IN FERNEM LAND

DIE FRAU OHNE SCHATTEN A LA SCALA


Die Fra ohne Schatten Producció de Claus Guth per la Scla de Milà. Emily Magee (Die Kaiserin)

Die Fra ohne Schatten Producció de Claus Guth per la Scla de Milà. Emily Magee (Die Kaiserin) Foto Monika Rittershaus

A la Scala tenen lloc durant aquest mes de març (fins el dia 27) les 6 presentacions de Die Frau ohne Schatten la genial i impressionant òpera de Richard Strauss i Hugo von Hofmannsthal que les retallades o més  dit,  la gestió nefasta al capdavant del Liceu ens ha privat de veure-la el proper novembre en la temporada 2012-2013.

Les representacions del teatre milanès han comptat amb la direcció musical de Marc Albrecht, director que en aquests moments hauria d’estar preparant el doble programa Zemlinski si no hagués estat per aquesta esmentada nefasta direcció que ens ha deixat la temporada 2011-2012 feta un nyap. Albrecht en quedar lliure del Liceu va poder acceptar la crida del Teatro alla Scala per tal de substituir al mestre Semyon Bychkov que va haver de ser intervingut quirúrgicament i anul·lar les representacions.

Albrecht signa una versió esplèndida, extraient de l’orquestra milanesa un riquíssim i refinat so d’aquesta partitura tan fascinant com críptica. Sense un director tocat per la genialitat aquesta òpera pot esdevenir un allau de crits, gemecs i explosions sonores sense comprensió. També sense un director expert els cantants a qui Strauss exigeix el màxim, com és habitual en el compositor muniquès, es poden veure ofegats i perduts en mig de les aclaparadores sonoritats. Per sort Albrecht recrea amb exuberància i delicadesa els dos mons simbòlics que s’enfronten en aquesta enrevessada trama, obtenint de l’orquestra una resposta fabulosa. Tant de bo si el podem recuperar per un altre projecte liceista.

La proposta sempre inquietant de Claus Guth no la podrem jutjar i és una llàstima, ja que amb la quantitat de motius que el llibret de Hofmannsthal li dóna per desplegar les seves fantasies i observant les fotografies de la proposta escènica, estic segur que el director alemany ha fet un treball interessantíssim. Tot i així la crítica i el públic es van dividir i el dia de l’estrena, al que correspon la gravació que us deixo, se’n va endur un grapat de protestes en sortir a saludar amb el seu equip al final.

Johan Botha (Der Kaiser) a Die Frau ohne Schatten en la producció de Claus Guth per a la Scala de Milà. Foto Monika Rittershaus

Johan Botha (Der Kaiser) a Die Frau ohne Schatten en la producció de Claus Guth per a la Scala de Milà. Foto Monika Rittershaus

Vocalment necessita d’un equip de cantants de primeríssima categoria i sembla ser que a la Scala han encertat de ple. Trobar un tenor capaç de cantar la part de l’emperador amb l’exigència d’una tessitura extrema i també amb el lirisme necessari, amb veu robusta i consistent i aguts ferms, està assignat a molt pocs privilegiats i sense cap mena de dubte Johan Botha, el tenor sud-africà que massa sovint oblidem, segurament pern què de les seves dimensions físiques els registres en farien com a mínim tres tenors, l’ha relegat de les garns produccions mediàtiques.  És una veritable llàstima ja que com podreu comprovar immediatament en la interpretació de la bellíssima ària del segon acte “Falke, Falke, du wiedergefundener” està impressionant

Die Frau ohne Schatten Producció de Claus Guth per la Scala i la ROH

Die Frau ohne Schatten Producció de Claus Guth per la Scala i la ROH

La Kaiserin d’Emily Magee, a la que Guth dóna tota la centralitat dramatúrgica, està magnífica, intensa, valenta i fent una demostració de tota la seva convicció vocal fins els límits de la tessitura. Escoltarem ara a la soprano nord-americana en l’impactant escena del tercer acte amb la Dida i així també esocltarem a la poderosa Michaela Schuster, una mezzosoprano dramàtica no sobrada de subtilesa, però si de grandiós temperament. En “Aus unsern Taten steigt ein Gericht!” la Magee arrasa (a partir del 6’20”)

Elena Pankratova (tintorera) i Emily Magge (Emperatriu) a La dona sense ombra de la Scala de Milà 2012. Foto Monika Rittershaus

Elena Pankratova (tintorera) i Emily Magge (Emperatriu) a La dona sense ombra de la Scala de Milà 2012. Foto Monika Rittershaus

Una molt grata sorpresa ha suposat la tintorera de la soprano russa Elena Pankratova. El seu registre dramàtic es consistent i els aguts són veritables dards afilats, he triat la captivadora escena que inicia el tercer acte on podreu apreciar els intents per endolcir els poderosos mitjans i alhora també podrem escoltar al gran baríton alemany Falk Strukmann (Barak) que tot i no estar ja en el millor moment de veu, demostra una categoria i musicalitat exquisida. Escoltem primer “Schweigt doch, ihr Stimme!” amb Pankratova i la posterior incorporació en un magnífic duo de Struckmann en la inspirada “Mir anvertraut”

Però no vull acabar aquest petit tast d’aquesta versió que m’ha agradat tant, sense que escolteu el final del primer acte amb el baríton alemany cantant “Sie haben es mir gesagt”, acompanyat per les veus llunyanes del tres vigilants de la nit

Die Frau ohne Schatten, producció de Claus Guth Teatro alla Scala 2012. Foto Monika Rittershaus

Die Frau ohne Schatten, producció de Claus Guth Teatro alla Scala 2012. Foto Monika Rittershaus

DIE FRAU OHNE SCHATTEN
musica di Richard Strauss
llibret: Hugo von Hofmannsthal

Der Kaiser:     Johan Botha
Die Kaiserin:     Emily Magee
Die Amme:      Michaela Schuster
Der Geisterbote:   Samuel Youn
Ein Hüter der Schwelle des Tempels:   Mandy Fredrich
Eirscheinung eines Jünglings: Peter Sonn
Die Stimme des Falken: Talia Or
Eine Stimme von oben:   Maria Radner
Barak, der Färber:   Falk Struckmann
Die Färberin:   Elena Pankratova
Der Einäugige:   Christian Miedl
Der Einarmige: Alexander Vassiliev
Der Bucklige:  Roman Sadnik
Keikobad: Paul Lorenger

Orchestra e Coro del Teatro alla Scala di Milano
Director musical: Marc Albrecht
Direcció escènica: Claus Guth
Escebnografia i vestuari Christian Schmidt
Disseny de llums: Olaf Winter
vídeo Andi A. Müller

Teatro alla Scala di Milano, 11 de març de 2012

ENLLAÇOS:

https://rapidshare.com/files/2538920807/01_Die_Frau_ohns_Schatten_Scala_2012_A1.mp3

https://rapidshare.com/files/1701290359/02_Die_Frau_ohns_Schatten_Scala_2012_A2.mp3

https://rapidshare.com/files/210755149/03_Die_Frau_ohns_Schatten_Scala_2012_A3.mp3

Aquest tercer regal estic segur que agradarà molt i el de demà, TAMBÉ.

12 comments

  1. Rosa

    és una òpera extraordinària. Només amb els tasts que ens ofereixes ja n’hi ha per disfrutar. Ara cal desar-la i escoltar-la sencera. Gràcies, Joaquim.

    M'agrada

  2. SANTI

    Ja l’he baixat i com ahir, aquesta nit m’espera el regal de In Fernem land.
    Els tracs escoltats m’han semblat molt i molt engrescadors. fabulós Botha.
    Els dies de l’aniversari s’acostumen a rebre regals i tu en canvi ens continues regalant coses a nosaltres.

    M'agrada

  3. Vicent

    Sí, Marc Albrecht és un gran director. Li vaig escoltar a Bayreuth l’Holandès i va fer una direcció intensa i romàntica. Amb alguna aprensió vaig anar a escoltar-li un Pelleas et Melisande a l’Òpera de Charlotemburg, a Berlin i la veritat és que va fer-ho d’allò més bé.

    No comprenc com no té un major renom.

    Salutacions.

    M'agrada

  4. Carlos R.

    Impreionante patitura, impresioannte orquestación, impresionantes exigencias vocales y también escénicas para la que quizás sea la mejor obra de Strauss.
    De lo escuchado me quedo con Botha y Elena Pankratova, no por no haberme gustado los otros, pero esas dos poderosas voces me han gustado muchísimo,
    A Albrecht lo he visto dirigir en Berlín, Bayreuth y Madrid y siempre me ha parecido excelente

    M'agrada

  5. Xavier C.

    Tot plegat, fa feridura llegir-ho: una producció que hauríem de veure al novembre i no veurem, amb´un director que hauria de ser aquí el mes vinent i no hi serà. 😥
    Sort que et tenim a tu per recabalar-nos una mica…

    M'agrada

  6. Josep Olivé

    Un altre regal…i vaig dient…”…pel cap de setmana…”, però amb el ritme infernal d’aquest blog crec que ni amb tot el cap de setmana tindré prou per assimilar tant regal…De moment em conformo amb escoltar tots els fragments, i els d’avui em recorden dues coses: quina gran òpera, una, i l’altra que ens l’han birlat! La veritat és que la temporada vinent hagués estat molt i molt bona i complerta amb aquesta enorme perla! Catxis! Hi ha algun advocat per aqui que m’expliqui com i a on puc presentar una querella?

    M'agrada

    • colbran

      Me parece que vamos a tener más de una sorpresa a partir de ahora.No os parece extraño que tanto los rotativos, como los componentes de la orquesta, coro y resto de empleados estén en la más absoluta mudez? Hace pocas semanas los veíamos por todas partes y ahora nada de nada.

      De qué ha servido toda nuestra dedicación, el Manifest, etc.? Es que existe una orden superior que impide que se trate del asunto? Yo no entiendo nada. Como tampoco entiendo que aún no me hayan llamado respecto de la entradas de “Pèlleas…” No os parece algo extraño?

      Y, por otra parte, Marco sigue…

      M'agrada

      • S’està negociant, i per tant els treballadors no diran res. En el cas que els negociacions no anessin bé, estic ben segur que els tornarem a sentir, pel que fa al Sr. Marco ja deu tenir data de caducitat, però fins que no acabi el que li han encomanat seguirà.

        M'agrada

  7. colbran

    Las voces han sido bien escogidas para estas representaciones de una de las óperas más hermosas de Richard Strauss, pero lo que más me ha sorprendido es la fabulosa dirección musical de Marc Albrecht, llena de matices y consiguiendo de la orquesta una pureza cristalina, probablemnte acentuada por la retransmisión, pero de indudable impacto. Por otra parte da la impresión de que no se ha pretendido en ningún momento cubrir las voces, algo muy frecuente en los coliseos de ópera de la actualidad, con directores musicales que quieren demostrar el poderío de la orquesta que está bajo su dirección, sobretodo en títulos de Strauss, Wagner…

    De los cantantes quien más me ha gustado es Elena Pankratova. Creo que estamos ante otra estupenda soprano dramática.

    M'agrada

  8. Golaud

    Estaba buscando ahora los enlaces de esta función y me he acordado del blog, tengo que reconocer que últimamente no lo he seguido mucho.
    Esta es una de las funciones del año a las que me hubiera gustado asitir sin ludar a dudas (qué ganas tengo de escuchar a Botha en teatro). Después de leer la crónica me apetece aún más escuchar la grabación.
    En Viena también toca este mes La Mujer sin Sombra, aunque el reparto de la Scala es a priori mejor.
    En fin, que gracias por los enlaces, además me sirve de excusa para escribir en el blog y saludarte.

    M'agrada

    • Qué alegría Golaud!
      Se encontraban a faltar tu presencia y tus comentarios.
      Esta producción me parece de un nivel musical y vocal muy notable. Amigos que han asistido a las funciones milanesas han venido exultantes (reservas para la producción)
      En el Liceu nos la han estafado, estaba prevista para el mes de noviembre pero nuestro nefasto director general ha creído conveniente recortarla, yo le recortaría ….el sueldo.

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: