Una tarda a l’òpera – Foyer del Liceu, 15 de juliol de 2012. Foto IFL
Aquest és l’apunt 2001 d’IFL i lluny d’una odissea espaial, vol ser una felicitació a un desè aniversari.
El desè aniversari del programa de Catalunya Música, “Una tarda a l’òpera” que realitza i presenta Jaume Radigales, va tenir una magnífica celebració ahir per la tarda al Foyer del Gran Teatre del Liceu.
Deu anys fent un programa de 4 a 8 de la tarda dels diumenges bé mereixen una festa, i encara que Catalunya Música no es pot permetre grans dispendis, ahir van fer una festassa.
El Liceu els va cedir el Foyer per poder emetre davant del públic que pràcticament l’omplia, el magazine setmanal que després de l’emissió de l’òpera que acostuma a ocupar més de la meitat de l’espai, repassa de forma amena l’actualitat operística, amb entrevistes, concursos i espais mensuals oferts per els col·laboradors habituals.
L’Àlex Robles, el coordinador de Catalunya Música i també Joan Francesc Marco, Director del Gran Teatre del Liceu, van tenir unes paraules d’agraïment i de felicitació per la tasca de difusió operística; informant, format i il·lustrant (màxima del propi Radigales) que fa el programa i en Jaume al capdavant.
El programa “Una tarda a l’òpera” és l’hereu natural d’aquella mítica “Gran Gala” que oferia Radio Nacional, després Radio4, i que va crear tanta afició. Jaume Radigales no se’n ha amagat mai de dir que quan era molt jove deia que ell de gran volia fer el que feia Joan Lluch, i així ha estat.
Va ser un goig poder assistir en directa a aquest programa, i això que em va suposar un dilema, ja que coincidint amb aquest esdeveniment, ben a prop, a l’església de Sant Agustí, el Cor del Gran Teatre del Liceu oferia un concert solidari amb el Raval i era impossible ser als dos llocs alhora i com jo, aquest dilema de ben segur el vam tenir molts. Triéssim el que triéssim, quedàvem malament amb algú.
El programa va comptat amb tres blocs musicals, els dos primers amb cantants de casa, la majoria becats per la Fundació Victória de los Ángeles.
Els primers van ser la soprano Laia Frigolé i el baríton Josep Ramón Olivé, acompanyats per Marta Pujol, que substituïa a última hora al indisposat mestre Manuel García Morante, per oferir-nos el duo “Dunque Io son” de Il barbiere di Siviglia de Rossini
La soprano Anabel Pérez Real i Núria Viñals van cantar el duo “Mira o Norma”de Norma de Bellini.
El segon bloc musical, després d’un repàs a deu de les més de dues-centes entrevistes, fet per Pere Andreu Jariod, responsable de la secció Opera Mundi, i Jaume Radigales, va estar integrat per a tres cantants solistes, el tenor Albert Casals va cantar “Una furtiva lacrima” de Donizetti, el baríton Enric Martínez Castignani va cantar la magnífica i difícil ària de Lord Sidney de Il viaggio a Reims de Rossini “Ah! Perché la conobbi?…Invan strappar dal core”, oferint, malgrat que el rol és per un baix, una magnífica interpretació, superant totes les endimoniades coloratures amb suficiència i estil, i finalment la soprano Julia Farrés va interpretar l’ària “solitudine amiche…zaffiretti lusinghieri” de l’òpera Idomeno de W.A.Mozart.
El tercer blog era la gran sorpresa del programa, i no va ser altre que la intervenció de Sondra Radvanovski i Marcelo Giordani acompanyats al piano per Mark Hastings. Radvanovski, vestida quasi com Olivia Newton John a Grease (i nja no té edat) va cantar de manera sensacional el “Vissi d’arte” de Tosca, cosa que fa augurar unes Aides de impacte, mentre que Giordani va oferir-nos l’ària de Rodolfo de Luisa Miller, de manera poc ortodoxa per a ser políticament correctes, ja que es tractava d’un regal en una festa d’aniversari no entraré a sac. Tots dos encara van cantar el fragment final del duo de l’acte primer de Tosca, òpera que per cert la senyora Radvanovsky sembla que ha dit que vindrà a cantar al Liceu, igual que Norma, però primer la cantarà a Peralada.
El regal francament va ser lluït i és que l’aniversari i el programa bé s’ho mereixen. Esperem que tingui llarguíssima vida i que en Jaume i el seu excel·lent equip continuïn al capdavant amb l’encert que ho han fet fins ara.
Us deixo l’enllaç per si us voleu baixar l’àudio de les dues hores llargues de programa (us he marcat els tracks de totes les intervencions musicals), però no me’n puc estar de deixar-vos el “Vissi d’arte” que Sondra Radvanovsky va cantar al Foyer. Si ho recordeu, cantant aquesta mateixa ària ja la vareu escollir com la millor cantant, en aquelles tries mensuals que fèiem a IFL.
ENLLAÇ:
https://rapidshare.com/files/159420922/programa sencer.mp3
Felicitats Jaume, equip d’una tarda a l’òpera i a Catalunya Música, que recordeu que aquest any en fa 25!
IN FERNEM LAND 
Radvanovski vestida com Olivia Newton John a Grease???? Un moment tots! Aquí els comentaris humorístics no els feia jo???
M'agradaM'agrada
Pero no la Olivia Newton John del número final de “Grease” -“You’re the one that I want”- sino la del resto del film.
Bromas aparte, Sondra Radvanovsky estuvo espléndida, simpática y próxima. Su voz al natural es mucho más impactante y carnosa, posee un centro amplio y unos agudos potentes y seguros. Es una gran cantante.
Jaume Radigales -visiblement contento y muy comunicativo- tuvo un lapsus al mencionar a Cecilia Bartoli, ya que recordó su fantástico recital en el Liceu (1993), pero olvidó que con anterioridad nos había deleitado cantando un espléndido “Il barbiere di Siviglia” en 1991, en cuyo reparto intervenía su propia madre en el rol de Berta. Probablemente este olvido se debiera a la emoción del momento.
La gala transcurrió con toda normalidad y ajustándose al horario previsto, siendo muy destacable la intervención del barítono Enric Martínez Castigniani en la difícil y hermosa aria de Lord Sydney de “Il viaggio a Reims”, así como todas las intervenciones de la pianista Marta Pujol que acompañó a los cantantes del primero y segundo bloque de actuaciones sin ensayo previo y habiendo dejado su comida sin probar, para poder salvar la papeleta de la ausencia del pianista previsto.
Muchas felicidades a Jaume Radigales y a todo el equipo de Catalunya Musica y que sea por muchos años, con los dedos cruzados como hizo el propio Radigales, para evitar el posible descalabro que puede caer encima.
M'agradaM'agrada
Ha, ha, ha!!! Què gran, Colbran, m´has vist venir i… sí, és veritat, me l´havia imaginat amb pantalons negres ajustats i jaqueta de cuir 🙂 Però no sé què és pitjor 😕 perquè ara torno a mirar la foto tan llunyana que ens ha penjat l´amic Joaquim i, sí, ara (abans buscava una altra cosa i difícilment podia reconèixer-la) ja la veig amb el seu vestidet blau de princeseta, però llavors… ohhh 😯 … he d´entendre que el senyor de negre que és al seu costat és Marcello Giordani?!?!? Verge santa… però aquest bon home des de quan és ros??? Ha, ha, ha! 😆 Però com s´ha deixat fer això al cap?!?!?!? 😆 😀 😆
M'agradaM'agrada
Tens raó!!! Que s’ha tenyit?????? jajajajaajajjaajajajaja
Però la Radvanovsky… també… quina pinta! jejejeje
M'agradaM'agrada
No, Marcello Giordani no va teñido de rubio -la Radvanovsky va teñidade castaño claro tendiendo a rubio y peinada por su más encarnecido/a enemigo/a-, lo que sucede es que los focos aclaran mucho el cabello. Digamos que Giordami va de canoso oscuro, no rubio, pues ya comienza a tener unos años…y con un tupé soberano al estilo del “rockero” italiano Litle Tony -o del añorado Mario Lanza-, pues se debe creer que hace más “tenore” y le alarga un poco la cara que la tiene de “pa de ral”.
M'agradaM'agrada
Little Tony quise decir. Fue una estrella algo fugaz del rock italiano de los años 60 que hizo películas y tal e incluso actuó en España; en TVE lo tuvimos bastante invitado.
M'agradaM'agrada
Caram, i tant que ha estat una cel.lebració de luxe! Lloc i format molt adients. I si a més s’aprofita l’avinentessa que hi participi la Tosca del moment doncs premi! I un premi més que merescut per en Jaume Radigales i tot el seu equip, per fer i oferir-nos cada setmana un programa musical i cultural de gran qualitat. Que duri.
M'agradaM'agrada
Benvolguts amic Quim i amics del Blog. Us vull agraïr personalment les vostres paraules maques tant per l’acte en si, com per tots els que hi vàrem participar amb il·lusió i entrega. En Jaume Radigales és un gran professional del mitjà i es mereixia que tots hi fossin recolçant la cel·lebració.
En el meu cas era la primera vegada que debutava en púbic l’ària de Lord Sidney i m’ajuden els vostres comentaris constructius al respecte. M’ho vaig passar molt bé i crec que donarà que parlar.
Gràcies de nou a tots!
Una abraçada!
Enric
M'agradaM'agrada
No és mereixen, tot ho vas posar tu, el mèrit és teu.
L’ària et va sortir molt bé, per tant tenim baix baríton a la vista, oi?
M'agradaM'agrada
Jo ja no classifico res en el món de l’òpera. És millor pensar el que n pot fer amb garaties i el que no. Dona millors resultats. El que serà serà i ho faré amb convicció i només si el resultat final és òptim.
M'agradaM'agrada
BRAVO!
M'agradaM'agrada
Ganes boges de veure l Radvanovsky en l’Aida, i la Tosca i la Norma. Sens dubte una de les grans d’avui dia.
Moltes felicitats al Radigales i a “Una tarda a l´òpera”.
M'agradaM'agrada
Grande Sondra Radvanovsky.Forma part d’aquella llista de sopranos que fa important un teatre.A l’espera que apareixin per aquí el més aviat possible Anja Harteros , Tatiana Serjan , Elena Mosuc , Ana Maria Martínez , Eva Maria Westbroek , Takesha Meshé-Kizart , etc (sense deixar de pensar en l’inminent Anna Netrebko).Per cert la Sondra canta aquesta temporada a La Scala Un Ballo in Maschera amb potser el millor repartiment possible Marcelo Álvarez , Zelko Lucic , Marianne Cornetti i Patrizia Ciofi + Nova Producció de Damiano Michieletto maco no? Fa temps que tinc ” mono” de “Ballo” .
M'agradaM'agrada
No està malament però a mi Marianne Cornetti no m’agrada gaire, preferiria a Dolora Zajick o a Luciana D’Intino sens dubte! I Patrizia Ciofi també és discutible.
Si! a veure si algun dia aquestes senyoretes es dignen a passar per el Liceu!
De moment a la Iolanta ja hi tinc butaca!!!! jejeje
M'agradaM'agrada
Amigo Dandini, más interesante que este BALLO scaligero, más recomendable el BALLO vienés de finales de enero 13, con el debut de Alagna en el rol ,más la citada Sondra.
En estos momentos o ya desde hace un tiempo, notablemente más interesante Alagna que M.Alvarez ( que por cierto, cancela bastante)
M'agradaM'agrada
Gràcies per la crònica i l’enllaç, Joaquim, així en podré gaudir. Jo vaig anar al Concert del cor a sant Agustí.
M'agradaM'agrada
O un o l’altre, tan sols en Marco va anar als dos llocs, a l’inicidel programa i després a tot el concert (suposo) del Cor.
M'agradaM'agrada
Vaig escoltar el programa per ràdio i em va agradar molt. La veu de Radvanovski no hi cap a l’aparell de ràdio i en Giordani em va fer patir molt. En Mtnez-Castignani va sobresortir molt per sobre de tots els altres cantants de casa.
Vaig pensar, en Joaquim hi haurà anat o ens parlarà del concert solidari?, ara ja ho sabem. Jo no vaig poder a cap del dos.
Per molts anys a Una tarda a l’òpera i en a tu per aquests 2001 apunts a In Fernem Land, que aviat es diuen però que porten una feinada difícil de imaginar.
M'agradaM'agrada
No hi cap a la ràdio i en prou feines al Foyer.
M'agradaM'agrada
M’alegra moltíssim l’èxit d’aquest més que merescut aniversari. “Una tarda a l’òpera” programa emès per Catalaunya Música, i dirigit intel·ligentment per Jaume Radigales, ha creat “addicció”, essent molts els seus seguidors pendents diumenge darrera diunenge la seva emissió.
Trobant-me entre l’espasa i la paret, finalment vaig anar al Concert Solidari al barri del Raval, celebrat a la Parròquia de Sant Agustí.
Joan Francesc Marco Director General del Liceu i Joan Matabosch director Artístic, es van solidaritzar a un concert, que – malgrat la sonoritat de l’església bastant defectuosa – va ser esplèndid, simpàtic i emotiu. L’església plena de gom a gom feia molt de goig i el mossàn estava al·lucinat.
La meva sincera felicitació al Cor del Liceu a als responsables de tan fantàstica iniciativa.
Esperem que actes com aquest tinguin continuitat.
M'agradaM'agrada
Gràcies per l’apunt del concert solidari
M'agradaM'agrada
Que bé!!! Això de que la Radvanovsky canti de aquí poc Norma i Tosca!!! Però abans Aida, que encara que ens la sabem de memòria, pot estar bé!!!
Felicitats!!! Jaume Radigales! Un gran programa!
M'agradaM'agrada
A nosaltres ens va agradar molt aquest programa especial. Llàstima que coincidís amb el concert del cor del Liceu.
M'agradaM'agrada
Jan : És veritat que la Zajic o la D’Intino farien molt bona Ulrica.Al Met(nova producció de David Alden) al costat de Radvanovsky,Álvarez i Hvorostovsky s’alternaran en el rol d’Ulrica Dolora Zajic i Stephanie Blythe(quina passada…).
Àlex : El reparto de Viena es fantástico(no es nueva producción) con Radvanovsky y Alagna debutando el Riccardo. Lástima que el Renato sea Gabriele Viviani(hará el 2º cast en La Scala) que estuvo francamente mal en este rol en Torino (quizás no se encontraba bien).Joaquim nos dejó el you tube demostrativo en su crónica. Aquí lo tenéis de nuevo.
http://www.youtube.com/watch?v=gjfEz5CIpU0&feature=player_embedded#!
M'agradaM'agrada
Lamento informar-vos que D’Intino no cantarà Amneris, en el seu lloc cantarà la Komlosi i en el segon repartiment Andrea Ulbrich..
Ho lamento 😥
M'agradaM'agrada
Una baja sensible.
Para mi, el único interés de estas AIDAs son Radvanosky y quizá en el 2º cast, Haveman , Ventre y Odena
M'agradaM'agrada
Despedir como se merece a Joan Pons será sin duda otro aliciente.
M'agradaM'agrada
Encara em tocarà a mi fer de Radamés. Amb el que perdo en faldilles! 😕
M'agradaM'agrada
Potser si et traguessis la faldilla seria un TRIOMF! 🙂
M'agradaM'agrada
Joaquim, si us plau, que Aida no és cap una òpera bufa…
M'agradaM'agrada
No puede ser!!! quina decepció!!!! 😦
Merda!
M'agradaM'agrada
Són coses que passen, i creuem els dits…
M'agradaM'agrada
Si,senyor,Jan.tens tota la raó.Merda!!!
M'agradaM'agrada
Una festa preciosa. Gràcies per l’enregistrament, Joaquim!
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: BARCELONA (Liceu): 25 años de Catalunya Música « Travelwithopera (#TWO)