PARSIFAL A VIENA (Gould-Struckmann-Volle-Urmana-Daniel;Mielitz-Fischer)

Vuioleta Urmana (Kundry) i Stephen Gould (Parsifal)

Violeta Urmana (Kundry) i Stephen Gould (Parsifal)

Avui us parlaré del streaming del passat 30 de març des de la Staatsoper de Viena, que va  tenir com a protagonista a Parsifal, traient de manera una mica injusta, el protagonisme al Parsifal berlinès, que suposava el comiat de la grandiosa Waltraud Meier cantant el rol de Kundry. Però els designis del streaming, com els del Senyor, són inescrutables, i hem tingut l’oportunitat d’assistir a una interessant representació de la darrera òpera del catàleg wagnerià, amb un repartiment interessant i unes direccions discutibles, com no podia ser d’altra manera.

Segurament jo m’estimaria més una direcció més solemne i no tan accelerada com la que Adam Fischer imprimeix a una òpera com aquesta, tan exageradament venerada (a Viena acaba el primer acte i no aplaudeixen, seguint la per a mi absurda tradició de no fer-ho, considerant aquest primer acte com quelcom sagrat). Continua llegint

LOHENGRIN AL CONCERTGEBOUW (Vogt-Nylund-Dalayman-Nikitin-Struckman-Youn;Elder)

Lohengrin al Concertgebouw. Fotografia extreta del compte de Twitter @Concertgebouw

Lohengrin al Concertgebouw. Fotografia extreta del compte de Twitter @Concertgebouw

Els dies 18 i 20 de desembre van tenir lloc a la mítica sala del Concertgebauw d’Àmsterdam dues representacions en forma semi-escenificada, aprofitant els espais que ofereix l’escalonat hemicicle i les galeries adjacents, de l’òpera de Richard Wagner, Lohengrin.

Andris Nelsons havia de ser el director però per prescripció mèdica a causa d’una dolencia a l’esquena va haver de cancel·lar i en el seu lloc van haver de buscar corre-cuita a un director que es fes càrrec del projecte i l’encàrrec va ser acceptar per Sir Mark Elder, que ves per on va esdevenir un dels grans triomfadors de la gloriosa nit. És clar que tenir al davant a la fabulosa orquestra de la casa deu facilitar molt la feina  si es tenen les idees clares i l’equip vocal reuneix les condicions, alhora que es compta amb un parell de cors de contundent solvència com són el cor de l’òpera i el de la ràdio holandesa. Continua llegint

GÖTTERDÄMMERUNG A VIENA (Herlitzius-Gould-Struckmann-Daniel-von Otter-Fink;Bechtolf-Rattle)

La Staatsoper de Viena ha presentat aquesta temporada una nova Tetralogia sota les direccions de Sir Simon Rattle en la part musical i Sven-Eric Bechtolf en l’escènica.

Gràcies a The Opera Platform que va oferir la representació de la darrera jornada de Der Ring des Nibelungen, en obert, avui puc portar-la a IFL, ja que recordareu que la Wiener Staatsoper em va demanar que retirés tots els vídeos que ells ofereixen a la seva web, però pagant. Continua llegint

LA PRIMERA ELEKTRA DE NINA STEMME

De la mateixa manera que la seva primera Salome al Liceu ningú hagués dit que debutava en el rol, tot i que després ha demostrat que el millorava, Nina Stemme ha fet front a la seva primera Elektra a l’Òpera de Viena, amb un domini del rol aclaparador, cosa que no vol dir que en properes produccions no es superi, però si el debut ja és així no hi ha cap dubte que ella, al costat i amb el permís de Theorin, Herlitzius, Goerke i la sorprenent Angela Brimberg, està destinada a ser un referent en aquest rol.

És una llàstima que el debut d’aquesta nova producció vienesa no hagi comptat amb un director més talentós, ja que amb una orquestra com la de la Staatsoper i un tercet protagonista d’alçada, el finès Mikko Franck no aconsegueix, tot i la correcció del seu treball, excel·lir. Penso amb el podria haver estat amb Thielemann Continua llegint

FIDELIO A LA SCALA: (Kampe, Vogt, Struckman, Youn, Erdmann, Hoffmann; Warner, Barenboim) vídeo

Feia uns quants anys que ens havíem acostumat a assistir a la famosa “prima de la Scala” mitjançant les projeccions cinematogràfiques, com des de feia molts més anys encara ho havíem fet escoltat les transmissions radiofòniques, però aquest any ens han deixat sense la possibilitat d’anar al cinema i seguir el ritual si voleu descafeïnat, però ritual al cap i a la fi, d’entrar en una sala i compartir amb un públic interessat i respectuós l’experiència d’assistir a una cita tan tradicional i exclusiva com és la inauguració del teatre milanès, quelcom només a l’abast de les “celebrities” o aquells que tinguin molts diners avorrits.

El cinema, i ho hem dit moltes vegades, no podrà mai suplir l’experiència d’anar al teatre on l’emissió, projecció, equilibri i balanç és el real i no una filtració que adultera una de les essències del gènere, això sí, amb una visió subjecta als capricis del realitzador però que ens oferirà uns aspectes escènics i teatrals, amb primers plans i una qualitat del detall teatral, que cap espectador del teatre podrà gaudir, per tant amb al·licients que han acabat fent d’aquest substitutiu per el qual molt pocs apostaven fa  pocs anys, una cita obligada. Assistir a l’estrena des de casa, tot i disposar d’un bon televisor i equip de so, ja no parlo de la pantalla de l’ordinador, tablets i encara molt menys  telèfons, és una adulteració còmode però que converteix l’experiència en quelcom quotidià i quasi vulgar que pot ser interromput per una trucada telefònica o a la porta de qualsevol poca solta que no sap que som a l’òpera. Hi ha coses que per ser gaudides necessiten d’un embolcall adient, i les sales de cinema amb grans pantalles i equips de so de qualitat, encara l’ofereixen. Continua llegint

INSISTINT AMB L’OTELLO AL MET 2012 (Botha-Fleming-Struckmann;Bychkov-Moshinsky)

Johan Botha (Otello) i Renée Fleming (Desdemona) al tercer acte d'Otello al MET. Producció de Elijah Moshinsky. Fotografia Ken Howard/MET

Johan Botha (Otello) i Renée Fleming (Desdemona) al tercer acte d’Otello al MET. Producció de Elijah Moshinsky. Fotografia Ken Howard/MET

El 28 d’octubre us vaig deixar aquest apunt:

Segurament no és la millor versió possible, però sempre és una òpera del MET i ofereix prou al·licients i qualitat, a part d’una copia en una magnífic format HD, per decidir-vos a baixar-la. No cal dir que tots els que no vareu poder anar al cinema, i també tots aquells que vulgueu repetir-la, la teniu ara a disposició.

També us deixo els enllaços d’àudio de la mateixa representació, serà interessant comprovar com resulta la representació sense les imatges, guanyarà?, ja us dic jo que sense veure la poca capacitat d’actor i la imatge monolítica de Botha, el seu aspecte vocal guanya bastant i potser és el contrari que succeeix amb StruckmannContinua llegint

EL MET AL CINEMA: OTELLO

Johan Botha i Renée Fleming (Otello al MET 2012)

Tenia ganes de veure aquest Otello, en primer lloc per ser una de les meves òperes predilectes, una òpera d’una perfecció formal, dramàtica i musical extraordinària. Una òpera que necessita tres cantants/actors imponents, que amb l’ajuda imprescindible d’un director musical i un director escènic de primera categoria aixequin una de les òperes més perfectes que s’han escrit mai.

No fa gaires dies parlàvem, arran de les representacions de La forza del destino al Liceu, de la precarietat de les veus verdianes a l’actualitat. Doncs bé, tant la ROH com el MET han demostrat que són capaços de programar Otello, amb dos repartiments diferents i quasi en la seva totalitat, sortir-ne victoriosos, i si amb la Desdemona la cosa no sembla gaire complicada, amb el rol d’Otello, òbviament si, com també amb el de Iago. Però sortir-ne victoriós a vegades no és suficient.

El Metropolitan dels darrers anys es caracteritza entre altres coses, per la varietat de directors orquestrals, d’ençà que el mestre Levine ha hagut d’anar deixant per problemes de salut, la quasi omnipresència en el fossar de totes aquelles òperes que es retransmetien per la TV. No tots els mestres que hem vist en els darrers espectacles estan a l’alçada del que esperem del teatre novaiorquès, però en el cas d’aquest Otello, han comptat amb Semyon Bychkov, un dels directors més interessants de l’actualitat i no precisament dels més mediàtics, encara que Verdi no crec que sigui el repertori més idoni o al menys que m’interessi més del director nascut a Sant Petersburg fa seixanta anys. Continua llegint

PARSIFAL A LA DNO (Ventris,Struckmann,Lang,Marco-Buhrmester;Fischer-Audi) vídeo

Parsifal (Christopher Ventris) i les noies flor, en el segon acte de Parsifal, producció de Pierre Audi per a la DNO (2012).

Demà tindrà lloc un altre dels esdeveniments estiuencs importants, la transmissió videogràfica del Parsifal del Festival de Bayreuth, en la celebradíssima producció de Stephan Herhein i aquest darrer any, amb la direcció musical de Philippe Jordan, espero que IFL se’n pugui fer ressó amb els corresponents enllaços, però mentrestant això no succeeixi crec que el Parsifal que us proposo avui té vocalment més interès que el repartiment de Bayreuth i pot ser un complement interessant.

El 25 de juny d’enguany va tenir lloc en el Muziektheater d’Amsterdam, seu de l’òpera holandesa, una representació de Parsifal que per sort va ser gravada per els càmeres del canal CULTURA 24.

La representació reuneix a un elenc de cantants wagnerians experimentats i sòlids, que garanteixen un bon equilibri i un cant de qualitat, cosa que ja sabeu que a vegades sembla impossible d’obtenir, sense anar més lluny  en el cast de Bayreuth no he trobat.

Si afegim que l’orquestra és la del Royal Concertgebouw, aleshores estem a un nivell màxim i si bé l’excel·lent director hongarès Iván Fischer penso que li hagués pogut donar un alè més místic, la direcció musical és també esplèndida. Continua llegint

DIE FRAU OHNE SCHATTEN A LA SCALA

Die Fra ohne Schatten Producció de Claus Guth per la Scla de Milà. Emily Magee (Die Kaiserin)

Die Fra ohne Schatten Producció de Claus Guth per la Scla de Milà. Emily Magee (Die Kaiserin) Foto Monika Rittershaus

A la Scala tenen lloc durant aquest mes de març (fins el dia 27) les 6 presentacions de Die Frau ohne Schatten la genial i impressionant òpera de Richard Strauss i Hugo von Hofmannsthal que les retallades o més  dit,  la gestió nefasta al capdavant del Liceu ens ha privat de veure-la el proper novembre en la temporada 2012-2013.

Les representacions del teatre milanès han comptat amb la direcció musical de Marc Albrecht, director que en aquests moments hauria d’estar preparant el doble programa Zemlinski si no hagués estat per aquesta esmentada nefasta direcció que ens ha deixat la temporada 2011-2012 feta un nyap. Albrecht en quedar lliure del Liceu va poder acceptar la crida del Teatro alla Scala per tal de substituir al mestre Semyon Bychkov que va haver de ser intervingut quirúrgicament i anul·lar les representacions. Continua llegint

EL FIDELIO DEL FESTIVAL DE LUCERNA 2010

Un dels posts pendents que tenia d’aquest estiu i que ben bé hagués pogut ser un motiu per gaudir-lo sota una de les ombres que hem compartit, arriba avui a In Fernem Land.

Es tracta de la sessió inaugural del Festival de Lucerna 2010, amb el Fidelio de Ludwig van Beethoven, sota la direcció del gran Claudio Abbado.

Si la part musical ja era tota una garantia, amb l’orquestra creada expressament pel Festival i l’Arnold Schoenberg Chor de Viena, la part vocal, sobre el paper, era tot un esdeveniment que s’ha constatat com un dels moments àlgids i més feliços d’aquest estiu musical, que està a punt d’acabar-se, mireu sinó:

Ludwig van Beethoven
FIDELIO

Don Fernando: Peter Mattei
Don Pizarro: Falk Struckmann
Florestan: Jonas Kaufmann
Leonore: Nina Stemme
Rocco: Christof Fischesser
Marzelline: Rachel Harnisch
Jaquino: Christoph Strehl

Mahler Chamber Orchestra
Lucerne Festival Orchestra
Arnold Schoenberg Chor

Director del cor: Erwin Ortner
Dircetor Musical: Claudio Abbado

Era força difícil que amb aquestes matèries primeres, l’àpat no fos suculent i aquí us el deixo per tal de que l’assaboriu i con que aquests àpats encara són millors si porten un bon aperitiu, us anticipo els darrers 15 minuts on podreu escoltar a tots els intèrprets per aquests ordre, Fernando/Rocco/Pizarro/Leonore/Marzelline/Florestan i Jaquino. Continua llegint

DAS RHEINGOLD A L’ONP 2010

Das Rheingold a l'ONP segons Günter Krämer

D’ençà 1957 l’Opéra National de Paris no programava un Der Ring des Nibelungen sencer, si bé aquesta temporada tan sols s’han programat el pròleg i la primera jornada.

Aquest mes de març s’inicia amb Das Rheingold que us porto avui a In Fernem Land i el proper mes de juny està prevista la primera jornada. No serà fins la propera temporada que es faran Siegfried i Götterdämmerung.

L’equip directiu està encapçalat per Philippe Jordan, el nou Director Titular de l’ONP, que ha estat ben rebut per la crítica francesa i el regista alemany Günter Krämer, que en el pròleg no ha agradat a casi ningú.

Al blog no podrem apreciar la vessant escènica, tan important en aquest cas i per tant no podrem opinar si les aproximacions que Krämer fa a l’estètica de Leni Riefenstahl, són o no apropiades. El cert és que sembla que han molestat a més d’un i han estat titllades d’una nova provocació més, sense justificació. Continua llegint

ROLANDO VILLAZON, CANCEL·LA?

 

ACTUALITZACIÓ:

ASSAIG GENERAL DE LA MANON, 19/06/2007 

ULTIMA HORA:

A part del comentari del Alberto (gràcies), donant tranquil·litat, us confirmo que el Rolando Villazón ja ha arribat a Barcelona. 

La premsa de Viena, d’ahir dissabte, ja donaven per segur, que Rolando Villazon cancel·lava el concert que havia de fer a la capital austríaca el proper dilluns i les funcions de Manon del Liceu.

Els motius: n’he sentit un munt, que si està malalt, que si te problemes sentimentals o problemes amb una presumpta gravació de dos DVD’S, que han de sortir al mercat de la Manon, una la del Liceu i l’altre la de Berlin.

És igual el motiu, el fet és que, cada vegada sembla que la cancel·lació agafa més cos d’esdevenir una realitat.

MECATXIS!!!