EL MET 2016/2017: SALOME (Racette-Lucic-Siegel-Herrera-Wang;Debus)

La soprano Patricia Racette està cantant el rol de Salome en l’òpera de Richard Strauss al MET de Nova York substituint a la inicialment prevista, Catherine Naglestad.

No era la primera vegada que la cantava ja que la soprano nord-americana crec que va debutar aquest rol l’any 2014 al Festival de Ravinia i tot i que no l’ha cantat sovint, aquestes representacions novaiorqueses no suposaven en cap cas una experiment, al menys com a primera aproximació, però si en quant a resultats ja que malgrat l’esforç i l’entrega, la seva Salome m’ha decebut molt.

Quan Racette m’entusiasmà tant com a Cio-Cio-San l’any 2013 al Liceu poc em podia imaginar que la carrera experimentaria un gir a repertoris més spinto o dramàtics com Tosca, Minnie, Giorgietta o aquesta Salome que avui m’ocupa i preocupa.

Què l’hi ha passat a Racette?. La veu oscil·la de manera molesta i la columna sonora ha perdut cos, gruix i metall. Continua llegint

INSISTINT EN EL TRISTAN UND ISOLDE INAUGURAL AL MET 2016

nina-stemme-isolde-i-stuart-skelton-tristan-ken-howard_metropolitan_opera

Des de dissabte passat que no paro de donar-li voltes i més voltes a aquest Tristan und Isolde inaugural del MET.

He llegit unes quantes crítiques i hi ha disparitat d’opinions, quasi totes poc positives pel que fa a la producció “dark”de Treliński, un director que em va agradar molt en aquell doble programa del mateix MET amb Iolanta i El castell de Barbablava, i molta més unanimitat pel que fa a Rattle i l’equip de cantants, tot i que jo crec que molts no s’atreveixen a aplaudir sense concessions a Stuart Skelton, un Tristan inesperat i excel·lent.

Curiosament i sense saber com anirà la temporada novaiorquesa que podrem gaudir al cinema en el propers mesos, no crec que, tret de la per a mi tan esperada L’Amour de Loin de Kaija Saariaho o en menor mesura la reposició de Eugene Onegin, la resta d’òperes estiguin a l’alçada del que ens ha ofert aquesta inauguració. Continua llegint

MET 2016/2017: TRISTAN UND ISOLDE (Stemme-Skelton-Gubanova-Pape-Nikitin;Trelinski-Rattle)

Sleton (Tristan) i Stemme (Isolde) MET 2016

Skelton (Tristan) i Stemme (Isolde)
MET 2016

Això si que és una inauguració de temporada com cal, amb un director musical de grandiós nivell, un equip vocal de somni i una nova producció escènica discutible però amb cara i ulls.

Simon Rattle només havia dirigir en una altra ocasió el MET, va ser la temporada 2010/2011 dirigint un memorable Pelléas et Mélisande, cinc anys més tard hi torna per inaugurar la temporada amb una nova producció de Tristan und Isolde i el triomf no pot ser més aclaparador ja que el director anglès signa una versió esplèndida, intensa, d’una claredat expositiva enlluernadora i alhora d’una densitat dramàtica colpidora, amb una orquestra fabulosa que el so del cinema només ens deixa intuir.

Des d’un preludi carregat ja de profunda passió fins la desolació d’un tercer acte demolidor, Rattle erigeix una mestrívola demostració de sonoritats sumptuoses, equilibri i radicalitat, perquè en els moments més intensos del tercer acte el so era quasi expressionista, punyent, d’un dolor interioritzat que em va fer estar neguitós i en tensió fins l’alliberador liebestod. Una direcció absolutament sensacional. Continua llegint

75è ANIVERSARI DEL FESTIVAL DE TANGLEWOOD (vídeo)

Cada estiu a Tanglewood, Lenox (Massachusetts) i en la zona dels turons de Berkshire a l’oest del estat de Massachusetts, a 120 milles de Boston, té lloc un dels festivals d’estiu més importants dels Estats Units.

Aquest és celebra el 75è aniversari del Festival i el 14 de juliol va tenir lloc un dels concerts commemoratius que han previst i en el que van reunir al costat de l’orquestra del Festival, la BSO (Orquestra simfònica de Boston), a la Boston Pops Orchestra i al Cor del Festival de Tanglewood.

Van intervenir els directors: John Williams, Keith Lockhart, Stefan Asbury, Andris Nelsons i David Zinman.

Com a solistes van intervenir els prestigiosos: Emanuel Ax, Yo-Yo Ma, Anne-Sophie Mutter, Peter Serkin i James Taylor.

El primer concert del festival es va celebrar el 13 d’agost de 1936 i ja va comptar amb la Boston Symphony Orchestra sota la direcció del fundador del Festival, Sergei Koussevitzky. La historia del Festival és llegendària, la podeu consultar a:

El que inicialment es desenvolupava en una carpa per a 15.000 espectadors, es va anar “sofisticant” i ja dos anys més tard es va construir el primer edifici. L’any 1995 es va inaugurar la carpa acústica “Sergei Koussevitzky” en honor al fundador  i també es compta amb un teatre cobert, anomenat Seiji Ozawa, un altre dels seus directors il·lustres.

El Festival de Tanglewood ha comptat, després del seu fundador, amb els següents directors: Charles Munch, Leonard Bernstein, Seiji Ozawa i James Levine, que n’és el director des de 2002.

El programa d’aquest concert celebrat el 14 de juliol és el següent: Continua llegint