IN FERNEM LAND

SALZBURG 2012: DIE SOLDATEN (video)


Laura AIkin (Marie) i Tanja Ariane Baumgartner (Charlotte) a Die Soldaten a Salzburg 2012. Producció d’Alvis Hermanis. Foto: Ruth Walz

Avui us porto la penúltima de les grans propostes que durant aquest estiu he intentat farcir de manera esgotadora (tant per a vosaltres com per a mi) IFL.

Després d’una decebedora Zauberflöte, una mediàtica Bohème i una Ariane aux Naxos tan original com anecdòtica, arriba la que jo crec és la gran producció de l’edició 2012, Die Soldaten de Bernd Alois Zimmermann.

No voldria semblar pedant, ni tampoc que us penséssiu que aquest apunt és una “butada”. Tots els intents (pocs) que havia fet fins ara d’escoltar aquesta obra, no havien passat de la mitja hora d’audició. Fins i tot la versió àudio d’aquesta mateixa producció que em va arribar fa dos dies i que vaig començar a escoltar tot seguit per fer-ne un apunt, no va sobrepassar aquesta mitja hora inicial, però veient-la la cosa canvia molt.

Die Soldaten es va estrenar el 15 de febrer de 1965 a la Stadtoper de Colònia.

No és una òpera fàcil, però és una òpera impressionant que necessita d’un complex equip orquestral i vocal.

D’ençà la seva estrena no s’ha fet en gaires teatres precisament per la dificultat de produir una òpera com aquesta, molt costosa i d’escàs rendiment econòmic. Aquesta producció que s’ha estrenat a Salzburg és una coproducció amb el Teatro alla Scala de Milà i més enllà de la curiositat de saber com solucionaran a Milà com  encabir aquest enorme muntatge a l’escenari del teatre milanès, és molt significatiu que els altres grans teatres no s’hagin sumat a la producció. Segurament la inversió no tenia el retorn econòmic esperat i en aquests temps tan mediocres, on la comercialització de les produccions preval sobre el interès cultural i musical, una empresa com aquesta és una temeritat i que s’hagi pogut produir, un miracle.

No cal dir que el nivell orquestral és aclaparador, com també ho és el nivell vocal, d’una complexitat enorme i on tots els intèrprets del llarguíssim cartellone s’adeqüen dramàticament de manera perfecta. No tinc prous coneixements d’aquesta obra per fer cap altre tipus de valoració vocal, però m’he empassat l’espectacle admirat.

El dodecatonisme ho impregna tot, i malgrat cites a La passió segons Sant Mateu de Bach, al jazz o al folklore i els cants populars, ens trobem davant l’òpera hereva del Wozzeck d’Alban Berg, i no tan sols per l’ambient de caserna, el nom de Marie de la protagonista o les quinze escenes amb que estan dividides ambdues obres. Zimmermann utilitza un aparell orquestral immens, amb un equip de percussió de dimensions gegantines i també instruments electrònics i son amplificats a l’escenari i a la sala. Originalment l’obra requereix de tres pantalles i tres projectors cinematogràfics.

Laura Aikin i Alfred Muff encapçalen un repertaminet on sorprèn positivament tornar a recuperar a la soprano Gabriela Benacková, que jo ja creia retirada.

Alvis Hermanis trasllada l’acció a finals del segle XIX, principis del XX. Mentre que el llibret original diu ahir, avui i demà. L’impactant proposta escènica necessita de vàries visions degut a la simultaneïtat d’accions pararl·leles que es van succeint, però la proposta es pot seguir sense necessitat d’esbrinar grandiosos enigmes no aptes per els vulgars mortals. En aquest sentit és d’agrair que davant d’una òpera de digestió auditiva complexa, la proposta escènica ajudi molt, i aquest és el cas d’aquest imponent muntatge.

Les accions es situen en dos plans diferenciats, a primer terme del escenari l’acció o les accions principals, però Hermanis aprofita la gal·leria de la Felsenreitschule (l’escola d’equitació), per dur a terme tot d’accions paral·leles i que en el muntatge original eren les projectades. Allà podrem veure algunes escenes sexuals dels soldats excitant-se amb la visió de Marie i un constant anar i venir, bastant inquietant, dels cavalls de l’exèrcit. Tractant-se de l’escola d’equitació, em sembla una el·lipsi prou interessant.

Hermanis exigeix molt dels cantants/actors, però demanar que Aikin faci funambulisme a uns quants metres del terra, caminant per la corda fluixa hagués estat excessiu, i en aquest moment, de gran impacte visual, es doblada per una actriu acròbata. Que Marie va per la corda fluixa de la vida ja ho veiem, potser no calia visualitzar-ho al peu d ela lletra, però l’efecte és tan potent com tot l’espectacle, que penso no equivocar-me si dic que esdevindrà un referent absolut i que potser ajudi definitivament a fer entendre una mica més, una òpera que tothom  amb criteri musical ha declarat com a mestra i imprescindible del segle XX (segona meitat).

Per si l’òpera i tot el que us he dit no us acaben d’entusiasmar, de ben segur quan veieu que hi ha 27 enllaços per baixar-la us desanimareu, però deixeu-me que un íultim intent per convèncer als més esceptics o porucs, dir-vos que la qualitat del vídeo és escepcional, ja sigui per l’alta definició del so i la imatge, com també de la realització de Hannes Rossacher, que amb gran precissió intenta a ser tot arreu, malgrat l’amplitud enorme de l’escenari i la quantitat d’escenes que s’han de filmar.

Jo crec que aquest és sense cap mena de dubte el vídeo de l’estiu i potser de l’any, ja que més enllà de la gran producció teatral, com succeeix en el Parsifal deBayreuth, cal sumar-hi també la part vocal, que ja sabeu que a Bayreuth no ha brillat gaire.

Die Soldaten a la Felsenreitschule de Salzburg. Producció d’Alvis Hermanis. Foto: Ruth Walz

DIE SOLDATEN (òpera en 4 actes i quinze escenes)

Llibret i música de: Bernd Alois Zimmermann, basat en l’obra de Jakob Lenz 

PERSONATGES:

  • Wesener, comerciant de bijuteria (baix): Alfred Muff
  • Marie, filla (soprano): Laura Aikin
  • Charlotte, filla (mezzosoprano): Tanja Ariane Baumgartner
  • La mare de Wesener (Contralt): Cornelia Kallisch
  • Stolzius, comerciant de robes (baríton): Tomasz Konieczny
  • La mare de Stolzius (contralt): Renée Morloc
  • Coronel, comte de Spanheim (baix): Reinhard Mayr
  • Desportes, un aristòcrata (tenor): Daniel Brenna
  • Pirzel, capità (tenor): Wolfgang Ablinger-Sperrhacke
  • Eisenhardt, predicador militar (baríton): Boaz Daniel
  • Haudy, ajudant del capità (baríton): Matjaž Robavs 
  • Mary, ajudant del capità (baríton): Morgan Moody
  • Jove oficial: Andreas Früh
  • Jove oficial: Paul Schweinester
  • Jove oficial: Clemens Kerschbaumer
  • Comtessa de la Roche (mezzosoprano): Gabriela Benacková
  • El jove comte, el seu fill (tenor): Matthias Klink
  • El criat de la comtessa de la Roche: Werner Friedl
  • El jove alferes: Rupert Grössinger
  • L’oficial borratxo: Frederik Goetz
  • Capità: Robert Christott
  • Capità: Stephan Schäfer
  • Capità: Volker Wahl
  • Oficials i brigades (cor)

Wiener Philharmoniker

  • Director musical: Ingo Metzmacher
  • Director d’escena: Alvis Hermanis
  • Escenografia: Alvis Hermani
  • Vestuari: Eva Dessecker
  • Disseny de llums: Gleb Filshtinsky
  • Assistent de direcció: Gudrun Hartmann
  • Assistent d’escena: Uta Gruber-Ballehr
  • Dramatùrgia: Götz Leineweber

Salzburg, Felsenreitschule, 20 d’agost de 2012

SINOPSI (extreta de la Viquipèdia)

ACTE I:
A casa del comerciant de bijuteria Wesener, la seva filla Marie està escrivint una carta a Stolzius, el seu promès.
Quan aquest rep la carta, es disposa a contestar-la immediatament, i la seva mare tracta en va de posar fre a la seva passió i recordar-li els deures del comerç
Mentrestant, el baró Desportes, oficial i client de Wesener, afalaga a Marie. El pare, primer li para els peus al baró, però després, a soles amb la seva filla, li recomana que s’oblidi de Stolzius mentre sigui possible el matrimoni amb Desportes, una unió que seria molt profitosa per la família.
El predicador militar Eisenhardt debat sobre teatre i moral amb alguns oficials.
Acte II
Wesener no té clar a qui s’ha d’entregar a Marie com esposa, si al baró a a Stolzius. Marie es troba en un dilema semblant: està enamorada de Stolzius, però també li agradaria ser baronessa.
En una cafeteria d’Armentières. Els oficials, avorrits, passen l’estona. Quan arriba Stolzius, es mofen d’ell fent al·lusions equivoques a l’entorn de Marie i Desportes.
Stolzius escriu una carta a Marie en la qual es queixa de llur infidelitat; la noia li respon amb una carta humiliant, que li va dictant Desportes i després cau en la seducció del baró.
El capità Pirzel i el predicador filosofa sobre la essència de l’home, però no arriben a posar-se d’acord.
Stolzius s’allista com a soldat, amb la fi d’acostar-se al baró.
Acte III
Charlotte, germana de Marie, li reprova el seu gust pels soldats, ja que en ser abandonada per Desportes, es refugià en la companyia del camarada Mary.
Marie trava relacions amb el jove comte. Però la mare d’aquest llurs il·lusions amb tal de reparar la seva mala fama, li ofereix treballar a casa seva com a minyona. Marie surt corrent.
Acte IV
Varies accions paral·leles
Marie és violada per un dels subordinats de Desportes.
Stolzius escolta sense voler com Desportes i Mary parlant amb displicència sobre de la seva antiga promesa. Encegat per la ira, enverina a Desportes i després se suïcida.
Marie, victima de la prostitució del carrer, acudeix a demanar almoina al seu pare, però aquest es nega a reconèixer·la. Esclata un pandemonium reflex de l’època, en el que es poden escoltar marxes militars, ordres en varis idiomes, bombardejos, tot això acompanyat d’una filmació amb una desfilada de tancs i la bomba atòmica caient sobre la terra.

Die Soldaten, producció d’Alvis Hermanis perl Festival de Salzburg 2012. Foto Ruth Walz

ENLLAÇOS

Tingue paciència i us veureu recompensats, ja m’ho sabreu dir

 

20 comments

  1. Xavier C.

    Molt em temo que és veritat això dels temps mediocres. En altres temps, les crisis (s.XVII, 1898,…) esdevenien punts àlgids de creació. I avui dia no ho sembla en absolut. Potser se´ns escapen i d´aquí a uns anys se´ls reconeixerà com incompresos pels seus contemporanis (nosaltres). Quedarem com el cul, però gairebé que ho prefereixo. Perquè si no es així, no sé molt bé quina serà la nostra contribució…

    Inasequible al desaliento: 4d:13h:29m:27s

    M'agrada

    • És necessita veure les coses amb la perspectiva adequada i per tant ara podem començar a valorar, acceptar, pair i gaudir Die soldaten, de la mateixa manera que dintre d’uns anys ho pugui fer amb les creacions actuals. És cert que ara ens dóna la sensació que la precarietat creativa de qualitat és absoluta, espero que sigui un miratge o un percepció errònia, de les moltes que tinc.
      La perseveració en la baixada donara els seus fruits, ja m’ho sabràs dir.

      M'agrada

  2. Carlos R.

    Joaquim, esta es una contribución muy importante a un mes muy generoso. El trabajos que estas haciendo para divulgar la opera es extraordinario.
    En el plazo de un mes nos has dejado estrenos absolutos (Written on Skin de Benjamin), operas del siglo XX (Die Soldaten, Ariadne aux Naxos, L’heure espagnole, L’enfant et els sortileges, Peter Grimes y Turandot), las eternas Bohème, Il Trovatore. Nozze di Figaro o Die Zauberflöte, dos versiones imponentes de Parsifal y un Gotterdämmerung, la integral de las sinfonías de Beethoven por Barenboim y el festival de Bayreuth íntegro, conciertos del festival de Verbier y opera barroca (David et Jonathas), rarezas rossinianas desde Pesaro y conciertos y galas diversas con nombres estelares.
    No hay sitio en la red como este y te lo agradezco enormemente. Lo abarcas casi todo y no te estancas ni en un artista, ni en un género
    Eres puntual en la publicación de la actualidad y exhaustivo en las crónicas de lo que ves, siempre poniendo tu contagiosa pasión como reclamo.
    Muchas gracias por todo y de manera muy especial por este mes de agosto al que me gustaría adjetivar como de inmejorable.
    Me cuesta seguir el ritmo pero ese es mi problema,

    M'agrada

    • Josep Olivé

      Dentro de “conciertos y galas diversas” cabe mencionar, nada menos, que el de Kaufmann en Peralada (me juego contigo 1€ a que ha sido el post más visitado y de más entradas, ¿por qué será?). Y sin duda el más mágico y sublime, el recital de Goerne en Vilabertran, aderezado con la mejor música de cámara que se puede escuchar en directo hoy en dia: la del cuarteto Casals. Son tan destacables estos acontecimientos (y tan bien relatados en este blog) que bien vale mencionarlos expresamente. No entiendas una “crítica” a tu entrada Carlos, justo todo lo contrario, tu entrada es de justicia, y la suscribimos, absolutamente, la mayoria de visitantes y participantes de IFL.

      M'agrada

      • El dia que vaig editar l’apunt del concert de Kaufmann, l’apunt va assolir 669 visites, que sumades a totes les altres visites als apunts, van fer que aquell dia s’assolis el rècord total de pàgines vistes en un dia, 2566. L’endemà, l’apunt del concert de Kaufmann a Peralada va assolir 256 visites, i porta acumulades fins ara 1331.
        El més d’agost de 2012 supera amb escreix el màxim de visites que es va assolir el mes de febrer d’aquest any, en plena efervescència del conflicte liceista de la temporada passada. M’en alegro molt que les visites augmentin molt per motius 100% musicals. Encara no hem acabat el mes però superarem de llarg les 56000 pàgines vistes, és a dir una mitjana diària que supera les 1800 pàgines vistes cada dia.
        A mi m’agradaria penjar arxius de coses que he vist en persona, però això és una utopia. Oferir-vos aquests documents, acompanyats de les poques coses i meravelloses coses que he pogut assistir en directa, és un plaer absolut.
        Ni us imagineu la il·lusió que em fa rebre coses que estic segur que agradaran molt. M’agrada molt veure-les i tenir-les, però oferir-les també, ja que a mi m’hagués entusiasmat descobrir un IFL. Que l’hagi fet jo mateix, m’omple de “orgullo y satisfacción” com diria “aquell”.

        M'agrada

    • Te mentiria si no te dijera que tu comentario me ha encantado.
      Gracias por resumir lo que he intentado conseguir durante este mes de agosto y parece que he conseguido.
      Los números del mes son espectaculares, de visitas, comentarios y descargas,

      M'agrada

  3. Josep Olivé

    Fent zapping ja molt tard, a la nit, en una televisió estrangera, va i em trobo uns artistes saludan a un públic, mentres els crèdits anaven exposant tota una sèrie de personatges amb els artistes respectius. Com que veia tota una orquestra en un fossat vaig preguntar-me: “Però quin coi d’òpera deu ser aquesta que no reconec cap dels personatjes?”. Tenia clar que Charlotte no podia ser la del Werther i com que veia cavalls en viu i un escenari molt gran vaig pensar en Verona. Ràpidament vaig constatar que no podia ser, donat que els crèdits, que exesperadament seguien sense que esmentesin l’obra en qüestió, anunciaven a la Filarmónica de Viena i a més, en aquesta localitat les obres són de sobra molt conegudes i no era el cas. Vaig pensar doncs en Salzburg, i per lo dels cavalls en la seva Felsenreitschule, però no veia el seu característic i llegendari fons d’escenari. De totes maneres, està clar que el teatre era lo que menys em preocupava. Tambè vaig pensar en una opereta, i aleshores es podria explicar el meu desconcert. Com quan em pica la curiositat no hi ha manera que pari sense satisfer-la, al mati vinga navagar per internet…i ni “flowers”. Avui obro IFL, començo a llegir i al poc una fotografia apareix de sobte a la pantalla. D’un tret, satisfacció aconseguida. Ni diaris, ni “googles”, ni h…(perdò). La solució està a IFL!

    M'agrada

  4. SANTI

    Ahir per la nit es va acabar la baixada i avui he vist aquest vídeo.
    Jo no sóc capaç d’escoltar la música dodecafònica, però com bé dius l’espectacle és tan impressionant que ajuda molt a escoltar la música de manera diferent.
    És impressionant, moltes gràcies per recomanar la baixada, ha valgut molt la pena.

    M'agrada

  5. Espectacular! Enhorabona pel teu treball, Die Soldaten es una de les òperes més innovadores de la segona meitat del segle XX, i si bé la música de Zimmerman no es per tots el públics amb muntatges com aquest aconsegueixen acostar a la gent a la òpera contemporània (una ópera però, amb casi cinquanta anys!)

    M'agrada

    • Gràcies Herrerillobcn, és una òpera que sense aquesta contundent producció confesso que no seria capaç d’escoltar. Aquí rau la importància i potència de la proposta escènica.
      Has vist l’opera de Benjamin, Written on Skin, que també us vaig deixar, provinent del muntatge d’Aix-en Provence?

      M'agrada

      • Doncs si, i hauríem d’agrair que en aquest dies es faci l’esforç de muntar óperes contemporànies como Die Soldaten amb aquest nivell d’exigència tècnica pensant en un públic, no cal dir, totalment minoritari.
        Written on skin encara la tinc pendent, vaig escoltar un fragment a la web de medici i em va semblar interessant, encara que George Benjamin no es un compositor que hagi escoltat mai amb atenció, però vista la recomanació, ho tindrem en compte!

        M'agrada

  6. eduardo

    Hola gracias por esta opera que colgaron , la baje pero no se pude pasar a DVD porque en muy grande el archivo, alguien sabe como poder grabarla, muchas gracias Joaquin

    M'agrada

    • Hola Eduardo, bienvenido y perdona el retraso en responder, se me había olvidado!
      No sé, seguramente puedes transformar el formato a uno con menos resolución o cortar-lo con algún editor de vídeo, y así poder gravar en dos discos distintos. Lo siento

      M'agrada

  7. Yo también recomendaría ver el DVD de la producción de Stuttgart de 1989, con dirección escénica de Harry Kupfer. Es incluso más “tradicional” que la de Salzburgo, además de que cumple con algunas de las exigencias de Zimmermann (las pantallas de cine, por ejemplo). Aquí les dejo el enlace:

    M'agrada

      • Precisamente fue esta versión la que me convirtió en adepto de esta ópera. Visualmente es tan espectacular como la de Salzburgo, y además de que Kupfer la sitúa en el s. XVIII. Lo que me llamó la atención fue el contraste entre el vestuario histórico y el vanguardismo de la música.

        M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: