IN FERNEM LAND

COP DE PORTA AL 2012


Mitjanit

Ja tornem a tenir aquí el 31 de desembre aquell dia de cada any que ens fa repetir les mateixes coses i els mateixos desitjos. Cansa, la veritat, i no és que els desitjos i les frases ni siguin ni bonics ni ben intencionats, però és que demà, encara amb el ressò del valsos de sempre ja ens en haurem oblidat i continuarem sent com abans d’ahir i al final si tot queda amb un pur formulisme i si com diuen, els primers mesos del  2013 seran pitjors i durant el segon semestre millorarem una mica, és a dir, a finals del 2013 ens quedarem com ara, potser seria millor saltar-nos aquest 13 i celebrar directament el Cap d’Any del 2014, i no és superstició per aquest número amb tan mala premsa, és que ja ens preparen per no sabem ben bé el què, però ja ens preparen.

Si em cenyim als aspectes musicals el panorama no és gaire estimulant, ja que tot allò que flaire cultura sembla condemnat a l’oblit si més no momentani i amb l’excusa de les prioritats la cultura queda com una cosa residual i en el millor dels casos a càrrec de qui se la pugui permetre i pagar. Potser si ens ho miréssim d’un altre manera arribaríem a la conclusió que amb un grau molt més alt de cultura, seríem un país més ric, més honest, més treballador, més educat, menys corrupte, molt més similar als països del nord d’Europa amb qui tant ens agradaria assemblar-nos i sempre anomenem.

Duran el 2013 ens esperen els bicentenaris de Wagner i Verdi, i el centenari Britten, motius suficients per albirar grans satisfaccions operístiques a nivell internacional, però que al Liceu amb un futur tant o més incert del que teníem aviat farà un any,  amb aquella primera batzegada amenaçant d’un ERO i unes retallades que ens van deixar sense dos programes operístics i altres activitats paral·leles, s’intueix molt més que incert amb uns retalls sobre el pressupost aprovat i una campanya de recollida de diners per esmorteir-ho, tan improvisada com ineficaç.

Ni el Liceu, ni L’Auditori, ni el Palau de la Música Catalana sembla que no s’en hagin adonat de la veritable dimensió de la crisi, i mentre cadascuna d’aquestes institucions insignes del Cap i Casal han programat unes temporades en molts casos extraordinàriament atractives, el públic interessat roman a casa lamentant no poder assistir-hi.

Per molt que el dia 11 de gener a Barcelona coincidissin Gergiev i Prats amb els Mariinskys, Rusalka al Liceu i Garanca al Palau, que aquesta darrera hagi de suspendre el concert per la manca de venda de localitats (sembla ser que se’n havien venut poc menys de 200) vol dir alguna cosa i els nostres gestors culturals segueixen tancats en els seus reialmes sense fer res i esperant que passi el que ells creuen que és tan sols una crisi generalitzada i és molt més, òbviament. La cosmopolita Barcelona no pot absorbir tres esdeveniments musicals d’aquesta categoria.

O canvien els models, les estructures, les sinergies, les col·laboracions, els hàbits i es fa un nou pla de negoci cultural, viable i pactat entre tots els implicats o això no hi ha qui ho mantingui.

La industria cultural està ferida de fa temps, el cop de gràcia amb la pujada del tipus d’IVA no ha fet res més que condemnar-la, però la davallada era constant i imparable  i ningú semblava que se’n adonés, tothom mirava cap a una altre banda tot parant la mà buscant l’anhelada subvenció, en lloc de buscar accions i mesures per fer front a aquest canvi innegociable de model de gestió.

El panorama és dramàticament incert  i jo de moment ni tan sols intueixo com pot canviar, atenent al silenci i l’aparentment immobilisme d’uns dirigents i responsables culturals en estat catatònic, que esperen que o bé sigui l’administració o la depauperada clientela qui els salvi de perdre la poltrona.

Perdoneu, però no es tracta de pessimisme, es tracta d’absoluta inoperància i paràlisi d’aquells que governen (no em refereixo tan sols als polítics, ja que governar significar també dirigir) per fer front a la situació, amb mesures i projectes viables, sostenibles i enriquidors.

Quan fan falta diners és quan s’ha de demostrar l’enginy, la vàlua i la capacitat dels directius per dur endavant l’empresa. Hi ha molts empresaris que ho fan sense necessitat de fer un ERO o abaixar la persiana.

Pel que fa al blog i després dels intents poc fructuosos fets durant el 2012 per esdevenir un projecte professional amb certes garanties, espero que segueixi obtenint el vostre assidu i constant suport. Jo per la meva part intentaré correspondre amb el mateix entusiasme i dedicació, canviant aquelles coses que no funcionen, potenciant aquelles que mereixen la vostra aprovació i proposant sempre nous reptes i noves vies per mantenir el vostre interès a partir d’allò que a mi m’agrada, un repte no sempre fàcil però sempre emocionant.

Els números assolits aquest any són una gratificació extraordinària a una feinada. Durant el proper més de gener celebrarem els 2.000.000 d’apunts visitats en aquest quasi 6 anys, quan demà farà tot just dos anys (dos anys ja!) d’aquell primer cim del 1.000.000 de pàgines vistes per Cap d’Any del 2011.

Un bloc musical, eminentment operístic i escrit en català, quelcom aparentment minoritari, assoleix un nombre de  pàgines vistes absolutament al·lucinant.

Que l’apunt més visitat l’any 2012 sigui el que Colbran va fer l’any 2009 sobre el cinquantenari de la  mort de Mario Lanza, ens hauria de fer pensar. És un apunt consolidat, escrit amb castellà, per tant assequible per a moltes més persones i referenciat amb enllaços a altres blocs. És un èxit que hauria de fer pensar a Colbran a col·laborar de manera més assídua, ni que fos un apunt al mes i també és, ni que sigui per tossuderia meva, la reafirmació que malgrat que utilitzant l’idioma castellà les visites augmentarien previsiblement de forma espectacular, em mantindré per sempre més fidel, al servei d’aquest poble, i permeteu-me “Espriuejar” una miqueta.

Cop de porta al 2012, un “annus horribilis” malgrat aquelles coses magnífiques que deixem enrere, i no esmercem esforços per treballar dur i fer possible el 2013. De res serveix desitjar-nos prosperitat, felicitat i feina, desitgem-nos salut!, això si, però la resta, si després no movem ni un dit per fer que les coses canviïn esperant que ens solucionen els problemes i ens portin el plat a taula, us asseguro que no ho tindrem.

Ens ho posem molt difícil, però podem canviar-ho!.

Acomiadem el 2012 després d’aquest sermonet amb Antonio Pappano i l’Orquestra dell’ Accadamia Nazionale di Santa Cecilia de Roma i la dansa de les hores de l’òpera La Gioconda d’Amilcare Ponchielli, provinent del concert celebrat al Parco della Musica de Roma el dia 29 de desembre.

I fins demà, que ves quines coses, haurem canviat el 12 per aquest meravellós 13. Oi que si que serà meravellós?

44 comments

  1. Benigno

    Salud,trabajo,amor y bienestar para todos en el nuevo año y siempre.
    Un abrazo entrañable,Joaquim,para ti y para todos los que hacen posible este milagro diario de In Fernem Land.

    M'agrada

  2. Toni B

    Benvolgut, i tant que ens podem desitjar properitat, perqué es pot prosperar en els nivells de la paciencia, de l’ascetisme, de la pietat… I també podem desitjar-nos felicitat, perqué es pot gaudir molt conspirant, fent vudú o maleint despiatadament…. I feina? ¿Qué no es prou feina tot això? El 2013 ve, encara que no hi fem res perqué arribi, millor tenir salut per passar amb serenitat de l’horribilis a l’espantós! Amb tot, aquest 13 porta prou canya, aprofitem! bona entrada d’any , amb li.lusió!

    M'agrada

    • Ja ho sé benvolguda, però si només ens ho desitgem i no fem res més, demà, després de la ressaca haurem d’anar a buscar la dosi de fluoxetina, i no et dic res el dia 7.
      La feina no m’espanta, treballar m’agrada i guanyar-me la vida també 🙂 i això darrer no sé si tothom ho té gaire clar 🙂
      Un petonàs i tant de bo en lloc de conspirar ens haguem d’emborratxar, ho recordes? 😉

      M'agrada

  3. A l'ombra del llardoner...

    Molt bona entrada d’any…et seguirem llegint i participant (quan convingui).

    Cada dia m’agrada més en Pappano! Té enregistraments que són fantàstics però en viu és brutal! (i deixa en evidència a més d’un gran nom dels que vénen habitualment per Ibercamera i Palau 100)

    M'agrada

    • Em preocupa el teu “discret” comiat del 2012.
      Pappano és un grandíssim director, m’agradaria veure’l més sovint per aquí. Al Liceu seria la bomba, però a l’Auditori dirigint l’OBC també i si ha de venir de gira, no faré fàstics. Ja ho veus si n’estic de predisposat.

      M'agrada

  4. SANTI

    Fantàstiques estadístiques fruit d’una tasca immillorable.
    Espero que el 2013 sigui per a tu i tots els que visiten a quest bloc , ple d’aventures i ple de coneixences, com ens desitja el poeta al llarg viatge a Ítaca

    M'agrada

  5. timamót

    Com que l’apunt del “Resum ” l’he llegit avui, ja he desitjat bon any a tothom. Però no m’importa repetir.
    Salut i música (que contribueix a la nostra salut!)
    Ximo endavant i moltes gràcies, a tú i als comentaristes (savis, divertits … o rondinaires)

    M'agrada

  6. Josep Olivé

    Un apunt al mes de’n Colbran seria molt apreciat ben segur per tothom. Ànim doncs Fede, has de tornar a fer uns quans “best seller” com el de Mario Lanza.

    No sé, tal como sonen les campanes (no les d’aquesta nit sino les de cada dia) el 2013 no és que sigui per llançar-les, però siguem optimistes al menys fins el dia 2 i esperem que no sigui tan per oblidar com el 2012.

    Salut!

    M'agrada

  7. molta salut, bon cop de falç, que corri la tinta bloguera, que celebrem més milions de fernemlandades, moltes abraçades i molta bona música, que continuï la teva il·lusió diària!

    i un concurset estil JL
    ¿Qué es esto?

    Hasta el borde las copas llenemos,
    a gozar, a beber, a beber;
    su espumoso licor apuremos,
    que en su fondo se encuentra el placer

    pel 2013 🙂 ************

    M'agrada

  8. Concep

    Bon Any Joaquim i també a tots els visitants que estem enganxats a aquest bloc addictiu.
    Que tingueu tots la fortalesa per superar tot allò de dolent que ens volen encolomar al 2013 i sapigeu aprofitar els moments musicals que ens regalarà amb la connivència a In Fernem Land

    M'agrada

    • 😆 😆 😆 .lol: 😆
      Extraordinària aportació voltaire al pessebre.
      Si demanar Pau i Felicitat ja sembla una cosa quimèrica, demanar pel 2014 el que demanes és extremadament complicat.
      A veure si estarem a l’alçada

      M'agrada

  9. Marta B

    De moment el 2013 tindrà una cosa bona que seran els 2.000.000 de visites al blog, tot un mèrit per ser un blog d’un tema minoritari com l’òpera i a més a més en català, a vegades em miro de quins països el consulten i la veritat és que fa goig.

    M’apunto a que en Fede faci un un apunt mensual, sempre explica coses molt interessants.

    Desitjo que durant el 2013 continuem tenint aquest espai per poder aprendre, comentar i compartir, salut i a aguantar que el dolent també s’acaba.

    Una abraçada a tots!

    M'agrada

  10. Pink

    Hola entrar en aquest Blog es com entrar a una casa amiga, saps que aqui s’estima la música i aixó es molt important, quedes informada i per un moment ho vius.M’agrada perque es toquen altres temes també i pots dir la teva encara que no siguis molt entesa, la veritat es que li tinc cariñu el considero un Blog amic, gracies per haver-ho fet possible. Espero que sigui bó aquest nou any que comença per tothom .Felicitacions

    M'agrada

    • És clar que és un blog amic, m’honores!.
      M’agrada molt que comenteu tot allò que creieu oportú arran de les meves propostes, però altres vegades surten temes paral·lels no previstos que sempre acaben aportant coneixement.
      Feliç Any!

      M'agrada

  11. Gràcies Joaquim , sempre .
    A mí també m’agradaria molt tenir l’ocasió de llegir posts escrits pel Colbran més sovint . Ánimo Colbran ! tus conocimientos nos son muy queridos y necesarios .
    Petonàs per tots dos y per a tots els amics que visiten casa teva y ens
    fan partícipes de les seves opinions . Bon any 2013 !

    M'agrada

  12. Maribel i Victor

    Aquesta tarda en la sobretaula li deia al meu germà que gràcies a aquest blog en Victor i jo ja no ens sentíem com a extraterrestres.
    En el nostre ambient diari ens sentíem com unes bestioles rares que ens agrada l’òpera i la música clàssica i fem coses rares com viatjar lluny per sentir a una orquestra o a un tenor o a una soprano o una òpera especial o agafem un dia de vacances per anar a un assaig general del Liceu.
    Varem descobrim In Fernem Land i gràcies a ell sabem que som molts els bojos i a més ens coneixem i ens sentim acompanyats. Sobretot per tu Joaquim que has fet possible aquesta meravella i per Fede. Esperem els seus comentaris i apunts durant aquest any.
    I per tots els infernemlandaires. Gràcies a tots per estar i Feliç Any 2013 W V B

    M'agrada

    • Per a mi IFL és la manera millor que tinc de connectar amb tots vosaltres. Per sort a molts he tingut el privilegi de conèixer-vos personalment i encara millor compartir amistat. Tot un privilegi. Tant sols per això ja em satisfà continuar, però hi ha més motius i diàriament em puc afegir amb l’increment de visites i comentaris.
      Una responsabilitat molt plaent.
      Gràcies per ser-hi presents

      M'agrada

  13. Rosa

    Molta salut a tu, Joaquim, al Fede – que escrigui – a tots els infernenlandistes i a la música!!
    Una mica més de cap, criteri i bona gestió als que “gestionen” la música a Barcelona

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: