rebelia però després de llegir les diferents opinions d’aquest acte reivindicatiu, s’han transgirat els meus bodells i no he pogut per menys que explotar.
M'agradaM'agrada
Vull demanar disculpes pel meu comentari anterior de caire patriòtic que potser no és adient en el tema discutit en les diferents opinions anteriors, però no exagerem la nota i el que es tracte és de avaluar si l’acte va ser correcte o al menys acceptable.
Josep M. de Sagarra s’ho mereix.
M'agradaM'agrada
Suposo que els que seguiu VilaWeb ja ho sabreu però, per als qui no, dir-vos que aquest diari digital ha obert la sèrie “Totes les cares de Sagarra”, consistent (copio i enganxo) “en una peça literària (poema, teatre, article periodístic, memòries, cançó, traducció…) que quinze autors, cantants i músics, dirigits per Joan Ollé, van recitar al Palau de la Música en l’acte d’homenatge institucional i popular del 24 de gener, organitzat per la Generalitat, i que VilaWeb us ofereix”.
La sèrie s’obre amb el poema ‘Elegia a Rafel’, recitat per Lluís Soler. Aquí hi ha l’enllaç:
http://www.vilaweb.cat/noticia/3975681/20120125/lluis-soler-diu-poeta-sagarra.html
He de dir que m’ha decebut bastant la lectura d’aquest poema per part de Lluís Soler, a qui tant admiro, però en aquest cas, com en el de la Montserrat Carulla, que es va entrebancar un parell de vegades i a qui vaig notar molt nerviosa al començament, m’ha semblat molt improvisat, sobretot per part de Lluís Soler per qüestions de ritme i amb poca matisació dels finals dels versos.
M'agradaM'agrada
SI US PLAU: Si és que encara no l’heu vist, no us perdeu el vídeo de la lectura que de l’article “La meva cançó”, en va fer Sílvia Bel a l’homenatge a Josep M. de Sagarra. El trobareu a VilaWeb, concretament aquí:
http://www.vilaweb.cat/noticia/3976817/20120128/silvia-bel-diu-sagarra.html
M'agradaM'agrada
Emotiu post, si senyor! M’ha agradat molt!
M'agradaM'agrada
Doncs tot i la meva admiració pel Sr. Pou i la Sra. Carulla, les seves intervencions no em van agradar gens. La dicció de Josep M. Pou, perfecta, però la seva interpretació no s’ajustava gens al personatge, barroer i primari, que va descriure Sagarra. Quant al Fra Rupert, allò semblava l’ora pro nobis de les iaies.
Aneu a veure la Sardà, que precisament està de gira fent Sagarra, i ja em sabreu dir si hi ha o no hi ha diferència.
M'agradaM'agrada
Creo que lo de “las letanías de las yayas” fue lo más logrado del espectáculo. No sé si se propuso Sagarra que fuera enunciado así, pero si es idea de Ollé la encuentro perfecta y si lo es del autor aún mucho más.
M'agradaM'agrada