Ahir vaig rebre el primer News Letter del Bayreuther Festspiele 2012, és a dir el Festival de Bayreuth del 2012. Aquell que de manera lleugerament adulterada ens visitarà els primers dies del mes de setembre al Gran Teatre del Liceu.
Sense el cicle de l’Anell i programant produccions sobradament conegudes (Tristan und Isolde, Lohengrin i Parsifal), més el injuriat Tannhäuser de l’any passat, aquest any tan sols s’estrena una nova producció, Der fliegende Holländer, amb la direcció musical de Christian Thielemann (al Liceu ho dirigirà Sebastien Weigle) i la producció escènica de Jan Philipp Gloger, director d’escena alemany amb una curta experiència operística (Le nozze di Figaro al Theater Augsburg al 2010, Alcina de Georg Friedrich Händel a la Semperoper de Dresden el 2011 i té previst Idomeneo a Frankfurt el 2013).
Jan Philipp Gloger i Christian Thielemann en els primers assaigs de Der fliegende Holländer a Bayreuth 2012
L’equip de producció ja han començat a treballar fa vuit dies en la que serà la desena producció d’aquesta òpera de Richard Wagner que no va arribar al Festspielhaus fins l’any 1901 que Siegfried Wagner, el fill del compositor la va proposar en contra del que volia el seu pare, que no la considerava prou digne per el turó verd.
L’equip vocal que ja està des de dilluns passat a Bayreuth assajant la producció, és el mateix que escoltarem a Barcelona, tret que Senta ho cantarà la soprano canadenca Adrianne Pieczonka i al Liceu serà Ricarda Merbeth.
De l’holandès se’n faran 6 representacions. el 25 l’estrena del festival i el 31 de juliol, i els dies 6,12,18 i 254 d’agost.
Tota la informació: Der fliegende Holländer
Tristan und Isolde en la proposta escènica de Christoph Marthaler per a Bayreuth
El 26 de juliol tindrà lloc la primera de les 6 representacions de la producció de Tristan und Isolde, dirigida musicalment per Peter Schneider i escènicament per Christoph Marthaler, en la fredíssima producció estrenada l’any 2005 i que tret de les edicions del 2007 i 2010, s’ha vist cada any, amb diferents canvis en el repartiment, tot i que la parella Irene Theorin i Robert Dean Smith s’ha repetit des de l’edició del 2008.
El l’única sessió de concert del dia 6 de setembre al Liceu, escoltarem, si no surt cap imprevist el mateix repartiment i el mateix director.
Tota la informació: Tristan un Isolde
Lohengrin segons la producció de Hans Neuenfels per a Bayreuth
El dia 27 de juliol tindrà lloc la primera, també de les 6 representacions, de Lohengrin. Aquest és el tercer estiu que es fa i el segon en que el cavaller del cigne serà cantat per Klaus Florian Vogt, després de que Jonas Kaufmann estrenés la per a mi horrorosa producció dels ratolins ( si voleu recuperar-la premeu: https://ximo.wordpress.com/2011/08/20/el-video-del-lohengrin-de-bayreuth-2011/) signada per Hans Neuenfels en la vessant escènica, i per Andris Nelsons en la musical.
Aquest Lohengrin també l’escoltarem al Liceu amb el mateix repartiment, Vogt, Dasch, MacLean, Mayer, Schwinghammer, però a Barcelona serà Sebastien Weigle, que ja la va dirigir-la temporada 2005-2006.
Tota la informació: Lohengrin
Tannhäuser Bayreuth 2011 segons la producció de Sebastian Baumgarten
El dia 28 de juliol es farà la primera representació de Tannhaüser, després del fracàs de l’any passat, on fins i tot Angela Merkel va posar el crit al cel amb la producció de Sebastian Baumgarten i potser per això s’han espavilat a fer canvis per tal de no enfurismar més a la totpoderosa senyora canceller.
Aquest any per intentar que la producció prengui un altre volada, i aneu a saber si fins i tot amb retocs escènics, les germanastres Wagner van cridar a Christian Thielemann que les treies de l’atzucac i es poses al capdavant de l’orquestra, per intentar glorificar les representacions. con ja va succeir en l’anterior producció i també fallida, de Philippe Arlaud, on tret de l’últim any que va dirigir-la, per cert que magníficament, Christoph Ulrich Meier, Thielemann aixecava en cada funció, el públic de les seves butaques (per dir alguna cosa, ja que ben bé butaques no en són pas).
El canvis no s’han acabat respecte a l’any passat, ja que a part del director Thomas Hengelbrock, com que el invent d’anar a buscar un tenor per a Tannhäuser més aviat tronat no els va sortir del tot bé, aquest any s’ha espavilat per contractar al tenor alemany Torsten Kerl, en el que serà el seu debut en un rol protagonista en el Festival, ja que fins ara tan sols havia cantat: Balthasar Zorn a Die Meistersinger von Nürnberg, i Der Steuermann a Der fliegende Holländer.
Kerl que tantes vegades hem dit que en teatres grans la seva veu queda limitada, de ben segur amb la particular acústica del teatre del festival, no tindrà cap problema i s’augura una millora notabilíssima respecte a Lars Cleveman en l’edició de l’any passat. Camilla Nylund repeteix Elisabeth, però per sort i després de la desastrosa i indignant Venus que ens va regalar Stephanie Friede, s’ha contractat a Michelle Breedt, una habitual del Festival on va debutar l’any 2000, i on en les darreres edicions ha deixat el seu segell de qualitat amb unes notables Brangäne i Fricka.
Aquesta producció no ve al Liceu i per tant si no teniu entrades per assistir al Festival, haureu d’escoltar-la per ràdio o baixar-vos els enllaços de IFL.
Tota la informació: Tannhäuser
Parsifal segons Stefan Herhein per a Bayreuth
Finalment el Festival presenta per quart any consecutiu la producció de Stefan Harheim de Parsifal, que després del fracàs estrepitós de la de Christoph Schlingensief que es va representar del 2004 al 2007, va suposar sense solució de continuïtat, l’èxit escènic més gran i universalment reconegut dels darrers anys del festival.
Philippe Jordan substitueix a Daniele Gatti davant de l’orquestra, tot un repte, ja que el director milanès va deixar empremta durant els quatre primers anys. Veurem si el director musical de la ONP serà capaç de signar una versió que faci oblidar la d’aquests quatre anys gloriosos i que finalment es podrà veure en retransmissió directa als cinemes de centre Europa, en una decisió no gaire ben explicada, ja que el interès de les transmissions bayreuthianes és mundial i de ben segur tots els cinemes omplirien en una ocasió com aquesta.
Detlef Roth (Amfortas), Diógenes Randes (Titurel), Kwangchul Youn (Gurnemanz), Burkhard Fritz (Parsifal), Thomas Jesatko (Klingsor) i Susan Maclean (Kundry) formen el gruix principal d’aquestes representacions i respecte a l’any passat tan sols canvia el el tenor protagonista, ja que ha desaparegut Simon O’Neill per deixar pas a Fritz i no sé si hi acabem guanyant gaire.
Tota la informació: Parsifal
Un any de transició a l’espera del que succeirà en el proper festival del 2013, el festival del bicentenari i on Frank Castorf el director escènic escollit per aixecar el nou Ring, ja va provocar més d’un seriós maldecap a les germanes Wagner i al director musical previst, Kiril Petrenko, tan sols acceptar la proposta, ja que inicialment volia fer canvis argumentals i talls musicals a la Tetralogia, cosa que sobrepassa les profanacions permeses.
Finalment us deixo l’obertuta de Der Fliegende Holländer dirigida per Christian Thielemann, en un vídeo de l’any 1998 a la Deutsche Oper de Berlín, per anar-vos-en fent la idea de com pot ser aquesta nova producció, encara que tan sols sigui de moment, a nivell musical.
Continuarem parlant de Wagner y de Bayreuth, ho tenim a sobre.
IN FERNEM LAND 
Abans de tot, quan vinguin a BCN que algú m´ho recordi, no sigui cas que…
Dit això, alguna vegada has dit dels ‘cromos’ d´enguany del Liceu, però mira que aquets amb la caixa, l´embut, la cadira…
Després, ets molt reduccionista: a banda d´ entrades, ràdio i enllaços IFL, sempre hi ha la possibilitat de trucar als amics de Fra Diávolo i per només 1945 euros (2575, si vas sol) t´hi claves allà. Un regal, en els temps que vivim…
Més: tret de l´escena, que ja ho sabíem, veig que l´adulteració que tindrem és força acceptable. No tinc en absolut la sensació de presa de pèl.
Encara una altra: la retransmissió als cinemes centre europeus fa olor a ‘assaig general’. Vés començant a pensar que molt aviat viuràs els Bayreuths de forma ben diferent.
Finalment, m´he divertit molt llegint-te cosetes aquí i allà (les butaques que no són, el tenor tronat,…) Es nota que aquest festival t´inspira.
M'agradaM'agrada
Trobo que ho fan molt econòmic, oi? Altres anys per aquesta quantitat et deixaven a l’àrea Medas de la Jonquera.
M'agradaM'agrada
No es una edición muy atractiva, sin tener en cuenta el estreno de Der fliegende holländer, con cantantes de resultados inciertos.
Parsifal es el gran montaje de los últimos años, pero ya es mala suerte que el año que finalmente se trasmite y esperemos que se edite en DVD, el tenor sea Burkhard Fritz.
De Tristan und Isolde, creo que ya comenté en este blog, que es uno de los montajes más deprimentes que he visto en mi vida, aunque los cantantes son más que dignos.
Con el Lohengrin ya nos despachamos a gusto el año pasado, no hace falta insistir y la gran apuesta de Thielemann, Kerl y Breedt para el Tannhäuser, queda muy condicionada al desastre escénico.
Lo que nos depara el próximo Festival del 2013 será apasionante.
Me extraña que Thielemann deje pasar la oportunidad de dirigir el Ring del bicentenario y en cuanto a Petrenko, es una verdadera y desconcertante elección.
M'agradaM'agrada
Bayreuth siempre tiene su punto, por eso y a pesar de todos los pesares, cada año llenan.
Yo espero (por radio) el Tannhäuser y el parsifal de Jordan me atrae muchísimo. Veremos (escucharemos) la inauguración, aunque el primer año siempre es problemático, hasta que las producciones se van afianzando.
Lo del 2013 será MUY interesante.
M'agradaM'agrada
Muy buena información, Joaquim que tendremos el placer de escuchar cuando por radio empiece este mes de julio a retransmitir desde el Festpielhaus
M'agradaM'agrada
Això de la ràdio ho hauras d’evisar, perque jo no en tinc ni idea d’on i quan s’emiteixen aquestes retransmissions.
M'agradaM'agrada
Por varias emisiones de radio en directo( convencionales y de internet) : Radio Clásica segura y no sé si Catalunya Música, entre ellas.
Hay que estar atentos de su programación y fechas
M'agradaM'agrada
Tradicionalment Radio Clásica (RNE) retransmet totes les primeres, és a dir, si aquest any no hi ha retalls, que tot és possible, el 25,26,27 i 28 de juliol, si no tens res que fer a les presumptament caloroses tardes, ja saps el que has de fer.
Catalunya Música ja fa un parell o tres d’anys que també retransmet, amb millor so, tot i que això sempre és una incògnita, algunes òperes. De moment no han anunciat quines faran.
M'agradaM'agrada
Espero que los recortes no se lleven por delante estas transmisiones de la radiodifusión europea.
Igual Merkel se pone terca y… 👿
M'agradaM'agrada
No lo creo, je..je..
Esta Angela que no tiene por supuesto el glamour de la otra Angela G., es muy wagneriana y supongo que no pondrá trabas operísticas.
( Otra cuestión y siguiendo con las ironías, serían otras trabas más trascendentales para hacerse la kaiserin de esta vieja y trasnochada Europa)
M'agradaM'agrada
Jo ja espero el Tristan und Isolde del Setembre!!!!
M’encanta la Theorin, per a mi ara per ara és millor escoltar a una Isolde cantada per Theorin o Stemme que escoltar a la Meier, ja que no és la mateixa que fa uns anys, masses aguts cal·lats.
M'agradaM'agrada
Per qui no ho sàpiga, aquesta és la Iréne Theorin a Bayreuth l’any 2009 (esperem que no hagi perdut facultats)
M'agradaM'agrada
El mes de març passat a Berlín va estar senzillament meravellosa.
https://ximo.wordpress.com/2012/03/12/staatsoper-de-berlin-el-tristan-und-isolde-de-la-meva-vida/
M'agradaM'agrada
Jo la trobo quasi perfecta
M'agradaM'agrada
a veure quan s’animen les Wagner sisters a fer unes bones retransmissions pel cinema, que farien molts diners i podrien contractar al millor elenc, i nosaltres a les butaques ben fresquets a l’estiu veient en directe el festival i esperant que ens toqui la loto algun dia per preparar el peregrinatge..
M'agradaM'agrada
Jo crec que seria un gran negoci, de fet el Bayreuth del futur estic segur que serà aquest, tret dels privilegiats que ho podran pagar in situ, una elite cada vegada més restringida.
Tal i com està el pati, haurem d’estelviar per anar al cinema.
M'agradaM'agrada
Certament post de pre-escalfament per a la maratò wagneriana que s’acosta…uns quan estiraments aqui i allà, algun abdominal sense arribar a trencar-nos…
No entendré mai perque Wagner subestimava “Der fliegende Holländer”. Que ho fes de “Rienzi” puc trobar-li raons, raons més aviat formals que de fons, donat que tampoc és que sigui òpera per a ser ignorada. Però en l’Holandés Wagner ja descubreix algunes de les seves millors cartes musicals i està molt ben conçebuda dramàticament. A mès, el tema capdal per a ell de la redenció per amor hi és ben present, i no sols al final de l’obra. Coses dels genis…
M’agrada Adrianne Pieczonka, però tinc un record inmillorable de la “Dafne” de l’any passat del Liceu amb Ricarda Merbeth, aixi que és una substitució que no haig de lamantar (no és el cas de la de O’Neil, per exemple). Tambè Kerl, Nylund, Theorin, Vogt (que si llegeix IFL avui hauría d’anar a dormir força content donat que hi apareix per primera vegada sense renom!) i d’altres com Thielemann i Jordan ens poden fer passar bones tardes wagnerianes. Segur que sí.
M'agradaM'agrada
…només heu de possar dreta la lletreta “p” de la paraulota “capdal” que he escrit i aleshores falta arreglada …ni en Xavier ho hagués explicat millor, segur… 🙂
M'agradaM'agrada
…si, ja sé, tambè hauria de “lamentar” alguna falta més…més val doncs que vagi a dormir… ja no arribo ni als dijous ultimament… buf… 😦
M'agradaM'agrada
De fet, ens agrada tant Wagner, que malgrat les enrabiades que cada estiu ens agafen, no podem deixar d’enganxar-nos a les transmissions.
I aquest any que podrem comparar en algun cas, el que escoltarem al cap d’un mes al Liceu, encara més.
M'agradaM'agrada
Gràcies, Joaquim per una informació tan completa. Dubto que el mateix teatret del rei boig la doni tan ben feta.
Josep Olivé, perme-te’m dir que el teu pare pot estar molt satisfet del teu català aixì com de tu i dels teus coneixemeents musicals. Recordo com li agradava la música i tu en deus haver heretat el cromosoma.
Salutacions per tu, Joaquim i per a tots els teus Infernems.
Com canta la irene, noi!!!
M'agradaM'agrada
És un aperitiu, benvolguda Olympia.
Ja saps que quan s’acosta la cita se’m comença a alterar la genètica. 🙂
M'agradaM'agrada
Ondia Olympia, moltes gràcies! No et conec i aviam si un dia coincidim al Liceu/Auditori/Palau/MET(yelmo) i et puc saludar. Potser necessitaré l’ajuda d’algú que ens conegui a tots dos per separat :-).
M'agradaM'agrada
Pues me has dado una alegría, Joaquim, porque tengo previsto (cruzo los dedos) acudir a Bayreuth al Tristan y a Tannhauser y la incorporación de Thielemann me ha disparado mis expectativas.
Un abrazo
M'agradaM'agrada
L’escoltarem per ràdio i el comentarem després aquí.
Gràcies per la informació
M'agradaM'agrada
No sé com ho he de fer per entrar a Wagner.Només escolto temes puntuals i m’agraden molt però soc incapaç de veure una òpera sencera.El meu fill em diu “hereje” i té raò.S’em fa la boca aigüa llegint els vostres comentaris i us felicito per tenir aquesta apertura de mires tan fantástica.
M'agradaM'agrada
No has de fer res, ja entrarà i si no ho acaba de fer, tal dia farà un any.
M'agradaM'agrada
Ah!! I he de dir que jo vaig entrar al món de l’òpera amb el Vaixell fantasma.Cantava Simon Estes i vaig quedar flipada d’emociò
M'agradaM'agrada