Lohengrin acte 3 er., escena 2. Litografía de Franz Seraph Hanfstaengl (Bad Tölz, 1 de març de 1804 – Munic, 18 d’abril de 1877)
Lohengrin (Richard Wagner)
Opera romàntica en tres actes
traducció Joaquim Pena
Barcelona, Associació Wagneriana 1926
Lohengrin
El càntic dolç finà, som ara sols,
per cop primer tot sols des que’ns hem vist.
Ara ,ben lluny dels mundanals sorolls,
ningú no’ns pot torbar dels cors l’encís.
Elsa, muller! Mon tendre i pur tresor!
Confia`m ja si és ben feliç ton cor!
Elsa
Fóra ben poc feliç avui sols dir-se
quan m’omple tot un cèlic benestar!
Sento’l meu cor tan dolç per tu enardir-se,
provo delícies que sols Déu pot dar!
Lohengrin
Si tu, amorosa, ben feliç pots dir-te,
dons-me també un cèlic benestar!
Sento’l meu cor tan dolç per tu enardir-se,
provo delícies que sols Déu pot dar!
Ambdós
Sento tan dolç enardir-me,
provo delícies que sols Déu pot dar!
Lohengrin
De nostra amor conec la pura essença!
Sens havé’ns vist, ja’ns varem pressenti!
Quan jo fui escollit per ta defensa,
l’amor fou qui vers tu’m mostrà’l camí.
Tos ulls m’han prou ta innocència dit,
i ton esguard m’ha al teu servei rendit!
Elsa
Mes jo abans bé prou que vist t’havia,
qu’en somni excels vingueres vora meu;
i quan desperta aprés jo’t veia un dia,
capí al punt qu’ets vingut manat per Déu!
Ésser volia al teu esguard velada,
com rierol ton pas anâ envoltant;
com una flor flairosa en mig la prada,
plena d’encís vinclar-me al teu davant.
Ço no és amor sols?
Còm puc pronunciar-lo,
eix mot tan inefable i seductor?
Còm, ai! ton nom és… que no sé expressar-lo,
ni puc mai nomenar mon bé millor?
Lohengrin
Elsa!
Elsa
Que dolç mon nom ja dels teus llavis brolla!
No’m vols del teu el tendre so fè oir?
Quan de l’amor el gran silenci’ns volta,
deus-lo permetre de ma boca eixir.
Lohengrin
Gentil muller!
Elsa
Sols, doncs, quan dorm tothom;
mai nul del món no pugui oir tal nom!
Lohengrin
Ara no sents com jo la dolça flaire?
Oh, que amorosa embriaga’ls meus sentits!
Amb gran misteri arriba al bres de l’aire,
jo’m donc sens cap pregunta al seu encís!
Era talment l’encís que a tu’m junyía,
quan per cop primer vegí ta formosor;
res de ta mena sebre no’m calia,
veien-te`ls ulls…i’t comprenia’l cor!
Com eixa fkaire’ls meus sentits ve a prendre,
anc que la nit la duu amb misteri gran,
prest la puresa així me va ullprendre,
bo i la sospita d’un greu crim portant.
Elsa
Ah! si pogués sermblar-te digna,
mai no’m degués fondre als teus ulls!
Si a tu un servei pogués junyir-me,
veure’m en pena gran per tu!
Tal com me van trobar culpada,
oh si’t sabés també en dissort!
Pogués ser de fatics reblada
si’t menacés malastre fort!
És el secret teu d’una mena
que per’ tothom el deus callar?
Potser que en un gran destret t’espera,
si mai al món el deus mostrar?
Fos així! Pogués saber-lo,
pogués-lo en mon poder tenir,
mai cap menaça no ha d’haver-me`l:
per tu primer la mort sofrir!
Lohengrin
L’amada!
Elsa
Oh, ta confiança m’enardeixi,
fent-me una indigna més no sê!
Deix’ que’l misteri s’esclareixi
i qui ets tu ben clar veuré!
Lohengrin
Oh, calla, Elsa!
Elsa
Doncs revela’m
la vàlua de ta noble estirp!
D’on ets vingut diga’m sens pena,
que ço callat serà per mi!
Lohengrin
Gran confiança tu deus ja agrair-me,
que’l jurament teu jo de grat creguí;
mes si jamai no dubtes a obeir-me,
com cap més dona al món seràs per mi!
Vina als meus braços, dolça i pura!
Pren vora’l cor encès repós,
que dels teus ulls suau fulgura
la llum on veig ma plena sort!
Deixa que pugui sadollar-me
del teu alè qu’exhala encís!
Vull ferm, ben ferm, amb tu abraçar-me,
que així podré sê amb tu feliç!
Deu ser la teva amor el premi
de tot ço que per tu perdí;
cap sort no hi ha en l’ampla esfera
més noble que la oferta a mi.
Si’m dava’l rei sa gran corona,
jo bé’n podria fer refús,
car l’únic que alta paga’m dona…
ho dec trobâ en l’amor que’m duus!
Dons lluny de tu tot dubte mena;
l’amor deu ma fermança ser;
no vinc de lloc de fosca i pena,
de clara joia és bell recer!
Elsa
Déu meu, què ve a mostrar-me?
Que’m proven els teus mots?
Volies enganyar-me!
Ja veig ma trista sort!
La vida que ans degueres
fou ton suprem esplai;
d’un lloc de goig vingueres
i’t frises per tornâ-hi!
Com puc jo, pobra, creure
que’t basti ma bondat?
Un jorn t’hauré de perdre,
racant-te haver-me amat!
Lohengrin
Oh, prou d’aquest martiri!
Elsa
No’m martiritzes tu?
Haig de comptar els dies
qu’et tindré amb mi segû?
Frisant perquè romanguis,
marcir mon cos veuré;
i quan d’aci te’n vagis,
misèria sols hauré.
Lohengrin
mai no deuràs marcir-te,
mentre no dubtis gens!
Elsa
Ai! Còm de retenir-te
tindré’l poder immens?
Tens màgica natura,
prodigi aci’t va dû;
còm puc trobar-hi cura?
Còm confiar en tu?
No has oït? No sents algú qui arriba?
Lohengrin
Elsa!
Elsa
Ah, no!…
El cigne! El cigne, lla!
Ja ve solcant les ones, vers la riba;
cridat per tu, torna amb sa barca ençà!
Lohengrin
Elsa, ja prou!…Sossega’l delirâ!
Elsa
Res no’m pot fer tranquila!
L’engany no’m treu ningú!
Mal que’m costés la vida…
vull sebre qui ets tu!
Lohengrin
Elsa, què goses ara?
Elsa
Hom d’un encís funest!
Ou ço aque jo’t demano:
ton nom declara`m prest!
Lohengrin
Ja prou!
Elsa
D’on vas venir?
Lohengrin
Trista!
Elsa
Quina és ta estirp?
Lohengrin
Trista, què és ço que has fet?
Elsa
Salva’t prest!…Ton bran!…Ton bran!
Lohengrin
Ah! Tota nostra ventura’s fon!
Elsa
Etern Senyor, pietat de mi!
Lohengrin
Ara’l difunt porten al Rei pel juí!
Per dur-la al Rei serà agençada
prest Elsa, ma gentil muller!
Lla li daré resposta clara;
qui és son espòs podrà saber!
Per escoltar aquesta bellíssima segona escena del tercer acte de Lohengrin, que avui com un recés a aquesta voraginosa activitat estiuenca i en senyal de gratitud i amistat a qui ha fet possible que aquest apunt estigui encapçalat per l’encisadora litografia, no se’m acut millor versió que la que van protagonitzar el 4 d’agost de 1959 al Festival de Bayreuth, el tenor hongarès Sándor Kónya i la soprano alemanya Elisabeth Grümmer, sota la direcció del gran director croat, Lovro von Matačić.
Ja em perdonareu que hagi utilitzat l’arcaica traducció que Joaquim Pena va fer l’any 1926, fora de tota normativa moderna, però aquests treballs em semblen una proesa no exempta d’una pàtina de romanticisme wagnerià del tot escaient per aquesta obra i per la litografia que l’il·lustra, i també perquè no dir-ho, un homenatge a qui em va fer entendre el significat d’ In Fernem Land quan als quinze anys vaig quedar fascinat i definitivament enganxat amb la meva primera òpera wagneriana.
Pel que fa a la magnífica litografia, us puc dir que és obra de Franz Seraph Hanfstaengl (Bad Tölz, 1 de març de 1804 – Munic, 18 d’abril de 1877), és l’autor, entre altres meravelles, d’un dels retrats més famosos de Richard Wagner. Va ser un pintor i excel·lent litògraf que el 1833 va fundar un establiment litogràfic a Munic, que més tard esdevindria una botiga d’art i un estudi fotogràfic que li va donar notorietat i popularitat. Era anomenat “El comte Litho”. Va esdevenir un reconegut fotògraf que va treballar per la Cort bavaresa i a qui li devem molts dels retrats de la Cort de la segona meitat del segle XIX.
El més probable és que demà tornem al neguit diari, ja que tinc material fent cua, però tot i que escriure el text m’ha entretingut una estona, estic segur que vosaltres també us ha vingut bé aquesta aturada i heu agraït que avui l’apunt sigui per escoltar i gaudir. La música i la versió em semblen excel·lents i m’agrada compartir sensibilitats i complicitats de sincera amistat.
IN FERNEM LAND 
Un apunt molt bonic i que agraeixo molt. El disfrutaré lentament.
M'agradaM'agrada
Me’n alegro Rosa
M'agradaM'agrada
Me he despertado y me he levantado porque no podía dormir y como había dejado el PC enchufado para que terminara unas cosas me he pasado a ver que tal iba y ¡vaya sorpresa! Este es mi dúo y la versión de lujo, la litografía a la altura. Gracias.
M'agradaM'agrada
El dúo es maravilloso y la evolución dramática y musical que en él se produce demuestra la genialidad de Wagner en sus inicios aún románticos.
Difícil encontrar una versión más lírica y de belleza vocal como la que nos ofrecen Kónya y Grümmer.
La litografía y quién me la regala, a la altura de tanta sensibilidad reunida.
El insomnio a veces puede dar agradables sorpresas.
M'agradaM'agrada
Sento tan dolç enardir-me,
provo delícies que sols Déu pot dar!
M'agradaM'agrada
El català abans de la normalització de Fabra i amb pretensions poètiques és delirant:
Hom d’un encís funest!
Ou ço aque jo’t demano:
ton nom declara`m prest!
M'agradaM'agrada
Ha, ha, ha!!! He fet del meu personatge un monstre que m´ha devorat! Avui no feia ironies ni me´n fotia de res. Només volia dir que l´entrada era tota una delícia i un regal pels nostres sentits (exquisidesa en tot: litografia, text, música, apunt…) i m´ha semblat oportú aprofitar la manera com ho deien Wagner&Pena, que ten[i]en una capacitat expressiva una miiiiiiiica millor que la meva.
M'agradaM'agrada
Preciós post, tot ell!!! Gràcies!
M'agradaM'agrada
De res, a disposar
M'agradaM'agrada
Fantàstic, Joaquim ! Moltíssimes gràcies. Això no ho espatlla ni l’esgarrifosa memòria de les rates…
M'agradaM'agrada
La música ho arregle tot i ja saps que a Hamelin el flautista ho va saber resoldre 🙂
M'agradaM'agrada
Un goce caer en tu blog después de haber pasado los ojos por la prensa diaria. Que magnífica exquisitez nos has brindado, leer, mirar y oír tanta belleza en un solo plato es algo que alimentará mi buen humor durante todo el día. Gracias
M'agradaM'agrada
Me alegra un montón, no pretendía tanto, aunque con todo ese material era casi imposible no provocarlo.
M'agradaM'agrada
Si que es aixo es veritat!!!!
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies ! Una delícia, i merescudissim l’homenatge a en Joaquim Pena, un home que va fer molt per a que Wagner fos tan conegut entre nosaltres. De fet va fer una feinada increible, traduint-lo tot al català, estudiant els leivmotiv de cada fragment, i tinc entès que la traducció al català és cantable amb la música de Wagner. Si es cert és una feina admirable, encara que no sigui el català normalitzat. Més que notable la versió musical que ens has donat.
M'agradaM'agrada
Conservo els llibres originals de l’Associació Wagneriana, comprat en una llibreria d’exemplars de segona mà, del Lohengrin i el Tannhäuser. crec que fa uns anys es van reeditar respectant el format.
Els llibres contenen totes les acotacions musicals i escèniques i la traducció permet efectivament cantar l’obra en català. Jo tan sols hi trobo a faltar el text original al costat, tal i com es va fer molts anys més tard en les magnífiques traduccions al castellà de la Tetralogia que va fer Ángel Fernández Mayo.
La versió musical passa per ser una de les millors, tot i que jo al costat d’aquesta en tinc ben bé tres o quatre més, però és difícil trobar un duo del tercer acte més encertat que aquest de Kónya i Grümmer.
M'agradaM'agrada
Compte! El català de Joaquim Pena és molt fabrià, el que passa és que és una traducció sil.làbica i que respecta totalment les notes wagnerianes. D’aquí el famós “ou”, necessari per mantenir el “hör!” tan wagnerià.
M'agradaM'agrada
No n’estic gaire segur Wimsey, hi ha algunes coses que potser si que són concessions a la mètrica wagneriana, però altres…, vols dir?, n’estàs segur? hi ha alguns accents circumflexos que o bé són una errada de l’edició o Fabra els va definitivament abolir.
M'agradaM'agrada
Jo crec que són accents per menjar-se síl.labes escrites i adequarles a la parla, marcar els accents, etc. En una traducció actual d’un musical també caldria fer el mateix.
M'agradaM'agrada
Potser tens raó.
Puc entendre que per qüestions sil•làbiques i de mètrica musical escrigui “prodigui sel’t va dû;” però el du no creus que hi havia un altre manera d’accentuar-lo?
M'agradaM'agrada
Respecte al du, si a Paul McCartney li deixaven posar-lo com a Love me do, no sé perquè a Pena no li podem deixar posar-lo com a prodigui sel’t va dû. No es diu Joaquim? Pues les escales de casa seva que les baixi com li dongui la gana! 🙂
M'agradaM'agrada
Sense paraules . Quin impacte !
Moltes gràcies Joaquim .
M'agradaM'agrada
És una escena bellíssima que difícilment deixa indiferent.
M'agradaM'agrada
Feia temps que no escoltava el Lohengrin i aquesta versió m’ha agradat molt. Especialment la veu femenina. La insistència per conèixer el nom em fa pensar en situacions semblants com l’Euridice per a que Orfeo es tombi…
Interessant el que s’ha dit de Joaquim Pena. Fa pocs dies llegint sobre el Pel·leàs i Melisanda vaig saber que també n’havia fet la traducció (el 1930), però retallant el text de Materlinck per adaptar-lo a la música de Debussy, cosa que escandalitzava a l’especialista en literatura simbolista…
Una delicatessen Joaquim! Gràcies
M'agradaM'agrada
Una vegada, fa molts anys i a la Biblioteca de Catalunya, vaig veure aquesta traducció del Pelléas, però mai l’he vist a cap llibreria.
Ara quan la van fer al Liceu no esperava que l’incloguessin en el programa de mà, però ni aquesta ni una de moderna, amb la qual cosa ens hem quedat sense cap traducció al català, un altre esgarrada de la temporada 2011-2012.
M'agradaM'agrada
No em púc permetre assistir sovint a les funcions Musicals que es representen, especialment d’ Òperes però tinc un tresor d’amic que em fa tocar el “Cel” molt sovint, avui ha estat un d’ells….. escoltar la impressionant Mùsica d’aquest geni tot i poguer assaborir paraula per paraula no te preu, carn de gallina….. personalment m’han agradat tots dos, m’han fet sentir, que es l’ùnic que jo, amb la meva tecno-ignorancia pùc valorar …..gràcies Joaquim, t’estimo.
M'agradaM'agrada
És una estima compartida, glòria.
Fer-vos arribar aquestes coses que m’agraden suposa per a mi una satisfacció enorme.
Compartir allò qiue ens agrada és molt maco.
M'agradaM'agrada
AH! LA LITOGRAFÍA PRECIOSA!
M'agradaM'agrada
¡¡¡Touché!!!
M'agradaM'agrada
Parodiant (amb molt respecte) al “mestre” Puyal: JOAQUIM!! T’ESTIMOOOOOOOOO!
M'agradaM'agrada
Hola!
Avui mateix he tornat de passar dues setmanes voltant per Castella i ara toca posar-se al dia. Les traduccions de Pena, Viura, Maragall i companys de la benemèrita Associació Wagneriana són d’allò més meritori, però en general, Pena peca en forçar massa la llengua per adaptar-la a la música (el famós “brand” com a neologisme (de brandar, suposo) per a l’espasa (Schwert, en alemany) va ser molt parodiat en l’època). Suposo que ell mateix se n’adonava i la comparació dels textos de les diferents edicions que va publicar (fins a quatre, d’algunes òperes com Die Walküre) és il·lustrativa.
Després, Pena sol, va anar traduïnt altres òperes com el Pélleas, la Ifigènia a Tàurida, La flauta màgica, Don Giovanni, Mona Lisa, Borís Godunov, La vestale, algunes de Rimskij, i d’altres que s’anaven fent a Barcelona, sempre traduïdes per a poder ésser cantades.
Cap al 1953-1955, com a preparació per a la visita del Festival de Bayreuth a Barcelona, Anna d’Ax (poetessa i wagneriana) va traduir les òperes de Wagner (des de L’holandès) al català, també adaptades a la música. La traducció és molt més bona, estilísticament parlant, i amb un català verament literari i de gran fluidesa, que sona francament bé: podria cantar-se perfectament. Va ser una edició molt senzilla, sense el text original ni motius musicals ni res més, enquadernades en cartolina amb un dibuix molt senzillet a cada llibret. Valen la pena: no fa tant, es trobaven fàcilment, i tirades de preu, a Empòrium, la casa de música de dalt de la Rambla.
Alguna vegada podrien posar-ne una d’aquestes de sobretítol: podríem anar “cantant” en seguir el text…
Res… continuo llegint.
M'agradaM'agrada
Ben tornat bocachete, gràcies per la informació de les traduccions que va fer Anna d’Ax, no creia que fossin tan assequibles. M’aproparé per Empòrium.
M'agradaM'agrada