IN FERNEM LAND

ADÉU FÉLIX


Seria l’estiu del 2007 quan vaig començar a conéixer a Félix, un talent excepcional, un poeta de sensibilitat desbordada, una persona extraordinària i exquisida, un ser tocat per els déus.

En aquell temps el seu contagiós entusiasme em va cridar l’atenció, també la seva erudicció, la brillant i poètica narrativa que també emprava en fòrums operístics poc propicis a subtileses literàries.

Més endavant o en una única ocasió vaig tenir l’oportunitat de saludar-lo personalment a l’entrada del Liceu i deixar-me contagiar per un somriure gratificant. Ens havia escrit aquí a In Fernem Land moltes vegades, no tantes com jo hagués desitjat, i sempre erudit, educat i exquisit.

També m’havia escrit algun correu i fins i tot buscant rastres d’una relació abruptament esquinçada  he trobat més d’un xat al gmail, que en tornar-los a llegir m’han fet mal.

Avui, assabentat de la seva incomprensible i injusta mort, quan tant sols feia dues setmanes que havia arribat a Mèxic per impartir una càtedra de literatura a la Universitat Autònoma de Mèxic, no he pogut fer altre cosa que dedicar-li l’apunt a In Fernem Land, penso que el llegirà, m’agrada pensar que el llegirà, com em deia que ho feia, tot i que comentava molt de tant en tant, quasi sempre per enaltir al seu estimat Jaroussky, del que no s’esgotava mai de lloar-ne l’exquisida  sensibilitat que el situava sempre per sobre de tots els altres excel·lents contratenors. Els darrer comentaris que va deixar-nos van ser per mostrar la seva satisfacció en llegir l’apunt que vaig dedicar al concert que el contratenor francès va fer al Liceu a finals del 2011 i al que ell no va poder assistir, privant-nos així d’un nou encontre. Encara sota el nick de Ceph, tal i com molts el vam conèixer, em va deixar un irònic comentari el dia 16 d’abril.

En Félix tenia un blog, El bosque escrito, on ens anava deixant perles d’un món intens, ple de vivències, records i complicitats, escrit amb la seva particular sensibilitat i excepcionalitat literària. El blog l’apropava a la seva família, en particular a la seva mare, ja que feia tres anys que no es veien i amb els escrits i comentaris que es deixaven, mantenien en públic una relació tan entranyable que més d’una vegada em va privar de dir-hi la meva, ja que em semblava una intromissió a una conversa íntima entre mare i fill.

No sabeu prou el dolor que aquesta mort tan inesperada com brutal m’ha provocat, no m’ho puc treure del cap i em dol pensar amb la Lídia, una mare que ha vist estroncada la vida del seu fill, una gran persona destinada a ser un escriptor fenomenal.

Un dia vaig deixar-vos un apunt amb el duo que tanca el primer acte de Giulio Cesare de Handel,Son nato a sospirar“, cantat per Philippe Jaroussky (Sesto) i Marie-Nicole Lemieux (Cornelia), provinent d’un concert amb Le Concert d’Astrée sota la direcció d’Emanuelle Haïm. Una versió que va agradar molt a Félix

Félix Ernesto Chávez o Félix Hangelini, com li agradava anomenar-se literàriament, va morir assassinat el passat 11 de juny, tenia 35 anys. Descansa en pau, Félix, et trobarem a faltar.

30 comments

  1. Rosa

    Els escollits dels Déus moren joves. He llegit una mica el seu blog escoltant la música que ens has posat. Una persona excepcional tal com tu la descrius. M’has commogut amb les teves paraules. Una abraçada

    M'agrada

  2. Xavier C.

    Existo con suficiente libertad

    Existo con suficiente libertad en la imaginación de quien no me piensa.
    Aquel que pasó por mi vida o a cuya vida me asomé por un instante,
    aquel que ya no recuerda ese minuto en que cubrí cualquier ángulo de su visión
    y es mi más digno semejante.
    Si desconoce cuánto estoy recordándolo desde esta blanda soledad
    (en un plácido sitio conveniente),
    si sonríe con una sonrisa similar a aquellas tardes secretas
    en que mi mente congeló el estricto decir
    sobre el año y las cosas,
    si en el laberíntico espectáculo
    en que estoy sentado -un mero espectador-
    siendo la más oscura de las partes
    aquella donde el otro que no me recuerda desliza una servilleta con mi nombre
    al de la mesa más próxima
    para alojar una noche y ser…
    Si cada palabra que con temor poseo
    multiplicara la forma en que pierde la imaginación
    esa figura de belleza que sin querer deseamos.
    Mas yo existo con una libertad pura e imparable, como un engendro humano
    en un pensamiento que no me cuenta,
    en una vida que me rehúye,
    en un vacío donde hoy y siempre soy un punto de turbia inmensidad.

    Félix Hangelini (2009)

    M'agrada

  3. branca

    Joaquim, segur que Félix allí on es trobi estarà conmogut i féliç de rebre tantes mostres d’afecte.
    No hi ha volta enrere, ara per retrobar-nos amb Félix haurem de rellegir els seus escrits i els seus llibres de poemes. Estic segura que d’ara en endavant les seves paraules tindran una altra llum, i que ben segur que el plorarem encara un temps, però les grans persones no s’obliden mai.
    Jo també vaig descobrir a Félix fa uns anys en alguns fórums d’òpera i va ser ell qui em va fer sentir la curiositat per la música del Barroc i concretament l’òpera. La seva defensa de la veu del contratenor va ser aferrissada, ell em va fer conèixer algunes de les veus actuals, i sí, confesso que la seva passió per la veu de Philippe Jaroussky se’n va encomanar de seguida, vaig caure totalment rendida quan li vaig escoltar algunes àries , Son nata a lagrimar de Giulio Cesare, Alto Giove, de Polifemo, Dove sei amato bene, de Rodelinda , Sol da te d’Orlando furioso i tantes altres.
    També fa uns anys vaig descobrir que tenia un blog, El Bosque escrito i allí vaig tenir també el plaer de poder llegir les entrades que sobre literatura i música alternava amb les del seu país i la seva família. Félix sempre va ser molt generòs i pacient –ho dic per mi- amb les persones que li anàvem fent comentaris. Sempre tenia paraules entranyables per a tothom i tenia fins i tot el detall d’enviar algun mail si se n’assabentava d’algun fet interessant per la persona en qüestió.
    Félix, et feies estimar i no t’oblidaré.
    Una abraçada,

    M'agrada

  4. Anna Oliva

    Hola Quim!
    Sento moltissim la perdua del teu estimat amic, no el vaig coneixer, però les circunstancies i la seva joventut fan mes terrible, si cap, la seva partida.
    Una forta abraçada.
    Anna.

    M'agrada

  5. Tuve la suerte de poderlo saludar una vez que vino a Valencia con ocasión de un concierto de Jaroussky. Vaya noticia tan desoladora e inexplicable, desconozco los detalles pero ahora ya… qué importa.

    M'agrada

  6. Imma Barba

    m’he quedat glaçada, no el coneixia personalment pero era seguidora del seu bloc i haviem intercanviat algun comentari. La seva sensibilitat estava en cada paraula que escrivia, ho lamento molt.

    M'agrada

  7. Los detalles son de pena: “El único detenido, identificado como Juan José Báez Rojas, narró a la policía que su intención era someter a los señores y meterlos en el baño, ya que no contaban con que hubiera más personas en la vivienda. Sin embargo, Félix Ernesto escuchó los gritos y salió de su habitación. Al supuestamente oponerse al atraco, fue herido con armas punzantes en varias ocasiones, añade el reporte”

    Los “señores”, que tambien fueron asesinados, eran tres familiares. Una pareja de 74 años cada uno y su hija de 50.

    “Los asaltantes se llevaron dinero e intentaron cargar con dos televisores, pero no pudieron.”

    M'agrada

  8. Fernando S.T.

    No le conocía, no sabía nada de él,he entrado en su blog y me he quedado prendado de su prosa poética.
    ¡Qué pérdida tan terrible!

    M'agrada

  9. Josep Olivé

    “Hay algo aquí que no empieza
    a la hora de siempre.
    Hay algo que no ocurre
    como debería.
    Aquí había alguien que estaba y estaba,
    que de repente se fue
    e insistentemente no está.”

    Félix.

    Què trist!

    M'agrada

  10. fafi

    Me acabo de quedar de una piedra, ya me parecía raro que no contestara ni por gmail ni por wassup. Mis más sinceras condolencias a Lidia y un fuerte abrazo a toda la familia.

    M'agrada

  11. saisbcn

    Que trist i terrible. Fa molt poc vaig perdre un amic en circumstancies molt similars. Va volguer ajudar a una gent que estaba sent atracada a Zambia on ell vivia…:-(

    M'agrada

  12. anna

    No en sabia res d’aquesta persona però en llegir el teu post he lamentat molt la seva mort. Era massa jove i a més a més morir assessinat és molt injust.

    M'agrada

  13. Salvador

    No el coneixia però la mort d’una persona jove sempre sobta i entristeix.
    Li dedico la traducció de la conclusió de la Simfonia no. 14 de Xostakóvitch amb text de Rilke:

    Всевластна смерть.
    Она на страже
    и в счастья час.
    В миг высшей жизни она в нас страждет,
    ждет нас и жаждет —
    и плачет в нас.

    La mort és gran.
    Nosaltres pertanyem a ella,
    amb la boca rient.
    Quan creiem estar al bell mig de la vida,
    ella gosa plorar —
    a dins nostre.

    M'agrada

  14. Tosca

    Mare de Déu!

    Encara commoguda per la mort de l’Emili i amb el cor encongit pel record de les víctimes de l’hipercor, ara me n’assabento d’aquesta altre pèrdua.

    Avui escoltaré en Jaroussky en homenatge a un jove sensible i, deixant-me portar per la bellesa de la seva veu, intentaré esborrar l’horror de la seva espantosa, gratuïta i injusta mort. Vull recordar-lo en la bellesa i la serenor de la veu que estimava.

    En memòria d’en Félix, descansi en pau.

    M'agrada

  15. KÀTIA

    Ho sento moltissim,Joaquim,per ell per descomptat i també per a tú que saps estimar i demostrar-ho escrivint alguna cosa bonica com aquesta.
    Una abraçada fortissima i per Félix sigui ón sigui tota la música del món…

    M'agrada

  16. jordi

    M’he quedat de pedra amb la notícia.
    Fa un parell d’anys que vaig conèixer el Félix, erem veïns a Barcelona, i sempre era un plaer compartir una estona de conversa amb ell.
    Fa temps que no en tenia notícia, realment una gran pèrdua.

    Moltes gràcies per aquest homenatge tan bonic.

    M'agrada

  17. Lidia López Padrón

    Joaquim.
    Soy Lidia, la madre de Félix Ernesto. Mis dificultades en Cuba de conexión no me han permitido visitar todos los sitios adonde le han hecho homenajes de este tipo, recordarlo es lo más lindo que nos queda de él, aunque para mí su recuerdo sea la más triste historia de mi vida!! Hoy estoy en Madrid resolviendo y recogiendo sus pertenencias y su trabajo, tronchado en el mejor momento de su vida profesional y su linda juventud.
    Gracias por este artículo a su memoria.
    Su mamá.

    M'agrada

    • Lidia, querida, se me ha puesto un nudo en la garganta al leer tu comentario.
      Los que tratamos a Félix no lo podremos olvidar.
      No hace mucho entré otra vez en su blog, imposible no emocionarse ante tanta poesia y creatividad truncada cruelmente.
      Soy incapaz de expresar mi sentimiento y cariño hacia ti, pero quisiera que mis palabras aliviaran ni que fuese un segundo el dolor por su ausencia.
      Siempre en el recuerdo y en el corazón.
      Un beso

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: