Fa dies que vaig escoltar un disc que us recomano.
Es tracta del segon volum que el grup anomenat La Ritirata i format per Hiro Kurosaki (violí), Lina Tur Bonet (violí) i Josetxu Obregón (violoncel i director).
El grup pren el nom del darrer moviment del quintet de Boccherini anomenat “La musica notturna delle strade di Madrid” i que potser ha esdevingut una de les obres més cèlebres, al costat del minuet del quintet de cordes, del compositor italià nascut a Lucca el 19 de febrer de 1743 i mort a Madrid el 28 de maig 1805, ahir va fer 207 anys.
L’obra de Boccherini és principalment coneguda per els seus quintets (en va escriure més de cent) o les obres concertants de violoncel, però no tant per aquests tercets que alguns s’han gravat ara per primera vegada i que suposen una deliciosa experiència auditiva.
La música és agradable, elegant, aristocràtica fins i tot, i qui busqui emocions intenses potser que es dediqui a buscar-les en un altre lloc o més ben dit disc, ja que no crec que sigui en aquest on les trobi, però en canvi no m’arriscaria gaire si dic que li asseguro un equilibri formal, un plaer estètic degut a una atractiva invenció melòdica que quasi sempre ens l’ofereix el violoncel, instrument que us recordo que era el propi de Boccherini, acompanyat per el duo de violins, que juguen de manera harmònicament enginyosa, en un assemblatge sempre original i molt personal.
En aquest segon volum, jo no he escoltat el primer que buscaré immediatament, han gravat els trios números 4,5 i 6.
El so de La Ritirata, potser per utilitzar instruments historicistes, a vegades és una mica aspre, però això no va gens en detriment d’una interpretació sempre preciosista, equilibrada i lluminosa, que s’escolta amb enorme plaer i que proporciona un gaudi des de el Largo del Trio núm 5 en Do major que inicia aquest enregistrament, fins el darrer moviment del Trio núm 6 en Mi major.
S’agraeix que s’editin discs que no insisteixin en l’enèsima versió d’obres gravades per els més grans i que per tant poc poden aportar, en canvi aquests trios ens descobreixen més obres d’un compositor a cavall entre el darrer barroc i el classicisme, que davant l’extrema elegància i refinament de la seva música, hi trobem audàcia i originalitat harmònica, vitalitat rítmica, amb ornaments encara hereus de la tradició barroca.
La música denota la placidesa amb la que treballa Boccherini en ser un músic de la cort madrilenya retirat còmodament a Arenas de San Pedro.
La interpretació de La Ritirata, agrupació especialitzada en donar a conèixer l’obra del músic Italo espanyol, amb criteris històrics, és magnífica, així com la nítida i natural presa de so que fa que talment sembli que tinguis els musics a casa.
Els instruments històrics utilitzats en aquesta gravació són:
Violí Franz Geissenhof (Viena, 1801). Arc anònim del sud d’Alemanya (ca.1780).
Violí anònim del s. XVIII. Keith Sleeman (Eivissa, 2005).
Violoncel anònim de l’escola italiana, S. XVIII. Arc còpia del s. XVIII, Luis Emilio (La Haia, 2007)
Us deixo escoltar el Larghetto del Trio núm 6, una perla entre les moltes que conté aquest joiell
El disc es va gravar a la sala Tomás Luís de Vitoria del Real Conservatorio Superior de Música de Madrid, entre el 30 d’abril i el 2 de maig del 2011 i l’ha editat COLUMNA MÚSICA.
IN FERNEM LAND 
No t´ho dic jo, que darrerament estàs molt fandango?
M'agradaM'agrada
És la primavera… 🙂
M'agradaM'agrada
Ara mateix estic escoltant aquest disc a traves de SPOTIFY i del mòbil; el trobo extraordinari. Gracies Joaquim… Aquesta musica em farà companya part del mati i la feina semblarà menys feixuga.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Hola Miquel, me’n laegro molt qiue t’hagi agradat, de fet si Boccherini t’ha ajudat a fer més passador a quest dia ja és molt més del que jo esperava.
És un disc magnífic.
M'agradaM'agrada
El tindré en compte per fer un regal el mes vinent.
Gràcies per la recomanació
M'agradaM'agrada
Si el regales quedaràs molt bé, segur!
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies per aquest post encantador! Tens tota la raò, Boccherini és molt més que les seves simfonies i quintets, que sent
precioses la seva insitència amaguen altres perles precioses d’aquest gran músic. En la línea del que ens mostres he intentat trobar a casa un cd de fa uns quans anys on s’interpretava peçes d’aquest autor crec que només amb viola i violí o dos violins, i era preciós. Lógicament no l’he trobat, perque tinc la paredeta mica desordenada i no em puc entretenir que vaig a escoltar a l’Auditori aviam com sona l’Ensemble Orchestral de Paris amb meravellosa música de Mozart.
M'agradaM'agrada
És un músic que oblidem i que´és un pou de sorpreses, sempre bones i agradables.
Què vagi bé a L’Auditori. No pares!
M'agradaM'agrada
Una joia !
Gràcies Joaquim .
M'agradaM'agrada
de res Nati, és un plaer.
M'agradaM'agrada
Estic a l’Ave i no em deixa l’opció de repondre…bueno, el tren no deu tenir cap culpa… Doncs s’ha de tinir “nassos” per atrevir-se a “manipular” en clau jazzística tot un concert de Mozart, el meravallós 9 (obra juvenil però d’una maduresa impresionant, més que el 9 sembla el 29!), perque lo més probable és que ho destrossis, però no, va estar molt bé, i les tres cadences van ser de jazz gairebé pur i en altres passatges es va atrevir a afegir notes i coloratures no escrites per l’Amadeus, i van sonar bé…talment semblava que tingues al davant al nostre Manel Camp! Reconfortant que hi hagi músics atrevits, que arrisquen i que donen aire fresc als concerts. Una pega: va tocar un Mozart massa lligat pel meu gust. Mozart, al meu entendre, s’ha d’interpretar picat-lligat, vull dir que els grans mestres saben perfectament com pulsar les teclas de manera que no siguin ni puntajades ni lligades, sino les dues coses alhora, i això que sembla facil doncs costa molts anys assimilar-ho…L’orquestra molt bona i el solista-director de luxe total. El concert de violi i viola kv 364 va ser un Amadeus net, clar, purissim. Concert que necessitava donat el “terrabastall” del diumenge amb Rienzi a Madrid…dit això amb el més positiu dels sentits, que va estar molt bé. Si, noi, no paro…entre abonaments i ocassions clares de gol doncs intento fer com Messi…
M'agradaM'agrada
Gràcies Josep per la crònica.
M'agradaM'agrada