IN FERNEM LAND

LICEU: INSISTINT EN LA COMPAREIXENÇA AL PARLAMENT


Ahir en Bocachete ens deixava els enllaços del Canal Parlament de la compareixença dels representants del Comitè d’Empresa del Gran Teatre del Liceu i del Director General del Teatre, Sr. Joan Francesc Marco, davant de la comissió de Cultura i Llengua del Palament de Catalalunya, per explicar la situació actual del Gran Teatre del Liceu.

M’he empassat les més de tres hores d’aquesta comissió de control, que malgrat ser per a mi de màxim interès, m’ha suposat una considerable llauna de difícil digestió. Segurament el model parlamentari, poc àgil, reiteratiu i especialment feixuc en la mecànica, no afavoreix gens a la digestió, sobretot perquè el coneixement dels fets per part d’alguns parlamentaris dóna la sensació que és aproximat o fins i tot anecdòtic.

La percepció, quan s’escolten les diferents intervencions, és bastant decebedora, ja que els polítics aprofiten la mínima per fer els seus particulars mítings, i jo penso que en una comissió d’aquestes característiques, amb “convidats” que exposen els diferents punts de vista sobre un conflicte, el més importants és escoltar-los a ells i per tant les preguntes que els parlamentaris els fan haurien de ser fluides i curtes, per tal de donar temps a que les parts convocades s’esplaïn.

La realitat és tota un altre i la veritat és que si els 5 grups parlamentaris tenen un temps d’exposició i preguntes que supera els deu minuts, per a cada un dels grups i per a cada invitat (Comitè i Direcció General), per tant estem parlant de més de cinquanta minuts, d’exposició i preguntes, i amb totes les preguntes que es generen, és impossible que es puguin contestar amb els deu minuts que disposen les parts convocades per fer-ho.

M’ha agradat la compareixença del Comitè d’Empresa representat per Susana Rodríguez i Gloria Royo. Si bé se les notava una mica afectades o poc segures, per la lògica excepcionalitat d’aquest acte, la seva exposició dels fets i las línies bàsiques d’actuació per establir els ponts de diàleg per fer possible un acord consensuat, van quedar prou clares. La voluntat hi és i precisament la seva denúncia més punyent és, encara hores d’ara, la manca de la corresponent de diàleg i disponibilitat a l’altre banda de la taula. De les seves paraules es desprèn que no hem avançat gens i per això io agrairien la mediació d’agents per arribar a punts d’acord.

La intervenció del Sr. Marco, en teoria molt més avesat a parlar en públic, denotava la manca de seguretat i nerviosisme que ha vingut demostrant en les diferents aparicions públiques, per altre part impropi d’un Director General, però sobretot denotava que malgrat saber on anava, la seva voluntat era de no dir res, donant un cop més, la sensació de menyspreu, improvisació i manca de concreció en allò que presumptament s’hauria d’estar fent.

No estava en una roda de premsa, ni en les reunions d’auto promoció que organitza cada temporada amb els diferents col·lectius d’abonats i aficionats, tot i així el seu discurs no va variar gens a aquells que hem escoltat tantes vegades. Diu el mateix davant dels grups parlamentaris, la mateixa cançó de l’enfadós, que li hem escoltat des de inici d’aquest conflicte, i jo penso que hores d’ara no n’hi ha prou amb l’anunci d’un imminent pla de viabilitat. Anem tard!

Tampoc em sembla gens encertat quan el Sr. Marco, després de l’allau de preguntes i dubtes suscitats per els cinc grups parlamentaris, digués que amb deu minuts no tenia temps suficient per contestar-ho tot, amb això tenia raó, però quan va dir que invitava als presents a anar al seu despatx, i que allà molt amablement els hi explicaria amb detall el que calgués, em va semblar una burla. No Sr. Marco, no, de cap manera. Això era una compareixença parlamentari que sortosament ara podem veure i escoltar, i tot allò que es parla i diu al seu despatx no té cap visibilitat. No faci trampes Sr. Marco.

Com que el Conseller no va anar a aquesta sessió (quatre dels cinc grups ho fan constar), i hagués estat una compareixença essencial, tot fa pensar que el Sr. Marco no va dir més perquè no tenia permís per dir-ho, i per tant la sensació que em queda de tot plegat, és d’una certa inutilitat, malgrat que les intervencions de Dolors Camats (ICV) i Pere Bosch (ERC) van ser excel·lents. Ambdós, per a mi, els més brillants, incisius i punyents parlamentaris, lluny de la poc entusiasta Maria José García (PP), l’anodina Consol Prados (PSC); i la veu del Gobern, Àngels Ponsa (CIU) i per tant intentant aixecar la catifa empastifada del Tripartit sempre que podia, oblidant que el Conseller Mascarell en formava part abans del fitxatge estel·lar del molt Honorable, en tant que militant socialista. Pel que fa a Antoni Strubell (SCI), em va semblar  absolutament descol·locat i amb unes preguntes que incidien més amb la confrontació de models (Teatro Real versus Liceu o el que és el mateix, España vs Catalunya), i la veritat és que aquest argument m’esgota sobretot per estèril i per no aportar res nou per saber si el que s’ha fet fins ara i el està previst fer a partir d’ara, és el més adequat.

Què pesats i avorrits són els polítics quan no saben del que parlen, o quan en prou feines s’han preparat el tema.

Nosaltres, que tenim un altre visió del conflicte, segurament podríem aportar també algunes dades interessants i punyents, i mentre jo intentava seguir la sessió, us imaginava asseguts a la sala, fent preguntes als membres del Comitè i al Director General, amb els parlamentaris prenent nota. Maco, oi?

En un moment del torn de contestes el Sr. Marco afirmava que la baixada d’ingressos en la venda d’entrades, no és deguda a una disminució d’espectadors, sinó a que el públic compra localitats més barates. Aquest argument tan brillant és nou!, potser és fruit d’un anàlisi del que està succeint aquests dies de renovació d’abonament i compra preferent d’entrades per part dels abonats. Fins ara i com argument de la baixada dels darrers anys, no s’havia utilitzat mai.

Això Sr. Marco no es correspon ben bé a la realitat. Vostè, com tots nosaltres, sap que ha baixat la venda d’entrades, per això hi ha tantes butaques de color verd al web (és a dir disponibles) a les funcions a la venda (mireu l’Aida del juliol). A més a més, molts ens hem vist obligats a comprar entrades en zones més econòmiques enduts per una crisi que ens afecta de ple, però no em digui que la venda no ha baixat perquè això no s’ho creu ningú.

4 entrades regalades per a cada treballador de la casa, per omplir les funcions de Pelléas et Mélisande, si la informació que corra per les xarxes socials no menteix, és prou significativa. Per cert, aquest generós regal, i a primera vista, farà que en certes funcions la cosa faci un cert goig, però si algú dia hi ha la transparència que tots els grups li van reclamar, hauríem de saber que ens ha costat a tots plegats el grandiós desgavell administratiu i el cost econòmic que la seva i exclusiva gestió, va motivar amb la cancel·lació precipitada i el retorn parcial, un cop ja havien començat a retornar les entrades, de l’activitat suspesa.

Una de les mesures adoptades per intentar equilibrar el compte de resultats ha estat apujar altre cop el preu de les localitats. Amb això segurament no ho aconseguiran, ja que l’efecte que ja es deu estar produint, i per això ho ha deixat anar ara, és aquest canvi de localitats de molts dels fidels abonats, que per no deixar d’anar, ens veiem obligats a comprar entrades de pitjor o nul·la visibilitat. No es pot improvisar Sr. Marco, calia que vostè hagués portat xifres contrastades i hagués donat al menys a grans trets, resposta a tot el que li demanaven. La manca de transparència no pot durar sempre

Jo francament, no sé a que esperen a donar-li la carta d’acomiadament

Us deixo altre cops els enllaços de les compareixences

Comitè d’Empresa

http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/videos?p_cp1=1874737&p_cp2=tot&p_cp3=2&p_cp22=cerca

Director General

http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/videos?p_cp1=1874737&p_cp2=tot&p_cp3=1&p_cp22=cerca

25 comments

  1. Juli carbó i montardit

    Aquestes comissions de control i de seguiment serien positives si els diputats en qüestió fossin diputats o representants professiomals o al menys tinguessin una petita noció de lo que vol dir la paraula “cultura” o “responsabilitat governamental” però es clar, la majoria dels que assiteixen a aquestes conviccions no tenen idea del que representa la seva responasabilitat política i la única manera de justificar la seva presència és divagar envers el tema representat. El Sr. Marco tot i essent un hipòcrita directiu demostra ser més polític que els mateixos representants del Parlament. Amb les seves teories i manifestacions el que pretén és donar llargues a l’assumpte i esperar que uns altres solucionin el problema.
    Una altra questió molt important és que des de els inicics de la construcció es va dir qie el Liceu havia de ser per a tothom o sigui per la gent més opulent però també per la citutadania en general, cosa que amb l’augment del preu dels tiquets o entrades, cad a cop van fent que les persones que podrien interessar-se en la lírica operística s’ho mirin una mica més, quan està demostrat que el jovent d’aviu en dia està més predisposat a pagar preus excessius per anar a veure la Madona que no pas al Liceu a formar-se més culturalment.
    Jo mateix he anat poques vegades al Liceu perquè les meves possibilitats econòmique no m’ho permeten per més que les entrades del 5è pis siguin més barates.
    Si no s’adopten les mesures adients per a captar l’interès de nous liceistes aquest teatre està predestinat a ser deficitós ( això sí, per a omplir les butxaques dels seus directius i representants sempre hi hauran prous diners )
    Referent als problemes actuals no crec que mentre hi hagi els polítics actuals es pugui solucionar. Ells amb l’excusa de la crisia justifiquen la seva inoperància i la seva manca d’ interès per a solucionar els problemes socials i culturals d’una ciutat, en aquest cas la nostra.
    Perdoneu però amb aquests comentaris no solucionarem res. Quan la cosa és greu jcal agafar el bou per les banyes, això vol dir que cal enfrontar-se d’una manera més directe amb tolts aquests galifardeus que pel fet de gaudir d’un càrrec polític ens volen comulgar amb rodes de molins.

    M'agrada

    • El Liceu continua sent de tothom, jo ho tinc clar, de tothom que hi vulgui anar, és clar.
      Saps quan valien les entrades per anar a veure la Madonna cantant la major part del seu temps en playback?.
      Si s’omplen dos Palau Sant Jordi a aquells preus, i ningú gosarà dir que la Madonna sigui elitista, l’òpera és barata, tenint en compte la quantitat de persones que intervenen en cada representació i en el funcionament del teatre.
      Què valen unes entrades per anar a veure el Barça?, i estem parlant de que en un partit hi entren 100.000 persones.
      Per tant el problema és un altre, benvolgut Juli, però ens acostumem a etiquetar l’òpera com elitista i cara, i ja tenim l’excusa perfecte.
      Qui cregui que pot veure una Adriana Lecouvreur amb uns repartiments com els que hem vist al Liceu, agradin més o menys, per 45€ la platea ( i la resta pagant les administracions públiques), que s’ho faci mirar. No sap de que va l’òpera o com està la nostra administració. De ben segur tots aquells que no hi anirien ni amb aquestes tarifes, dirien que l’òpera és cara. Però Madonna a més de 100 euros l’entrada a pista (per estar dret), no.
      Jo m’escandalitzo més quan haig d’anar a comprar a la botiga de queviures, o quan haig de pagar mensualment les factures per tenir Internet a casa o el telèfon mòbil, i això com que d’entrada ja és per tothom, ens carreguen unes tarifes insostenibles.
      Aquí es tracta de posar un director general que sàpiga administrar bé tant si té un gran pressupost, o com ara és el cas, amb assignacions més precàries. Que sigui previsor, espavilat i un excel•lent gestor de recursos econòmics i humans.
      Si ens posessin un director així, els polítics no haurien de intervenir i això seria el millor.

      M'agrada

  2. Jo quan portava pocs minuts de cada vídeo ja m’estava adormint. Exceptuant les intervencions de les dues representants del Comite d’Empresa del GTL, la resta em va semblar xerrameca barata. Del Sr.Marco més val no parlar-ne, em fa sentir vergonya aliena quan escolto aquest paio que no en té n.p.i. del que parla i a més diu estupideses com que els parlamentaris vagin al seu despatx. Els polítics son pesats i avorrits i no saben de que parlen, especialment alguns que son patètics, però em fa la impresió que estan allí només per a justificar els seus ingressos astronòmics que els paguem els ciutadans i per descomptat per a “xupar càmera” i auto-promocionar-se, es clar que, si es veiessin amb els meus ulls, haurien de plegar per incompetents. Veient una sessió ordinaria d’una comissió del Parlament com aquesta, la meva pregunta es: Com és possible que el nostre país vagi tan bé, amb el nivell d’aquests representants?

    M'agrada

    • Més de tres hores, quan amb la meitat del temps emprat seria suficient, em sembla malbaratar els diners i el temps deforma lamentable.
      La pena és que els polítics, fins i tot quan tenen aquestes comissions que haurien de ser molt més operatives, aprofiten per fer-se retrets, en lloc d’esbrinar el veritable problema.
      Però aquí la cosa és prou complicada. Director General de l’orbita socialista (li agrada o no a ell en aquests moments) i Conseller ex socialista, amb la qual cosa ni els convergents poden fer massa pressió i esbrinar en el passat (els dèficits del Liceu en l’època convergent amb el Sr. Caminal de Director General, van ser d’escàndol), ni lògicament els socialistes, que no poden treure gaires retrets a aquests dos “prohoms” malgrat estiguin sota un regnat convergent, ja que la pilota cau immediatament a la seva taulada, i així anar fent.
      El cas del representant de Solidaritat catalana em sembla patètic, però no em ve de nou, tenint en compte qui lidera aquest “xiringuito”.Com cantaria la Lola Flores, pena, penita, pena.

      M'agrada

      • Fenomenal Lola Flores!!! Qué pena todo ello!, evidentemente.

        Vamos a poner un poco de humor a la cosa.

        A raíz de la apertura de una sucursal de la empresa de mi padre en Cádiz, mis padres y hermano se desplazaron allá por dos años. Yo me uní a ellos en vacaciones y en 1954 fuimos al Teatro Falla a ver el estreno del film hispanomexicano “Pena, penita, pena”, donde se interpretaba esta hermosa zambra. A mi madre la confundieron con Lola Flores -lo único que tenían en común eran la estatura y el cabello negro, mi madre mucho más guapa que conste- y la vitorearon y apaudieron como si fuera ella. Mi madre muerta de vergüenza, mi hermano y yo la mar de divertidos y mi padre no sabía qué cara poner…La prensa se hizo eco al día siguiente de este chocante hecho. Cuando llegó el momento de la interpretación de la zambra -hacia el final de la película- fueron tan estrepitosos los aplausos que el proyeccionista paró la proyección y rebobinó hasta el comienzo de la citada canción…Fue un éxito apoteósico. Lola Flores cantaba con su inigualable estilo y fuerza la canción que nos ha propuesto Joaquim que se vendió como rosquillas en su edición discográfica. Sin embargo no la estrenó ella, sino unos años antes la soprano y vedette española -nacida en Cuba- Raquél Rodrigo.

        Todo lo que envuelve este desgraciado asunto del Liceu produce verdadera “Pena, penita, pena”. A ver si se soluciona de una definitiva vez y pronto.

        M'agrada

  3. Alex

    Te felicito Joaquim por la paciencia demostrada de aguantar las tres horas de esta intervención parlamentaria donde el inclito Y más que mediocre Marco, se ha salido por la tangente sin que en general la clase política que nos representa ( a mi cada vez menos o nada, ya que en este país sea a nivel de todo el Estado Español o sea a nivel de Catalunya, ya he dejado de votar), le haya puesto en aprieto, quizás en parte a que algunos de esos y esas politicos entran gratis en el Liceu y en bastantes otros lugares.

    Cada vez me decepciona y me desencanta más la clase política y la burrocracia ( con doble r ) que tenemos no solo por aquí, sino en toda esta Europa que solo reglamenta, burocratiza, llena sus presupuestos para generar más puestos o empleos políticos para si mismos y amigos, despreocupada sin embargo de producir riqueza y generar puestos de trabajo.

    El otro día leía en una publicación francesa, que las comunidades autónomas españolas más importantes, tienen más políticos y empleados públicos que todos los USA . Así ” funcionamos” aquí y en nuestra vieja y burocratizada Europa
    Perdón por esta parrafada pero estoy tan desencantado con lo que se hace por aquí donde los más mediocres o lo peor se meten a políticos o a cargos políticos administrativos que me dejaba lo de Marco : en cualquier lugar normal y serio ( ni Catalunya , ni España lo somos ), al Sr. Marco ya le hubieran despachado y puesto de patitas en la calle, hace ya tiempo; de todos modos, los dias que le quedan en estos momentos, están más que contados, según tengo entendido.
    Buena verbena de Sant Joan a tod@s!

    M'agrada

  4. Cómo es posible que se le permita a ese individuo citar a parlamentarios en su despacho del Liceu? Pero qué se ha creído, que es él más importante que el Parlament? Todo es tan demencial y de tanta cortedad que me avergüenza vivir estos momentos. Aquí no sólo hay que despedir a Marco sino también a Mascarell por no saber manejar el timón de su Conselleria de Cultura, aunque vaya por ahí diciendo que si nos ponemos pesados aún nos hará soportar un año más a Marco. Amenazas de padrastro malo.

    Qué poca categoría tienen todos ellos! Y les tendremos que soportar casi cuatro años más…! Con la terrible amenaza de que los que vengan sean aún peores. Así va el país y el dinero despilfarado en sueldazos y cargos super repetidos, mientras los más precarios tenemos que soportar todo tipo de vejaciones económicas, para mantenerlos bien forrados a todos ellos. Y dicen que nos representan…, se representan a ellos mismos.

    M'agrada

    • Això ja ho diuen els indignats, iaioflautes i altres “indeseables” com diu el “Nuñito”.
      Què no, què no ens representen!. Aquesta és la consigna que més m’impressiona, sobretot perquè és veritat, no ens representen

      M'agrada

  5. Salvador

    Es podria haver enregistrat. La gravació seria ideal com a somnífer per aquestes caloroses nits d’estiu. A ben segur molt millor que un fàrmac.

    M'agrada

  6. Rosa

    Joaquim, et felicit er la teva paciència d’escoltar totes les intervencions. És digna del pacient Job.
    La intervenció de Francesc Marco és una clara demostració de perdre temps per no explicar res, tot dient que no tenia temps per contestar a tot i tothom. És molt cínica.
    Si és cert que li queda poc temps de ser Director General del Liceu, i ell n’està assabentat, la seva intervenció és una clara demostració de pensar: “aneu dient que jo, mentrestant, vaig cobrant”.

    M'agrada

  7. A l'ombra del llardoner

    Bravo, Joaquim, no tinc temps d’empassar-me aquestes compareixences però agraeixo el post.

    Quin dia el Liceu tindrà els pebrots de posar-e a cridar: “Dimisssió! Dimissió!” abans d’una funció? El públic i els liceístes a què esperen? Quin públic és aquest que no es manifesta i dóna suport a uns treballadors que van donar les gràcies en aquell concert del 22 d’abril (o maig…No ho recordo)? On han anat a paar totes aquelles emocions, mostres d’estma i agraïment? Hi ha el Liceu que permetem que hi hagi.

    Perquè no hi ha la pressió veinal del cas Palau?

    Cada vegada més, em fa vergonya tot plegat. És indignant. Però mentre els liceístes no és posicionin al costat (físic, si cal), hi haurà el que ens mereixem. Si cal una guerra oberta entre els pro-Liceu renovat i en Marco, endevant però cal expurgar el càncer que suposa aquest paio…. i cal fer-ho ja!

    M'agrada

    • Jo ni temps, ni ganes, però n’he fet tantes coses a la vida, sense ganes, que no en vindrà d’una altra. I cal documentar-se i ja saps que per el tornarem a vèncer final, cal el tornar a lluitar i sofrir, i en això estem.

      M'agrada

    • No, no, res de llegir, és escoltar amb l’orella fina i veure, ja que els mitjans audiovisuals són més aviat precaris i t’asseguro que t’agafa una soneta, que enriua-te’n tu de les becaines amb La Riera.

      M'agrada

  8. Josep Olivé

    Bé les dues primeres parts de la compareixença del comité d’empresa. En la tercera, la dels punts crítics, no acabo d’entendre alguns aspectes que tracten, o millor dir, del per què els tracten. I no per que no hi estigui d’acord en la majoria d’ells, sino perque normalment les líneas estratègiques es defineixen per assolir uns objectius concrets i tangibles a mig i/o llarg plaç i no vull molestar però m’ha semblat llegir un decàleg de bones intencions políticament correctes i d’impossible contestaciò en uns punts, i en d’altres que lo que es menciona se surt, crec jo, dels àmbits normals de competències d’un comité.

    I és que tot el que ha passat al Liceu en aquest darrer any es degut a una clara i manifesta incompetencia en la previsió, gestió i resolució d’una greu crisi económica. Res diferent del que ha passat en d’altres institucions i empreses. I això és el que he vist des de fora com abonat i apassionat freqüentador de la casa. I no tinc més dades: no conec el seu entramat laboral, no sé si aquest està sobredimensionat, desconec si hi ha molta endogamia, enxufisme, amiguisme, càrrecs agraits, no sé el nivell de preparació dels seus gestors, no conec el conveni del personal laboral i el del personal artístic, desconec si aquest últim és homologable al d’altres teatres d’òpera de referència, no sé res de tot això. I m’agradaria que algún coneixedor de la casa m’en parlés. El comité, per exemple. En fi, l’únic que sé és que qui havia de navagar amb aquesta crisi ho ha fet molt malament i que ha mostrat molt poca preparació per liderar i dirigir l’institució.

    D’altra banda no deixa de ser patètica i llastimosa l’imatge dels representants polítics del parlament. La mateixa gent que ahir ens parlava de complexos moviments financers avui ens parla del Liceu i demà ho farà de física quàntica amb la naturalitat de qualsevol predicador. Però a més són avorrits fins la mèdula, juguen amb mòbils mentres altres exposen, departeixen quasi infantilment amb els col.legues, i volen donar lliçons de gestió de gran equipaments quan de lo que poden donar lliçons és de com se’ls pot “atracar” impunement desviant diners, o fent corre molt i molt ràpidament papers i adjudicacions (què a més són fraudulentes), o de com mirar cap a l’infinit davant de senyors que honoran la ciutat.

    M'agrada

    • Jo crec que el Comitè d’Empresa té ganes de intervenir i dir-hi la seva, comen en altres institucions internacionals passa, per això proposen coses, que potser encara que no siguin de la seva competència, els preocupen i interessen, no em sembla tan malament.
      De fet , benvolgut Josep, coneixent com coneixem com van les coses en això de la política, tu creus que al Sr. Marco el faran fora per les conclusions que es puguin treure d’una comissió parlamentària com aquesta?, ni pensar-ho!
      Per altra part, intueixo que els mateixos treballadors no estan units per interessos comuns, més enllà de salvar el seu lloc de treball. Segurament el model d’empresa que volen, depenent del col•lectiu intern al que pertanyen, són radicalment diferents, per tant cal canviar l’estructura del Liceu de dalt a baix, i això a tots els fa molta por i no tots ho tenen gaire clar.
      Han de presentar un decàleg light, de bones intencions, ho dius bé, que al menys denoti ganes de fer les coses de manera diferent, però no s’han atrevit, perquè penso que en això hi ha serioses discrepàncies, a arribar fins al final.

      Per altre part, jo no sé si fos parlamentari i tingués que aguantar unes sessions com aquestes, si seria capaç d’aguantar un rotllo com aquest sense acabar jugant amb el mòbil o entrant a llegir que diuen els d’IFL 🙂

      M'agrada

  9. bocachete

    Doncs si us sembla avorrit un debat d’un tema que ens interessa, imagineu-vos els altres, que tracten de la pesca de crancs a les rieres del Pallars (està llegislada, i, per tant, s’ha debatut) o de la retolació de les capses de medicaments i els elements que ha d’haver-hi. Diu el JC que aquests debats haurien de fer-los entesos, ja que els diputats no en tenen ni idea. El problema no és aquest. És obvi que un diputat, per molt que estigui en una comissió de cultura i només s’hagi d’assabentar d’aquests assumptes, no pot saber de tot. Ara bé: per això compta amb temps per preparar-s’hi; l’ordre del dia d’aquesta compareixença es fa amb mesos d’antelació i el Parlament compta amb un servei de documentació i biblioteca magnífic, on qualsevol diputat pot demanar el que necessiti i (donant per descomptat que ell no sabrà trobar-ne la informació) un professional bibliotecari i documentalista li proporcionarà qualsevol dada o publicació que pugui ser d’ajut en l’assumpte que es prepara. O sigui que el diputat més negat per a l’òpera pot informar-se sobre els ets i uts del Liceu, del que representa la gestió d’un teatre o del que sigui, sense haver-se de moure del Parlament i sense fer més que baixar a la biblioteca de la institució (que, per cert, està oberta a qualsevol ciutadà).

    Per tant, si les intervencions denoten poca preparació, la causa no és una altra que la deixadesa del diputat corresponent. Probablement, en salvem alguns que veiem més posats en la matèria, però si de bo de bo creguessin la seva tasca, “acaben” amb el Marco en dues intervencions, només mostrant-li exemples de gestió d’altres teatres, xifres del mateix Liceu o d’altres teatres similars, o la dada que calgués, que qualsevol d’elles pot trobar-se sense gaire problema. Com en tot el que va envoltant-los, o no s’hi posen, o no volen o no saben ni què recursos tenen a la seva feina; el resultat? que no la fan bé i que, per tant, no veuen prou motius per cessar el gerent. Simplement, no se n’han preocupat prou i s’han deixat convéncer per ell, que amb quatre dades ja ha sabut descol·locar els diputats, que s’ho empassen i prou.

    M'agrada

    • Ja ho pots dir això la de la deixadesa, però no tinc tan clar això d’acabar amb en Marco, amb una comissió com aquesta, però ben feta. El més trist és que això esdevé un tràmit, de fet es fa tardíssim i quan la decisió del futur del Sr. Marco, ja està pressa. I aquestes tres hores esdevenen una pèrdua lamentable de temps i recursos públics.

      M'agrada

  10. SANTI

    Espero que la destitució del Director General no depengui d’aquesta farsa i que el que ho ha de fer, ja tingui suficients queixes, proves i evidències, amb les signatures incloses, per signar.
    En qualsevol cas a la comissió s’evidencia tant la desgana dels parlamentaris, com la manca de perfil del Director General.
    Si aquesta situació és difícil per a qualsevol gran gestor, imagineu el que deu ser per ell, que no en té ni idea.
    Jo confesso que no he pogut aguantar-ho tot. Anava saltant, ara la intervenció dels invitats i el torn final, els he vist íntegres.

    M'agrada

    • Com ja he dit en el comentari anterior a Bocachete, la decisió ja està enllestida i a la taula (cap) del Conseller, i això és un trist tràmit, innecessari i car.
      Veurem que diuen aquests parlamentaris quan arribi el esperat dia.
      Com deia ma mare, llops amb llops, no es mosseguen

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: