IN FERNEM LAND

ARA QUE JA TENIM SIEGMUND ANEM A CERCAR UNA ERDA


Lauritz Melchior en un descans del rodatge de la pel·lícula Luxury Liner (1948), anomenada en el món hispànic, “Mares de amor” de la MGM

Ho preveia i així ha estat, la tria del Siegmund ha esdevingut renyida i molt participada, si la comparem amb les altres tries d’aquests cantants ideals per la Tetralogia. 58 vots en front dels 39 aconseguits en la tria de Brünnhilde, fin ara la més participada. També crec que si la votació s’hagués tancat avui, possiblement l’empat hagués hagut de trencar-se entre els Siegmund 3,4 i 6, i aleshores si que per a mi hagués estat molt més senzill el desampat.

El resultat final és:

SIEGMUND   6 15 26%
SIEGMUND 4 14 24%
SIEGMUND 3 13 22%
SIEGMUND 10 4 7%
SIEGMUND 2 3 5%
SIEGMUND 8 3 5%
SIEGMUND 11 2 3%
SIEGMUND 1 1 2%
SIEGMUND 7 1 2%
SIEGMUND 9 1 2%
SIEGMUND 12 1 2%
SIEGMUND 5 0 0%
58

Els cantants que s’amaguen al darrera de cadascun dels Siegmund proposats són:

SIEGMUND 1: Gunther Treptow 1950
SIEGMUND 2: James King 1967
SIEGMUND 3: Jon Vickers 1958
SIEGMUND 4: Jonas Kaufmann 2011
SIEGMUND 5: Klaus Florian Vogt 2012
SIEGMUND 6: Lauritz Melchior 1935
SIEGMUND 7: Peter Seiffert 2002
SIEGMUND 8: Plácido Domingo 2000
SIEGMUND 9: Ramon Vinay 1953
SIEGMUND 10: Siegfried Jerusalem 1993
SIEGMUND 11: Torsten Ralf 1951
SIEGMUND 12: Wolfgang Windgassen 1956

Guanyador indiscutible, tot i que també hagués pogut ser Kaufmann, o Vickers, el meu preferit, però també hagués pogut ser Torsten Ralf, James King o un sensacional Plácido Domingo a Bayreuth l’any 2000, acompanyant a la nostra Sieglinde, Waltraud Meier, dirigits per Sinopoli. La veritat és que tots ells fan molt goig.

Aquí us el torno a deixar l versió guanyadora per gaudir-la altre cop. Prové del mític primer acte gravat entre el 20 i el 22 de juny de 1935 a Viena, amb la Wiener Philharmoniker sota la direcció de Bruno Walter. Recordeu que acompanyaven a Melchior, la Sieglinde de Lotte Lehmann i el Hunding d’Eamnuel List. Una joia de la discografia wagneriana.

Ernestina Schumannheink coma Erda

Ara us proposo triar una Erda, la daesa de la terra, la consciència de Wotan, la saviesa. Erda és un personatge amb dos moments curts però impressionants, el primer a Das Rheingold, que és el que he escollit i l’altre en el tercer acte de Siegfried.

Erda és un rol escrit per a una contralt, no una mezzo wafgneriana, que sovint poden fer les sopranos dramàtiques, com és el cas de Fricka o Waltraute. En aquest cas la produnditat de la seva saviesa, provinent de l’abisma del temps s’ha de reflectir amb una veu acord amb la severitat de les seves sentencies.

Les 12 cantants que us proposo es fan escoltar i impressionant, el fragment és “Weiche, Wotan! Weiche” (Cedeix, Wotan, cedeix), quan la daesa li diu al déu Wotan que doni l’anell als gegants i iaxí s’alliberarà de la maledicció d’Alberich.

ERDA 1

ERDA 2

ERDA 3

ERDA 4

ERDA 5

ERDA 6

ERDA 7

ERDA 8

ERDA 9

ERDA 10

ERDA 11

ERDA 12

Pots votar la versió que t’hagi agradat més marcant l’opció i prement tot seguit “VOTE”.

Finalment aprofito l’apunt wagnerià, per informar-vos que ahir, els Amics del Liceu em van convidar a la roda de premsa que va tenir lloc a les 11 del matí a la Biblioteca de Catalunya per tal de presentar els actes que es realitzaran a partir del setembre d’aquest any, fins al setembre del 2013 per commemorar el bicentenari del naixement de Richard Wagner

A tal fi, s’ha obert una pàgina web on s’informa fil per randa de totes les activitats previstes fins ara.

La iniciativa va sorgir d’Amics del Liceu i aviat el Gran Teatre del Liceu va liderar la proposta, arribant a sumar les 25 entitats i institucions que han acabat per conferir a la efemèride de la rellevància que es mereix.

En un moment on sembla que el desànim ho envaeix tot i que les propostes de caire cultural siguin menystingudes, que la societat civil s’hagi posat al capdavant, amb el suport més moral i institucional, que cap altra cosa, per part de les institucions, és quelcom que ens ha d’enorgullir un cop més.

És ben curiós que a la roda de premsa encapçalada per: el Sr. Ramon Bassas, vicepresident d’Amics del Liceu i coordinador responsable d’aquest projecte mancomunat, el Sr. Joan Francesc Marco, Director General del Gran Teatre del Liceu; el Sr. Llucià Homs Director de l’àrea de Cultura, Coneixement, Creació i Innovació del Ajuntament de Barcelona i el Sr. Jordi Cabré Director General de Promoció i Cooperació Cultural de la Generalitat de Catalunya, hagi donat la sensació en un moment concret dels precs i preguntes, de “brainstorming”, ja que Lourdes Murgades, periodista de El País ha suggerit al representant de l’Ajuntament, després de que el Sr. Homs no tingués gaire idea de quina seria la participació de l’Ajuntament en aquesta celebració en no tenir res especialment pensat per l’ocasió, que pensessin fer algun muntatge d’aigua, llum i so a les Fonts de Montjuic, amb música de Wagner, o potser incentivar als comerciants que guarneixin els aparadors, com es va fer l’any 1955, idees, que de ben segur haguessin hagut de presentar-se a la roda de premsa per part del representant del consistori.

Puc entendre que amb el pressupost zero destinat a qüestions culturals, tant l’Ajuntament (amb les arques sanejades) i la Generalitat (sense arques), passin la pilota a les entitats que trobareu a sota, per tal de que destinin part del seu pressupost ordinari, a organitzar aquesta commemoració, però aleshores us ho dic ben sincerament, no sé què hi feien asseguts a la taula. Els polítics no deixen escapar l’oportunitat, d’acord, però si per l’únic que han servit en aquest cas, és per sortir a la foto i no haver pensat ni tan sols que sense gastar ni un cèntim d’euro més del previst, poden proposar i fer coses al voltant d’aquesta commemoració, més val que excusin la seva assistència.  La Sra Murgades amb una pregunta inicialment innocent, l’ha deixat el que es diu, literalment en calces.

En qualsevol cas, és ben cert que hi ha molts actes musicals, conferencies, exposicions, exposicions, activitats acadèmiques, cursos o simposis, programats al llarg d’aquest any i que si accediu al web especialment creat per l’ocasió fareu més via que llegint-me.

També hi ha un perfil a twitter per estar permanentment informat de totes les novetats.

Les entitats que organitzen aquest esdeveniment són:

Amics del Liceu
Ateneu Barcelonès
Biblioteca de Catalunya
Centre d’Arts Santa Mónica
CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona)
Centre Robert Gerhard (L’Auditori)
Cercle del Liceu
Conservatori del Liceu
EMIPAC (Escoles de Música d’iniciativa Privada de Catalunya)
ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya)
Federació Catalana d’Entitats Corals
Federació de Cors Clavé
Festival Castell de Peralada
Filmoteca de Catalunya
Fundació Tot Raval
Goethe-Institut Barcelona
Gran Teatre del Liceu
Ibercàmera
Institut d’Estudis catalans
Institut del Teatre
Joventuts Musicals d’Espanya
L’Auditori
Museu de la Música (L’Auditori)
Palau de la Música Catalana
Societat del Gran Teatre del Liceu

34 comments

  1. Xavier C.

    Al final Vogt zero vots? Com ha estat això, Colbran? Que potser t´ha tornat a jugar una mala passada l´ordinador i no et deixava votar la teva opció preferida? 😕

    A tot això, noies, que ho ha dit molt enrevessat i gairebé s´escapa, però el fet és que hi havia un empat i en Joaquim, amb el seu vot, li ha pispat a en Kaufmann una victòria que ja assaboria. Anatema!

    M'agrada

    • El Vogt jugava en camp contrari, i abans de sortir ja perdia per 5 a 0.
      Què vols dir amb “noies”, si et sent algú et punxarà!
      M’agradaven les dues opcions, tot i que la meva ja us he dit que era Vickers.
      Qualsevol decisió feia malt i he volgut ser políticament correcta, cosa que sempre acaba fent mal, ja que la pretesa correcció política ja veieu on ens porta.

      M'agrada

  2. Estoy muy contento de que haya conseguido la máxima puntuación el gran tenor danés Lauritz Melchior, el mejor tenor wagneriano del que tenemos referencias discográficas y audiovisuales y que Klaus-Florian Vogt “el niño cantor” no haya obtenido ni un solo voto.

    La votación ha sido muy reñida, ya que los 11 tenores puntuados constituyen un plantel de los mejores wagnerianos del siglo XX con una destacada incursión del XXI.

    Yo voté a Lauritz Melchior tras seleccionar una terna con el gran tenor chileno Ramón Vinay y Plácido Domingo. Melchior los supera a todos.

    Por cierto, una aclaración Joaquim, “Luxury liner” en España se tituló “Adorable coqueta”. “Mares de amor” debía ser el título para la America hispana. En dicho film compartía protagonismo con una Jane Powell de 20 años (la viste Leonora?).

    Lo del Ayuntamiento es para “llogar cadires”. En 1955 el consistorio barcelonés se desvivió por proporcionar difusión a un acontecimiento único, como fue la venida a Barcelona del Festival de Bayreuth. Era una gozada ver las tiendas engalanadas con referencias wagnerianas y el carrer Pelai especialmente y en esta ocasión no tenían pensado nada (!).

    Bueno, ya tenemos bastantes miembros de la familia, ahora a escuchar otro más: la profunda Erda.

    M'agrada

    • Sé el millor tenor wagnerià de tots els temps, qualificació que es deu apropar a la veritat, però com tot, discutible, no vol dir que en el Siegmund sigui el millor.
      En realitat el que es votava era la millor versió de les proposades no tot el que hi ha al darrera de cada cantant, la seva història i els èxits assolits, per això la meva intenció es descobrir els noms al final, i crec que moltes vegades ens deixem enlluernar per el cantant quan descobrim de qui es tracta, sense atendre a altres aspectes de la interpretació i escoltar amb prou deteniment altres versions de cantants no coneguts per l’oïdor
      Fet el sermonet, crec que el Winterstürme de Melchior és imponent.

      M'agrada

    • Joaquim, yo he votado la versión que más me ha gustado y ha resultado ser la de Lauritz Melchior. No puedo decir que sea el mejor tenor wagneriano de todos los tiempos, por la sencilla razón de que no he podido conocer a los que no grabaron discos ni filmaron películas ni participaron en programas televisivos. Pero sí considero que es el mejor tenor wagneriano de cuantos tenemos referencias grabadas, ya sea en disco, cine o televisión.

      Opté por esta versión porque tanto Sieglinde como Siegmund me gustan interpretados por voces densas y dramáticas, a pesar de que sean personajes “jóvenes”, pero a Wagner eso debía importarle poco ya que les obliga constantemente a llegar a la zona grave con contundencia y a una voz lírica esto le es bastante difícil.

      Por esta razón mis otras dos opciones eran Ramón Vinay y Plácido Domingo, ambos tenores con registro casi o sin casi (Vinay) baritonal.

      M'agrada

      • Leonora

        Por cierto, en breve veré el debut de Ismael Jordi como Des Grieux. Su Henri de Bruges del “Duc d’Albe” es toda una maravilla, aparte de una ópera de grandísima y grandiosa fuerza. ¡Un saludo!

        M'agrada

  3. Leonora

    Vi fragmentos hace ya mucho tiempo y me encandiló la pizpireta Powell cantando la Manon y el Manisero estratosféricamente con un señor Melchior(¡qué voz!) y la orquesta de Xavier Cugat,que no podía faltar como tampoco la música de Cole Porter. Me fascinaban estas películas,ahora las adoro,simplemente. Me retrasé en votar porque,salvo uno,lo tenía difícil. A Melchior lo reconocí y quería darle el voto pero como Siegfried. Es un grandísimo Siegmund. Eso, sin duda. ¡Saludos,infernems!

    M'agrada

      • Leonora

        Indiscreción ninguna. Me gustaban Windgassen, Domingo(a una le tira, la verdad), King y Vickers. Entre estos dos, me quedé con Vickers y luego tuve que devanarme los sesos por elegir uno de entre los tres. Muy difícil: la voz de Domingo a mí me encanta, Windgassen siempre ha sido mi referente en este personaje y Vickers es tremendamente heroico, a mi gusto. Así me pasé los días…Y se me pasó la elección, no me decidía. Con las Erdas, no espero que me pase lo mismo, ays. Veremos qué Siegfried sale de tales “papis”. ¡Un saludo, infernems,corrigiendo!

        M'agrada

  4. SANTI

    Jo vaig votar Vickers.
    Penso com Leonora, que Melchior és Siegfried, però tot sent un Siegmund molt bo, n’hi ha d’altres millors. La meva terna era Vickers, King i Kaufmann, per aquest ordre.
    Això del bicentenari wagnerià m’il·lusiona.
    Vaig a veure aquest web i les activitats organitzades, o potser millor seria dir adherides?
    IFL no té pensat res?

    M'agrada

  5. alex

    También me alegro que uno de los 3 o 4 mejores tenores wagnerianos de todas las épocas ( por no decir el mejor para mi gusto) como Lauritz Melchior, haya ganado la votación.
    Los gustos son los gustos y respetables aunque opinables, pero todavía ” tiemblo” o mis ojos se quedan abiertos sorpresivamente, ver como J.K. ha alcanzado un solo voto menos que Melchior, estando en la encuesta o selección monstruos wagnerianos como King o Windgassen o hasta Jerusalem y Domingo, por ej.
    ( serán opiniones o gustos que ” lo antiguo” no debe gustar tanto, je..je..)

    M'agrada

    • Hombre lo antiguo como mínimo gusta tanto o más, ya que sumando los votos obtenidos por los antiguos, sobrepasan con creces a los nuevos.
      Repito que hay que juzgar la versión y no la carrera del cantante que hay detrás, y el Winterstürme de Kaufmann en el MET es de muchísimos quilates, y en cambio el de Windgassen en la mítica edición del 56 en Bayreuth, no tanto, Otra cosa sería todo el Siegmund.
      Tan discutible me parece aquel que vota al antiguo, pensando que cualquier tiempo pasado fue mejor, como aquel que huye a la carrera cuando oye una grabación pretérita.

      M'agrada

  6. Rosa

    Gràcies, Joaquim, per totes les informacions. He trobat molt interessant el que dius sobre les preguntes i propostes de la periodista d”El País”.

    M'agrada

    • Feia una mica de pena veure el paperot de l’Ajuntament en aquesta roda de premsa.
      El representant de la Generalitat va portar un discurset més treballat, però ja és ben trist que haguem de viure dels discursets, sovint populistes, i no siguin capaços d’oferir-nos iniciatives enriquidores, que no tenen que ser necessariament aportacions dineràries.

      M'agrada

  7. joaquim

    Fantàstic Lauritz Melchior. Un referent, sens dubte.
    Jo he preferit un Sigmund més liric:Wolfgang Wiendgassen, també de referencia. Tots esplèndids (menys Voigt al meu entendre).
    Ara a votar Erda.

    M'agrada

    • Voigt no fa una bona Brünnhilde, menys farà un bon Siegmund 🙂
      Vols dir Vogt, 🙂
      Gràcies per participar i espero que gaudeixis amb les Erda, són esplèndides, ja ho veuràs.

      M'agrada

  8. Parabéns, Lauritz.
    Só não votei nele (escolhi Vickers) porque ficaria sem Siegfried 🙂
    O anjinho heróico com 0 pontos não me causa espanto.

    A ver quem será a nossa Erda.

    M'agrada

    • M’encanta això de anjinho heróico.

      La versió de Vickers reuneix pel meu gust, l’heroïcitat i la veu més lírica, amb un registre més homogeni que Kaufmann. També era la meva versió.

      Obrigado Paulo

      M'agrada

  9. El meu Siegmund és James King. Hi ha un enregistrament parisenc de 1986 (dirigit per Janowski) on, malgrat tenir més de 60 anys, està més heroic, entregat i volcalment pletòric que en els seus registres de 20 anys abans. També és emocionant veure’l a la Gala London amb una igualment veterana Rysanek: ha de contenir el plor al final del Winterstürme.

    M'agrada

  10. KÀTIA

    No podré fer aquesta elecciò.M’han llegit per teléfon el resultat de la biopsia de la meva germana i no tinc força per participar-hi.Seguiré els resultats.
    Bona nit a tots

    M'agrada

  11. Juan

    Hola Joaquim, participo por primera vez en este fantástico blog, aunque he votado en todas las anteriores votaciones.
    Estoy disfrutando mucho con esta ingeniosa elección y particularmente en esta elección de Erda, cuyo fragmento encuentro uno de los momentos más impactantes de la Tetralogía.
    Espero a ver con quién nos sorprendes ahora.

    Juan

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: