IN FERNEM LAND

SKYFALL o no tot està perdut


Apropar-se a la nova aventura de l’agent més famós del cinema, el mític 007, quan es commemora el cinquantanari de l’edició de la primera novel·la de la sèrie (Casino Royale), és tota una festa cinematogràfica, ja que un cop més és reuneix al voltant del personatge, molt talent per tal de fer de la vigèsima tercera entrega de la saga, una de les millors, o potser la millor de totes elles, i això ho aconsegueix sota el meu particular punt de vista, donant la volta al mitjó i dotant a la pel·lícula d’alguna cosa més que acció, un cert sentit del humor (anglès of course), dones bandera i un dolent més dolent que la tinya.

Per aquesta nova entrega, la tercera amb Daniel Craig, definitivament el Bond més “sovietic” que ha tingut mai la sèrie, s’han escollit matèries primeres de gran qualitat per garantir un àpat a l’alçada dels grans gourmets.

Al costat del millor Bond de la historia, en tots els sentits (Joaquim dixit), s’incorpora un repartiment de primeríssima amb la gran Judi Dench, Ralph Fiennes, Albert Finney, les bellíssimes Naomie Harris i Bérénice Marlohe i és clar, Javier Bardem que aprofita totes les escenes que té per menjar-se’ls a tots amb patatones. Però si amb això no n’hi havia prou han contractat a Sam Mendes per dirigir-la i lluny del que es podia esperar per la seva brillant trajectoria en un tipus de cinema que res tenia a veure amb la saga Bond, ha fet una pel·lícula boníssima, gràcies també al guió (Neal Purvis i Robert Wade) que tot i deixar lloc a les escenes d’acció i quina acció!, que hom espera d’una pel·lícula de la sèrie, han “transgredit” l’essència de les altres vint-i-dues anteriors, dotant de carn i ossos als personatges tan estereotipats i fets d’un únic traç, per envoltar-los d’una psicologia gens convencional tractant-se dels personatges de sempre, i introduint moltes escenes amb diàlegs brillants i menys intranscendents del que és habitual en les pel·lícules d’acció d’avui en dia, per tal d’enlairar una mica el llistó i dotar-la d’una categoria que va més enllà del que podríem esperar, sempre dins del cinema d’acció i entreteniment on s’enquadra la pel·lícula.

Després de l’habitual i trepidant inici (al voltant dels 20 minuts de brillants persecucions, com ha de ser en el clixé de la factoria Bond, aviat ens adonem que les coses ja no són com eren fins ara i hi ha aspectes nous, més foscos, tèrbols i inquietants que sobrepassen les convencionals trifulgues i conquestes de lagent 007.

Mendes dirigeix amb mà mestre les escenes d’acció (sensacional persecució per Istanbul o l’escena del metro a Londres), però sobretot dota a la narració d’atractius suficients com per admirar el tractament visual admirable en les escenes nocturnes de Shangai o l’inesperada solució final per terres escoceses (els orígens de Bond a la casa paterna Skyfall) que l’allunya dels escenaris urbans, sense oblidar l’illa en runes on apareixerà per primer cop el gran Barden en una entrada digna dels grans malèfics de la història del cinema i que l’actor espanyol haurà d’agrair tota la vida a Mendes i Mendes a Bardem.

No us diré res de la historia, però analitzada amb deteniment grinyola en més d’una ocasió, tot i que t’ho empasses tot amb naturalitat i fruïció, com ha de ser en un bon Bond.

La pel·lícula està plena d’encerts, amb una fotografia magnífica (Roger Deakins), una banda sonora de Thomas Newman que incorpora una excel·lent cançó en els enlluernadors títols de crèdit inicials, cantada per la mateixa Adele i que no desmereix en res els històrics hits d’altres entregues i el reconegut nivell de qualitat amb el que han passat a la posteritat, i la pel·lícula també compta amb la dosi sexy inherent al personatge i a les noies que l’envolten. Aquest cop, potser per adaptar-se als temps, s’incorpora un lleu però evident gir gay en el personatge del malvat Silva que tan bé interpreta Bardem, en la seva genial  escena de presentació que trenca motllos, com també els acaba trencant en altres aspectes que és més convenient que no desvetlli, però que faran que a partir d’ara James Bond ja no sigui com fins ara. No sé si els productors en són del tot conscients.

No us la perdeu, l’he trobat brillant, bona i molt entretinguda, 142 minuts d’excel·lent cinema

Us deixo el trailer oficial on talment sembla que tot sigui acció, i no és ben bé això, tot i que no en trobareu a faltar més.

I ara el el tema Skyfall (This is the end) interpretat per Adele amb escenes de la pel·lícula

Feia temps que no us parlava de cinema.

32 comments

  1. Sense ser un fan, normalment no em dol anar a veure un Bond al cinema. Dono totes les facilitats per entrar al joc, abaixo el llistó de les exigències i miro de passar una estona entretinguda sense més. Però aquesta no sé si em ve molt de gust. No per res que hagi fet malament la pel•lícula. Només que, entre unes coses i altres, se m´ha passat en meu Allen anual (aquí sí que en sóc incondicional, tot i que a vegades faci cosetes que també t´obliguin a rebaixar exigències i posar-hi predisposició), i no voldria fer-li a Woody una cosa tan lletja com deixar-lo passar sense pena ni glòria, i contribuir amb els meus diners i la meva presència a fer del Bond un èxit.

    M'agrada

    • Em sembla que hi vagis o no l’èxit desbordant està garantit, esgotades les localitats d’un dia per l’altre en aquest cap de setmana llarg als Icària (V.O., ja que el cinema no es pot veure d’altre manera que no sigui en versió original encara que s’hagi de llegir molt)
      L’Allen fotògraf de ciutats europees que li paguen les pelis (llest el paio) no l’he vist, em fa tanta maaaaaaaaaaaaaaaaaandra. Em sembla que als Icària encara la fan

      M'agrada

  2. Joaquim, ja saps que coincidim plenament amb el gaudi que aquesta pel·lícula ens ha proporcionat. Només aclarir, perquè a la teva crònica resulta una mica ambigu, que la cançó dels títols de credit està escrita per Adele i Thoma Newman no hi té res a veure.

    M'agrada

  3. Este año se conmemoran dos efemérides respecto a James Bond: los 60 años de la aparición del personaje en “Casino Royale” (1952) y los 50 del primer film sobre “el hombre con licencia para matar” “Dr. No” (1952), con Sean Connery de protagonista.

    Ian Fleming escribió y publicó 12 títulos “bondianos” en vida y dos se publicarón póstumamente. En total 14 títulos. El resto de los films corresponden a guiones basados en otros relatos de otros escritores con James Bond como protagonista.

    “Syfall” es un buen film, pero lo considero inferior al “segundo” “Casino Royale” que tuvo a Daniel Craig como protagonista, donde incorporaba este mítico personaje por primera vez y que para mí es el mejor título de los 23 filmados hasta el presente (en realidad son 25, pues se descartan al contabilizarlos tanto el primer “Casino Royale”-1963- y “Never say never again”-1983-, por no haber sido filmados por la misma compañia de los 23 restantes). El próximo será “At razor’s edge”, pero dudo que lo protagonice Craig porque ya está un poco ajado y él mismo ha dicho que no lo quiere interpretar pues considera que ha de pasar el “testigo” a un actor más joven.

    En este film se ha cuidado más la sicología de los personajes y por esta razón destacan tanto las interpretaciones de Javier Bardem -soberbio-, Judy Dench -“bitchy” entrañable- y Albert Finney, éste en una colaboración de lujo y casi irreconocible. Daniel Craig aún está ágil, en las pocas escenas de acción que corren a su cargo y no a sus suplentes de riesgo. Luce un buen cuerpo -menos que en las dos anteriores ocasiones-, pero su rostro permanece casi inamovible y si sonríe lo hace poco. En “Casino Royale” me entusiasmó, aquí no tanto. El mismo reconoce que el mejor Bond ha sido y será Sean Connery, pero cuando yo ví a Craig en “Casino Royale” lo puse en duda.

    Un buen entretenimiento, pero no el gran Bond que yo esperaba.

    M'agrada

  4. Marta B

    No tinc per costum anar massa al cinema, però llegint el teu comentari me’n fan venir ganes, aquesta no me la perdo, perquè per molt que després les puguis veure a la televisió, no és el mateix.

    M'agrada

  5. A l'ombra del llardoner...

    Encertada entrada al blog -però que les entrades del cinema siguin puntuals i amb pel·lícules així :P-. L’aniré a veure quan les sales estiguin més buides. Recomano l’experiència de la sessió golfa un dissabte a la nit sense ningú o quasi -el fallit Batman Rises ha estat una de les experiències de l’estiu-.

    Sobre aquest nou Bond, en tenia ganes però m’espantava que Bardem fes de dolent. Després de llegir-te sembla que no n’hi ha per a tant. A mi el Craig m’agrada molt, l’únic que li trobo a faltar és el punt seductor de’n Connery i el punt “catxondo” de’n Roger Moore… a vegades s’acosta massa a un mercenari vestit d’etiqueta. Considero que en Connery és un gran James Bond, però del seu moment. El del nostre moment és molt bo, el millor en funció del que necessita el cinema d’avui en dia i molt complet, a excepció d’aquests dos aspectes citats. De totes maneres, em cal veure primer aquest film. Thanks Joaquim.

    M'agrada

    • Bé, puntuals ja ho són, senzillament no hi vaig gaire, però de tant en tant m’agrada parlar de les pel·lícules que vaig a veure.
      En Connery sempre serà en Bond, però ara no funcionaria. Morre mai em va agradar i fins que no es va incorporar Craig, seguien un model establert, però Craig m’agrada precisament per el canvi de model, molt més adient a un espia.
      T’agradarà

      M'agrada

    • És el mateix que he pensat. No girarà cap per a avall la història del cinema i la oblidarem ràpid, però realment està molt ben feta i és molt entretinguda de veure. Tot i la maaaaaaandra que pugui fer, cinc minuts qualsevols de la pitjor de les pel·lícules de l´amic Allen (ja em perdones pel que t´he fet, Woody de mi alma y de mi corazon!!!) ofereix més que aquesta en dues hores llargues, però si Déu vol tornarem de bon grat a veure la propera del mític i imprescindible Bond.

      M'agrada

  6. Precisamente ayer tarde/noche, presencié el film y posiblemente repita si encuentro sala donde se represente en su original inglés, sin doblaje.
    Es de los mejores Bonds de su larga serie aunque particularmente opino como Colbran , me convenció más D.Craig en su debut bondiano de CASINO ROYALE ( incluso y en líneas generales, me entusiasmó más este film que el SKYFALL de ayer )

    M'agrada

    • ¡Vaya! no te creía yo en el cine para ver un Bond, pero me alegro que te lo hayas pasado bien, es de lo que se trata.
      Bond, es decir Craig, se nos hace mayor, ¿qué pasará ahora?¿va a rejuvenecer o en la próxima seguirá siendo un veterano del M16?

      M'agrada

      • alex

        Je.je…
        Me conoces mal Joaquim! Soy y he sido un “bondista” acérrimo, he presenciado y en más de una ocasión, todos y cada uno de los films del 007.
        ( y además, estos últimos días conmemorando el 50 aniversario del inicio de la serie, los estoy repitiendo ya que diversas cadenas de tv., los están repitiendo).

        Si hicera un “ranking” de mis Bonds favoritos, te daría esta mi lista de los mejores para mi gusto :

        – De los del legendario Seann Connery, DESDE RUSIA CON AMOR y GOLDFINGER

        – De los del actual Daniel Craig, CASINO ROYALE y SKYFALL

        M'agrada

      • Fuera del ámbito operístico, futbolero y me atrevería a decir que político (Déu n’hi do) no te conozco de nada ;), pero ahora con los Bond de por medio ya tengo un poco más de información.
        Estamos de acuerdo en el ranking de Bond’s, aunque tendría que volver a visionar Casino Royale para ver si la coloco antes o después de Skyfall. Veo que Moore no lo consideras “demasiado”, yo tampoco, a mi visto ahora “non mi piace per niente”.

        M'agrada

      • Entonces, me conoces poquito, je..je..
        Particularmente Roger Moore ( salvo el más que aceptable SOLO PARA SUS OJOS, con el gran Topol como co-protagonista ), Lazeby y Brosman, tampoco ” mi piacen”

        M'agrada

  7. No he vist en Craig que em recorda un SteveMcQueen millorat però sempre creuré que el Bond dels bonds ha estat el senyor Connery a qui,fins i tot amb kilt, resulta viril i supersexi.
    Homes…

    M'agrada

  8. alex

    Si teneis la tdt y la cadena la Sexta 3, están pasando actualmente por la noche y a partir de las 22h, dos films consecutivos del 007, conmemorando estos 50 años de la primera, 007 contra el Dr. NO.
    Ayer noche, SOLO PARA TUS OJOS y a continuación, SOLO SE VIVE DOS VECES ( esta con Connery y la banda musical, cantada por la Sinatra Jr., es decir la Nancy)

    Listado programación para el resto de esta semana

    laSexta3.com | Madrid | Actualizado el 24/10/2012 a las 16:55 horas

    Las películas de ‘James Bond’ cumplen 50 años. Fue Sean Connery el primer encargado de dar vida a este agente del servicio secreto británico, y ahora, es Daniel Craig. Entre ellos, 22 películas acabadas en 007… y estos meses de octubre y noviembre, podrás ver a todos los Bond en nuestra familia de cadenas.

    El próximo lunes 29 de octubre arranca en La Sexta 3 el ciclo de clásicos de James Bond: las noches de octubre y noviembre pasarán a ser el escenario del enfrentamiento entre dos de los seis James Bond de la saga: Sean Connery contra Roger Moore. ¿Quién ganará?

    PROGRAMACIÓN

    Lunes 29

    22.00 horas: El hombre de la pistola de oro
    00.30 horas:Desde Rusia con amor

    Miércoles 31

    22.00 horas: La espía que me amó
    00.30 horas: James Bond contra Goldfinger

    Domingo 4

    22.00 horas: Vive y deja morir
    00.30 horas: Agente 007 contra el Dr. No

    Lunes 5

    22.00 horas: Solo para tus ojos
    00.30 horas: 007: Solo se vive dos veces

    Jueves 8

    22.00 horas: 007: Octopussy contra las mujeres mortales
    00.30 horas: Diamantes para la eternidad

    Viernes 9

    22.00 horas: Nunca digas nunca jamás
    00.30 horas: Al servicio secreto de Su Majestad

    M'agrada

  9. Roberto

    Para los de nuestra generación, James Bond es y será siempre, Sean Connery, ya que la saga creció con nosotros, ha habido otros nefastos, simpáticos y ahora Daniel Craig parece cumplir los requisitos necesarios para continuar la saga, aunque, como bien dice Colbrán, ya se lo ve un poco ajado, aunque sólo tenga 44 años…. Espectáculo puro y duro, Skyfall me pareció correcta, sin llegar a ser una gran película, pero he de reconocer que visualmente es muy elegante, que el malo de la función supera con creces todos los otros malos, gracias a la estupenda interpretación de Javier Bardem, que Judy Dench está espléndida en su papel de despedida y que el conjunto, gracias, seguramente a Sam Mendes tiene los ingredientes necesarios para pasar un largo rato entretenido. Es curioso que en todas las listas de las 22 ó 23 películas de Bond, no figure “Nunca digas nunca jamás” que representó el canto del cisne para Sean Connery, pero que se ve que no la consideran “oficial” dentro de la saga.

    M'agrada

    • Ahora revisionadas, las de Connery no me parecen tan buenas y sobretodo él lo encuentro muy Pepa. Connery como algunos actores, ha ganado MUCHO con los años.
      No deberías dar ciertas pistas, cuando se habla de cine eso es sagrado 🙂 y más no puedo decir, supongo que ya sabrás por donde voy. Aunque se haya dicho en algunos sitios os e haya escrito en otros, siempre puede haber alguien, como yo, que cuando fui al cine no sabia nada de nada.

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: