Cada estiu a Tanglewood, Lenox (Massachusetts) i en la zona dels turons de Berkshire a l’oest del estat de Massachusetts, a 120 milles de Boston, té lloc un dels festivals d’estiu més importants dels Estats Units.
Aquest és celebra el 75è aniversari del Festival i el 14 de juliol va tenir lloc un dels concerts commemoratius que han previst i en el que van reunir al costat de l’orquestra del Festival, la BSO (Orquestra simfònica de Boston), a la Boston Pops Orchestra i al Cor del Festival de Tanglewood.
Van intervenir els directors: John Williams, Keith Lockhart, Stefan Asbury, Andris Nelsons i David Zinman.
Com a solistes van intervenir els prestigiosos: Emanuel Ax, Yo-Yo Ma, Anne-Sophie Mutter, Peter Serkin i James Taylor.
El primer concert del festival es va celebrar el 13 d’agost de 1936 i ja va comptar amb la Boston Symphony Orchestra sota la direcció del fundador del Festival, Sergei Koussevitzky. La historia del Festival és llegendària, la podeu consultar a:
El que inicialment es desenvolupava en una carpa per a 15.000 espectadors, es va anar “sofisticant” i ja dos anys més tard es va construir el primer edifici. L’any 1995 es va inaugurar la carpa acústica “Sergei Koussevitzky” en honor al fundador i també es compta amb un teatre cobert, anomenat Seiji Ozawa, un altre dels seus directors il·lustres.
El Festival de Tanglewood ha comptat, després del seu fundador, amb els següents directors: Charles Munch, Leonard Bernstein, Seiji Ozawa i James Levine, que n’és el director des de 2002.
El programa d’aquest concert celebrat el 14 de juliol és el següent:
- AARON COPLAND
Fanfare for the Common Man - LEONARD BERNSTEIN
Three Dance Episodes from On the Town - The Great American Songbook (arranjaments de Gil Goldstein)
- Over the rainbow (Arlen-Harburg)
Shall we dance? (Rodgers-Hammerstein)
Ol’ Man river (Kern-Hammerstein)
- Over the rainbow (Arlen-Harburg)
vocalista: James Taylor
BOSTON POPS ORCHESTRA
Directors: Keith Lockhart i John Williams
- FRANZ JOSEPH HAYDN
Concert per a pian , 2on i 3er moviments
Tanglewood Music center Orchestra
Emanuel Ax, piano
Director Stefan Asbury
- PIOTR ILITX TXAIKOVSKI
Andante per a violoncel i orquestra
Tanglewood Music center Orchestra
violoncel i direcció: Yo-Yo Ma
- PABLO de SARASATE
Fantasia sobre temes de Carmen de Georges Bizet
Anne-Sophie Mutter, violí
Tanglewood Music center Orchestra
Director: Andris Nelsons
- MAURICE RAVEL
La Valse
Boston Symphony Orchestra
Direcció: Andris Nelsons
- LUDWIG Van BEETHOVEN
Fantasia per a piano, cor i orquestra
Emalie Savoy
Eudora Brown
Paula Murrily
Alex Richardson
William Ferguson
Richard Ollarsaba
(becaris antics i actuals del Tanglewood Music Center)
Peter Serkin, piano
Tanglewood Festival Chorus
Boston Symphony Orchestra
Direcciuó: David Zinman
Entre les diferents actuacions, hi ha entrevistes i documentals que fan molt agradable i didàctica la visió.
Escoltem la ballísima fantasia per a cello i orquestra interpretada per Yo-Yo-Ma i la Tanglewood Music center Orchestra.
ENLLAÇOS VÍDEO
https://rapidshare.com/files/47827610/75Aniversari_Tanglewood.zip.001
https://rapidshare.com/files/1755626092/75Aniversari_Tanglewood.zip.002
https://rapidshare.com/files/3912406911/75Aniversari_Tanglewood.zip.003
https://rapidshare.com/files/2138879076/75Aniversari_Tanglewood.zip.004
https://rapidshare.com/files/1286398619/75Aniversari_Tanglewood.zip.005
https://rapidshare.com/files/3898997090/75Aniversari_Tanglewood.zip.006
https://rapidshare.com/files/3039113762/75Aniversari_Tanglewood.zip.007
https://rapidshare.com/files/3877218698/75Aniversari_Tanglewood.zip.008
ENLLAÇ ÀUDIO (mp3)
https://rapidshare.com/files/3887413818/75_aniversari_14_07_12FT.mp3
Demà tindreu l’apunt de la Schubetíada de Vilabertran, 2 concerts del Quartet Casals i el recital del gran Matthias Goerne. Vindrà bé per reposar de tants arxius i tantes baixades.
IN FERNEM LAND 
No descanses mai. Vols dir que no fa mesos que estàs de vacances donant la volta al món i ens has enxufat un temporitzador i encara no ens em adonat? 🙂
A tot això, el que sí està desaparegut és Levine. Algú sap alguna cosa del seu estat de salut? El tornarem a veure aviat
a dalt dels escenarisal fossat?M'agradaM'agrada
buffffffffffff.. quin mal!!!! ‘hem adonat’. volia dir ‘HEM adonat’ !!!
com hem començat el dia!!!
M'agradaM'agrada
Això ja són figues d’un altre paner 😆
M'agradaM'agrada
Malaltó, molt malaltó. No sé si el veurem gaires vegades més dirigir.
L’havien de sotmetre, crec, a més operacions…
M'agradaM'agrada
😦
M'agradaM'agrada
Teòricament “a dalt dels escenaris” hauria d´haver sortit ratllada. No me´n he sortit.
M'agradaM'agrada
És tan “senzill” com escriure al davant de la frase que vols ratllar
i al finaliyzarM'agradaM'agrada
-Collons, mira qu- Caram, mira que era fàcil.
M'agradaM'agrada
xupat !!!
M'agradaM'agrada
Gràcies, de nou,
al teu enllaç de Koussevitsky, no surt res. Aquest garn Contrabaixista i músic surt sovint al El Ruido Eterno de Alex Ross, lectura que recomano. Va fer molt per la música dels nous compositors americans.
M'agradaM'agrada
Como curiosidad te diré que Sergei Koussevitzky dirigió en el Liceu y fue el descubridor y mentor de Mario Lanza, cuyos estudios realizó en Tanglewood, llegando a ser su “niño mimado”, para envidia de Leonard Bernstein que también era estudiante allí y a quien asignaron ser el pianista con el cual Lanza estudiaba sus arias. Fue en Tanglewood donde Mario Lanza interpretó su primera ópera completa -en inglés- “Die lustigen Weiben von Windsor” -de Otto Nicolai-, en el rol de Fenton.
M'agradaM'agrada
gràcies, estimat Colbran
quin bon ull aquest Koussevitzky!
M'agradaM'agrada
Ara ho corregeixo kalamar.
M'agradaM'agrada
Você está se transformando num repórter musical de primeira!
Parabéns!!!!
M'agradaM'agrada
Obrigado José Carlos, pero es imposible ser lo que no se es. Intento traer a IFL el máximo de acontecimientos musicales, pero es imposible traerlos todos y satisfacer a todo el mundo.
Te agradezco muchísimo tu constante seguimiento. Eres de las primeras personas que comentaron en el blog y que lo hicieras desde el Brasil fué para mi un gran aliciente.
M'agradaM'agrada
Espectacular deu ser l’obra de Sarasate amb l’Anne-Sophie Mutter, tambè molt interessant comprovar com toca el fill del gran Rudolf i incomprensible que del concert (deu ser el de Re major) de Haydn s’interpreti només dos moviments (em pregunto si es un error del programa). Curiosament recordo a Emmanuel Ax interpretant aquest mateix concert al Palau fa molts anys i amb l’antiga OCB. Bé, en tot cas programa de concert certament refrescant, en uns dies que convé, i molt! Me’l baixaré! Moltes gràcies!
M'agradaM'agrada
Jo tampoc entenc que no s’interpretés tot el concert de Haydn, suposo que és una qüestió de minutatge establert per a cadascun dels participants i als USA no són tan primmirats com nosaltres i no tenen aquesta sensació de sacrilegi.
M'agradaM'agrada