Angela Gheorghiu al final de la representació de L’elisir d’amore el dia 4 de juny de 2005)
He cregut oportú començar els apunts preparatoris per la propera òpera que a partir de diumenge vinent es representarà al Gran Teatre del Liceu, en una primera tanda de quatre tres representacions (11,14,16 i 18 de novembre), de L’elisir d’amore de Gaetano Donizetti i que tindran continuïtat en una segona tanda també de quatre representacions, els dies 27 i 30 de maig, i 2 i 5 de juny de 2013.
En les dues tandes hi ha dos repartiments interessants per diferents motius, però l’apunt per escalfar motors el faré demà, i avui, com ja heu llegit en l’anunciat, us porto l’única funció, de les dues que tenia previstes, que va cantar l’any 2005 en la mateixa i feliç producció que veurem enguany, la soprano Angela Gheorghiu, al costat d’un accidentat Giuseppe Filianoti, uns mediocres Dulcamara (Paolo Rumetz) i Belcore (Christopher Schaldenbrand) i una estupenda Giannetta de Cristina Obregon.
La reina indiscutible va ser Gheorghiu que malgrat els capricis de diva amb el canvi de vestuari i altres coses que sabem i no es publiquen, va cantar una magnífica Adina. Hagués estat tot un luxe poder reunir-la amb Rolando Villazón que en aquells dies aixecava passions amb un fabulós Nemorino, malauradament al costat de Maria Bayo.
Bé, el vídeo que m’ha arribat és d’òptima qualitat i per tant podreu gaudir d’una representació que va aixecar molta polseguera, i que malgrat el notori accident de Filianoti a la “furtiva”, es gaudeix gràcies a l’enginy d’una producció fresca i brillant, que desborda optimisme i que funciona magníficament.
Molts que tenien entrades per la segona representació es van quedar amb les ganes de veure a Gheorghiu, doncs bé, ara ja la teniu a IFL i us la podreu descarregar.
Us deixo un youtube, gentilesa de GrandTier, amb la Gheorghiu cantant “prendi per me sei libero” aquell 4 de juny de 2005.
Gaetano Donizetti
L’ELISIR D’AMORE
Adina: Angela Gheorghiu
Nemorino: Giuseppe Filianoti
Dulcamara: Paolo Rumetz
Belcore: Christopher Schaldenbrand
Giannetta: Cristina Obregon
Cor i Orquestra del Gran Teatre del Liceu
Director musical:Daniele Callegari
Producció del Gran Teatre del Liceu.
Director d’escena: Mario Gas
Ajudant de direcció: Jose Antonio Gutierrez
Escenografia i vestuari: Marcelo Grande
Disseny de llums: Quico Gutierrez
Liceu, 4 de juny de 2005
ENLLAÇOS (format AVI)
Acte 1er
https://rapidshare.com/files/740339543/Donizetti-Elisir-Liceu-Gheorghiu-1.avi.001
https://rapidshare.com/files/81197041/Donizetti-Elisir-Liceu-Gheorghiu-1.avi.002
https://rapidshare.com/files/2901430768/Donizetti-Elisir-Liceu-Gheorghiu-1.avi.003
Acte 2on
https://rapidshare.com/files/2050181747/Donizetti-Elisir-Liceu_Gheorghiu-2.avi.001
https://rapidshare.com/files/811133149/Donizetti-Elisir-Liceu_Gheorghiu-2.avi.002
https://rapidshare.com/files/1483552752/Donizetti-Elisir-Liceu_Gheorghiu-2.avi.003
ENLLAÇOS ÀUDIO (mp3)
https://rapidshare.com/files/2359997266/Elisir_Liceu_04_06_05_A1.mp3
https://rapidshare.com/files/4290337470/Elisir_Liceu_04_06_05_A2.mp3
Demà parlaré una mica més d’aquesta òpera
IN FERNEM LAND 
La del 14 ha estat suspesa per coses de la vaga. Si no m’equivoco, m’ho ha dit el correu.
M'agradaM'agrada
Gràcies Allau, ho havia oblidat.
M'agradaM'agrada
M’entusiasma aquesta ària a la que sempre li he trovat un cert paralelisme tant musical com argumental amb el “Deh vieni non tardar” de Les noces de Fígaro.De fet hi un munt grans cantants que han cantat els dos rols.M’agrada molt la versió d’Angela Gheorghiu pero crec que actualment hi altres sopranos que la superen com per exemple Olga Peretyatko( la nova Netrebko ? ).El timbre és més ric i ample i la coloratura és equiparable sino millor.
M'agradaM'agrada
No, no és la nova Netrebko!
M'agradaM'agrada
Ni pensarlo. Su voz en este aria no acaba de convencerme. De momento no es la sucesora de nadie como no sea de ella misma.
La versión de Angela Gheorghiu en el Liceu es, por el momento, la que más me ha gustado de cuantas he escuchado hasta el presente y es precisamente “Prendi per me sei libero”, junto con “Udite, o rustici!” lo único para mí salvable de este rollo macabeo “seudo rossiniano” llamado “L’elisir d’amore” que no le llega ni a la “suela de los zapatos” a “Don Pasquale” ni en argumento ni en calidad musical, siendo ambas óperas del mismo autor, pero que cae en gracia principalmente por aquello de la “furtiva lágrima” y todos los sucesos extramusicales que han rodeado desde su estreno a varios tenores que la han interpretado.
En el Liceu tenemos la suerte de contar con el mejor montaje escénico de cuantos he visto, tanto en vivo como en grabación, gracias a una excelente escenografía y a una dirección escénica de un Mario Gas inspiradísimo.
M'agradaM'agrada
cuenta, cuenta sucesos extramusicales porfa! 😮
M'agradaM'agrada
A Julian Gayarre le comunicaron la muerte de su madre justo antes de entrar en escena para cantar la dichosa “furtiva lágrima”. Y creo recordar que también le pasó lo mismo a Gianni Poggi.
Hay más, pero he querido contestarte rápido ya que tendría que bucear en mi memoria o recurrir a mi biblioteca.
M'agradaM'agrada
Uff no sabía. vamos.Recitar… vesti la giubba (salvando las diferencias) y transportado a la vida real entonces. Gracias de nuevo por ilustrarnos.
Claro al lado de eso las sensaciones de Filianoti volviendo un par de dias después al lugar de autos no son ni reseñables.
M'agradaM'agrada
Què vol dir “que la superen”? Potser on tu dius ric jo diria més feridor i avui l’amplitud del registre de Peretyatko és clarament més limitada que la de Gheorghiu, molt més adient a la soprano lírica que demana el rol, no pas una lírica lleugera, com Peretyatko.
Demà?, demà no ho sé Peretyatko tot just comença i sembla que ho està fent molt i molt bé, però la Gheorghiu ja porta al darrera una carrera magnífica i indiscutible.
Sincerament, tampoc em sembla que sigui la nova res. Aquestes ànsies de trobar successores a una soprano que encara ha de donar molt, em sembla una mica excessiu, també ho deien de Machaidze i el millor és no posar pressió sobre aquestes noies i deixar que facin la carrera que les seves possibilitats els permetin.
M'agradaM'agrada
No acabo d´entendre això de “i altres coses que sabem i no es publiquen”. Que es publiquin, tu, que es publiquin…
M'agradaM'agrada
Això dic jo tambè…jo l’únic que sé és lo del canvi de vestuari i lo del refredat que li va impedir actuar en la segona funció…però hi ha més?…va vinga…si no es publica a la prensa (comprada i venuda) al menys fem una mica de safreig a IFL, no?… 🙂 🙂 🙂
M'agradaM'agrada
Jo se, perque m’ho ha explicat una noia que coneix a un que la coneix, que la Gheorghiu s’ha operat el pits!!!! jajajaja i que la brusa xinesa que es va posar a l’últim acte de la bohème, era comprada al Zara un parell de dies abans!!!
La veritat és que no m’interessa gaire el que fa i deixa de fer, però té gràcia!
M'agradaM'agrada
De La Bohéme també en sé i molt sucoses, però no estic autoritzat a parlar-ne, o sigui que públicament no diré res 😉
M'agradaM'agrada
I pel Facebook??? :p jajajaja
M'agradaM'agrada
Tampoc 😥
M'agradaM'agrada
I si després em cauen demandes?, farem una col·lecta infernemlandera per pagar-me els advocats? 👿
M'agradaM'agrada
El que faci falta! 🙂
M'agradaM'agrada
Més val guardar els diners per a coses més valuoses, que tal i com està el pati….
M'agradaM'agrada
Doncs mira que és fàcil, sé coses que no diré, ni més ni menys. I no les diré per què jo no hi era i com que no ho puc contrastar, no ho dic, per molt bona que sigui la font.
Després encara hauria de sotmetrem al polígraf de “Sálvame” 😉
M'agradaM'agrada
buhhhh acaparació de dades, informació privilegiada, documents encara no desclassificats (passats ben bé més de 5 anys) 😦
M'agradaM'agrada
No puc, vaig dir que no ho diria i no ho diré. Fa 5 anys i en fa 1 (La Bohème), ella cada vegada que ve s’ha de fer notar 🙂
M'agradaM'agrada
Esplèndida, encantadora Angela Gheorghiu. La primera òpera en que la veia actuar en directe. La havia disfrutat, i molt, en un recital, tambè al Liceu, però encara no en una òpera. Em va agradar moltíssim, la seva veu, el seu cant, la seva personalitat.
M'agradaM'agrada
Va estar deliciosa, llàstima que aquesta òpera sigui “tan poca cosa” (ui! què he dit!)
M'agradaM'agrada
Obrigado por nos proporcionar a oportunidade de apreciar esse elenco bom.Abraço,
M'agradaM'agrada
Espero que lo disfrutes
M'agradaM'agrada
El video contiene ” la furtiva lagrima”, ¿ tal como la galleó Filianoti aquella noche?
M'agradaM'agrada
Tal y como la galleó, idéntica 😥
M'agradaM'agrada
pobret, quina pena
la gent aplaudia!!!!
què va fer? es va posar de genolls per demanar clemència?
Fins aquell moment, m’estava agradant
M'agradaM'agrada
Va aguantar amb dignitat un moment molt difícil i el públic es va comportar amb una dignitat inusitada
M'agradaM'agrada
Jo hi era i el gall el va bisar i tot 😦 Una llàstima tot plegat perquè el seu Nemorino fins llavors estava molt bé. L’Àngela el va abraçar… La segona funció que tenien prevista ja no van cantar-la… i van salvar-la la Bayo i un altre tenor. Eren uns temps en què amb les entrades esgotades el liceu posava a la venda localitats de segona fila de llotges a meitat de preu, amb promocions a la web, per tant estava ben situat.Quina angúnia! No em pensava pas que hi hagués un video d’allò!
Anys després el mateix Filianoti havia d’estrenar un Don Carlo a la Scala i no li van deixar cantar la primera funció per “malaltia” No sé.. però jo no en guardo pas un mal record.
M'agradaM'agrada
Perdona Joan, yo estuve también en esta segunda función que citas y Filianoti sí la cantó ( sin problemas) con Bayo ( que sustituyó a Miss Angelita )
M'agradaM'agrada
Ah vale Alex gracias … no lo sabía…. Me miré el reparto en la web del liceo para repetir…. me encontré a la Bayo y me pareció no verlo a él tampoco…. Pero hablo de memoria y la mía es de pez. X eso soy más dado a leer el blog que a comentar… Total que no fui… Y como lo hizo? bien no? y la furtiva lacrima? Pues entonces entre las dos funciones se podía haber editado un vídeo comercial no? Creo que en esa época se grababa casi todo. Se anunció por megafonia el cambio? dijeron eso de “aporta certificat mèdic” como lo recibió el público? Cuenta, cuenta….
M'agradaM'agrada
Ja, ja, ja!!! Josep i jo que volem saber les coses que no es publiquen, en Jan que no l´interessa gaire el que faci la Gheorghiu però et deixa anar lo dels pits i la brusa del Zara, vosaltres amb el cuenta, cuenta,… 🙂 Quin grup de followers que t´has buscat, Joaquim! D´òpera no sé si en sabem gaire, però tafaners… 😀 I lo pitjor de tot és que ens ho passem teta! 😆 🙂 😆
M'agradaM'agrada
Ja ho pots ben dir Xavier… Aquells sobtats problemes de salut de la Gheorghiu la nit després del ‘Gallejare’ i just el dia del cumple dAL, Roberto pertanyen a l’apartat: “Tot allò que sempre heu volgut saber sobre… i no us heu atrevit mai a preguntar” que bé podria ser una secció d’èxit a IFL 😀 Crec que el problema (ai!) és que ja no queden divas
M'agradaM'agrada
Potser no calen les dives, però en queden, poques, però si:
Gheorghiu, Fleming, Bartoli, Netrebko i…potser cap altre que pugui portar l’etiqueta de diva.
Divos?
Flórez, Flórez, Flórez i Flórez, ah! i potser Kaufmann, Alagna i ….
M'agradaM'agrada
Serà. Però és que de les que cites només he escoltat en directe la Bartoli i no en una òpera. L’Alagna sí però, tot i l’èxit de públic i crítica que obté a IFL, no li acabo de veure el què… És greu?
M'agradaM'agrada
Al menos en la segunda noche, Filianoti fue más inteligente y no se desfogó tanto al principio, con lo cual no llegó agotado a la ..furtiva..y estuvo correcto, sin problemas.
No recuerdo que se anunciara la cancelación de Gheorghiu por megafonía y lo del “certificat medic”, sería más bien de un “certificat” de un conocido restaurante de Barcelona donde Dña. Angelita parece que disfrutó y mucho del buen marisco gallego. je…je…
( por cierto, la Gheorghiu en esta unica función que cantó, me pareció “post función”, una diva pero muy simpática, je…je..)
M'agradaM'agrada
Sí que lo es de simpática!
M'agradaM'agrada
gracias Alex! entiendo por tanto q el público “ni se enteró del cambio” no silbó ni nada parecido. Una notita en el programa de mano y a otra cosa. Quien ha escuchado a los del 5º y quien los oye! 😉
M'agradaM'agrada
A mi em va donar la sensació, des de el primer moment, que estàvem al llindar de l’accident. veient el vídeo i malgrat que ja ho sabem, ja es va notant a mida que avança la representació que la veu es pot trencar en qualsevol moment, com va passar, i de quina manera!
Filianoti, amb una greu malaltia pel mig que sembla ser que és la causant de tots els problemes que ha anat patint, no ha fet gaires coses rellevants.
M'agradaM'agrada
Ultimamente, veo que Filianoti ( que antes de su accidentado Elisir, tuvo notables actuaciones en el Liceu, como en su debut Alfredo de Traviata junto a Takova y luego muy buen Duca con un entonces excelente Carlitos Alvarez como Rigoletto), canta como Villazón bastantes Mozart, lo que intuyo como un intento de recomponer su voz
M'agradaM'agrada
Por cierto, me olvidaba decir ante los ELISIR que empiezan este próximo domingo, que estoy expectante y optimista con el buen tenor que es el mexicano Camarena como Nemorino ( es un lírico ligero con mucho gusto y con sentido del canto legato , al que le escuché en París hace dos temporadas, un muy convincente Elvino junto a la Dessay de Sonnambula.
M'agradaM'agrada
Ese paso por el terapéutico Mozart, creo yo que no le va muy bien.
M'agradaM'agrada
Filianotti abusa de su grave enfermedad -superada o no- para en según que sitios -Met, por ejemplo- preparar al público para que sea condescendiente con su rendimiento vocal, mediante entrevistas en las que alude a sus problemas de salud que yo lamento profundamente, pero que nada tienen que ver con lo que espera el público que asiste a un espectáculo gastando bastante dinero y a veces privándose de utilizarlo para otros menesteres más acuciantes.
Angela Gheorghiu estuvo con un grupo de amigos de la Associació Liceistes de 4rt. i 5e. pis absolutamente adorable y desbordando simpatía, incluso se retrató con nosotros y pidió repetir la foto por si la primera no hubiera salido bien. Una refrigeración demasiado alta de un famoso restaurante de la parte sur de la Rambla provocó el resfriado -iba muy escotada- que la impidió cumplir con su segundo compromiso en este “Elisir”. Afortunadamente esta grabación da fe de lo maravillosa que estuvo en este rol de tan poca chicha, pero que si queda en manos de una grande crece enormemente.
Sobre sus eventuales “frivolidades” se ha hablado mucho, pero las que yo conozco de su actuación en este “Elisir” son absolutamente comprensibles, al menos a mi modo de ver. A mí también me pondría nervioso estar cantando sentado ante una mesa cara al público y que un malabarista lanzara cuchillos al aire a un metro y medio de distancia -me dan pavor los cuchillos y no me llamo Gheorghiu-…
Fede
M'agradaM'agrada
Ella no pot arribar a un teatre i que tot el teatre s’adapti a ella, no ella a una producció. Per tot allò que sé i no puc dir, les seves demandes són absolutament ridícules, poc professionals i inútils, una nena mal criada, i per tant ens els aspectes negatius del terme, una diva. Sort que en els aspectes positius, que també els té, millora la globalitat de la valoració.
M'agradaM'agrada
Al Real la diguem… manca de flexibilitat els va costar una Traviata amb el posterior daltabaix que ni les plomes més insignes de les revistes especialitzades van poder atenuar. Del poc que ha trascendit els petits canvis d’escena introduïts a Bohème o bé milloren la escenografia o bé no molesten. El canvi de vestit de l’Elisir no l’entenc… a la producció de Mario Gas la Bayo ja anava prou sexy o es que volia evitar tota comparació?De fet ja ho deia la Guillermina Motta: “però tu fes-te veure, nena fes-te veure…”
M'agradaM'agrada
Cantant com ell sap, n’hi hauria d’haver prou per fer-se veure, però segurament va passar moltes penúries de joveneta i després es va passar dos pobles i mig
El divisme no deixa de ser una mostra alarmant de feblesa humana
M'agradaM'agrada
Ahir no vaig tenir temps per baixar-la, i avui ja veurem, però segur que ho acabaré fent, encara que amb Gheorghiu s’hagin de baixar els galls de Filianoti.
M'agradaM'agrada
Et baixes, si vols, el que va succeir, i això ja té un gran mèrit, no hi ha trampa de cap mena.
M'agradaM'agrada