IN FERNEM LAND

LICEU: CONCERT FINAL DEL CONCURS VIÑAS


El Jurat de la 49à edició del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas 22/01/2012 Foto IFL

Sempre he dit que ser cantant d’òpera és una cosa molt difícil. No és suficient amb ser posseïdor de veu, que és quasi el més imprescindible, ja que cal tenir altres aptituds i altres valors que acabin per conformar un tot que porti als joves cantants a fer una carrera, ja no dic una gran carrera.

El concursos de cant no deixen de mostrar el que està passant arreu, ja sigui en l’àmbit purament vocal i musical, però també obrint el teleobjectiu, en un àmbit més global, mostrant-nos la mediocritat o la vulgaritat si us ho estimeu més.

La 49è edició del Concurs de Internacional de Cant Francesc Viñas no sembla destinada a quedar en la memòria del Concurs, com una de les millors edicions, és clar que això mai s’acaba de saber del cert, fins que hagin transcorregut els anys suficients per saber si dels més de 500 participants algun arribarà a assolir un nivell notori o definitivament estel·lar. A primer cop d’ull o d’oïda res ho fa pensar, atenent als cantants que han arribat a la final i sobretot els que han estat premiats i que són els únics que jo he pogut escoltar en el concert final que va tenir lloc ahir per la tarda al Gran Teatre del Liceu.  Deixeu-me dir que aprofitant l’acte, part dels treballadors presumptament afectats per aquest anunci d’ERE, es van manifestar a les portes del teatre de manera silenciosa, molt silenciosa, però no per això menys contundent i impressionant. veurem em que queda tot plegat.

El veredicte final del Jurat d’aquesta edició, entre els que hi havia Fiorenza Cossoto i José van Dam, ens ha deixat sense primer premi masculí, tot i que jo tampoc hagués atorgat el segon, ja que el baríton (?) turc Orhan Vildiz, m’ha semblat poc interessant per merèixer tal distinció.

Pel que fa al premi que donem l’Associació Liceistes de quart i cinquè pis, ha anat a parar a la soprano Miriam Zubieta, que té molt camí per recórrer i Anna Tobella que va ser la cantant que se’l va endur l’any passat, ha tornat a presentar-se, guanyant el premi Plácido Domingo al millor cantant espanyol i el premi Ajuntament de Moià al millor cantant català, res a dir, però Tobella ja ha debutat al Liceu cantant rols petits (Salome, Falstaff) i també en altres teatres (Real) i no sé si té gaire sentit tornar-se a presentar.

En Gabriel i la Montse entregant el premi de l'Associació Liceistes 4at i 5è pis a Miriam Zubieta. Foto IFL

En principi res a dir a nivell vocal, de les tres cantants que han obtingut el primer i el segon (ex-aequo) premi femení. Totes tres tenen bones veus, d’aquelles que ja mostren possibilitats reals, amb volum, cos i projecció, ara bé, tornant al inici de l’apunt cal, per fer alguna cosa en aquest difícil món de la lírica, tenir alguna cosa més, que acabi forjant a l’artista que es pretén ser. En primer lloc la personalitat, després les capacitats interpretatives, és a dir, donar sentit a allò que es canta i també, per què no, una dosi d’elegància.

De les tres sopranos guardonades amb les màximes distincions (primer i segon premi), sense cap mena de dubte la que ho té millor és l’anglesa Jessica Muirhead, segon premi femení “Fundació Puig”, Fundació Gran Teatre del Liceu, Fundación Teatro Real de Madrid i Fundació Francesc Viñas i Premi del públic assistent a la Prova Final. El seu cant és expressiu i distingit, potser la seva veu no és tan important com la de la coreana Ju Young Hong que compartia el segon amb ella o el de la moldava Olga Busioc, guanyadora del Primer Gran Premi femení, amb una veu de molts quillats, però en canvi  ella ha sabut donar una certa emoció al seu cant, cosa que durant TOT el concert no he estat capaç de sentir amb CAP dels cantants participants.

Jessica Muirhead ens ha cantat el “Porgi amor” i l’escena sencera del final del primer acte de La Traviata, i és amb aquesta compromesa pàgina on ha mostrat gust i distinció, mitjans i sentiment. Hores d’ara canta La Violeta amb les notes agudes ben fermes i segures, tot i que aquesta veu agafarà ben aviat un cos que no li permetrà fer aquest repertori d’aquesta manera. La lògica i també la sapiència del públic, s’han imposat per sobre dels mitjans en mans de cantants d’incert esdevenidor i l’han premiat com la millor cantant de la final.

Els coreans inunden el Viñas des de fa molts anys. A vegades hem sentit veus importants, però sempre adotzenades. És molt meritori el que fan, però aprenent de memòria les àries i clavant les notes en la justa afinació, no es fa una carrera internacional d’òpera. Ju Young Hong, té una veu magnífica, de lírica ample i d’aquelles que qualsevol cantant que vulgui cantar Puccini enveja tenir, però quan diu “Ma quando vien lo sgelo il primo sole è mio, il primo baciodell’aprile è mio!” ha de saber el que diu, ha d’emocionar, ha d’esborronar a tota la sala que té al davant. Mare meva! són joves, tenen una veu prodigiosa, però voleu dir que saben el que és La Bohème?, el que passa?, qui és Mimi i tota la història que va al darrere d’aquesta imponent ària?. Entenc que des de Corea la cosa no deu ser fàcil, i prou fan dient el text de manera molt entenedora, però ai el fraseig!, ai el sentiment!, això no s’aprèn, això s’ha de sentir i encara més difícil, s’ha de saber transmetre i això els jurats també ho haurien de valorar. Això puntua, sobretot a l’hora de fer una carrera d’èxit internacional.

El cas de Olga Busuioc és més greu. La soprano moldava deu haver pensant que amb la veu que té i el cos que Déu Nostre Senyor li ha donat, ja en té prou. Ens ha cantat l’ària de la carta de Tatiana i la cançó de la lluna de Rusalka, ambdues obres, sobretot la segona, del seu àmbit cultural, per tant aquesta no podem dir que no sabia el que cantava.

Bé, aquesta noia se’ns ha presentat al concert final, sabent que era la guanyadora, dins d’un vestit que no la permetia caminar amb naturalitat, com diu en Colbran, asseguda a la faldilla. La faldilla era tan estreta que per desplaçar-se, els passets tenien que ser molt curtets, amb la qual cosa per anar a buscar els guardons, que és el primer que ha fet tot iniciar-se la segona part, recordava a Marilyn Monroe en la mítica escena de l’estació de”Some Like it Hot” de Billy Wilder, però amb faldilla llarga. Ridícula en caminar i moure’s per l’escenari, la noia tenia que fer front a dues àries antagòniques a aquesta indumentària, si bé una mica sirena per cantar la Rusalka si que ho semblava, amb l’afegitó que el verd lloro del vestit encara feia més “goig” a la vista.

Tatiana no es pot cantar de la manera que ho canta ella, i menys en aquesta escena on és una noia innocent amb perdalets al cap i que en una màgica nit de vetlla, redacta una carta que la farà, sense ella saber-ho, infeliç durant tota la seva vida. Olga Busuioc amb aparença de “Choni de Castefa” difícilment esdevé Tatiana. Tampoc la gesticulació exagerada, més pròpia d’una Tosca, feia creïble allò que cantava i diria que la intenció del seu fraseig, tampoc. Desconec quines van ser les àries que va cantar a la prova final, però jo mai l’hagués votat com a millor cantant, ja que per a mi una cantant és més que una fantàstica veu i la vulgaritat hauria de restar punts.

Pel que fa a la seva Rusalka, tres quarts del mateix, tot i que he decidit no mirar-la i concentrar-me tan sols en el cant. Dvoràk és un compositor de la seva terra i suposo que coneix fil per randa tots els punts i totes les comes d’un text i una partitura que deu haver mamat des de ben petita, doncs deixeu-me dir que aquesta noia no té la més mínima sensibilitat, res que fes del seu cant, al menys per a mi, ser mereixedora d’un primer premi. Veu en té, possiblement la contractin en alguns teatres, potser fins i tot importants, però si no troba cap professor Henry Higgins que ens la transformi en una Fair Lady, difícilment tindrà res a fer en un món on les bones veus en mans de “Chonis de Castefa o Xisinau” s’acaben en 5 anys cantant rols inadequats.

És molt complicat això de ser cantant d’òpera, però aquesta noia avui ja hauria d’haver notat que no ha obtingut l’aprovació generalitzada del teatre i que un altre si, alguna cosa no ha fet bé. Segur que el vestit, al contrari del que deu pensar ella, no l’ha ajudat gens, però també cal que estudií molt, que sigui molt disciplinada, que sàpiga escollir, que es posi en mans d’un agent bo (complicat això) i si és possible que trobi un Higgins que l’ensenyi que per presentar-se davant d’un teatre i cantar Tatina i Rusalka, no pot ser mai una Choni.

La resta de l’avorrit concert ho deixo per un altre ocasió, ja que com em succeeix quasi sempre, del Concert Final del Viñas en surto molt abatut i amb les amenaces que voleien per sobre del teatre, aquest any una mica més.

El moment definitivament més emotiu ha estat quan s’ha fet un recordatori a Maria Vilardell, fins l’any passat Presidenta del Concurs. Amb el teatre a les fosques i amb una fotografia que ens mostrava el seu ampli i familiar somriure presidint l’escenari, l’hem escoltat en una gravació on ella interpretava una obra de Sergei Rakhmàninov. A.C.S.

18 comments

  1. Cantants bons n’hi ha…. bé es deuen presentar als concurs. Gent que sàpiga de cant, també. Què no coincideixen en els concursos? Això que tal o qual edició no quedarà a la memòria del concurs fa unes quantes edicions que es ve dient… talment com un altre concurs avui desaparegut i que duia el nom d’un recordar bariton català… En un país tan petit i com s’acumula la porqueria per tots racons!

    M'agrada

  2. Juli carbó i montardit

    No sóc la persona més indicada per a jutjar o criticar aquest concurs de cant tan important, però crec una vegada més que tot en aquesta vida està influenciat amb el criteri d’algunes persones vinculades més o menys directament amb l’afer que ens ocupa.
    El concurs de Francesc Viñas no s’escapa de la meva opinió. Crec que abans d’atorgar un premi caldria a valuar més concretament les qualitats artístiques i reals del concursant.
    No em negareu que la comparació que vull exposar sigui gaire diferent.
    En els concursos musicals de Eurovisión o la OTI s’atorguen primers premis a cantants i cançons que després resten a l’oblit, no obstant els qualificats en segon, tercer lloc i fins i tot més a vall, posteriorment obtenen un èxit comercial mundial millor que els guanyadors.
    Crec que en le cas del Concurs de Francesc Viñas pot succeir el mateix.
    Vaig errat?

    M'agrada

    • No és ben bé això Juli
      El concurs Viñas no s’està de declarar deserts els primers premis. Ho ha fet aquest any alb el primer premi masculí, però ho ha fet moltes altres vegades.
      Les guanyadores tenen unes veus excel·lents, això ja t’ho asseguro jo, però cal tenir quelcom més que veu per triomfar a l’òpera i dubto que els cantants d’enguany evolucionin gaire o que tinguin una carrera molt llarga. Tan de bo m’equivoqui.

      M'agrada

  3. L’Olga Busuioc en la prova final va interpretar el Senza mamma de Suor Angeliga en lloc de l’ària de la lluna de Rusalka, però el resultat va ser el mateix, una gran veu, amb una molt bona afinació però poca cosa més. Lamentablement, no tan sols en els concursos, la veu i la “presència” es el que més es valora, només cal veure els repartiments de molts teatres d’òpera amb noms de cantants que (amb menys facultats que l’Olga) figuren com a protagonistes. Suposo que ella (com altres companyes de procedència geogràfica similar) volen explotar la seva veu com un mitjà per triomfar, i em fa la impresió (tant de bo m’equivoqui) que ignoren que això de l’òpera no és un reality televisiu i no val a tenir només una gran veu i una gran presència, això darrer, més que discutible.

    M'agrada

    • M’he deixat de dir que l’Olga Busuioc ja ha guanyat altres premis de cant com també ho han fet alguns dels participants en aquest Viñas, que aquí no han guanyat res. La qual cosa em porta a pensar que aquests concursos serveixen per a guanyar uns calerons, que en parli la premsa especialitzada i fer “curriculum” de cara a futures contractacions.

      M'agrada

    • No n’estic tan segur Josep. Jo penso que els concursants creuen que guanyar un concurs de prestigi, i el Viñas ho és, els obrirà les portes a molts teatres, i l’òpera no és ben bé això si al darrera no hi ha una carrera seriosa, estudi, prudència i molt rigor. Un concurs és un estímul per iniciar, no és cap meta.
      El desencís inicial es produeix quan perceps que amb possibilitats siguin tan destralers/eres i malmetin allò tan difícil de tenir i que ells tenen, una veu magnífica

      M'agrada

  4. alex

    Yo estuve en la final real que se celebró el viernes y en directo y de la misma, coincido en lineas generales con algunas de tus impresiones Joaquim. Diría resumidamente :

    1/ Esta edición ha sido de las más flojas presenciadas y escuchadas en los últimos años. Pobre panorama el operístico que se nos presenta, si las voces de esta edición del Concurso son ” las jóvenes promesas”
    Al menos el pasado año, hubo una gran ganadora que fue la USA Tamara Wilson, no solo una gran voz de lírico spinta sino una gran cantante; en esta edición, la única voz de lírico spinta que llegó a la final fue una soprano turca ( actuó la última) que impactó al menos a mi por su …sola, perduta , abandonnata… pero previamente cantó mal el air…des contrebandiers..

    2/ Penosa la prestación de las voces masculinas, con solo 3 tenores en la final (2 de ellos, lamentables y uno galleando el final del aria…ella mi fu rapita..) y el resto muy flojo : el único que valió la pena fue un barítono coreano y además no cantaba ópera, sino lied!
    Yo voté como DESIERTO el premio del público a la mejor voz masculina.

    3/ De las Ganadoras, más o menos , se adjudicaron los premios a las más correctas y dignas. Yo voté por la soprano coreana que quedó segunda que ´me demostró con la más cuidada línea de canto aunque como bien ha dicho Joaquim, le faltó pasión o alma interpretativa ( bastante habitual en las cantantes orientales)
    También buena voz la de la moldava ganadora ( pese a su ridícula vestimenta que llevaba el viernes acompañada de unos guantes negros de media manga! Parecía “ir a la fiesta del Conde Orlovski”! je..je..), con buen futuro a sus 25 años de edad ( parece que es alumna de Mirella Freni).
    De la inglesa Muirhead que quedó también segunda ex aequo, ciertamente fue la más expresiva de todas las ganadoras, pero en la cabaletta que cantò del…sempre libera… se atragantó y hasta se comió parte de la coloratura y los agudos, pese a que el..e strano..lo cantó francamente bien.
    Me sorprendió negativamente ayer en el Concurso de los finalistas que escuché a ratos por radio, la interrupción y braveos del público antes del…sempre libera…, con lo que se restó interés o emoción a toda la escena de la V.Valéry .
    También otra buena cantante, la soprano rusa que quedó tercera aunque es una mini voz y con poca emoción.
    De las de aquí y al menos el viernas, decepcionante Miriam Zubieta, voz de mínimo volumen y además muy nasal y de Anna Tobella siempre digo lo mismo, tiene mucho gusto cantando pero para mi no es mezzo ( sus graves son casi inaudibles)

    M'agrada

    • No estic gaire segur que Mirella Freni sigui la seva mestra, potser ella ha assistit a alguna master class de la soprano italiana, però dubto jo, que si és alumne seva es vesteixi i es mogui d’aquella manera tan vulgar, els bons professors això no ho passen per alt, no creus?

      M'agrada

  5. bocachete

    A la retransmissió per ràdio no es veia el vestidet… llàstima. De tota manera, s’hi va notar la diferència d’aplaudiments entre la seva actuació i la de Muirhead. Van entrevistar-la i va dir que havia tingut la Freni de mestra i li havia ensenyat a cantar la Tatiana… la qual cosa no vol dir que ho hagi après igualment de bé.

    El Radigales va comentar que, si no passa res, la temporada vinent es farà Rusalka al Liceu, o sigui que hi ha números perquè sigui aquesta la protagonista, potser?

    M'agrada

  6. Josep Olivé

    Vaig escoltar el concert per Catalunya Música i efectivament la guanyadora tenia força veu però en les dues àries que va cantar i que si es canten amb sensibilitat i musicalitat m’emocionen fàcilment doncs no vaig sentir res de res. Freda correcció i poca cosa més. Em quedo amb la cantant anglesa, sens dubte per a mi la que em va arribar més amb la escena que tanca el primer acte de La Traviata (no vaig captar el que diu l’Alex a la cabaletta) i no tant amb “Porgui amor” que tambè em va deixar ni fu ni fa.
    Quan vaig sentir que una de les premiades era Anna Tobella em vaig dir…”…juraria que he llegit força programes de mà on ella apareix amb papers secundaris…ho juraria…”. I si, la darrera vegada i la més recent en ocasió d’un “Don Chichotte” de Massanet concertant al Real. Per cert, amb un formidable (aquesta vegada si) Ferruccio Furlanetto (res a veure amb l’ària final del “cavaller de la trista figura” que vaig sentir ahir) i una no tant formidable (aquesta vegada no) Anna Caterina Antonacci.

    M'agrada

  7. Jo em vaig avorrir força en el concert final del Viñas i crec com tu que no passara a l’historia com un dels millors. Un Bravo atronador del “bravero” d’ahir que tenia davant mateix, em va fer adonar en un moment donat que jo estava mig dormit….m’estic fent gran, Quim !!! Esperem que l’any vinent al ser el 50e aniversari, la cosa agafi força. Tinc aquesta crònica enrederida, a veure si demà la publico (avui ja porto 2 entrades dels 2 primers concerts del cap de setmana).

    Una abraçada

    M'agrada

  8. El nivell dels participants en les edicions no depèn del número d’edicions, per tant haurem d’esperar que la sort reuneixi per la 50è edició ,un reguitzell de veus que honorin l’efemèride.
    No es poden ajuntar tantes activitats, si no vols caure en el risc de bloquejar-te i no he dit blogejar-te 🙂

    M'agrada

  9. colbran

    A mí no me interesó particularmente nadie. Sólo unas frases aquí y allá, pero en conjunto nadie, ni la moldava. Quizás la británica apunta a ser algo, del resto ya veremos.

    Anna Tobella es una soprano corta que quiere ser mezzo y no puede y que además tiene la “patxorra” de cantar “como” contralto la cavatina de Arsace de “Semiramide”, sin un solo grave que se pueda considerar como tal.

    Yo creo que actualmente las buenas voces se apuntan a Cardiff o a otros concursos, pero desde luego al Viñas no vienen. La razón no la sé.

    Fede

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: