IN FERNEM LAND

2013 L’ANY DELS ANIVERSARIS: WAGNER-VERDI-BRITTEN


2013_3

Ja el tenim aquí, el 2013 ja ha començat a treure el nas i ens espera una tanda molt important de Wagner i Verdi que de ben segur omplira d’apunts IFL, i de la mateixa manera que fins i tot el tradicional concert de cap d’Any inclou aquest any música d’ambdós compositors (Lohengrin i Don Carlo) en el blog faré el mateix. Els estimo a tots dos i no vull crear polèmiques absurdes relegant a un o l’altre en primer lloc.

Cronològicament li pertoca a Richard Wagner inaugurar del primer dia de l’any, ja que va néixer a Leipzig el 22 de maig de 1813, mentre que Giuseppe Verdi no ho va fer fins el 10 d’octubre. De la música que va començar a escriure per la que tenia que ser la seva primera òpera “Die Hochzeit” no en tenim idea, ja que va estripar el llibret i desconeixem si va reciclar temes musicals per les seves òperes posteriors. En qualsevol cas després de la ben acollida estrena de la simfonia en Do, es va posar a escriure ell llibret i la música de la que hauria de ser la primera òpera del seu curt però intens i cabdal catàleg, “Die Feen” (Les fades) basada en l’obra de Carlo Gozzi La donna serpente, la feina es va enllestir el dia de Reis de 1834. L’obra no s’estrenaria fins el 29 de juny de 1888, cinquanta any després de la seva composició.


Young_richard_wagner

Aquí teniu l’obertura amb un engrescador tema que anys més tard l’inspiraria per el final del primer acte de Tannhaüser.

La versió es deu a Wolfgang Sawallisch al capdavant de l’orquestra de la Bayreischen Rundfunks en una gravació en directa del Festival de Munic de 1983.

I el tema re elaborat a Tannhaúser és aquest:

Hi esteu d’acord?

Si bé costa identificar en la música de Die Fee tot allò que vindria anys després, quan li dediqui properament un apunt ja us adonareu com surten trets per aquí i per allà que denoten que hi ha alguna cosa important que s’està forjant.

Com ja he dit més amunt, el 10 ‘octubre de 1813 naixia a Roncole prop de Parma, Giuseppe Verdi, l’altre grandiós compositor operístic, i juntament amb Wagner, un dels pilars fonamentals de la música escènica del segle XIX i sense el qual no s’entendria l’evolució posterior de l’òpera.

La primera òpera de Verdi no s’estrenaria fins el 19 de novembre de 1839, és a dir 5 anys més tard de la composició de Die Feen, a la Scala de Milà i va ser Oberto Conte di San Bonifacio, rebuda de manera molt positiva.

Si bé els musicòlegs no s’han posat gaire d’acord amb si la música anava destinada a un altre llibret escrit per Antonio Piazza per una òpera que tenia que anomenar-se Rocester, al final sabem que Temistocle Solera el va transformar en aquest Oberto, que malgrat ser la primera de les 27 òperes que va escriure i tenir molts trets del passat, ja era una òpera que mirava cap a un nou llenguatge operístic que trigaria encara a consolidar-se, però que ja s’albirava definitiu.

young-verdi

Escoltem l’obertura en la versió de Sir Neville Marriner dirigint a la Academy of St Martin in The Fields, provinent d ela gravació íntegra de l’òpera efectuada a l’agost de l’any 1996 a Londres.

Escoltant aquesta animada obertura amb trets tan característics de les primeres òperes, ja s’albira la música que Verdi va escriure per el primer acte de La Traviata, estrenada catorze anys més tard. Us en heu adonat?,

Aquí ho teniu

Aviat, quan inauguri els apunts dedicats a Verdi, tindrem temps per anar veient aquestes pinzellades d’un geni incipient en les operes primerenques.

No voldria acabar el primer apunt de l’any sense anomenar a Benjamin Britten, el genial operista anglès que va néixer el 22 de novembre de 1913 a Lowestoft, quan el món celebrava el centenari del naixement de Wagner i Verdi. Pocs podien imaginar que acabava de néixer l’operista més gran que ha donat Anglaterra després de Purcell.

Benjamin_Britten

Britten no va estrenar la seva primera òpera, la genial Peter Grimes, fins el 7 de juny de 1945, va ser el opus 33 del seu catàleg i a diferència de Wagner i Verdi, i malgrat que ell va evolucionar constantment en la recerca de diferents llenguatges, ano es tractava d’una obra primerenca, ans al contrari estem davant d’una obra mestra que va obrir-li les portes a totes les altres composicions operístiques fins l’any 1973 que va estrenar la seva darrera òpera, Death in Venice.

També tinc la intenció durant aquest 2013 de parlar de les òperes de Britten i avui us deixo, seguint el que ja he fet amb els altres dos homenatjats, amb les primeres notes que enceten llurs primeres òperes, en aquest cas el pròleg de Peter Grimes provinent de la versió del Teatro alla Scala de l’any passat, que ja va ser motiu d’un apunt a IFL, sota la direcció de Robin Ticciati i Richard Jones, amb John Graham-Hall (Grimes)Susan Gritton (Ellen Orford) i Christopher Purves (Balstrode) com a principals protagonistes.

Amics infernemlandaires, tenim molta teca aquest 2013, espero estar a l’alçada del repte.

Un comentari

    • Me olvidaba : además de los Bicentenarios nacimientos de Wagner y Verdi y del Centenario de Britten espléndidamente recordados por Joaquim, me gustaría añadir otro artista de la ópera del que también se celebrará su centenario ( seguro que en el Met, lo recordarán por todo lo alto ) : el del tenor USA, Richard Tucker, nacido el 28 de agosto de 1.913

      M'agrada

  1. Per Cap d´Any hi ha qui es proposa deixar de fumar o anar al gimnàs, i qui es proposa parlar de Wagner, Verdi i Britten. Sí, ja sabem, qüestió de gustos. Però Joaquim… què passa amb la teva salut?!?!?!? 🙂

    M'agrada

  2. Lluís

    Magnífica forma de despertar a l’any nou! Wagner, Verdi, Britten,… amb un “temari” així, el 2013 ja pinta millor. Gràcies per voler-ho compartir des d’IFL.

    M'agrada

  3. simone

    Bon dia i bon any a totdona i tothom! Amb aquesta “overtura” d’any el 2013 promet ser fantástic! Bravissimo, Joaquim! I com apunta un dels comentaris: cuidat molt!

    M'agrada

  4. Josep Olivé

    Extraordinari apunt Joaquim! Una entrada d’any digne d’IFL! Per raons musicals i didàctiques, a saber:

    1.- Fer apareixer a Britten com a protagonista tambè del 2013 i que se’l tingui en compte com es mereix al costat de les majestouses figures de V&W em sembla un acte de justicia. Bravo!

    2.- En el contexte històric, citar l’òpera Rocester (o Rochester) com a primer intent de Verdi en el mon de l’òpera em sembla molt adient, donat que efectivament “Oberto…” conté bastant de Rocester. El que desconeixia totalment és que abans de “Die Feen” existia “Die Hochzeit”, un altre intent, similar (cronològicament) podriem dir, per part de l’altre geni.

    3.- Troballa les similituds (probablement molt més que “similituds” com bé dius) que ens fas veure entre dos temes principals de cada una de les obertures, “Die Feen” i “Oberto…”, amb obres posteriors de V&W: “Tannhäuser” i “La Traviata”. Emocionant sempre descobrir les arrels.

    Gràcies!

    M'agrada

    • Aquest tres ens ho posen fàcil eh?
      Van fer molt per fer-nos la vida millor, just és que els honorem com és mereixen.
      La feinada és apassionant i estar a l’alçada és molt estimulant.
      Bon Any Josep, no cal que marquis tants gols com el passat, però si vols superar el teu propi rècord, jo estaré encantat de fer de notari el 31/12/13. 🙂

      M'agrada

  5. Mª Teresa Mir

    Ets una enciclopèdia vivent!! Saps més que el “google”!! I el temps d’on el treus? Ets conscient que el dia té 24 hores? Tens un pacte amb el diable i en lloc de 24 en són 48?.O ets d’un altre planeta, enviat per fer-nos feliç a nosaltres on possiblement la gent no dorm?. En fí, jo que soc d’aquesta terra, no quadren les teves hores amb les meves.
    Una vegada més, moltes gràcies per tantes hores de dedicació a aquest fantàstic i admirable blog i compartir-les amb nosaltres.
    Bon any 2013, any amb molts ??? però ens en sortirem…
    Visca la Música, Visca l’Òpera i Visca Catalunya, també perquè no Visca el Barça..!!!

    M'agrada

    • Quan he arribat a casa després de celebrar en petit comitè el Cap d’Any he pensat, no deixis pel mati el que puguis fer ara, i tal i com han aat les coses aquest matí, vaig fer molt ben fet.
      Gràcies per ser-hi i donar-me aquests ànims. VISCA TOT, amb salut!

      M'agrada

  6. Ni a la Uni trobem seminaris tan bons. Gràcies, Joaquim per aquest primer capítol tan suculent. Espero trobar tot el temps que els teus apunts mereixen. BON ANY W_V_B i millor 2013, que està començant molt bé.

    M'agrada

  7. bocachete

    Feliç any nou! I que sigui bo de bo.
    Molt bé l’apunt, que Britten ha quedat una mica oblidat enfront dels altres dos. Ara, entre l’any WVB i el BWV de Bach ens farem un embolic. També va morir en 1813 Grétry, però ja no té la mateixa alçada.

    Els millors auguris a tothom!

    M'agrada

    • Els altres dos el guanyen amb cent anys d’avantatge, quan l’anglès va néixer els altres dos ja eren venerats.
      El públic majoritari continua arronsant el nas quan llegeix Britten i en les seves òperes hi ha allò que és essencial, a part d’una música excel·lent, TEATRE i llibrets excepcionals, quelcom que falla en la majoria d’estrenes operístiques actuals.

      M'agrada

  8. Gaudirem molt amb Wagner i Verdi. El segon em va mostrar que podia vibrar escoltant òpera, el primer ha estat molt més dur però un cop em va deixar fruir del seu Lohengrin vaig saber que ja estava al llindar d’una música excelsa que he anat i vaig païnt embadalida i conscient d’accedir a un món on la música assoleix les seves cotes més excelses.
    A Wagner no el puc estimar. Per molt que sàpiga expressar l’amor, no se m’escapa la seva malevolència.
    Per Verdi sento veneració. Un dels meus somnis desperta és veure’l passar per davant meu amb una llarga i bella capa negra. A les hores m’ajupo entusiasmada i beso un retall del teixit que l’abriga. Hi ha dies que la capa és granada.
    Imaginació al poder.
    Una abraçada per tu i en Colbran.
    També saludo als meus companys parroquians d’aquesta noble casa.

    M'agrada

    • No estic gaire segur que acabis rendida a Don Ricard, però tampoc ho dono per perdut. L’amor surt al tombar la cantonada quan anaves a buscar qualsevol cosa que t’havies deixat de comprar, quan menys t’ho esperes i de la manera més embogida.
      La primera vegada que vaig anar a Milà, fa molts i molts anys, quan vaig arribar davant de l’Scala hi havia una gernació mirant la filmació d’una pel·lícula. carruatges d’època, senyores i senyors amb vestits de finals del segle XIX tot envoltat d’una boira artificial produïda per uns canons, que acabava per donat un ambient hivernal al calorós ferroagosto llombard.
      De cop i volta vaig veure creuar entre tramvies i carruatges a Verdi (Ronald Pickup), la impressió va ser forta. Uns quants anys més tard aquella sèrie televisiva de Renato Castellani (1982) va commocionar a mig món, també a Espriu, de qui aquest any celebrarem també el centenari del seu naixement.
      Tant de bo al cap dels anys es pugui dir que també el 2013 va ser tan fructífer com els 13’s dels darrers segles.

      M'agrada

  9. awalquiria

    Es la primera vegada que deixo un misatge per dir-vos a tots FELIÇ 2013!!!!( si, si, FELIÇ)
    Volia dir tot el que diu la Mª Teresa Mir i ja està dit.
    Moltes gracies Joaquim, una abraçada virtual per cada dìa quand estiguis en el teu blog!

    M'agrada

  10. gloria aparicio

    Que bé! de Britten el que més conèc es Música Coral espero ampliar coneixements gràcies a la teva generosa “actitut i aptitud” aquest proper any espero tenir més temps per el meu oci, toquem fusta……..

    M'agrada

Deixa un comentari