IN FERNEM LAND

DEL TEMIBLE ALBERICH A LA DOMINANT WALTRAUTE


Gustav Neidlinger (21/03/1910 – 26/12/1991)

Aquesta setmana no hi ha hagut gaire emoció, ja que l’Alberich número 1 va destacar-se des de el primer moment, i cap dels altres que han merescut la vostra atenció, ha pogut en cap moment disputar la seva indiscutible hegemonia.

4 dels cantants no han tingut cap vot i finalment vosaltres heu decidit (jo també he votat), aquest resultat:

ALBERICH 1 14 47%
ALBERICH 11 5 17%
ALBERICH 5 3 10%
ALBERICH 6 3 10%
ALBERICH 3 2 7%
ALBERICH 9 1 3%
ALBERICH 10 1 3%
ALBERICH 12 1 3%
ALBERICH 2 0 0%
ALBERICH 4 0 0%
ALBERICH 7 0 0%
ALBERICH 8 0 0%

Aquesta aclaparadora majoria ve avalada per una carrera impressionant i si parlem de l’Alberich i a Bayreuth, per una absoluta i aclaparadora presència ininterrompuda, en totes les edicions del Ring, menys la de l’any 1973 a Das Rheingold, el de Götterdämmerung de 1958 1 1974, i el del Siegfried de 1958.

Aquí teniu el seu historial bayreuthià:

Alberich a Siegfried 17 vegades
Alberich a Götterdämmerung 16 vegades
Alberich a Das Rheingold 16 vegades
Klingsor a Parsifal 10 vegades
Kurwenal a Tristan und Isolde 6 vegades
Hans Sachs a Die Meistersinger von Nürnberg 3 vegades
Telramund a Lohengrin 2 vegades
Fritz Kothner a Die Meistersinger von Nürnberg 2 vegades
Ein Nachtwächter a Die Meistersinger von Nürnberg 1 vegada

No crec que sigui cap misteri i a hores d’ara, i amb la foto de l’encapçalament ja ha quedat evidenciat que el guanyador és Gustav Neidlinger, però els altres són:

Gustav Neidlinger 1971
Adolf Vogel 1948
Alois Pernesstorfer 1950
Heinrich Pflanzl 1951
Zoltan Kelemen 1967
Erberhard Wlaschiha 1989
Lawrence Davidson 1951
Johannes Martin Kränzle 2012
Oleg Bryjak 1993
Andrew Shore 2010
Eric Owens 2011
Peter Sidhom 2010

És una llàstima que la versió radiofònica de l’Alberich del gran Eric Owens a la Tetralogia del MET a l’any 2011 es veiés afectada per un accident, per altre part previsible, des de l’inici del monòleg i en canvi el dia de la TV, el resultat va ser espectacular.

Com ja és habitual us deixo la versió que us ha agradat més, aquest cop sense discussió possible. Vaig decidir-me per la versió comercial de la gravació efectuada a Bayreuth, sota la direcció de Karl Böhm, ja que em sembla la més dramàtica i brutal, d’una intensitat superior a les edicions anteriors, malgrat que la veu ja no tenia el frescor exultant d’aquells anys.

La comfrontació de Waltraute d’Arthur Rackham (1867–1939)

Ara li toca el torn a la dominant Waltraute, l’única valquíria a part de Brünnhilde que té un moment destacat a la Tetralogia, en la cabdal confrontació amb la seva germana a l’escena tercera del primer acte de Götterdämmerung, quan intenta convèncer a Brünnhilde per tal de salvar a Wotan i al Walhalla, de la maledicció d’Alberich.

El moment és de gran impacte vocal i dramàtic. Vocalment s’emfronten dues veus similars, si bé Waltraute ha estat cantada per mezzos i sopranos dramàtiques, i fins i tot per contralts.

Totes les interpretacioons que escoltareu són en directa tret de  3 que provenen de gravacions d’estudi. La gravació més antiga és de l’any 1950 i la més recent és d’enguany.

M’hagués agradat possar-vos tot el llarg fragment que s’inicia amb “Höre mit Sinn was ich dir sage!” (Escolta assenyadament el que t’haig de dir!), però no us volia esgotar amb deu minuts per cadascuna de la dotzene de versions, per tant he triat els aproximadament quatre primers minuts, fins a “hieb er die Bangen sich setzen, in Ring und Reih die Hall erfüllen die Helden” (va ordenar seure als temeruts en cercles i files, la sala plena d’herois).

Aquí les teniu:

WALTRAUTE 1

WALTRAUTE 2

WALTRAUTE 3

WALTRAUTE 4

WALTRAUTE 5

WALTRAUTE 6

WALTRAUTE 7

WALTRAUTE 8

WALTRAUTE 9

WALTRAUTE 10

WALTRAUTE 11

WALTRAUTE 12

I ara, com ja és habitual, us deixo la taula per escollir la versió que us hagi agradat més. Teniu temps fins la mitjanit del divendres 20 de juliol.

No ens queden gaires personatges rellevants per escollir, però sense cap mena de dubte el ferotge Hagen, fill d’Alberich i malgrat que només té protagonisme a Götterdämmerung, hi ha de ser. Ens quedarà Mime, l’oncle de Hagen i germà d’Alberich, tan cabdal com perfid i ja veurem si afegeixo a Loge i Hunding, però intueixo que ja esteu tips de triar i remenar. Tot i així he reservat el darrer dia per escollir un director per la vostra Tetralogia, i això serà la primera vegada que ho proposo.

Ja em direu que us sembla la idea.

Bon cap de setmana

13 comments

  1. Xavier C.

    Ja vaig deixar entreveure al post original que havia votat Owens tot i el parell d´ensurts que ens dóna (sembla que darrerament m´agrada viure al límit del castanyot. 😕 ). Si més no, jo sí que faria l´elecció de Loge. Tampoc seria la primera vegada que escollim un que bàsicament es dedica a dir mentides 🙄 . Clar que també s´hauria de veure com es combina tot això amb l´esperat concurs d´agost. No ho sé. Deixem-ho a les teves mans, que (aquesta elecció sí que és fàcil) no podem tenir millor director per la nostra Tetralogia 🙂 .

    M'agrada

  2. Josep Olivé

    Com que veix al propietari sobirà de la pole molt mesurat, reflexiu i poc exigent avui jo diré la meva. Que hauría de passar per aqui tota la familia, un per un, i en fila india: Hagen, Mime, Loge, Hunding…i encara hi ha més parentela… Que el fet de que no participi en les votacions no vol dir que no ho segueixi, i de ben a prop. El fragment que avui ens portes, i de fet tota l’escena, és per a mi una de les cabdals de la tetralogia.

    M'agrada

  3. SANTI

    Estimat Joaquim.
    La idea és magnífica i jo de tu, seguiria amb els personatges que ens falten, Hagen, Mime, Hunding, Gunther, Gutrune, Loge, Fafner, Fassolt, Donner, Froh, Freia, les tres Nornes i Woglinde, Wellgunde i Flosshilde, ara bé, tens el risc que entre que ara venen els dies de vacances i que la majoria de personatges que falten tenen intervencions solistes petites, el interès baixi i els que acabem votant siguem quatre gats, i certament no sé si mereix la feinada que comporten aquestes tries.
    Jo vaig votar l’Alberich de Neidlinger i ja he pres una decisió per Waltraute, tot i que encara tornaré a escoltar per darrera vegada les meves finalistes.
    T’agraeixo aquesta feinada, no et puc dir res més sincer.

    M'agrada

  4. Pois eu estou a gostar muito desta série. Votei no Alberich vencedor, e também gostei muito de Eric Owens (llástima…).
    A minha Waltraute está escolhida (entre duas favoritas). Se não foi eleita para Fricka, espero que ganhe agora 😉

    M'agrada

  5. Jan

    Primer, gràcies per la feinada! 🙂
    Segon, ja he votat la Waltraute, i m’ha costat bastant, però al final he votat la 1, més que res, per que el final li queda molt millor que les altres. Jo esperava votar a la Meier, pero he pensat que ja era la Sieglinde, i que tampoc li surt tan bé la Waltraute.
    Jo crec que no farà falta fer gaires més personatges, perque no són gaire rellevants, pero loge, Hunding, Mime, Hagen a lo millor si, pero per mi no cal.
    Merci!!! 😉

    M'agrada

  6. giacomo

    Hola Joaquin:como me tengo que poner las pilas cada vez que tengo que votar por personaje del Anillo, quisera que me dieras tu opinión sobre un Walkiria que ha caido en mis manos.. perdón en mis oídos ya que esta en la nube, durante mi periplo para comparar; te adelanto que me parece muy equilibrada y que salvo algún engolamiento falsetero de Wotan disfruto mucho oyendola.De hecho ya la he elegido cnco veces estos últimos meses.
    Es una versión de Erich Leinsdorf de 1961al frente de la Sinfónica de Londres, con: Vickers (Siegmund), London (Wotan),Nilsson (Brunnhilde), Brouwenstijn (Seiglinde) y Ward (Hunting).
    Puede ser que te ponga en un lío pero tu eres el “culpable”.
    Gracias.

    M'agrada

    • Hola Giacomo:
      Te doy mi opinión, que es tan discutible cómo quieras.
      Es una magnífica Die Walküre, principalmente por la Brünnhilde perfecta de Nilsson. Ningún problema en la endiablada partitura, superando todas y cada una de las exigencias vocales y técnicas superadas con desfachatez. Además nunca grita y hace una demostración de control en todos los registros y situaciones dramáticas, siempre parece que está cómoda. Simplemente le falta un sentido humano que nunca me ha trasmitido y su canto me resulta excesivamente distante, y es que yo soy mucho de Varnay, no puedo evitarlo. El Siegmund de Vickers es antológico, sin más, uno de los hitos en su discografía y uno de los mejores Siegmund, sin duda alguna por mi parte.
      El Wotan de London es de una solidez fuera de toda duda, pero es demasiado plano y si lo compramos con Hotter, Frantz o incluso Terfel, se nota una escasez expresiva muy notable, comparados a estos tres.
      Hoy en día nos encantaría tener a estos cantantes en los escenarios para interpretar sus respectivos papeles.
      No puedo decir lo mismo de la Sieglinde de Brouwenstijn, que siendo muy correcta, está superada, incluso hoy en día, por muchas de sus colegas. Rita Gorr era un vozarrón impresionante, aunque para Fricka yo prefiero que junto a la imponente voz haya una intención en el canto, sus sentencias deben impresionar tanto por lo que dice, cómo por la manera de decirlo. El Hundindg de Ward no pasará a la historia.
      Entre las valquirias encontramos a cantantes tan destacables cómo Marie Collier, Margreta Elkins y sobretodo a Josephine Veasey que tardaría poco en empezarnos a dar alegrías infinitas.
      En cuanto a la dirección de Leinsdorf, sin ser Kna, Solti, Keilberth, Kraus o Thielemann, hace una Walküre vigorosa y fluida, quizás le falte el punto de genialidad, pero acompaña de manera excelente a los cantantes y en los momentos orquestalmente agradecidos, se luce. Quizás si se hubiera implicado o arriesgado un poco más, hubiera hecho relucir aspectos en London, Gorr i Brouwenstijn, que les hubiera situado al lado de Nilsson y Vickers. Esos dos no necesitan de un director genial para ser geniales y cantando, ubicarse directamente en el Walhalla.
      La London Symphony suena de maravilla, aunque la grabación no tiene la calidad de la mítica versión de la DECCA con Solti. Esta, originalmente era RCA.

      Es un placer contestarte y no supone ningún lío. Espero en cualquier caso que tomes mi opinión siempre entrecomillada

      M'agrada

  7. giacomo

    Gracias Joaquin: es un placer leer tus criticas.Ya se que no iba a ser una grabacion de referencia por eso he osado catalogarla de equilibrada.por decir algo añadiría que todas las grandes versiones individuales que citas no “creo” que hayan estado juntas y en sus mejores momentos a la vez:, por eso no me chirría, por decirlo así, nada de esta versión.
    Gracias de nuevo.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: