La temporada 2011-2012 del Gran Teatre del Liceu va acabar amb unes representacions d’Aida amenaçades amb una vaga, molts canvis en el repartiment inicialment previst, i un nou anunci d’acomiadaments que ens va agafar a tots amb el pas canviat, però que tot fa preveure que marcarà un inici conflictiu de l’activitat a la temporada 2012-2013, després de les fastos wagnerianes que comencen aquest dissabte.
En el moment dels acomiadaments no vaig voler dir res, malgrat que vaig rebre correus i algun comentari que em preguntàveu, o més ben dit, us estranyàveu que no n’hagués parlat. De fet aquests afers interns no haurien de ser mai un motiu temàtic a IFL, a no ser que acabin afectant a la temporada i per tant aleshores acabin sent també externs.
Jo desconec la política d’acomiadaments que el teatre ha pensat o pactat amb els treballadors. És evident que quan es va retirar l’ERO i la convocatòria de vaga que com a conseqüència amenaçava les funcions de La Bohème, hi va haver un pacte entre treballadors i empresa. Si a finals de temporada s’acomiada a 16 treballdors, 11 músics de l’orquestra, 2 membres del cor i 3 tècnics d’escenari, o bé estava pactat, o bé s’ha trencat el pacte. No s’em acut cap altre possibilitat.
Em sorprèn molt i negativament, que sempre acabin sent acomiadats els membres pertanyents als col·lectius artístics i sense voler mal a ningú, em sorprèn que cada vegada més la majoria dels treballadors del Gran Teatre del Liceu sigui el col·lectiu administratiu, que juntament amb el tècnic, formen el gruix del Comitè d’Empresa.
Sent en gran part acomiadaments que afecten a l’orquestra, voldria pensar que compten amb l’aprovació del nou mestre musical Josep Pons, de no ser aixì el tema em semblaria greu, però també crec que la manera com s’ha fet per part de la Direcció General, és un caramel emmetzinat contra el nou Director, ja que precisament per la suposició que he het i obviant els acomiadaments que suposo hauran d’afectar en algun moment la part administrativa, notablement inflada, el Sr.Marco dóna a entendre que és el mestre Pons el responsable d’aquests acomiadaments. Subtil i pervers, o potser sóc jo que sóc malpensat de mena?.
Sigui com sigui fem front a una nova temporada amb una plantilla orquestral inferior a la setantena de músics i amb un cor que voreja els seixanta components. Escoltant les declaracions (lamentables i després m’esplaiaré en dir perquè ) que el Sr. Marco va fer ahir en el programa El matí de Catalunya Ràdio, entenc que a partir d’ara aquesta serà l’estructura de l’orquestra i el cor, i que quan les obres necessitin més musics o coristes, es subcontractaran els efectius necessaris.
Amb aquest panorama no gaire esperançador, he buscat algunes coses que s’han dit i publicat durant el mes d’agost per intentar fer una composició de lloc i intentar comprendre perquè hores d’ara el Sr. Marco continua ostentant el càrrec de Director General del Gran Teatre del Liceu, i no n’he tret l’aigua clara.
Després de l’anunci dels acomiadaments i d’una petita repercussió a la premsa diària, cada cop més aliena als temes musicals de casa nostra, a no ser que siguin aspectes de societat o decididament mediàtics com són el recital de Jonas Kaufmann a Peralada o els concerts wagnerians del Festival de Bayreuth, quasi no se’n ha parlat, a no ser l’esmentat El mati de Catalunya Ràdio, que a l’estiu lidera Frasncesc Soler i que durant aquest més d’agost ha tocat el tema de manerana directa o indirectament en tres entrevistes que he escoltat.
El dia 10 entrevistava telefònicament a Bernardo Verde, membre de l’orquestra, com la majoria de infernemlandaires sabeu, i deia això:
Amb menys de 70 musics i menys de 60 coristes no es pot fer front a la propera temporada. De ben segur, a no ser que es subcontractin els efectius necessaris per fer front a les òperes que requereixin més efectius, com tots sabem que es farà, ja que és el que es venia fent fins ara.
Ara bé, què en pensa el mestre Pons d’aquest model?. Estic veritablement interessat en saber que en dirà tan bon punt prengui càrrec de la titularitat, i dubto jo que ell hagi acceptat venir a liderar el projecte musical amb un projecte, deixeu-me dir, tan galdós i precari, però fins que ell no es pronuncií, no diré res més.
El dia 20 i també en el programa, Francesc Soler entrevistava al Conseller de Cultura Ferran Mascarell, on va fer unes declaracions que res tenen a veure amb el tema que ens ocupa, i que van motivar un cert rebombori d’aquests estiuencs, fent referència a la manifestació del 11 de setembre. Però el periodista aprofita l’ocasió per preguntar sobre el Liceu:
El Conseller Mascarell li passa la pilota dels acomiadaments al mestre Pons i això em sembla pervers, ja que ell mateix diu que res pot ser sobrer i cal una feina fina. No cal que li diguem o potser si?) entre tots plegats al Conseller la quantitat de noms que ocupen despatxos de la casa sense fer res i són intocables. Onze musics, com a mínim fan música. Si el problema és que els acomiadats no tenien el nivell exigible, és un altre tema, però caldria que tot això no s’utilitzes en contra de la mateixa institució i sobretot amb el degut respecte. Em sembla que no s’està fent així.
Per finalitzar aquesta tanda radiofònica, us deixo l’entrevista que el mateix Francesc Soler va fer-li ahir al Sr. Joan Francesc Marco.
He de reconèixer que quan escolto al Sr. Marco em poso nerviós. No controla de manera correcta ni el llenguatge, ni el que és pitjor, el missatge que vol donar. Transmet inseguretat i el que és pitjor, desconeixement, ja sigui de qüestions artístiques, com pot ser que el Sr. Ievgueni Nikitin, previst Holandés a Bayreuth i Barcelona, i finalment substituït en un dels culebrots del estiu per una creu gamada tatuada, no sigui un tenor, és un baríton o baix-baríton. Òbviament escoltant l’entrevista no és un lapsus.
També dóna la sensació que el Sr. Marco no sàpiga que allò que estava sonant previ a l’entrevista i que jo us he estalviat, sigui el preludi de l’acte III de Lohengrin, costa creure-ho, però aquí està l’entrevista per confirmar les meves sospites. També fa enrajolar una mica que no sàpiga dir el noms correctament de Klaus Florian Vogt, (no és el germà de Deborah), ni de Sondra Radvanovsky o Natalie Desay. Tampoc és capaç d’anomenar, segons la pregunta del periodista, quines són les produccions més noves o trencadores de la propera temporada. Potser no coneix la producció de Herheim per la Rusalka de Dvořák (i això que ens visita encara que digui que no ho fa), o no recorda que les produccions del Sr. Carsen (Rheingold a la propera temporada) sempre han aixecat una certa polseguera, sobretot en els cercles que a ell li agrada sovintejar.
Que hores d’ara encara no sàpiga anomenar correctament a Sebastian Weigle amb la fonètica alemanya i l’anomeni com si fos anglès, no m’ajuda gaire a tranquil·litzar-me.
Tot això m’incomode, però el que més em preocupa ja que el Director General no dóna la talla, és la resposta que dóna als temes de personal que fan referència als musics i coristes o al finançament. El Sr. Marco no dóna mai cap solució, a no ser la de les retallades i tan sols sap dir una frase tan perillosa, buida i falsa, com fer més amb menys.
També em preocupa que ara ens digui la veritat, dient-nos que la visita del Festival Bayreuth es finança amb la venda de taquillatge i les esponsoritzacions, quan fins ara ens havien dit que la visita no costava ni un cèntim d’euro al Liceu, que tot ho pagava un espònsor alemany. Doncs bé, tenim un problema només començar, ja que la venda, a no ser que succeeixi un miracle, ha suposat una calamitat, per tant ja tenim un forat a cobrir i una mala gestió més a afegir a les acumulades en aquest període nefast.
Jo vull creure que al setembre ens comunicaran el nou President de la Comissió Executiva del Patronat, i que aquest reformarà tot allò que cal, ho necessito creure, ja que tanta mediocritat no ens la mereixem.
No podem començar una nova temporada amb tantes incerteses, amb amenaces de vaga i sobretot amb aquest nyap de gestió.
Com pensa fer front al projecte de la Tetralogia Wagnerina que s’inicia la propera temporada amb una orquestra tan minsa? Impossible pensar que la flexibilitat que pregona el Sr. Marco estigui d’acord amb el projecte del mestre Pons. No m’ho crec, no m’ho puc creure, no m’ho vull creure,
Demà espero acabar el mes d’agost de manera brillant, com us mereixeu.
IN FERNEM LAND 
Joaquim, m’he alegrat veure’t aquest vespre al concert de Caixa Forum. Gràcies per saludar-me perquè no et veia.
Llegeixo el teu text i cada vegada m’indigno més. Les coses continuen en mans d’una persona que, a part d’inepte, només fa que destrossar allò que té a les mans.
Ja deixo a part la seva gan ignorància musical, incomprensible per a un director general d’un teatre d’òpera com el Liceu.
Però encara és en càrrec? I va fent desgràcies. Que esperen a trure’l?
Que la part orquestra i cor es queden sense ningú i els despatxs estiguin amb overbooking?
Pot haver una persona en el món de la gestió musical, que sigui capaç de fer-ho tan malament, de fer tant de mal a les persones que són sota seu -especialment els artistes- i de fer tant de mal a la institució que diigeix? La seva sortida és urgent.
Perdona que m’hagi esbravat, Joaquim, Però estic molt indignada i veig que és sense remei.
M'agradaM'agrada
Parlem de coses positives?. No m’esperava que el Concert del Caixa Fòrum estigués tan bé. M’ha agradat molt Toni Marsol i m’ha molestat l’excés d’amplificació. De fet no calia, el lloc encara que sorollós per l’entorn, té una acústica suficient i els solistes prou veu, com per no ser necessària. Jo tenia un altaveu ben a prop i a part dels problemes d’acoblament, el volum era molest.
El tema del Liceu em preocupa. Espero que durant el mes de setembre es produeix el nomenament del President i aquest es posi a treballar de manera seriosa i ràpida. No em puc imaginar una temporada 2012-2013 plena de conflictes, ensurts i desgavells.
M'agradaM'agrada
Jo tampoc m’esperava que el concert estès tant bé. Em va agradar molt. Comparteixo les teus parers. L’amplificació no era necessària. Tots tres bé, però pel baix-baríton Toni Marsol un excel·lent. Em va agradar molt des de la primera ària, espero que en sentim a parlar.
També espero que les teves esperances per la “rentrée” pel que fa al Liceu, es cumpleixin
M'agradaM'agrada
Heu sentit que ha dit que Natalie Dessay carà els QUATRE personatges femenins dels contes!!!!! No són TRES????
Joaquim, no ets l’únic que es posa nerviós escoltant a aquest senyor, és que se’m escapava el riure! és vergonyós!
Per cert, algú sap si algun dia ens anunciaràn els cantants que han de completar la Iolanta de Netrebko?
Avui sóc el primer! TOMA!!!! 😀
M'agradaM'agrada
Coi ara va, i quan penjo el comentari veig que he estat tanta estona pensant en el que escribia que va i s’em colen la Rosa i el Joaquim! 😦 jejejeje
M'agradaM'agrada
Ets el segon Jan, primer ha escrit la Rosa. 👿
Els personatges femenins que pot interpretar una mateixa soprano a les Contes d’Hoffmann són efectivament 4, Olympia, Antonia, Giulietta i Stella (la musa). Què ho faci la Dessay jo crec qu és dubtós, però aquest no és el tema.
M'agradaM'agrada
Mucho reto para la Dessay en estos momentos. No sé yo si no cancelará y nos tendremos que quedar con Eglise Gutierrez en el primer cast…
M'agradaM'agrada
Mucho tendrá que descansar Dessay para hacer frente al reto. Francamente, lo veo improbable.
M'agradaM'agrada
Stella es la cantante de ópera que en la versión supercompleta interpreta un concertante en el epílogo e interviene en partes recitadas en el prólogo. La musa acostumbra a ser interpretada por la misma cantante que se hace cargo del rol de Niklause, el inseparable amigo de Hoffmann.
M'agradaM'agrada
Es que es lo que pensaba yo…
M'agradaM'agrada
A la pàg web del Liceu posa que son 3 els personatges que cantarà la DEssay (perdona’m per insistir amb el tema)
M'agradaM'agrada
Mira-t’ho bé Jan (a la fitxa detallada), la pàgina web del Liceu diu: Stella, Olympia, Antonia i Giulietta, tant per a ella com per Eglise Gutiérrez, i si comptes :-), són 4 :-), una, dues, tres i quatre :-).
M'agradaM'agrada
jo no he mirat la fitxa detallada, pero en a la presentació posava 3, mira, ja ho veurem in situ jajajaja
M'agradaM'agrada
Pues se han olvidado de Stella que es el único personaje real del que está enamorado Hoffmann, los otros tres “amores” son fábulas que cuenta a sus compañeros de borrachera. En según qué versiones se prescinde de Stella o sólo habla. No hay que olvidar que “Les contes d’Hoffmann” es una opera-comique, es decir con parte hablada, a la que después de años del estreno se prescindió de la misma mediante unos recitativos musicados y orquestados por Giraud.
Si el Liceu anuncia que son tres personajes los que interpretará (?) Dessay una de dos: o se prescinde de Stella o lo interpreta una partiquina diciendo dos frases en melodrama (subrayadas con música) lo cual suele ser bastante habitual, aunque ninguna versión de esta ópera es idénticamente igual a otra. La razón se debe a que Offenbach murió antes de estrenarla y no dió el “placet” a una versión definitiva. Pero que conste que los personajes objeto del amor de Hoffmann son 4 y muchas sopranos los han interpretado y grabado (Sutherland, Sills, Malfitano,…).
M'agradaM'agrada
Nos hemos cruzado Joaquim y yo en comentarios. Stella aparece en la web del Liceu. Yo no la he visitado, pero Joaquim sí.
M'agradaM'agrada
Este Giraud también hizo “arreglillos” para Carmen, no?
M'agradaM'agrada
Exactamente. Transformó otra opera-comique como es “Carmen” en ópera tradicional, introduciendo recitativos cantados y melodramas, suprimiendo las partes habladas que aclaraban algunas cosas, por ejemplo que Carmen había nacido en Vizcaya, en un pueblo a dos horas de camino de Elizondo, el pueblo nativo de Don José, tal como se narra en la novela de Prósper Merimée. En la Opera Comique de París -Salle Favart- se representó hace unos dos o tres años la versión original con las partes habladas y teniendo a Anna-Caterina Antonacci de protagonista, estando esta versión localizable en DVD o BluRay. Supongo que contendrá los diálogos completos -que figuran en la versión de Georg Solti con Plácido Domimgo-, pues aunque la tengo aún no la he visto.
M'agradaM'agrada
Respecto a este cretino, que no se merece otro apelativo:
1 – Es un cero a la izquierda en conocimientos operísticos (rogaría que no hiciese más entrevistas, porque da MUCHA MUCHA MUCHA vergüenza ajena).
2 – Es otro cero a la izquierda como gestor cultural
¿¿¿Alguien entiende entonces, qué pecados hemos cometido para tener que sufrir esta condena??? ¿¿¿Y encima tener que pagarle por no hacer nada bueno???
M'agradaM'agrada
No lo entendemos, pero ahí está, impertérrito e incólume como el brazo de Santa Teresa.
M'agradaM'agrada
Otra de las perlas que han salido de su boca es decir que Rusalka y Los cuentos de Hoffman son títulos poco conocidos… Sin comentarios…
M'agradaM'agrada
Dejé a Hoffmann con una “n” de menos. Estoy al nivel de Marco.
M'agradaM'agrada
Yo ahí, le doy en parte la razón, en el Liceu cuantos años hace que no se hace Rusalka?
Hoffmann es “más popular” y lo pongo entre comillaa, ya que nosotros no somos representativos de la mayoria del público que frecuenta el teatro.
M'agradaM'agrada
No, no, no…Marga… Populares, lo que se dice populares, estas obras no lo són. Y tampoco son conocidas. Otra cosa es que sean apreciadas y valoradas en el entorno operístico más familiar i constante però me temo que a más de uno eso de Rusalka le suena a una polka…
M'agradaM'agrada
No entenc com algú que llegeix IFL pot tenir tan poca idea de tot. O sí 😕
M'agradaM'agrada
Segons ell, “no llegeix blocs”
M'agradaM'agrada
Sí que los lee, estoy seguro. Y todos los comentarios también. Y cuando tiene ocasión reacciona a los mismos, como ya te comenté ayer.
Este señor lo tendremos hasta junio del año próximo, aunque hará lo imposible e impensable para seguir en su cargo incluso más allá…y el Sr. Mascarell contemplando el panorama…y en cuanto a las críticas y peticiones de dimisión… por aquí me entra y por allá me sale.
M'agradaM'agrada
Ja saps que jo penso que no serà així. Tinc la necessitat de creure que serà així. Pura supervivència.
M'agradaM'agrada
Em temo que ni blocs ni res.
M'agradaM'agrada
Mira que ets tremendo! 🙂
M'agradaM'agrada
Torno de vacances i malauradament em trobo amb el mateix panorama liceistic o pitjor. Lamento profundament que el impresentable de Marco continui dirigint el nostre Teatre d’Opera.
A banda de la ineptitud demostrada per aquest senyor, no ens oblidem que el major responsable d’aquesta incoherencia majuscula es en FERRAN MASCARELL.
M'agradaM'agrada
BENTORNATS!
Ara m’aproparé a voltar i voltar, suposo que ja heu començat a editar el viatge!
Ja ho veus, això és com l’all, retorna.
M'agradaM'agrada
Tres entrevistes força …. “explicadores” (no se m’ha acudit cap més adjectiu). El Sr.Verde diu el que li interessa (com a bon sindicalista), el Sr. Mascarell no diu res (com sempre) i el Sr.Marco, més valdria que callés per no fer tant el ridícul. Un paio com aquest, amb el càrrec que té i que no sàpiga parlar és (sent molt generós) patètic. Tants administratius-pilotes com té, potser que algú li expliqués que no es diu “orquesta” sinó “orquestra”, per no parlar de la “Rodanoski”, la “Natalie Dessy” o el “Chaikoski”. A banda queda l’evident desconeixement en la matèria per la que cobra una morterada. Ineptitud, incompetència, ignorància i caradura , aquesta es la tetralogia del director general del Liceu.
M'agradaM'agrada
Com més l’escolto, més ganes tinc d’amagar-me sota la taula.
M'agradaM'agrada
En el fondo de este articulo y sobre la problemática “negruzca” que sigue flotando sobre el Liceu ( despidos, ERES, conflictos y mantenimiento si y si del ínclito Marco en su puesto de “comisario político”,etc..), estoy de acuerdo en líneas generales con lo expuesto por Joaquim.
Por mi parte ( acostumbro a ser analítico y a veces ” pienso mal y acierto”), añadiría :
1/ Si la nueva temporada empieza ya conflictiva y con el anuncio ( o rumores ) de posibles huelgas de cara a las funciones de LA FORZA DEL DESTINO – ojo!- y sigue al pie del cañón el ” comisario político” Sr. Marco que por cierto en la parte de administración y burocrática donde se han enchufado a “fieles suyos o del Conseller Mascarell”, no ha despedido a nadie, ¿ que carajos pasa ?
Pues que desde la Consellería no interesa de momento echar o cesar a Marco por razones extrañas o políticas o bien que existe algún contrato blindado que economicamente y con la crisis actual, no puede pagarse
Efectivamente, el Sr. Marco en temas operísticos, sabe menos que cualquiera de los que intervenimos en este blog
2/ Los “fastos de Bayreuth” como dice Joaquim, me preocupan y mucho, no tanto en el tema artístico sino en su repercusión en taquilla y de atracción para el público : a dos o tres días que empiece este Festival Bayreuth, solo presenta un muy buen aforo vendido el TRISTAN. Para HOLANDES y LOHENGRIN, queda casi un tercio de aforo por vender, lo cual es mucho. ¿ Hay sponsor que se va a hacer cargo de las pérdidas que se produzcan con el evento ?
3/ Me preocupa muy mucho los cambios que se están produciendo en la programación y anunciados a finales de julio.
De momento y para LA FORZA con entradas muchas vendidas desde hace algún mes, cae del cartel L.Nucci ( a mi no me gusta actualmente este barítono, pero siempre es un reclamo para el público y para sus fieles) y lo sustituye Luca Salsi, un joven y bastante buen barítono.
( Lo de Nucci era bastante imaginable, porque es un artista que en los últimos años cancela bastante y de modo caprichoso).
Se pasa a M.Carosi al reparto popular sin ninguna explicación y se sube a N.Fantini al 2º reparto ( lo cual y vocalmente, me parece bien pero no sé que dirán las propias afectadas respecto a las condiciones contractuales pactadas)
4/ Me preocupan las dos funciones v.concierto de IL PIRATA y sobre todo de la IOLANTA ( con Netrebko, Gergiev y el Mariinski) y espero que no hayan cancelaciones. Pero ojo, que con la situación de crisis económica, habrá que pagar cachets ciertamente muy elevados.
5/ Me temo que N.Dessay que de momento y desde la pasada primavera está de baja con problemas vocales ( canceló sus MANON Scala y más actuaciones), no está ni estará para cantar los 4 roles de les CONTES.
Pero lo fundamental : hay que elevar la´categoría musical y artística del teatro y dar estabilidad a los cuerpos internos del teatro y con Marco al frente del Liceu, va a resultar practicamente imposible
M'agradaM'agrada
Lo de Nucci me sabe mal por todos aquellos que compraron entradas para verle, pero particularmente no me produce ningún desequilibrio, la verdad.
Con Carosi somos muy generosos de darle un reparto popular, para mi es una de las decepciones importantes de los últimos años.
No quiero ni pensar en cancelaciones, ni tampoco quiero ser pesimista. Con la vergüenza que siento al escuchar la entrevista a nuestro Director General ya tengo suficiente para machacarme.
M'agradaM'agrada
Puc entendre que, com tu dius, en Marco no hagi sigut cessat per raons polítiques. Però si és així, com a mínim que no el deixin parlar amb els mitjans de comunicació ni prendre decisions. Si no poden rescindir-li el contracte més val que l’enviïn a casa de vacances i reparteixin les seves tasques entre la resta del personal, segur que pitjor no ho faran. I si resulta que les decisions que pren o li fan prendre ja interessen a la conselleria, aleshores l’assumpte és encara més preocupant.
M'agradaM'agrada
Matusser, mentider i contradictori: en què quedem? són els cossos artístics els més importants? amb la seva afaitada s’han quedat artrítics. Pobres Pons i Matabosch, la feinada que els hi ve a sobre. Què modest, no només s’ha trencat un plat: la vaixella i cristalleria sencera!
El vaixell s’enfonsa amb l’ajuda inestimable del Mascaró de proa
M'agradaM'agrada
M’agrada això del “Mascaró de proa”
M'agradaM'agrada
Ja som dos, llavors. El Mascaró de Proa, en realitat es per mi l’unic responsable d’aquesta desfeta.
M'agradaM'agrada
El Mascaró és culpable de no haver-lo fotut fora en el moment que va fer el ridícul estrepitós la temporada passada i després de rebre a la conselleria el plec de les 2500 signatures demanant que el destituïssin, però no ens enganyem, el culpable a part de ser Marco, és qui el va posar, no ho oblidem mai això. Ens van col•locar una perla difícil d’oblidar.
M'agradaM'agrada
Deixeu-vos de vaguetats, que si la Dessay en cantarà 3 o 4, no en cantarà cap, però aquí el que realment importa és que tornem a començar una temporada amb possible conflicte i els protagonistes continuen sent els mateixos. És què no hi ha vergonya?
És indignant escoltar el trenca plats de Marco parlant. Un insult als abonats i al públic esporàdic. Un insult a la cultura, propiciat per la conselleria. Quina tristesa i quanta merda, perdoneu la paraulota, però no n’hi ha cap altre.
En lloc de treure musics que treguin secretaries de direcció, quantes en té en Marco?, mentrestant onze musics menys que s’han de sumar als que ja han estat acomiadats o prejubilats amb anterioritat. Amb 68 musics no anem enlloc i si aquesta és la base de treball que accepta Pons, dediquem-nos a un altre cosa. Jo també espero que dilluns el nou director musical faci declaracions, seria humiliant que acceptés treballar d’aquesta manera.
Amb menys de 30 persones el departament administratiu del teatre funciona, quantes n’hi ha ara? Ho trobo inadmissible
M'agradaM'agrada
Tens raó!
M'agradaM'agrada
Exactament, cal centrar el tema i començar a dir que l’estructura està injustament desequilibrada.
M'agradaM'agrada
Sí,senyor
M'agradaM'agrada
Ara que s´acaben les ones de calor va i tires llenya al foc.
M'agradaM'agrada
Hi ha foc oi?, doncs alguna cosa ha passat aquest mes d’agost, si no, creu-me que no hagués dit res, però després de l’entrevista del Sr. Marco calladet no em podia quedar.
M'agradaM'agrada
Bernardo, matant al missatger?
M'agradaM'agrada
nooooooo…. si tard o d´hora….. Jo també espere respostes a moltes de les preguntes que ens apunta Joaquim. Espere que no tardin.
M'agradaM'agrada
Després del que he vist els darrers anys, jo faria neteja. Fora Marco i Matabosch i una bona colla de personal prescindible (administratiu) i mantindria orquestra i cor, renovant el que calgui. Plantejaria una temporada més modesta i esperaria que els temps millorin.
Aquest estiu m’han inflat de telefonades perque em torni a abonar (que si estic al corrent de la programació… que si he vist els cantants que venen…). Els hi he dit que no pateixin, que si les coses canvien, jo mateix tornaré a l’abonament sense que m’hagin de pressionar.
D’altra banda, i no se si s’ha comentat al blog, l’article del tenor Zapata a “Òpera actual” em va semblar molt aclaridor del perquè hem arribat a aquesta situació i, a més, aportava algunes propostes molt interessants i adients als temps que corren.
Per acabar, no pot ser que amb les “retallades” i amb els problemes de liquiditat que té la gent, s’hagin pujat els preus de la manera que ho han fet. Fa pena veure el nivell d’entrades venudes. Al Royal Concergebouw d’Amsterdam l’entrada més cara val 48 euros.
M'agradaM'agrada
Més de la meitad en preu, i bastant, però que bastant més que el doble en qualitat. Si senyor, lloc emblemàtic i música superba a 48 Euros.
M'agradaM'agrada
…la més cara!
M'agradaM'agrada
Pero és que allà tenen unes subvencions que aquí no tenim, és el mateix cas que la opra de Berlín.
M'agradaM'agrada
Certament la cultura es valora molt més a Alemanya i, com a mínim fins fa poc, a Holanda. Espero pel seu bé que segueixin així, l’últim cop que vaig estar a Holanda estaven bastant preocupats per la reducció d’aquestes subvencions.
M'agradaM'agrada
No es cuestión Jan, solo de las subvenciones que reciben.
Aquí en los teatros españoles, Liceu incluido y aunque estemos en épocas de recortes, se han recibido en los últimos años cuantiosas subvenciones públicas.
La diferencia es que en los paises serios ( Alemania, Austria y Holanda, por ej.) las cuentas de los Teatros y Salas de Concierto tienen que cuadrar al céntimo y caso contrario, se cesa o fulmina al director de estos teatros y además , la gestíón es 100% profesional.
En España y por desgracia, es y ha sido la cueva de Ali Babá y los 40 ladrones : las cuentas de los teatros son y han sido siempre deficitarias, han existido comisiones ” digamos que raras”, la gestión ha sido casi siempre política y no ha existido apenas profesionalidad, con el agravante de no cesar a los gestores o “comisarios polítios” de nuestros teatros, sean del partido político que sea.
Así nos va el pelo y por eso en Alemania y en la Comisión Europea, no se fian del sur de Europa
M'agradaM'agrada
OK, la verdad es que profesionalidad no és que tenga el señor Marco! jejeje, si lo comparas con Holender… A marco no le harán nunca el homenaje que le hicieron a Holender, vaya que cuando marche se irá por la puerta de atrás! O esperemos!
M'agradaM'agrada
No se per quin motiu tanta gent posa al mateix sac Marco i Matabosch. Personalment considero que la programació del Liceu és molt més interessant que la de molts teatres de primera categoria, i no ens podem queixar dels cantants que venen. La programació pot no agradar a tothom, però això no em sembla motiu d’acomiadament. El cas d’en Marco és diferent, ha demostrat ser un mal gestor i a més ha mentit descarada i repetidament a la premsa, als abonats i als treballadors, per la qual cosa hauria d’haver estat acomiadat fulminantment fa molts mesos.
La pujada de preus és un fet preocupant des de fa temps, tot i que ara es nota més. L’any passat vaig modificar la categoria del meu abonament per considerar excessiva la pujada del preu, i aquest any havia considerat seriosament no renovar-lo. Per si fos poc, el Liceu no aplica descomptes als abonaments, com si que fa l’OBC, per exemple. No se què pretenen amb aquestes polítiques, però clarament són perjudicials a mig termini.
Per cert, em sap greu contradir-te, però el preu de les entrades del Concertgebouw d’Amsterdam varia segons la funció. Per una actuació de la Royal Concertgebouw Orquestra els preus es mouen entre els 20€ i els 90€. Tot i així és una escala de preus molt més justa que la de l’OBC, per exemple, on el rang de preus es mou entre 20 i 45 habitualment. Crec que els preus del Liceu, l’Auditori i el Palau són desmesuradament alts en comparació amb altres sales i teatres on l’acústica, la visibilitat i el comportament del públic són molt millors.
M'agradaM'agrada
Si, la veritat és que tenim un públic bastant maleducat! entre les senyores dels caramels i els estocecs… això a altres teatres no passa! sobretot lo dels caramels!
I si parles de visibilitat… jo a Salzburg vaig pagar 15 euros per una entrada mig de peu, però amb el 100% de visibiltat, al liceu l’entrada equivalent a aquesta no és que tingui gaire visivilitat, és que directament no en té!
M'agradaM'agrada
Des que en Joan Matabosch és responsable artístic, segons el meu parer, el Liceu s’ha germanitzat excessivament pel que fa a les produccions. No em considero un carcamal i no pretenc retornar al s. XIX, però la majoria de posades en escena dels darrers 15 anys les he trobades crispades (incloent-hi les poquíssimes òperes bufes que s’hi han programat), sobreactuades… entenc que no és un problema només nostre. Però sortia del teatre més vegades enfadat que satisfet i, sovint, no hi havia manera de concentrar-me en la vessant musical. És com si la lletjor s’hagués ensenyorit. És per això que vaig deixar l’abonament, igual que han fet milers d’afeccionats, pel que tinc entès. Segurament hi haurà altres motius, però el de les produccións és un dels més importants. A més, resulten caríssimes. Si una empresa perdés els clients que ha perdut el Liceu, el seu responsable ja faria temps que hauria estat acomiadat. I que consti que ho dic amb un cert dolor.
Pel que fa als preus del Concertgebow, és cert que tenen una política variable segons el concert (els preus que he citat eren per la 1a de Mahler amb Jansons…). Cal dir que l’OBC també fa el mateix i alguns dels concerts, considerats estrelles, tenen van de 35 a 65 euros (Concert inaugural amb González i Volodos, per ex.)
M'agradaM'agrada
Estando bastante de acuerdo con lo que dice Pere del director artistico y de sus gustos y preferencias germanizantes y o del regie theater que tanto le gusta ( ademàs de lo dicho más abajo por mi sobre sus filias pro agencia artística Lerín ), Matabosch no es reponsable de los precios y abonos de las localidades que fija el Liceu .
M'agradaM'agrada
No estic d’acord Pere, tampoc amb el que diu Alex.
No podem valorar a un director artístic depenen dels nostres gustos personals. Jo crec que és adient valorar l’equilibri de la programació i els artistes que es contracten, no tan sols els directors escènics.
Quin teatre de la categoria real i pressupost del Liceu té la nòmina de cantants que tenim nosaltres?.
Hi ha moltes produccions que no m’agraden, però sembla que no sortiu a l’estranger, també són produccions que es veuen a la ROH, a Paris, a Berlín, a Itàlia, i no cal que us digui a Viena, Munic o Zuric, teatres que tot sovint anomenem com els de més prestigi.
És el signe dels temps i tot i així, Matabosch, que ens ha encolomat alguna pifia, equilibra, com amb els títols, les produccions més clàssiques amb les més innovadores.
La propera temporada ens espera la Rusalka sota la particular visió de Herheim, director que aixeca més admiració que polèmica, també tindrem un Rheingold de Carsen, director que sempre provoca controvèrsia, però també tindrem una forza inaugural, sota el meu punt de vista molt fluixa, que més aviat us agradarà, a part de L’elisir clàssic de Gas que funciona la mar de bé, o la Butterfly que ja hem vist i que no pot ser més clàssica, uns Contes de Hoffmann de Pelly que segurament agradaran a tothom, com acostuma a passar amb els muntatges d’aquest director.
A Matabosch hi ha un public que no li perdona els muntatges de Bieito i haver programat òperes de Britten, Janacek i altres compositors que exasperen a tots aquells que es passarien tot el dia amb Verdi, Puccini, Donizetti, Bellini, Wagner i potser Strauss.
En Matabosch sap el que penso, perquè jo mateix li he dit sempre que he volgut, i jo crec que s’ha equivocat en algunes coses, no confondre amb la trencadissa de plats, com el mateix Marco reconeix, tot i que jo com kalamar crec que ha trencat vaixelles, però m’admira del nostre director artístic és que amb un pressupost més aviat “petit”, ens pugui portar en una mateixa temporada i parlo de la passada, a Damrau, Flórez, Gheorghiu, Alagna, Frittoli, Zajick,Dessí, Beczala, Stoyanova, Schrott, Pertusi, Pirgu, Vargas, Radvanovsky, Zeppenfeld, Breslik, Phillips,…voleu més?
A mi no em preocupa gens el Sr. Matabosch i l’agència Lerin. és clar que m’agradaria veure a altres cantants que no s’apropen pel Liceu, però si d’una cosa estic molt satisfet és dels cantants que venen.
Jo vull un altre model de teatre i això no depèn del nostre director artístic.
Per altre part el números del Liceu no són deficitaris, a no ser que les administracions incompleixin les seves aportacions, per tant caldria parlar amb certa propietat ja que les èpoques de grandiós desgavell econòmic cal atribuir-les al Sr.Caminal. Ni Rosa Cullell, ni Joan Francesc Marco presenten números vermells, tot i que la ineptitud del Sr. Marco, la poca previsió i la incapacitat per gestionar un equipament com el Liceu el fa absolutament incapaç de fer front a una crisi que no va saber preveure assegut a les butaques del Cercle.
M'agradaM'agrada
Volem al Kaufmann!!! 😉 Esperem que després del que li vas dir…
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord amb la resposta del Joaquim.
Si es tractés de gustos, jo voldria encara més Janáček (seria possible veure algun dia “de la casa dels morts”?), i reprogramar Jenůfa cada 3 o 4 anys, enlloc d’Aida o l’Elisir.
El Liceu és un teatre públic que ha de vetllar per oferir una programació equilibrada i estimulant, cosa que al meu parer fa prou bé, malgrat que a mi tampoc m’agraden alguns dels títols programats.
El tema cantants ja és diferent. He llegit altres vegades comentaris vostres sobre el monopoli de l’agència Lerin, si realment teniu raó això ja és més greu, però no se si és suficient per equiparar-lo a Marco.
No se com s’ho fa en Matabosch, però al Liceu venen habitualment una serie de cantants de gran categoria, com Florez, Gruberova, Damrau, Villazón… Agradin més o menys (jo preferiria mil vegades tenir cada any a la Westbroek abans que al Florez, però això ja és qüestió de gustos), el cas és que pocs teatres tenen interprets fidels d’aquest nivell. Cert que hem d’aguantar cantants com Deborah Voigt, Marcello Giordani i Marco Berti, però també actuen, encara no entenc per quin motiu, al MET, a Viena o a la ROH.
Si cal que marxi en Matabosch per tal que debutin al Liceu la Westbroek i el Kaufmann, potser m’afegiria a les vostres protestes, però compte que si marxa no ens quedem sense Westbroek i també sense Florez.
No em sembla que en Matabosch fagi mala feina, la pega més gran que trobo a la direcció artística és que no aconsegueixi directors musicals de més nivell.
M'agradaM'agrada
Absolutament d’acord amb Jenufa, i possats a demanar que la versió de “La casa dels morts” sigui la de Patrice Chereau. Janacek és (o hauría de ser) imprescindible.
M'agradaM'agrada
Benvolgut Elio.
La Westbroek estava contractada i ens va fallar, com Kaufmann, per una malaltia, jo suposo que la tornarem a tenir aviat.
També et diré que Matabosch tenia aparaulat a Jonas kaufmann per cantar unes funcions del Don José a la Carmen que va inaugurar la temporada 2010-2011 i en les que el tenor estava molt interessat, però l’endarreriment en l’enviament del contracta, pràctica que sovinteja el nostre Director General, va motivar que el Sr Kaufmann, malgrat la insistent demanda del contracte per lligar la seva agenda i davant la no confirmació contractual, tries un altre teatre que confirmava dates i projecte. Així m’ho han explicat persones vinculades a l’afer i així t’ho explico. Si no fos veritat, que algú em rectifiqui.
Com t’ha quedat el cos?
M'agradaM'agrada
No em sorpren gens el què dius d’en Kaufmann, i demostra una vegada més que, com a mínim en aquest moment, el problema més gran del Liceu no és la direcció artística.
De totes formes, jo no em referia tant al debut d’aquests cantants com al fet que tornin de forma habitual, com si que ho fa Florez, per exemple. Per alguns comentaris, entenc que la predil·lecció per alguns cantants (res a dir respecte la vàlua artística de Florez, per cert) pot estar relacionada amb aquestes misterioses conspiracions entre agents a les que es refereixen alguns comentaris. Jo no en se res dels detalls de les negociacions entre el Liceu i els agents artístics, però tots aquests comentaris fan sospitar alguna cosa tèrbola. Agrairia que si algú vol insistir amb aquest tema dongui detalls més concrets, sinó més val callar.
M'agradaM'agrada
No dic pas que això que s’ha dit aquí no sigui veritat, però també estaria d’acord que de ser així, es digui amb detall. Ara bé, penso que els grans cantants, passen o acabaran passant per el Liceu i això és el que em meravella tenint un pressupost no comparable amb els grans teatres i el que es denuncia afecta més a cantants no tan estel•lars.
Que un cantant es fidelitzi a la casa, també deu dependre de la primera vegada.
La rebuda del públic condiciona molt futurs contractes. Flórez torna perquè cada vegada que ve, s’ensorra el teatre i això als artistes, com és natural, els agrada molt i el Liceu, malgrat tot el que diem i el que es dedica a fer el seu màxim responsable, té un prestigi internacional i el públic del Liceu és especialment generós amb els cantants que estima, en canvi el Sr. Marcelo Álvarez va considerar que se’l va rebre malament i no vol tornar (de moment), recordeu que Alagna es va posar una mica xulesc amb el teatre, i ara sovinteja el Liceu per la nostra satisfacció.
M'agradaM'agrada
Que va passar amb l’Alagna?
Jo el que si que se, és que la Guleghina cada cop que ve, els treballadors ja tremolen! Es veu que és bastant tirana!
M'agradaM'agrada
Jo tampoc entenc aquesta co-responsabilització entre direcció general (Marco) i direcció artística (Matabosh). Sembla com si la necessitat que tenim tots plegats de veure finalment marxar al primer impliquès de totes totes la marxa del segon, com si la mala gestió del primer afectés la qualificació de la gestió del segon. I no, perquè són càrrecs amb funcions molt determinades i independents. Ës obvi que s’han d’entendre i posar d’acord amb certs aspectes globals de gestió, però els seus marcs d’actuació no s’han de ni solapar. L’exemple de la pasada temporada és ben palmari, donat que precisament la direcció artística va ser una clara víctima de la desteta causada per la direcció general.
I lo que anava a dir a continuació ja ho ha explicat, i de quina manera, en Joaquim. Jo tambè crec que el Liceu ens ofereix una programació molt ben equilibrada, i el nivell de qualitat dels artistes està per damunt de les possibilitats del nostra teatre. I això és mèrit de la direcció artística. I pel que fa a les produccions, doncs com Mortier jo penso que l’òpera d’avui ja no es pot tractar com una peça de museu, ha de ser un fenòmen viu, actual i expossat al risc de les interpretacions subjectives. Sé que això pot comportar patecades sobiranes causades per “genis” desaprensius amb el material que estant tractan (música i llibret), però en molts casos altres produccions ens han mostrat una nova visió i una nova concepció, realment plena i satisfactoria, d’una determinada òpera. Aquest risc fa molt més emocionant l’assistencia a una funció que la seguretat que ens ofereix una temporada amb 10 0 12 titols, tots ells escenificats per Zefirelli. Per posar un exemple, massa simplista, sí, però que em serveix pel que vull dir.
M'agradaM'agrada
No sé si riure o plorar. Escoltar els nostres dirigents i director fa autèntica pena. I l’honorable conseller passa de tot, ho encolomna al nou director musical i endavant amb la seva carrera política. Des de l’òptica de les persones normals s’ens fa dificil entendre el que estan fent. Però ells juguen a una altre cosa que no té res a veure amb l’art i la música que no els importen gens: juguen la seva partrida d’escacs d’anar ocupant càrrecs i poltrones, com més alts i retribuits millor, és clar. L’òpera, els que l’anem a veure i escoltar? Per ells uns complements necessaris i molestos al seu joc. Tan se val una orquestra de 100 músics que una de 68: s’en lloguen uns quants quan cal i ja està i que soni com pugui. No tenen ni idea de com es fa un teatre d’òpera, ni com es manté. Però no són tontos: saben jugar amb la demagògia que saben que en el fons els ampara de les ires de l’opninió pública general : el Liceu és un reducte de gent rica que es diverteix escoltant òpera. Sense aquest rerafons demagògic no crec que s’atrevissin a fer el que fan.
Lo de Bayreuth es veia a venir: ajuntem la notable baixada de nivell dels cantants a Bayreuth aquests darrers anys, més versions de conncert, més fora d’abonament i directors ja coneguts, poques entrades venudes. Un èxit més de gestió….
No son capaços d’entendre que un gran teatre d’òpera és un reclam turístic de primer ordre i que val molt la pena invertir-hi diners amb la seguretat que es recuperaran amb escreix. Després es queixen del turisme de borratxera, però res més natural que això si l’únic que els donem als visitants és sol i vi!
Ho sento però estic molt indignat. Marco i Mascarell, dimissió ja !!!
M'agradaM'agrada
L’estructura de l’orquestra i del cor ha d’haver estat acordada amb el director musical (que se l’ha contractat no sols per marcar el compàs), si és que no ha estat precisament ell qui l’ha definit. No ho puc entendre d’altra manera. I si no és el cas, aleshores el mestre Josep Pons ja està tardant massa en dir aquesta boca és meva. Crec què tant per la part artística (Joan Matabosh), com per la part musical (Josep Pons), el Liceu està en bones mans. A mida que avanci la temporada anirem mesurant els resultats. Cal esperar.
No conec internament la casa, però de lo llegit aquí, i de lo vist i practicat pels diferents governs de la Generalitat no és casual que la plantilla administrativa i gestora estigui sobredimensionada, que s’han de tornar molts favors i pagar molts compliments. I una institució com la del Liceu és un bon niu per a aquesta mena de transaccions.
Però és que a més, el Liceu és “agraciat” amb un fet ben curiós: el canvi de govern no ha comportat un canvi de direcció. Sí un govern vol establir un nou model cultural, si un govern creu en el fet cultural, si un govern creu veritablement que la cultura és un aliment imprescindible, aleshores ha de treballar amb coherència i possar en els llocs de direcció a persones amb coneixements i experiència contrastada. Com que això, en el pais en que estem, és damanar massa, em conformaria amb una persona discreta i políticament independent. Si això tampoc és possible aleshores no hi ha res a fer: estem venuts pel corromput poder polític de torn. Així ens va.
M'agradaM'agrada
Tampoco Matabosch es del todo ” inocente ” y ajeno a los problemas liceisticos que a priori se le achacan solo al Sr. Marco.
De Marco, mi opinión es como mínimo, tan contraria a su gestión como la expresada por la mayría de bloggeros.
Pero de Matabosch y ya lo he comentado varias veces, tiene una importante pega profesonal que alguno o alguna conoce : su favoritismo y o sus filias para primar casi siempre, a una y concreta agencia artística barcelonesa cuyo nombre no hace falta citar por delante de otras , sin a veces razones objetivas. Y esto conlleva que cantantes profesionales pertenecientes a otras agencias que piden ser audicionados, se queden sin ser escuchados
M'agradaM'agrada
Como cualquier director artístico Alex. A Matabosch no le perdonáis que haya programado operas que no interesan, lamentablemente, a una parte del público y que haya contratado a directores de escena que han dado un revolcón a la tradición, cosa que por otro lado también pretenden directores como el propio Gelb en el MET.
Jamás en el Liceu habían cantado tantos cantantes españoles.
¿Quién hubiera imaginado unas Nozze di Figaro como las de esta temporada pasada, excelentes y con un reparto íntegramente español? Eso lo debemos a Joan Matabosch.
Matabosch con un director general competente y haciendo un excelente tandem con el director musical, Josep Pons, es un “team” ganador, no lo dudes.
M'agradaM'agrada
Un dia Joaquim, te presentaré a un Agente artístico que quizàs conoces y te explicarà detalles de J. Matabosch y el tema de sus partidismos y filias pro una Agencia artìstica y sobre audiciones
a cantantes de otras agencias que luego no lleva a la pràctica
M'agradaM'agrada
La verdad Alex, no me interesa demasiado, pero bueno siempre es interesante tener más información.
Dudo mucho que cambie de opinión respecto a Matabosch por lo que me pueda decir un agente no favorecido por los favores del Director Artístico del Liceu y con unos criteríos artísticos absolutamente dispares.
Recuerda que aquí hablamos del director artístico, cargo que va mucho más allá de contratar cantantes.
M'agradaM'agrada
En la mayoría de fotografías que estos días se han publicado, a raíz de la visita del Festival de Bayreuth, aparecen Mascarell y Marco. ¿Dónde está Joan Matabosch?
¿No es él el atífice de la visita?
Me parece indigno que estos dos personajes acaparen el éxito del a visita, cuando ni el uno, ni el otro ostentaban el cargo actual cuando se fraguó este evento.
M'agradaM'agrada