IN FERNEM LAND

75è ANIVERSARI DEL FESTIVAL DE TANGLEWOOD (vídeo)


Cada estiu a Tanglewood, Lenox (Massachusetts) i en la zona dels turons de Berkshire a l’oest del estat de Massachusetts, a 120 milles de Boston, té lloc un dels festivals d’estiu més importants dels Estats Units.

Aquest és celebra el 75è aniversari del Festival i el 14 de juliol va tenir lloc un dels concerts commemoratius que han previst i en el que van reunir al costat de l’orquestra del Festival, la BSO (Orquestra simfònica de Boston), a la Boston Pops Orchestra i al Cor del Festival de Tanglewood.

Van intervenir els directors: John Williams, Keith Lockhart, Stefan Asbury, Andris Nelsons i David Zinman.

Com a solistes van intervenir els prestigiosos: Emanuel Ax, Yo-Yo Ma, Anne-Sophie Mutter, Peter Serkin i James Taylor.

El primer concert del festival es va celebrar el 13 d’agost de 1936 i ja va comptar amb la Boston Symphony Orchestra sota la direcció del fundador del Festival, Sergei Koussevitzky. La historia del Festival és llegendària, la podeu consultar a:

El que inicialment es desenvolupava en una carpa per a 15.000 espectadors, es va anar “sofisticant” i ja dos anys més tard es va construir el primer edifici. L’any 1995 es va inaugurar la carpa acústica “Sergei Koussevitzky” en honor al fundador  i també es compta amb un teatre cobert, anomenat Seiji Ozawa, un altre dels seus directors il·lustres.

El Festival de Tanglewood ha comptat, després del seu fundador, amb els següents directors: Charles Munch, Leonard Bernstein, Seiji Ozawa i James Levine, que n’és el director des de 2002.

El programa d’aquest concert celebrat el 14 de juliol és el següent:

  • AARON COPLAND
    Fanfare for the Common Man
  • LEONARD BERNSTEIN
    Three Dance Episodes from On the Town
  • The Great American Songbook (arranjaments de Gil Goldstein)
    • Over the rainbow (Arlen-Harburg)
      Shall we dance? (Rodgers-Hammerstein)
      Ol’ Man river (Kern-Hammerstein)

vocalista: James Taylor

BOSTON POPS ORCHESTRA
Directors: Keith Lockhart i John Williams

  • FRANZ JOSEPH HAYDN
    Concert per a pian , 2on i 3er moviments

Tanglewood Music center Orchestra
Emanuel Ax, piano
Director Stefan Asbury

  • PIOTR ILITX TXAIKOVSKI
    Andante per a violoncel i orquestra

Tanglewood Music center Orchestra
violoncel i direcció: Yo-Yo  Ma

  • PABLO de SARASATE
    Fantasia sobre temes de Carmen de Georges Bizet

Anne-Sophie Mutter, violí
Tanglewood Music center Orchestra
Director: Andris Nelsons

  • MAURICE RAVEL
    La Valse

Boston Symphony Orchestra
Direcció: Andris Nelsons

  • LUDWIG Van BEETHOVEN
    Fantasia per a piano, cor i orquestra

Emalie Savoy
Eudora Brown
Paula Murrily
Alex Richardson
William Ferguson
Richard Ollarsaba
(becaris antics i actuals del Tanglewood Music Center)
Peter Serkin, piano
Tanglewood Festival Chorus
Boston Symphony Orchestra
Direcciuó: David Zinman

Entre les diferents actuacions, hi ha entrevistes i documentals que fan molt agradable i didàctica la visió.

Escoltem la ballísima fantasia per a cello i orquestra interpretada per Yo-Yo-Ma i la Tanglewood Music center Orchestra.

ENLLAÇOS VÍDEO
https://rapidshare.com/files/47827610/75Aniversari_Tanglewood.zip.001
https://rapidshare.com/files/1755626092/75Aniversari_Tanglewood.zip.002
https://rapidshare.com/files/3912406911/75Aniversari_Tanglewood.zip.003
https://rapidshare.com/files/2138879076/75Aniversari_Tanglewood.zip.004
https://rapidshare.com/files/1286398619/75Aniversari_Tanglewood.zip.005
https://rapidshare.com/files/3898997090/75Aniversari_Tanglewood.zip.006
https://rapidshare.com/files/3039113762/75Aniversari_Tanglewood.zip.007
https://rapidshare.com/files/3877218698/75Aniversari_Tanglewood.zip.008

ENLLAÇ ÀUDIO (mp3)

https://rapidshare.com/files/3887413818/75_aniversari_14_07_12FT.mp3

Demà tindreu l’apunt de la Schubetíada de Vilabertran, 2 concerts del Quartet Casals i el recital del gran Matthias Goerne. Vindrà bé per reposar de tants arxius i tantes baixades.

17 comments

  1. Xavier C.

    No descanses mai. Vols dir que no fa mesos que estàs de vacances donant la volta al món i ens has enxufat un temporitzador i encara no ens em adonat? 🙂

    A tot això, el que sí està desaparegut és Levine. Algú sap alguna cosa del seu estat de salut? El tornarem a veure aviat a dalt dels escenaris al fossat?

    M'agrada

  2. Gràcies, de nou,

    al teu enllaç de Koussevitsky, no surt res. Aquest garn Contrabaixista i músic surt sovint al El Ruido Eterno de Alex Ross, lectura que recomano. Va fer molt per la música dels nous compositors americans.

    M'agrada

    • Como curiosidad te diré que Sergei Koussevitzky dirigió en el Liceu y fue el descubridor y mentor de Mario Lanza, cuyos estudios realizó en Tanglewood, llegando a ser su “niño mimado”, para envidia de Leonard Bernstein que también era estudiante allí y a quien asignaron ser el pianista con el cual Lanza estudiaba sus arias. Fue en Tanglewood donde Mario Lanza interpretó su primera ópera completa -en inglés- “Die lustigen Weiben von Windsor” -de Otto Nicolai-, en el rol de Fenton.

      M'agrada

    • Obrigado José Carlos, pero es imposible ser lo que no se es. Intento traer a IFL el máximo de acontecimientos musicales, pero es imposible traerlos todos y satisfacer a todo el mundo.
      Te agradezco muchísimo tu constante seguimiento. Eres de las primeras personas que comentaron en el blog y que lo hicieras desde el Brasil fué para mi un gran aliciente.

      M'agrada

  3. Josep Olivé

    Espectacular deu ser l’obra de Sarasate amb l’Anne-Sophie Mutter, tambè molt interessant comprovar com toca el fill del gran Rudolf i incomprensible que del concert (deu ser el de Re major) de Haydn s’interpreti només dos moviments (em pregunto si es un error del programa). Curiosament recordo a Emmanuel Ax interpretant aquest mateix concert al Palau fa molts anys i amb l’antiga OCB. Bé, en tot cas programa de concert certament refrescant, en uns dies que convé, i molt! Me’l baixaré! Moltes gràcies!

    M'agrada

    • Jo tampoc entenc que no s’interpretés tot el concert de Haydn, suposo que és una qüestió de minutatge establert per a cadascun dels participants i als USA no són tan primmirats com nosaltres i no tenen aquesta sensació de sacrilegi.

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: