MARIELLA DEVIA A PESARO 2012 o EL BELCANTO EN ESTAT PUR


Mariella Devia, Teatro Rossini, Pesaro 20/08/2012

Els propers 4 i 7 de gener de 2013 al Liceu tindran lloc dues funcions concertants de Il Pirata de Vicenzo Bellini, amb Mariela Devia i Gregory Kunde, en els rols protagonistes. Dos noms associats al belcantisme durant gran part de les seves llargues carreres artístiques. Ja veurem si el tenor Kunde ens pot garantir el nivell exigible en un rol tan compromès, ja que el repertori actual comença a ser un desgavell d’estils amb una veu que denota els esforços fets i la repercussió que aquesta exigència de màxima dificultat ha causat a la seva veu. En el cas de la soprano italiana i malgrat que Devia va néixer el 12 d’abril de 1948, és a dir quan vingui li faltarà poc per complir 65 anys, el seu estat vocal es manté en una sorprenent bonança, si bé és veritat que ella no ha fet gaires experiments, més enllà de cantar rols de dramàtica coloratura, sempre belcantista, quan la seva veu no ho ha estat mai. En aquest sentit estem en el mateix cas que Edita Gruberova, amb veus molt similars i repertoris, en línies generals quasi idèntics.

M’ha arribat un enregistrament del concert que la soprano italiana va fer el 20 d’agost de 2012 al ROF (Rossini Opera Festival) de Pesaro, sota el títol de “Voce che tenera” i crec que pot ser molt interessant que escolteu com la veterana soprano italiana continua cantant alguns dels seus rols més emblemàtics.

La veu de Devia no la trobo especialment atractiva, és més sempre ha tingut unes sonoritats pel meu gust desagradables, però en canvi el seu cant amb una emissió puríssima, amb un prodigiós legato i una perfecta coloratura, fan sovint que m’oblidi d’aquestes sonoritats no del tot grates, per admirar el control i domini d’un estil que ella administra de manera francament immillorable.

Si retrec a Gruberova, a part d’altres coses, que canti rols que no van ser escrits per la seva veu, també li hauré de retreure a Devia, o sigui que per aquí tots aquells que em vulgueu agafar no m’agafareu, però en canvi si que admiro en el seu cant la cura en ser fidel a una escola italiana del cant, que embelleix més enllà de l’artifici. En el cant de Devia no hi han portamentos que faciliten l’emissió sobretot dels aguts i si bé el seu cant no té el risc tan atractiu pel públic, com té Gruberova, els resultats s’adapten molt millor a l’afinació i emissió, aspecte que jo valoro sempre i si parlem de belcanto encara més.

Davant de la majoria d’heroïnes belcantistes, no totes, predomina més el cant elegíac i malenconiós que feia i fa les delícies del públic, que no pas el cant més dramàtic i de força, però en molt dels rols també hi ha de ser, i aquí Devia com Gruberova, bàsicament per limitacions vocals sobretot en la zona greu, no poden fer front al que està escrit i acostumen a treure de la màniga recursos tècnics i expressius per suplir-ho. Recursos que tant poden ser una transposició de la partitura, o una pujada al sobreagut no escrita allà on hi ha un passatge o una nota greu que reforça la intenció dramàtica. Òbviament això que no està escrit acostuma a agradar molt encara que el compositor ni ho hagués escrit ni tan sols pensat.

Què és més lícit?, no ho sé, aquesta és una discussió eterna que no voldria tornar a encetar. He rebut aquest recital, l’he escoltat i m’ha agradat comprovar com Devia encara està en plena forma malgrat els anys que té, continua fer honor al belcanto i m’ha deixat intuir com pot fer front a Il Pirata, òpera que jo estic convençut que no és per la seva veu.

Mariela Devia en aquest recital a Pesaro va cantar àries d’òperes que li escauen absolutament a la seva veu i altres que estaven destinades a sopranos dramàtiques o mezzos agudes, i per tant de veu molt més densa que la seva. El domini tècnic i expressiu del cant belcantista supleix les carències naturals i el resultat, com podreu comprovar, és un festival que espero que tots els amants del belcanto gaudeixin.

Obviaré les obertures que van servir de descans a la soprano i per tant el programa va ser el següent:

Gioachino Rossini
Adelaide di Borgogna: Occhi miei piangeste assai
Tancredi: Di mia vita infelice
Vincenzo Bellini
I Capuleti ed i Montecchi: Eccomi in lieta vesta
Norma: Casta Diva
Gaetano Donizetti
Anna Bolena: Piangete voi?…Al dolce guidami…Coppia iniqua
Propines:
Giacomo Puccini
La Bohème: Quandomen vo
Gaetano Donizetti
Anna Bolena: Al dolce guidami

A la soprano la va acompanyar l’Orchestra Sinfonica G. Rossini, dirigida per Antonino Fogliani

Dels tres fragments que us he deixat per escoltar, he escollit en primer lloc la cavatina d’Amenaide del Tancredi de Rossini, un rol ideal a la seva vocalitat.

Escoltem com va cantar Casta Diva de Norma de Bellini

El control vocal és acuradíssim, amb un domini dels reguladors i les escales prodigiós, que fan del seu cant elegíac la principal arma expressiva del belcanto a la italiana. Molt possiblement en altres parts de la Norma no m’agradés tant, però aquí la trobo extraordinària.

Ara us proposo la difícil escena final d’Anna Bolena, on Devia ha de fer una demostració de tot l’ampli ventall expressiu, ja sigui aquell més elegíac i melancòlic de l’ària, com el de força i agilitat, com és el cas de la temible cabaletta final.

Aquí ho teniu

El cant de Devia es mou amb total magisteri en les virtuosístiques modulacions de “Al dolce guidami”, mentre que en l’exigent cabaletta i amb les carències de greu prèviament assumides, la soprano desplega tota una faceta de vigor, empenta i implicació que l’allunyen de l’etiqueta que sempre li han penjat de distant i poc implicada. Tan de bo quan vingui amb la di´fícil Imogene de Il Pirata al Liceu, vingui en aquest estat de forma i implicació, tots ho gaudirem molt.

Si voleu baixar-vos tota la part vocal premeu AQUÍ i si voleu agrair aquest concert, ho heu de fer a Salvador que generosament m’ho ha fet arribar.

Bona setmana a tots

Un comentari

      • Fernando S.T.'s avatar Fernando S.T.

        Tiene 64 años, y medio año más a estas alturas de la carrera puede cambiar bastante las cosas.
        En este concierto se le notan ciertas notas con la voz envejecida, o quizás sea la voz que ha tenido siempre y sean las sonoridades a las que se refiere Joaquim.
        Lo cierto es que esta señora tiene muchísimos seguidores y por algo debe ser, digo yo.
        Espero que nos haga un Pirata excelente aunque sea en versión de concierto, que visto como está el percal quizás sea la mejor solución.

        M'agrada

    • Si que ha cantat, va fer 5 funcions de L’elisir d’amore al març/abril de 2004. Va estar anunciada per cantar l’Anna Bolena però no va venir.
      Penso que si està en el mateix estat vocal que aquest mes d’agost a Pesaro no hi ha risc, a part de fer un rol tan difícil com la Imogene de Il Pirata, però en qualsevol cas l’honora aquesta gosadia.

      M'agrada

  1. alex's avatar alex

    Tengo esta grabación del concierto que Devia ofreció en Pesaro y estoy más o menos en la opinión de Joaquim.
    En repertorio belcantista apropiado para su voz ( no el ..Casta Diva, ), siempre he dicho que prefiero un montón de ventes su canto legato, su gusto, su respeto a los cánones belcantistas que las “piruetas” e “inventos de la diva liceistica Sra. Gruberova; además , Mariella Devia tiene una gran virtud para mi que es huir de manierismos o cursilerías en su canto
    Veremos que tal estará como Imogene el próximo enero.

    p.d. Joaquim, ayer que hablabais de la Pratt, muy recomendable que consigas su CIRO IN BABILONIA que cantó este verano en ésaro

    M'agrada

  2. dandini's avatar dandini

    Mariela Devia ja va cantar al liceu l’Adina de L’Elisir d’Amore,i ho va fer-ho molt be en un rol que s’adapta a la perfecció a la seva tesitura. Malauradament i per circumstàncies no massa clares no va venir a fer l’Anna Bolena .Afortunadament sembla ser que la tornarem a veure com Imogene en Il Pirata i amb una salut vocal probablement igual a la d’aquella Adina . A mí personalment és una cantant que trobo incontestable desde el punt de vista estilistic i que a la seva avançada edat manté un registre agut excel·lent (no se si el día que el perdi mantindrá masses fans) pero per mí li manca al seu timbre el poder de seducció(les seves vocals sónen ben lletges i no aparenten gaire joventut) per convertir-la en una cantant desitjadíssima .Si observeu la seva carrera veureu que está molt centrada desde fa molts anys practicament només a Itàlia.Els detractors d’Edita Gruberova ,dels seus fans i/o del seu agent artístic suposo que la posaran com si fos Poblet + Santes Creus. Be al menys és una cantant de indiscutible 1º nivell i els bravos no resultaran tan increibles com en el cas de Maria Pia Piscitelli (jiji). A mí en el “bel canto” m’agraden més Patrizia Ciofi , Diana Damrau , Edita Gruberova , Jessica Pratt , Angela Meade , Albina Shagimuratova , Elena Mosuc etc pero crec que cap d’elles canta Il Pirata.

    M'agrada

    • “Bel Canto” Angela Meade? Cantante verdiana sí, pero como belcantista aún me lo tiene que demostrar. Y sobre Edita Gruberova en “bel canto” ya sabes lo que opino. Mariella Devia posee una voz poco suntuosa pero interpreta el “bel canto” como se debe cantar, sin exagerados portamentos y con absoluta afinación. Lo que sucede es que -tal como indica Joaquim- no es una soprano dramática coloratura o mezzo aguda para ofrecer los graves escritos e imprescindibles en según qué roles. Fuera de esto, es la mejor representante en la actualidad de ese género operístico que se está perdiendo, por culpa de las exageraciones, añadidos y supresiones de muchas divas. Maria Pia Piscitelli es una belcantista rigurosa pero carece del carisma de otras cantantes menos adecuadas y si otras obtienen bravos por qué esta cantante no? Es que no puede haber gustos para todos?

      No estoy tan seguro de que Mariella Devia sea braveada en “Il pirata”. Dependerá de muchas cosas…, independientemente de que cante tan bien como en este recital. Esta posibilidad aparte, yo también creo que la ópera de Bellini no es adecuada para su voz, ya que requiere un registro grave muy potente y es indudable que Mariella Devia no lo tiene, pero escucharemos bel canto italiano por una intérprete genuina de indiscutible maestría.

      M'agrada

      • En esta pequeña comparativa Devia vs. Gruberova, totalmente de acuerdo con Colbran. ( auténtico y riguroso belcanto como hace la italiana, frente a inventos y cursilería como hace la eslovaca )

        M'agrada

        • Jan's avatar Jan

          Si! yo tambien estoy de acuerdo con él! Gruberova a mi no me gusta mucho la verdad. Solo me gusta en Ariadne auf naxos, y poca cosa más. Todo lo que es su belcanto no me gusta nada, me ponen nervioso los “pianisimos” que hace. Si veis una grabación de la Casta Diva de ella, vereis como es un horror! Es que no la puedo soportar! jajajajajaja

          M'agrada

    • Deixa que canti i ja la posarem on correspongui, tot i així a aquestes alçades de la carrera, Devia ja ha triomfat i s’ha guanyat la fama de gran belcantista malgrat hagi acotat molt els teatres i la zona geogràfica de les seves actuacions, com per altre part han fet i fan tantíssimes dives. Sense anar més lluny la egrègia Edita, que amb quatre teatres n’ha tingut prou per erigir-se amb la reina de les queens.

      M'agrada

  3. Mª Teresa Mir's avatar Mª Teresa Mir

    Han passat nou anys de quan la varem veure al Liceu amb l’òpera L’elisir d’amore i, trobo que es manté amb unes facultats admirables per la seva edat. Tanmateix la recordo cantant meravellosament,però amb la veu més lleugera i petita.

    M'agrada

    • La veu petita ho vam dir tots, però per aquelles dates sembla que el seu estat anímic non era gaire bo i jo crec que no va cantar gaire motivada. Veurem si ara ens treu l’espineta d’aquella Adina correcta però per ami poc convincent.

      M'agrada

  4. dandini's avatar dandini

    Angela Meade ha cantat ja Norma , Anna Bolena , Lucia di Lammermoor ,etc,totes elles operes belcantistes . Aquí en teniu una mostra provinent del Met. Els que tinguin un interès real en comprobar-ho poden sentir-la . Jo crec que no ho fa gens malament i a mí m’agrada més que Mariella Devia malgrat no fer l’agut final inventat.

    M'agrada

    • Por grosor y volumen su voz es más adecuada a este rol de “Anna Bolena”, incluso su registro grave es mejor que el de Mariella Devia, pero da la impresión de que lea su rol no que lo interprete (ya sé que es una función del Met). No tiene por qué acabar en sobreagudo porque no está escrito, pero aún cantando bien no me emociona absolutamente nada, le falta “mediterranismo” a su voz, me suena algo mecánica, prefiero Anna Netrebko en esta ópera ya que es más lanzada y se implica más en la expresión. No obstante su voz es muy hermosa y el color me recuerda mucho a Angeles Gulín, aunque ésta poseía una calidez que Meade no tiene, pero ésta tiene a su favor una emisión más ortodoxa que la recordada gallega. Lo que más me ha gustado es su “Coppia iniqua” que concluye tal como está escrita.

      De todas formas, escuchadas y no vistas las dos interpretaciones y teniendo en cuenta que una procede de una función completa -con todos los roles que acompañan a Anna- y la otra de un concierto -sin esos roles- prefiero en cuanto a canto la de Mariella Devia, sin despreciar la de Meade que encuentro algo lenta, aunque es probable que esa morosidad proceda de la dirección musical.

      M'agrada

    • Jo crec, atenent a la defensa que vaig fer en el seu dia en un apunt molt celebrat de l’Anna Bolena, que Meade és la veu ideal, altre cosa és que a l’estil li falta una mica de originalitat, tècnica i creativitat interpretativa, però la veu és idònia i la que a mi m’agrada.

      M'agrada

  5. Jan's avatar Jan

    La Devia, que no la he escoltat mai en directe, em sembla que deu ser una gran cantant. Canta molt bé, i tot i no tenir la veu més bonica del món, ho supera amb una gran tècnica que l’està mantenint fins als quasi 70 anys (una cosa molt extranya amb una soprano lleugera). On no puc entrar és en el debat de si té una veu gran o petita, si és petita, doncs ja no m’agrada tant, perquè jo sóc de veus grans, per això crec que la Netrebko és la millor actualment (en alguns papers).
    Gràcies Joaquim per el post d’avui! 🙂

    M'agrada

  6. Leonora's avatar Leonora

    En Sevilla la disfrutamos; allí nos cantó hasta la cabaletta del “Casta Diva”, “Ah, bello a me ritorna!”; estaba enferma y nos dijimos…¿Cómo será en plena salud? Y ahí quedan sus reinas(Stuarda, Bolena y Elisabetta) ¿Que su voz está envejecida? Tiene 64 años y aún hace “cosas” como esta:

    ¡Un saludo, infernems!

    M'agrada

  7. Yo es que a esta señora le tengo un cariño especial. Fue la protagonista de mi primera ópera en directo, una Lucia di Lammermoor en el Teatro de la Zarzuela con Ramón Vargas (1994). Por suerte, hay por ahí grabaciones en youtube de algunos fragmentos. Inolvidable.

    M'agrada

    • Estupenda!

      Recuerdo muy bien su debut -creo, pues no sé si había cantado antes- en Madrid a principios de los 80s del siglo pasado con “Die Entführung aus dem Serail” que fue retransmitido por TVE y cuya grabación he extraviado o borrado accidentalmente. Estuvo magnífica. Su longevidad canora en envidiables condiciones es un verdadero milagro o fruto de una inteligencia al servicio de la voz. Por otra parte, aún contando con diversos registross comerciales tanto en CD como DVD, no se ha prodigado tanto en las grabaciones ni tampoco en actuaciones personales como otros cantantes de su categoría, motivo por el cual no es tan conocida como otras divas, pero es indudable que está a su altura y superior y que será muy recordada en el futuro. No obstante su actuación en “L’elisir…” del Liceu no me convenció del todo, pero había circunstancias personales que no la motivaban en favor de una ópera buffa. Espero con verdadera ansiedad su participación en “Il pirata” del año que viene en el Liceu.

      M'agrada

  8. Josep Olivé's avatar Josep Olivé

    Tal com s’ha comentat més amunt, tambè recordo que amb l’Elisir em va deixar indiferent i em va sorprendre la seva petita veu. Esperava la seva Adina i em va deixar fred. Tot el contrari que avui amb aquests fragments, sobretot amb la “Coppia inicua” i la memorable escena de la bogeria de Lucia, que m’han agradat moltíssim i en les que he pogut apreciar totes les virtuts que l’apunt i les entrades han fet constar. Apunt que serà repasat convenientment per la meva part abans de les funcions de “Il pirata”. Retorna doncs la il.lusió per veure-la i escoltar-la al Liceu!

    PD1: Catxis! Dius que has tret les obertures! Catxis! Per una vegada que segur segur segur que no hi era la de la Forza!

    PD2: M’heu fet riure molt amb les disquisicions sobre el vestit i els tamanys…de veu! Un post amb lleuger to rosa, molt indicat per un dilluns, la veritat! M’heu arreglat el dia! 🙂

    M'agrada

    • Tan bé que t’havies portat i ara surts amb aquesta. 🙂
      Ja t’he dit que la Devia, com la Gruberova no són les veus adequades per cantar segons què, però si vols encetar una nova discussió interminable i pràcticament estèril, no seré pas jo que repeteixi tot el que he dit al respecte. Ara, si hem de comparar ambdues, el belcanto és Devia, així ho penso jo. Anna Bolena, la Callas i Il Pirata, no sé si dir-te Caballé o Callas, potser demà t’ho diré.
      Bona nit

      M'agrada

    • SANTI's avatar SANTI

      No acabo d’entendre com el Sr.Dandini està majoritàriament en contra del que s’exposa en aquest blog i sempre acaba per posar les seves alternatves. Ho trobo molt curiós i digne d’estudi.
      Jo trobo a Devia una cantant exquisita i molt belcantista. Cantant Norma no m’agrada i no sé si cantant Il Pirata m’agradarà, però que és una especialista en el belcanto sembla tan obvi que fa fins i tot vergonya haver-ho d’escriure.

      M'agrada

Deixa una resposta a Leonora Cancel·la la resposta