IN FERNEM LAND

CONCERT DE LA JONC


Quan ja comencem a ser conscients de les primeres mesures de la intervenció encoberta en que està sotmès l’Estat Espanyol i quan hem estat coneixedors de l’estocada mortal que suposarà a partir de setembre el canvi brutal del tram del IVA que es practica en la venda d’entrades d’espectacles, no sé si també estan incloses les curses de braus i les manifestacions esportives, va tenir lloc a l’Auditori de Barcelona, un concert de la JONC (Jove Orquestra Nacional de Catalunya) per mostrar-nos el resultat del 54è encontre de l’orquestra amb reconeguts professors provinents de diferents països europeus, en un stage que s’ha fet a VIC i que entre altres coses els ha servit per treballar també al costat de solistes de prestigi els concerts estiuencs, un d’ells el d’ahir dissabte a la sala Pau Casals.

Veure com el futur prometedor dels musics que integren la JONC, amb tot un esdevenidor esplèndid al seu davant, és vegi tan greument amenaçat per unes mesures que una vegada més no tan sols s’obliden de la cultura, una eina indispensable en moments de crisis, sinó que la descriminen, castigant-la amb una pujada injusta i desproporcionada en el preu de la venda d’entrades, és molt descoratjador. No volen que la cultura estigui a l’abast de tothom i tenen pànic al món artístic, per tant el deixen morir. Aquesta no és una mesura imposada per la crisi, com tampoc ho seran aquelles que afecten els drets nacionals de Catalunya, són l’excusa perfecte per retallar fins el moll de l’os tot allò que els fa nosa.

Quin futur els espera als músics de la JONC?, i em limito, em vull limitar al tema musical, però la pregunta es pot fer en qualsevol altre àmbit. Com pensen incentivar l’activitat amb aquesta enèsima i indecent tocada dels “mi bemolls majors” als de sempre?

A cap, i dic cap, país de la Unió Europea els productes culturals estan subjectes a un IVA del 21%. És evident que ens volen pobres i incultes, mirant la TV i sobretot veient futbol i gaudint dels triomfs de la “roja” (aneu a saber si aviat ens faran dir la encarnada), veritable salvavides de les desgràcies i les penúries hispanes.

Amb aquest panorama tan poc engrescador, ho reconec, us vull parlar d’un magnífic concert. Em costa, ja que estic emprenyat, desanimat i trist, és a dir poc propici a transmetre com m’agradaria, l’agradable constatació de l’evolució musical del nostre país, si parlem de música simfònica i del nivell i la preparació assolida en els darrers anys.

La JONC va néixer al 1993. Per dir-ho de manera planera, el nivell que tenen avui els joves que l’integren, forçosament mai fixes i sempre amb una rotació motivada per la pròpia evolució dels seus membres, és superior a la que fa 30 anys tenien les orquestres catalanes professionals. És superior el nivell de la JONC actual, després d’una estada a VIC treballant intensament les obres d’aquests concerts d’estiu, que el nivell que tenia l’OBC quan jo vaig començar a sovintejar les sales de concert a  principis dels anys 70, i ja no dic de l’orquestra del Liceu en aquells anys,  aleshores com ara, les dues úniques formacions professionals públiques existents a casa nostra.

Ens hem de felicitar per això, malgrat que no vol dir que haguem arribat a cap fita, estem lluny però en un bon camí, el problema és que en el camí s’acaba de produir un esvoranc de dimensions gegantines i conseqüències imprevisibles.

A la primera part, i després d’una presentació del director musical de l’orquestra, Manuel Valdivieso, la JONC va interpretar la primera simfonia en Re major, “Clàssica”, de Sergei Prokofiev i les suites orquestral de Peer Gynt d’Edvard Grieg.

En aquesta primera part, i tret lògicament dels violoncels i la tuba, l’orquestra va interpretar les obres de peu. El mestre Valdivieso ens va dir que era una manera de treballar i interpretar més lliure i que donava ales als joves músics a l’hora d’expressar-se. Certament va ser així, tot i que semblaven en alguns moments, que s’apuntaven a la moda “Dudamelesca” de fer bellugar als músics de les orquestres simfòniques com si d’una orquestra de salsa es tractés, el resultat va ser esplèndid.

El so de la JONC és bo, sobretot a la corda i la fusta. El metall va presentar diferents nivells i alguna que altra defallença i potser seria la família orquestral que caldria fer treballar més, però el conjunt repeteixo que em va semblar de qualitat i ja m’agradaria escoltar totes les orquestres que escolto en directa, a partir d’aquest nivell.

Altre cosa és la interpretació de les obres, ja que això és més responsabilitat del mestre Valdivieso. En aquest sentit la simfonia de Prokofiev, tot i que la versió em va semblar més estandarditzada, em va agradar el so i les dinàmiques. Especial menció per la intervenció solista de fagot, Daniel Ortuño

En les suites de Peer Gynt, les dues complertes, més l’afegitó de dos fragments musicals de l’obra no inclosos en les suites, l’excés de preciosisme sonor, va treure l’efecte dramàtic d’aquesta imponent banda sonora, i més aviat semblava per la morositat d’alguns temps allargassats en excés (la cançó del matí o la mort de Aase), que pretenien per sobre de qualsevol altre argumentació, fer-ho bonic. Si a això afegim que després de cada número, també després de cada moviment de la simfonia que va obrir el concert, i motivat per un comentari del mestre Valdivieso que ens va dir literalment que als músics els agrada molt que els aplaudeixin i per tant, que no ens reprimissin si ens venia de gust fer-ho encara que fos abans de finalitzar tota l’obra, es van aplaudir tots els números, alguns quasi de manera forçada, i el resultat és que la suite se’m va fer eterna.

Originalment les dues suites es reparteixen de la següent manera

Suite N º 1, op. 46
1. Humor del matí (Morgenstemning)
2. La mort de Aase (ASES Dod)
3. Dansa d’Anitra (dans Anitras)
4. Al Saló del Rei de la Muntanya (I Dovregubbens sala)

Suite N º 2, op. 55
1. El rapte de la núvia. El lament d’Ingrid (Bruderovet. Ingrids Klage)
2. Dansa aràbiga (Dans Arabisk)
3. Festa de Peer Gynt [nit tempestuosa, al Mar] (Peer Gynts hjemfart [Stormfull aften på havet])
4. Cançó de Solveig (Solveigs Sang)

El mestre Valdivieso va afegir dos números més, escrits per Grieg òbviament, i que no s’inclouen en les dues suites, un d’ells la cançó de bressol de Solveig que enlloc de ser cantada per una soprano, va ser interpretada per la concertino Sara Cubarsi i el seu assistent Jan Omedes.

En el darrer número, la dansa aràbiga, el mestre Valdivieso va deixar que fos la JONC l’única protagonista i va abandonar l’hemicicle. L’orquestra acompanyada d’una certa coreografia, va interpretar el vistós fragment deixant-se endur per els canvis de dinàmiques i les anotacions de la partitura, allà on deia ppp s’ajupien i allà on deia fff s’enlairaven ben erectes, acompanyats per una coreografia especial per els contrabaixos (ells no es poden ajupir), que de ben segur hagués fet les delícies de Kalamar, acabant amb una simpàtic gag protagonitzat per un dels percussionistes.

Un encert que va deixat un bon clima per fer front a la segona part, on la JONC va convidar a l’excel·lent pianista Alba Ventura per interpretar “Noches en los jardines de España” de Manuel de Falla.

Com sempre, Alba Ventura va desbordar-nos amb elegància, sensibilitat interpretativa i exquisida sonoritat, que malauradament en algun moment va quedar tapada per un excés decibèlic de l’orquestra, que ara ja asseguda en les habituals cadires, va exhibir el millor so de tot el concert, alhora que un bon equilibri entre els diferents famílies i una exuberant demostració tímbrica.

Magnífica i espectacular cloenda que es va veure recompensada, degut a l’allau d’aplaudiments i mostres d’entusiasme també dels joves músics que acompanyaven amb els peus i les mans les del públic, amb una espectacular i bellíssima interpretació al piano de la danza de la molinera de “El sombrero de tres picos” també de Falla, per una exultant Alba Ventura.

Amics, el futur immediat ens amenaça, no ens hem de deixar vèncer per tota aquesta piconadora que ho deixarà tot ben aplanat. En les nostres mans deu quedar alguna cosa que pugui evitar que el talent de la nostra joventut hagi d’emigrar a la recerca d’un futur digne.

Avui tot això ho havia de dir aquí.

32 comments

  1. L'apuntador

    En el que comentes de la pujada de l’IVA de la cultura, potser ja seria hora que Europa, si realment som Europa, fes alguna cosa. No pot ser que qualsevol país faci el que vulgui sense la supervisió de la resta de membres. Per això haurien de servir els polítics, els d’aquí i els d’allà…

    M'agrada

  2. Amb concerts així es demostra la gran feina que estan fent els conservatoris, ja molt asfixiats per les retallades. Tanta feina que els seus fruits són molt valorats fora de casa i aquí només reben que clatellots. Queda ben poc pel tret de gràcia, quin horror!

    Sento molt haver-me perdut el concert. Valdivieso es deixa la pell amb els joves i ells sempre li responen molt bé. Hem de seguir anant als seus concerts i als de la resta de formacions musicals de casa, sinó no té cap sentit el seu treball.

    Espero que hagi alguna gravació, voldria sentir tot el concert i en particular veure la ballaruca de les gordes verres!

    M'agrada

    • Segurament va veure que tenies una trucada perduda meva. Es corresponia a la mitja part, que incrèdul veia com no hi havien kalamars a l’Auditori. 😥
      T’ho haguessis passat molt bé

      M'agrada

  3. Xavier C.

    Salvo error u omisión per part meva, a les curses de braus i els espectacles amb esportistes professionals se´ls segueix aplicant l´ IVA ordinari del (ara) 21%; i continuen amb IVA reduït del (ara) 10% les novilladas amb picadors i els espectacles esportius de caràcter aficionat. Encara s´està acabant d´aclarir i falta ratificació per part d´una Comissió d´Investigació que es crearà ad hoc al Senat, però sembla del tot confirmat que Su Señoría Andrea Fabra es referia a El Juli i a Sergio Ramos quan va proferir el seu ja famós “que se jodan”.

    M'agrada

    • colbran

      A esa sujeta, hija de su notorio padre, el PP por decencia -de la que tanto presumen los peperos- tendría que obligarla a dimitir ya que ella no piensa hacerlo. Aparte de ordinaria ha insultado a todos los pobres y parados del Estado Español y esto es auténtica VIOLENCIA VERBAL y si, como ella dice, esa “cultural” expresión iba dirigida a los socialistas, sigue siendo VIOLENCIA VERBAL y por lo tanto punible, como todo tipo de violencia, o es que el PP posee bula papal para ejercer el insulto? Que yo sepa no ha aparecido ante ninguna medio de comunicación expresando arrepentimiento y pidiendo perdón. Esta señora (?) es indigna de ocupar un escaño en el Parlamento.

      M'agrada

    • Ara ho entenc!, mira que li donava voltes i voltes, i no encertava a l’hora de pensar a qui anava dirigit aquell sensible exabrupte de tan distingida filla de son pare i de sa mare.

      M'agrada

  4. Jesús G.

    Devant el terrible panorama que s’ens presenta el proper curs, a casa hem decidit mantenir el nostre pressupost per cultura, retallant altres despeses (roba, restaurants, etc.). Som conscients que cal fer un esforç en un camp fonamental de la nostra identitat nacional, i cap govern, per pervers que sigui, ens farà donar una passa enrere.

    M'agrada

  5. Suposo que al igual que molta gent, nosaltres intentarem mantenir el pressupost destinat a cultura i molt especialment la música en detriment d’altres despeses com sortides de cap de setmana, restaurants o vacances. Es vergonyós el que s’està fent amb la cultura i sectors socials ja molt castigats, mentre que a partits, empresaris i sindicats els retallen només el 20%, quan no hauriem de rebre ni un duro!! (això representaria molts milions d’€), però qui protesta contra això, si tots hi suquen?

    M'agrada

  6. colbran

    Un concierto entrañable que permite augurar un futuro prometedor a nuestros músicos profesionales en ciernes, si la nefasta política de nuestro gobierno actual -y sucesivos?- no lo castra.

    Parece que volvemos a los tiempos de Franco a pasos agigantados, cuando la cultura estaba solapadamente restringida a la élite de los pudientes, mientras se fomentaban los toros y el fútbol, como grandes demostraciones culturales (?) asequibles al gran público, aparte del cine y el teatro sujetos a la más estricta y diabólica censura. Volveremos al mismo camino de tutelaje sobre lo que debemos y no debemos hacer? Ojo! que no comiencen a encontrar “razones” de seguridad para prohibir las manifestaciones en contra de las actuales políticas que a partir de ahora mismo pueden ser mucho más importantes que hasta el presente.

    Incrementar el IVA del 10 a 21% es una criminal estocada -por utilizar un término taurino, espectáculo desagradable que detesto- a toda expresión artística. Si hemos de restringir de casi todo para poder vivir, mientras nos reducen a la más miserable esclavitud de las finanzas…

    M'agrada

    • El increment és del 8 al 21.
      El sector cultural ja temia el increment de 2 punts que suposava passar del 8 al 10, però del 8 al 21 són 13 punts que augmentaran el preu de venda de tots els espectacles. Difícilment sostenible.

      M'agrada

  7. SANTI

    És una autèntic desastre el que ens està passant i els polítics, els hem votat nosaltres. Ja ho sabeu per la propera vegada.
    No hauries d’haver barrejat aquesta lacra amb el concert de la JONC

    M'agrada

  8. Elio

    Jo crec que, per desgràcia, està ben barrejat, ja que si seguim així no podrem gaudir gaires anys més de concerts com aquest.
    Com bé diu Kalamar, els conservatoris estan asfixiats per les retallades. Potser molts de vosaltres ja esteu al corrent de la situació, però per si de cas deixeu-me dir un parell de coses. En primer lloc els conservatoris i escoles municipals han pujat les matricules de forma escandalosa. En alguns llocs han reduit la jornada i el sou dels professors fins a un 50%, i a algunes escoles a partir d’ara les classes d’instrument es faran amb dos alumnes simultàniament. I no estic parlant de grau elemental, això s’aplicarà fins a 4t de grau mig.
    Però clar, no hem de patir per si en un futur no tenim músics ben formats, amb la pujada de l’IVA i els preus ja de per si elevats tampoc quedarà públic per anar als concerts!

    M'agrada

      • Lo primer que em ve al cap és que: Deu, si existeix, no vullgui però, al sistema totalitari al que ens està portant aquesta Europa no m´agrada. En tot aquest procés polític, no encara a semblança dels altres règims europeus de segles passats(en això hi ha que donar gràcies), els primers en rebre han sigut sempre qui podia discutir la política dels governs i, aquestos personatges casi sempre son del món de la cultura i l´educació(escriptors,músics,professors,científics…). Després una educació manipulada i a l´abast de molt pocs al igual que la sanitat. Sempre han sigut retallats els drets socials.
        El més trist es que la societat oblida. Abans hi havia una guerra, ara és un procés més lent i pacient però amb el mateix resultat, pobressa.
        Si no ens movem tardarem anys en recuperar el que perdrem i, no puc ser optimista quan la cultura és prescindible per a la societat actual (segons els polítics). La cultura és, tal vegada el més important, ho cregui la gent o no, per què és allò que ens fa ser més intel·ligents, cultes, educats i…moltes més coses ( per no enrollar-me molt escrivint).
        Sense dubte, un llibre, un concert, una òpera, …. educa molt més que un partit de fútbol.

        M'agrada

  9. Marta B

    Ja fa uns anys que aprofitant que la Jonc fa l’stage d’hivern a Salou anem als concerts, tant el de la Jonc com el dels alevins. Sempre han estat concerts de molta qualitat. Sento una gran admiració per tots aquests nois i noies amb tant de talent i amb tantes ganes de tocar bé.

    Tot això que està passant és molt trist per un cantó i per l’altre és molt inquietant. Des de que va començar la crisi que em vaig fer el propòsit de gastar més en cultura perquè sabia que començarien a retallar per aquí, ara amb les retallades de sous i les pujades d’iva no se com acabarà tota aquesta història. Aixó pel que fa a la economia, en quan a la política em dóna la sensació que anem enrera com els crancs.

    M'agrada

    • L’estat bàsic del benestar a can pistracs.
      Tot privat per qui s’ho pugui pagar, educació, cultura, assistència mèdica, pensions, mitjans de comunicació, i la resta ja saps, ho va dir la Fabra.

      M'agrada

  10. Josep Olivé

    Llegit avui: “La cultura es tan necesaria como el pan. Es el alimento del alma”. G. Mortier. Sintonitzo plenament amb aquesta idea. És per això que no acabo d’entendre la desmesura d’increment d’IVA a certs tipus d’espectacles culturals. Denota certa “bogeria” recaptatoria sense tenir en compte altres aspectes molt importants, resumits brillantment en la frase de Mortier.

    Dit això no me’n estarè de dir que no combrego amb eslogans sindicalistas molt sovintajats darrerament i que em fa l’efecte que el post hi entra de manera encara que sigui tangencial amb l’al.lusió a la “piconadora”. I no hi entraré perque em sembla molt clar que el pais està com està gràcies a uns anys en que va ser dirigit per autèntics ignorants e irresponsables. Allà…i aquí!

    M'agrada

    • No creo que sea ningún despropósito exponer libremente un malestar que está en la mente de todos, máxime si -como es mi caso- nunca has estado afiliado a ningún partido ni sindicato.

      La herencia política y económica que ha recibido el actual gobierno también se han visto deterioradas con los errores -por no emplear otras palabras- provenientes de bancas y comunidades muy próximas al citado gobierno actual. Errores que ahora nos toca rectificar mediante el sacrificio de todos, pero que afectará cruelmente a los más necesitados. Ante esto no se puede permanecer impasible. Y de ahí los debates televisivos, los comentarios entre internautas, los artículos periodísticos y las conversaciones privadas

      En la actualidad ningún puesto de trabajo -para los que aún lo conservan- es seguro y esto es peligrosisimo.

      La cultura siempre suele ser la más perjudicada en casos como el presente, pero para según qué ideario político eso es bueno. Pero lo que no es bueno para nadie es ver mermar las disponibilidades económicas o perderlas del todo.

      M'agrada

      • Josep Olivé

        No he dicho que sea un despropósito. Es más, es evidente que no solo no es un despropósito sino que es una necesidad. Digo que centrar todas nuestras fobias en los desvarios recaudatorios de los actuales governantes me parece poco serio y resta credibilidad a la protesta.

        M'agrada

    • Josep, no és una piconadora el que estan fent aquesta gent?, no em vinguis amb que estan arreglant allò que els altres ineptes els van deixar en herència,. ja que l’herència de la Comunidad de Madrid, la catàstrofe de Bankia o el desgavell de la Comunitat valenciana recau en el model que va tenir el màxim punt àlgid amb els governs del president Aznar. Aquell gran pelotazo del que TOTS ens aprofitàvem, vivint com a rics quan no ho érem, ens ha portat a la intervenció actual i el que s’està fent amb les mesures imposades, és, com ho és també en els altres països intervinguts, una autentica i enorme piconadora que tan sols servirà per rebaixar primes de risc que amenacen l’estabilitat dels poderosos, mai per crear ni riquesa, ni ocupació, ni creixement de cap mena als països intervinguts
      No vull personalitzar-ho en el meu cas particular, però t’asseguro que dins de el forat les coses es veuen molt diferents.

      M'agrada

      • Josep Olivé

        …i comuninat Balear, i Andalussa, i Catalana…tens tota la raò. Si senyor! Però vull ampliar el punt de mira, i del meu no se’n escapen autèntics ignorants indignes d’ostentar l’alta responsabilitat que tenien.

        M'agrada

  11. Mariona

    Perdó, però hi ha alguns detalls de la crítica del concert que no són correctes. El solista de fagot es diu Daniel Ortuño (el nom que està posat és d’un clarinetista que no va tocar, per cert) i la concertino és la Sara Cubarsi, a costat del Jan Omedes.

    I una coseta…. els contrabaixos sí que ens podem acotar i ho vam fer!

    Per la resta, gràcies pels comentaris!

    M'agrada

    • Gràcies Mariona i benvinguda a IFL.
      Ja he rectificat els noms, ni un de bé!.
      No us conec i el programa que se’ns va facilitar no em va ajudar gens.
      Felicitats per aquest magnífic concert.
      Felicitats per la vostra feina
      Pel que fa a l’acotament dels contrabaixos, perdona però no el vaig percebre i mira que vareu fer coreografies!
      Ànims i endavant, malgrat aquest esdevenidor incert, vosaltres sou el futur i mai havíem tingut tants músics i tan ben preparats per fer-ne front.
      Sou magnífics

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: