IN FERNEM LAND

LA FILLE DU RÉGIMENT A PARIS (DESSAY-FLÓREZ-CORBELLI-LOTT;ARMILIATO)


Natalier Dessay, Marie a La fille du régiment a la ONP 2012

El magnífic espectacle de La fille du régiment signat per Laurent Pelly continua recollint èxits, sobretot si com a Nova York, Viena i Londres compta amb la parella Natalie Dessay i Juan Diego Flórez (al Liceu amb una incommensurable Ciofi també). Durant el mes d’octubre a l’Opéra National de Paris s’han tornat a reunir al voltant d’aquest senzill però enginyós muntatge escènic, ara dirigits des de el fossat per Marco Armiliato, i com era d’esperar i malgrat que la soprano francesa cada vegada està més lluny d’aquell esplendor vocal que va enlluernar al món operístic, resta la gran actriu i artista que un cop més regala al públic una recreació deliciosa de Marie, la fille du régiment.

Juan Diedo Flórez no cal dir que continua signant un Tonio d’absoluta referència que fa embogir al públic francès. Al seu costat l’expert Alessandro Coprbelli com a Sulpice i la veterana Felicity Lott, ara ja com a mezzo quan mai ho ha estat ni ho pot ser, però l’edat i una carrera exquisida sembla que ho perdonin tot, es fa càrrec de La Duchesse de Crakentorp.

No hi ha res més a dir i molt a escoltar, per tant comencem per Natalie Dessay cantant “Il faut partir” i així veurem l’estat vocal actual, amb encerts, trucs i molta sapiència escènica i també vocal. Dessay ha tornat a triomfar a Paris després d’algunes actuacions en temporades passades fins i tot protestades, en aquesta ocasió amb un rol que sembla escrit per a ella i del que en treu tot el suc possible gràcies a la meravellosa producció. Què podrà fer aquesta en el futur? és una incògnita, la veu no evoluciona com si ha succeït en altres cantants que com ella van començar amb rols de lleugera per anar evolucionant a repertoris més lírics, i algunes fins i tot acaben en el repertori spinto o dramàtic, però no és el cas de Dessay que amb dificultats en els sobreaguts i amb un centre feble i un greu inexistent, no pot fer-se càrrec dels rols amb més pes que ella intenta fer, sabent que els de lleugera no els pot cantar (al Liceu no farà ni la Olympia ni la Giulietta de les contes d’Hoffmann). Tot i així podreu veure que el seu instint dramàtic continua sent extraordinari i el fraseig i la intenció són exemplars, amb un control esforçat però encara convincent dels pianíssims. El sobreagut, totalment innecessari al final del primer acte sembla més per demostrar a si mateixa que encara és la gran Dessay, que per enaltir a un públic entregat de bell antuvi. Al  segon acte s’atreveix a anar més amunt i col·loca amb dificultat, però els col·loca, un parell de mi bemolls. És una artista que no es rendeix mai, és una de les grans

Ara escoltem a Flórez en un dels millors moments de l’òpera, l’ària del segon acte “Pour me raprocher de Marie” on el tenor peruà signa un cop més el seu magisteri i ens mostra com malgrat la dificultat de l’ària, molt més que el circ del primer acte, l’acaba amb la musicalitat i l’elegància extrema que el caracteritza, quelcom no gens fàcil ja que el control del fiato després de fer el sobreagut és d’extrema dificultat.

Els que decidiu baixar-vos l’òpera sencera us adonareu de moltes coses, però per sobre de tot, aquesta producció i amb aquests cantants romandrà com una fita a recordar durant molts anys. Un encert total

Natalie Dessay i Juan Diego Flórez a La fiulle du régiment, producció de Laurent Pelly a la ONP. Fotografia: Opéra national de Paris / Agathe Poupeney

DONIZETTI
LA FILLE DU RÉGIMENT
Opéra-Comique en deux actes
Livret de Jules Henri Vernoy de Saint-Georges et Jean-François Alfred Bayard

Marie : Natalie Dessay
La Marquise de Berkenfield : Doris Lamprecht
La Duchesse de Crakentorp : Dame Felicity Lott
Tonio : Juan Diego Flórez
Sulpice : Alessandro Corbelli
Hortensius : Francis Dudziak
Un Paysan : Robert Catania
Le Caporal : Daejin Bang

Orchestre et Chœur de l’Opéra National de Paris
chef de chœur : Patrick Marie Aubert
Direcció musical: Marco Armiliato

Opéra la Bastille, 18 d’octubre de 2012

ENLLAÇOS mp3

https://rapidshare.com/files/2635119018/LaFilleduRegiment_ONP_2012_1.mp3

https://rapidshare.com/files/2773972356/LaFilleduRegiment_ONP_2012_2.mp3

Durant el mes de novembre a la ONP continuen fent aquesta òpera, però els protagonistes han canviat, Desirée Rancatore i el cada vegada més sol·licitat Celso Albelo han agafat el relleu, tant de bo podés portar-vos una gravació, però per ara no hi ha angelets, qui sap…

Bona setmana

44 comments

  1. Josep Olivé

    Sí, és una producció preciosa amb un JDF brutalment esplendorós i capaç de repetir`”Ah. mes amis…” sense aparent esforç. En el DVD que tinc de la ROH Natalie Dessay està esplèndida vocalment i encara més escénicament, i amb una simpatia abagassadora! Fa una Marie meravellosa. I quina manera de fer anar la planxa!

    La setmana passada em vaig arribar al teatre de La Zarzuela on feien el documental de María Victoria dels Angels (jo encara no l’havia vist) i un recital de Celso Albelo. L’última peça que va interpretar va ser precisament “Ah, mes amis…” i ja em podeu creure que va ser impactant, fent de les últimes dues sil.labes dos do de pit més, amb lo qual en tenim no nou sino once! Uns segons desprès, desprès dels aplaudiments i en el bis, va i repeteix la mateixa ària, amb lleus signes d’esgotament però amb els aguts ben clars, nets i perfectament afinats, acabant amb un calderó llarguíssim l’ultim do (aquesta vegada doncs en va fer nou). Espectacular: de veu, de força, de musicalitat i d’expresivitat. Vaig tenir una sorpresa meravellosa amb aquest cantant.

    M'agrada

    • Nuria

      Yo también estaba en el homenaje a Victoria y corroboro que el recital de Celso Albelo fue brillante y sorpresivo para mi que no le conocía. Por cierto estuvo muy bien acompañado al piano.

      M'agrada

      • Qué envidia!.
        Albelo riza el rizo como lo hacía Kraus, con once Do, como si haciendo los nueve previstos no hubiera dificultad y tuviera que incorporar dos más para ponerle un cierto suspense. En esa aria que es puro circo no importa demasiado e incluso se agradecen esas cosas, pero donde hay que demostrar línea, gusto, elegancia y musicalidad, que Albelo lo tiene todo, es en la segunda aria.

        M'agrada

    • María Victoria dels Angels no era como quería que se la llamase sino Victoria de los Angeles. En los últimos años de su vida fue aceptando que en Catalunya se la llamara Victoria dels Angels, pero antes no.

      Los años pasan para todos y para las voces ligeras/coloratura aún con mayor rapidez. Dessay estuvo espléndida en el Covent Garden, pero de eso ya hace unos años, pocos pero los suficientes para que la cantante haya sufrido el paso del tiempo aunque para la intérprete-actríz no y ella es muy buena como tal.

      M'agrada

    • A veure si aviat podem veure a Albelo al Liceu, ja toca.
      Mai he entès com els teatres estatals triguen tant a contractar artistes espanyols que triomfen fa temps a l’estranger. Els agents i els compromisos hi deuen tenir a veure, però això que Albelo ja hagi cantat a molts dels més grans teatres i al Liceu encara no, ho trobo malament.

      M'agrada

  2. Concep

    M’agradaria molt tenir la de Celso Abelo i Desirée Rancatore, no els tinc gaire escoltats i sempre és bo renovar, però t’agraeixo molt aquesta gravació.
    Tant Flórez con Dessay són adorables.

    M'agrada

  3. Mª Teresa Mir

    Segons la meva opiniò,la veu de Natalie Dessay va nèixer i morirà soprano lleugera, tirant molt pot cantar de lírica-lleugera, però el seu temperament com actriu li ha demanat més, cantant tessitures massa arriscades, i li ha passat factura a la veu. Tot i així , malgrat tenir la veu oscilant i l’agut deficient canta com els angels.
    Juan Diego Flórez molt bé en la seva linia de cant i intel.ligència, sabent sempre quines són les seves limitacions. Filant molt fi, diré que em va agradar més a Barcelona.
    Aquesta òpera no ha estat mai sant de la meva devoció, però quan està interpretada a aquest nivell, i amb una escenografía com la de Laurent Pelly esdevé una petita joia.

    M'agrada

    • Concep

      És curiós però jo he pensat el contrari, al menys el dia que vaig anar jo al Liceu, Flórez va cantar-la molt bé però va acabar l’ària més forçat.

      M'agrada

      • gloria aparicio

        Doncs el dia que jo vaig tenir el gran plaer de veure’ls van estar més que perfectes vaig sortir del Liceu amb la sensació d’haver viscut una “fille du règiment ” fantàstica, memorable per a mí, especialment Flòrez va demostrar la seva comoditat en els aguts i sobre-aguts, repetint sense cap problema la seva més que famosa ària amb una naturalitat i virtuosisme impecable , també em va encantar la N.Dessay que siguent una soprano ja amb alguna mancança, es tant el seu talent interpretatiu i la seva dolça i personal veu que et fa sentir i creure’t el personatje que interpreta , aquell dia em vaig sentir molt afortunada doncs en guardo un bonic record…….
        Pués si Fede, al padre de Victòria de los Angeles no le gustaba nada que le tradujeran al catalán Victòria dels Angels , de hecho en su vida familiar todos la llamaban ” Victorina” lo sé de buena tinta, creo que un dia te conté que mi primer diente me cayó a causa de un plátano que me ofreció su cariñosa madre para merendar cuando vivían en la Universidad siendo Victòria una jovencísima y prometedora estudiante de canto, aquel dia se encontraba en Alemania haciendo un curso y recuerdo muy bien la pena que sentí al no poder verla……. pasaron unos años y la volví a ver cuando hizo M.Butterfly en el Liceo , se acordó de mí, era una persona con una sensibilidad especial…y tuve el honor de entrar cogida de su brazo por la antigua entrada de la librería (en ramblas)
        Esa actuación constará en los archivos del Liceo ( es de esperar….) no recuerdo comentarios ni críticas ( yo tenía unos 12 años…) pero si que caló en mi y mucho… era mi primera Opera y aún no tengo palabras para describir esa emoción….. luego y para rematar , vino lo de “El Gran Caruso ” y mi platónico enamoramiento de Mario Lanza… y después de muchos años… la història de un buen amigo que me regalo una estupenda versión original que guardo con gran cariño , te suena…? un abrazo.

        M'agrada

      • Caram Glòria quin comentari tan bonic i quina experiència tan entranyable.
        Gràcies per compartir-ho amb tots nosaltres.
        Madama Butterfly
        10,15,18 i 20 de desembre de 1955
        Victoria de los Ángeles, Gianni Raimondi, Manuel AUsensi

        M'agrada

      • gloria aparicio

        Gràcies Joaquim , m’has fet despertar la poca memòria que em queda es més, et semblará mentida però, en canvi, pùc recordar a la perfecció la meravellosa i càlida veu d’en M.Ausensi , per aquell temps i amb molt d’esforç em feia amb una entradeta del 5º pis ( 150pts ? ) vaig poguer veure’l en un parell més d’ ocasions, crèc que una va ser “Traviata” amb R.Tebaldi i G. Raimondi, no ho tinc molt clar doncs també escoltave les fantástiques retransmissions radiofòniques dels dimarts amb J.Arandes …? i es possible que ho barrexi doncs recordo que ho vivía com si fos al millor seient del Liceu no em costava gens d’imaginar-me les escenes i em ficava al llit amb els ulls ben inflats de tanta llàgrima… després, vaig estar masses anys fora de la actualitat operística… .encara que no he deixat mai d’escoltar bona ” Musica ” ( i ara vindríen anècdotes surrealistes que t’estalviaré, però que fliparies…) gràcies a la meva estimada companya i amiga, la “RADIO”. i gràcies a tu Joaquim per la teva pacient tolerancia….. un petó.

        M'agrada

    • Al segon acte Dessay ja veuràs com es llença una mica més, però fa patir massa, tot i que se’n surt victoriosa, jo no m’atreviria gaire a pronosticar un repertori futur per una veu en aquest estat i amb les poques possibilitats que sembla tenir d’evolucionar a altres repertoris.

      M'agrada

  4. dandini

    Aquesta producció de Laurent Pelly ha estat un èxit impressionant en els millors teatres del món:Covent Garden,Viena,Metropolitan, San Francisco,Paris i Liceu.La Fille du Régiment té un argument molt naïf pero que funciona i deixa al públic particularment optimista i de bon rollo doncs al final l’amor guanya a les convencions socials.Per mí la música és molt inspirada amb unes àries fabuloses i uns concertants molt ben resolts.L’any 1973 Alfredo Kraus va debutar el Tonio a l’Opera de Chicago i posteriorment va decidir modificar el final de la maravellosa ària “Pour me rapprocher de Marie” afagint-hi un re bemoll.Aquell canvi s’ha imposat i avui en dia gairebe ningú acaba l’ària com ho feia Luciano Pavarotti.Us deixo l’interpretació magistral d’un tenor que jo estimo moltíssim .Encara que la seva veu fos lletja i tingues poc volum i menys squillo el seu talent musical semblava no tenir límit.El fet de sentir-lo es converteix en una experiència alliçonadora.

    M'agrada

  5. dandini

    El fantàstic tenor de Tenerife ,Celso Albelo (1975) té previst el seu debut al Liceu cantant l’ Elvino de La Sonnambula el desembre de 2013 ? al costat d’Irina Lungu?

    M'agrada

  6. Me la baixaré!!!!!!. Encara que la Natalie Dessay no estigui en el seu millor moment, aquest paper és seu!. A mi també m’agrada més l’ària Pour me rapprocher de Marie, és que les àries que són tant i tant escoltades, com Ah! mes amis, a vegades em fan una mica de mandra i tot.

    M'agrada

  7. Marta B

    Com vaig disfrutar amb La Fille du Régiment al Liceu! Gràcies per aquests enllaços.

    No m’agrada escampar rumors per la xarxa, però abans de l’estiu vaig llegir, jo diria que a un diari de Barcelona que Natalie Dessay tenia previst retirar-se del món de l’òpera el 2014 per dedicar-se al teatre, el motiu que al·legava era que ja estava cansada i que creia que en el món operístic no es treballava amb prou rigor i disciplina. No se si algú més va llegir aquesta notícia, o sigui que preneu-vos-ho amb totes les reserves, si és que només he estat jo qui va llegir aquesta notícia.

    M'agrada

  8. Fa anys nque té clar que vol ser actriu de teatre. Quan era jovenera, a Lyon, va iniciar estudis d’artdramàtic però algú la va sentir cantar i va canviar el camí. Ara que ja ha fet una brillant carrera a l’òpera, just és que vagi al que li agrada on, de ben segur, que triomfarà.
    M’ha agradat tornar-la a escoltar, un pel de res afeblida però amb una veu preciosa i una mestria enorme per servir la partitura de la que sempre en fa una joia.
    En J.D.F. segueix bé i me’n alegro.
    Tinc aquesta versió de fa anysi hi surt la Caballé en un breu rol.

    Gràcies, joaquim!

    M'agrada

    • Olympia, la versió que tens és de Viena de fa anys i aquesta és del mes passat a Paris, ara bé, la parella és la mateixa, i l’escenificació que no veiem, també, la mateixa que Flórez va fer al Liceu amb Ciofi (deliciosa).

      M'agrada

  9. rosetapiccina

    Des de la meva qualitat de “palanganera” (nomenclatura emprada a altres entrades del blog per autodenominar-nos els que no tenim ni idea), no puc entendre perquè us fiqueu tant amb l’Elisir d’amore, i en canvi us sembla bé la Fille du regiment.

    M'agrada

    • No creguis, la Fille du Régiment no deixa de ser una altre obreta que Rossini eclipsa amb qualsevol de les seves, però com que la darrera producció vista al Liceu va ser tan bona, potser per això…

      Això res té a veure amb això de palanganero, que utilitzeu tant i que francament no es correspon a la veritat, un mateix no es pot auto definir, i si em deixes opinar, jo no et posaria, com tampoc ho faria amb tota la resta dels que es col·loquen tal distinció, en aquesta secció o categoria. Ja està, ja ho he dit.

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: