IN FERNEM LAND

PROMS 2012: MY FAIR LADY AL ROYAL ALBERT HALL


Annalene Beechey (Eliza), Anthony Andrews (Higgins) i John Wilson. PROMS 2012

Les essències del que hom considera més British es van donar la mà en el segon concert dels PROMS 2012. Si ja el festival estiuenc i la seva històrica seu, el Royal Albert Hall, són la quintaessencia del que tothom considera l’ànima anglesa més genuïna, My Fair Lady, el musical basat en l’obra Pygmalion de George Bernard Shaw, amb text d’Alan Jay Lerner i música de Frederick Loewe, és un cim musical de l’esperit anglès, malgrat ser un musical nord-americà.

Estrenat a Broadway el 15 de març de 1956 en el Mark Hellinger Theatre, va passar  posteriorment al llarg de les 2.717 representacions de la mateixa producció, per el Broadhurst Theatre i finalment al The Broadway Theatre, on el 29 de setembre de 1962 va baixar el teló la producció de l’estrena.

Encara que no caldria recordar-ho, els intèrprets de l’estrena van ser Rex Harrison, Julie Andrews i Stanley Holloway.

El 30 d’abril de 1958 i en el Theatre Royal Drury Lane i amb el mateix repartiment de l’estrena novaiorquesa, va tenir lloc l’estrena al West End de Londres, aconseguint 2.281 representacions.

L’obra ha tingut multitud de reposicions i diferents produccions per tot el món, i sobretot té una versió cinematogràfica, que malgrat cometre el crim de substituir a Julie Andrews per la deliciosa Audrey Hepburn, és un dels monuments cinematogràfics de la història, una obra mestra i un gloriós document estètic.

No és doncs estrany que aquest musical sigui el protagonista d’una sessió dels PROMS i que per l’ocasió s’hagi buscat al director John Wilson, que al capdavant de la seva portentosa orquestra, ja ha donat nombroses sessions inoblidables dedicades al teatre musical o a les bandes sonores de pel·lícules dels anys daurats de Hollywood.

Escoltem l’obertura

Pel que fa al càsting s’han escollit cantants i actors del teatre i la TV anglesa, el que vol dir qualitat garantida. Així el professor Higgins és Anthony Andrews, reconegut a casa nostra per el seu Lord Sebastian Flyte a la memorable Brideshead Revisited . També va participar en el musical The Woman in White i també el vam veure a la deliciosa i oscaritzada pel·lícula The King’s Speech. Al 2001 ja va fer de profesor Higgins a la reposició de l’obra de Bernard Shaw.

Escoltem-lo primer a “I’m an Ordinary Man”

I ara el gloriós final “I’ve Grown Accustomed to Her Face”

Eliza és Annalene Beechey, una cantant molt local que l’any passat ja va participar en el PROMS amb John Wilson i la seva orquestra en el programa dedicat a les pel·lícules de Hollywood (“Hooray for Hollywood” ). No té un currículum gaire interessant i jo poenso que s’haguessin pogut trencar una mica més el cap.

Escoltem-la en primer lloc en “Wouldn’t It Be Loverly?”

I com no podia ser d’altre manera, ara a “I Could Have Danced All Night”

El pare d’Eliza és Alun Armstrong, genial actor secundari del teatre anglès, que porta al seu darrere una trajectòria intensíssima al teatre, a la televisió i al cinema. Sempre serà recordat com l’actor que va estrenar el rol de Thenardier a la producció original de Les Miserables al West End.

Escoltem a Armstrong en la genial “With a Little Bit of Luck”

El coronel Pickering és una altra d’aquelles cares que hem vist a mil i una sèrie i pel·lícules, potser no coneixem el seu nom, però fàcilment l’identifiquem en mil i un rols. A James Fleet l’hem vist a la popular sèrie Coronation Street i a pel·lícules com Sense and Sensibility i la fallida  adaptació cinematogràfica de Phantom of the Opera o Four Weddings and a Funeral.

Escoltem a Fleet, al costat d’Andrews i Beechey a “The Rain in Spain”

La gran Sian Phillips, interpreta a la mare de Higgins. És un dels noms estel·lars del teatre anglès i la seva biografia és espectacular. Aquí la recordem per la Livia del Jo, Claudi i per algunes de les seves aparicions a The Age of Innocence, Valmont, Dune o Goodbye, Mr. Chips. Entre els anys 1959 i 1979 va estar casada amb l’actor Peter O’Toole.

Jenny Galloway és un gran nom del teatre musical anglès, ella va ser Madame Thenardier entre els anys 1992 i1994, va tornar-hi el 1995, entre el 2006 i 2008, i encara hi va tornar el 2010, però també ha intervingut en la producció de Oliver! del 1994 i en la primera producció de Mamma Mia! al 1999.

Finalment el jove pretendent, Freddie, aquell que canta un dels hits de l’obra, On the Street Where You Live, és Julian Ovenden, un dels noms de moda del teatre musical. Ovenden ja va participar en el PROMS de celebració del 80è aniversari de Stephen Sondheim, i en el dedicar als musicals de Rodgers, aquest amb John Wilson i la seva orquestra. Ha participat en els muntatges de Merrily We Roll Along, Grand Hotel, Marguerite o Annie Get Your Gun. Esta casat amb la soprano anglesa Kate Royal

Escoltem-lo cantant “On the Street Where You Live”

Espero que ho gaudiu!

My Fair Lady PROMS 2012 Photo: Chris Christodoulou

MY FAIR LADY
Musical basat en el Pygmalió de George Bernard Shaw
Text: Alan Jay Lerner
Música: Frederick Loewe

Anthony Andrews (Professor Henry Higgins)
Annalene Beechey (Eliza Doolittle)
Alun Armstrong (Doolittle)
James Fleet (Colonel Pickering)
Sian Phillips (Mrs Higgins)
Jenny Galloway (Mrs Pearce)
Julian Ovenden (Freddie)

John Wilson Orchestra
Director: John Wilson

Royal Albert Hall de Londres, 14 de juliol de 2012

ENLLAÇOS

És una llàstima que la BBC no retransmetés aquest concert per la TV (penso), ja que la versió va ser semi escenificada i amb aquests actors i actrius, això sempre és un plus important.

A partir d’ara l’activitat del blog es veurà immersa en la voràgine de festivals estiuencs, com deia Margo Chaning a “All abouth Eve”, “Cordeu-vos els cinturons, aquesta nit tindrem tempesta

21 comments

  1. gloria aparicio

    Quina sorpresa! avui un Musical que m’encanta , t’ho agraïexo per endevant abans d’escoltar-lo, avui es presenta un matí super-guai ! doncs aquesta música es pot escoltar molt bé tot i fent les croquetes dels meus nets……….graçies Joaquim.

    M'agrada

    • Doblement contet, primer per haver penjat una cosa que us agrada i el segon per tornar-te a veure per IFL, feia molts dies que feies campana 🙂
      Suposo que les croquetes ahir van sortir una mica més bones del que ja és habitual 🙂

      M'agrada

  2. Tant de bo el Marco (espero que no ell sinó qui vingui) programés algun musical digne. My Fair Lady es un dels meus favorits, tot i que aquesta versió londinenca, tot i que m’hauria agradat molt veure-la, anava una miqueta coixa en algun intèrpret. Gràcies per portar-nos-la a casa.

    M'agrada

  3. Roberto

    Difícil de superar el impacto que tuve la primera vez que vía My Fair Lady, ya que fue el primer musical que vi en mi vida en el teatro, allá por los 60, y de ahí nació el amor incondicional que sigo teniendo por los musicales. Esta versión no está mal, pero…. En fin, que ya nos gustaría poder verla semi representada así por estos lares. Paloma San Basilio no se anima a traerla aquí a Barcelona, y quizás salgamos ganando.

    M'agrada

  4. Un dels musicals més bonics que mai s’hagin representat. M’agradarà sentir-ne una versió -aquesta- que no te res a veure amb la mítica dirigida per George Cukor. No hi trobo a faltar gens a la Julie Andrews, tan bleda i lamento que la delicada Audrey Hepburn no cantés amb la seva pròpia veu com quan deiz allò de: Moon river…
    Gràcies per tot, Joaquim!

    M'agrada

    • L’Audrey no podia amb aquesta partitura i amb una veu de cassalla ideal per el mercat del Covent Garden i el seu slang cockney, però poc adient per les exigències sopranlls i les recepcions d’ambaicades i carreres d’Ascot. Només de pensar com hagué spogut ser I Could Have Danced All Night, ja tremolo.
      A disposar, estimada i com alló que dius tu i tan m’agrada, amb afecte.

      M'agrada

  5. “Pygmalion” es una comedia ácida maravillosa y el film “My fair lady” es una preciosidad. No obstante yo ví un “revival” del musical en los años 70s del siglo pasado en Londres y no me gustó nada. La música es inspiradísima, pero el texto si no está muy bien dicho e interpretado se me hace muy pesado. No tuve suerte con el reparto; lo mejor fue la actuación como actríz y bailarina de Anna Neagle que interpretaba la madre del profesor Higgins. Los productores de ese “revival” no debían confiar demasiado en el reparto del que diponían ya que añadieron un número de baile que se marcaban Anna Neagle y “Freddy” que no existe en la partitura original y con él cerraban el primer acto.

    Como era previsible los bravos y las mayores ovaciones fueron para la mítica actríz y bailarina inglesa Anna Neagle, cuando habitualmente casi nadie recuerda a la madre del profesor Higgins. Tuve mucha suerte de poder verla por última vez (a la Neagle), pero salí muy decepcionado de la función. Y es que las dos grabaciones de “My fair lady” -Original Broadway Cast y London Original Cast, con los extraordinarios Julie Andrews, Rex Harrison, Stanley Holloway y Robert Coote no han sido jamás igualadas por ninguna de las posteriores escenificaciones en cualquier parte del mundo. Qué voces y qué intérpretes!, auténtico oro vocal y escénico.

    En esta versión que tan gentilmente nos cede Joaquim no me gusta ni
    la Eliza Doolittle -con una carencia absoluta de la voz y registro requeridos-, ni el Profesor Higgins que posee una voz áspera y oscura con floja dicción, motivo por el cual cuesta un poco entenderle. Como cantante tampoco luce demasiado. Excelente el padre de Eliza, aunque carece de los graves exigidos. La orquesta sensacional.

    Sea como sea ojalá hubiera estado presente en este PROMS, pues tengo absoluto mono de musicales en vivo con gran partitura y éste es uno de ellos.

    No, por favor, Paloma San Basilio no, ya quedé super-harto con su “Hombre de La Mancha” que le soporté en Madrid..

    M'agrada

    • Se me había olvidado escuchar “On the street where you live”. Julian Ovenden como Freddie (y no Freddy como puse antes) la defiende muy bien, con una voz absolutamente idónea para el teatro musical.

      M'agrada

      • Si et dic que no m’agrada gaire…semblarà que et porto la contraria, oi? No acaba de quadrar la veu, no sap si és tenor, baríton o cantant de musical, i aquesta magnífica cançó és descaradament per un tenor.

        M'agrada

      • Tienes toda la razón, pero no me atreví a decirlo porque había puesto muchos peros a esta versión. Es innegable que Ovenden tiene una buena voz teatral, pero no es la voz de tenor que requiere el rol de Freddie.

        Sobre lo que creo que no hay discusión es sobre la orquesta que a mí me parece brillantísima, aunque se debe haber hecho algún arreglo instrumental porque no tiene el particular sonido original de las grabaciones Columbia que mencioné en mi comentario anterior y que se supone que es como Frederick Loewe quería que fuera.

        M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: