IN FERNEM LAND

JONAS KAUFMANN CANTA EL DICHTERLIEBE DE SCHUMANN


Jonas Kaufmann a la salle Louis-Fréchette de Quebec el 3 de febrer de 2013

Jonas Kaufmann a la salle Louis-Fréchette del Quebec el 3 de febrer de 2013

Per la propera temporada 2013/2014 el Gran Teatre del Liceu ens ha reservat un liederabend de luxe amb el Winterreise de Schubert a c¡arrec de Jonas Kaufmann, previst per el dia 28 de març de 2014.

Kaufmann alterna les seves desitjades intervencions operístiques amb concerts i sobretot recitals de lied, que  li permeten  visitar teatres i ciutats que sembla que de moment no entren a l’agenda operística del tenor.

Aquest passat més de febrer el tenor va cantar a la salle Louis-Fréchette del Quebec, acompanyat de la pianista Carrie-Ann Matheson. Avui us portaré la primera part del concert, amb el magnífic Dichterliebe de Robert Schumann. A la segona part que de moment no s’ha retransmès va interpretar lieds de Richard Staruss i àries d’òpera.

Com a preàmbul del que podem escoltar dintre d’un any al Liceu, avui teniu aquest cicle de Schumann on podreu gaudir de la veu en plena de forma del Kaufmann més expressiu, intens i profund.

Mitja hora d’intensa bellesa que podreu escoltar en la seva integritat i també baixar-vos en el cas que us agradi, cosa que no dubto.

També us deixo tots els texts d’Heinrich Heine i la magnífica traducció de Salvador Pila al català.

JONAS KAUFMANN RECITAL
Quebec City Feb. 3,2013

Robert Schumann, Heinrich Heine
Dichterbiebe OP 48

Jonas Kaufmann,Tenor
Carrie-Ann Matheson,Piano

DICHTERLIEBE-AMORS DE POETA
1. Im wunderschönen Monat Mai
Im wunderschönen Monat Mai,
Als alle Knospen sprangen,
Da ist in meinem Herzen
Die Liebe aufgegangen.

Im wunderschönen Monat Mai,
Als alle Vögel sangen,
Da hab’ ich ihr gestanden
Mein Sehnen und Verlangen.

1.En el meravellós mes de maig
En el meravellós mes de maig,
quan esclaten totes les poncelles,
llavors, en el meu cor
sorgí l’amor.

En el meravellós mes de maig,
quan tots els ocells canten,
llavors li vaig confessar
el meu anhel i desig.

2. Aus meinen Tränen spriessen
Aus meinen Tränen sprießen
Viel blühende Blumen hervor,
Und meine Seufzer werden
Ein Nachtigallenchor.

Und wenn du mich lieb hast, Kindchen,
Schenk’ ich dir die Blumen all’,
Und vor deinem Fenster soll klingen
Das Lied der Nachtigall.

2.De les meves llàgrimes broten
De les meves llàgrimes broten
moltes flors esponeroses,
i els meus sospirs esdevenen
un cor de rossinyols.

I, si tu m’estimes, criatura,
et regalo totes les flors,
i a la teva finestra ressonarà
el cant del rossinyol.

3.Die Rose, die Lilie, die Taube, die Sonne
Die Rose, die Lilie, die Taube, die Sonne,
Die liebt’ ich einst alle in Liebeswonne.
Ich lieb’ sie nicht mehr, ich liebe alleine
Die Kleine, die Feine, die Reine, die Eine;
Sie selber, aller Liebe Bronne,
Ist Rose und Lilie und Taube und Sonne

3.La rosa, el lliri, el colom, el sol
La rosa, el lliri, el colom, el sol,
en altre temps els havia estimat tots amb delit.
Ara, ja no els estimo, només estimo
la petita, la xamosa, la casta, l’única.
Ella mateixa, essent la font de l’amor,
és rosa, lliri, colom i sol.

4.Wenn ich in deine Augen seh’
Wenn ich in deine Augen seh’,
So schwindet all’ mein Leid und Weh;
Doch wenn ich küße deinen Mund,
So werd’ ich ganz und gar gesund.

Wenn ich mich lehn’ an deine Brust,
Kommt’s über mich wie Himmelslust;
Doch wenn du sprichst: ich liebe dich!
So muß ich weinen bitterlich.

4.Quan et miro als ulls
Quan et miro als ulls,
s’esvaeixen el meu dolor i sofrença;
amb tot, quan beso la teva boca,
esdevinc totalment sa.

Quan em recolzo en el teu pit,
em ve una mena de goig celestial;
però quan em dius: t’estimo!
Llavors he de plorar amargament.

5.Ich will meine Seele tauchen
Ich will meine Seele tauchen
In den Kelch der Lilie hinein;
Die Lilie soll klingend hauchen
Ein Lied von der Liebsten mein.

Das Lied soll schauern und beben
Wie der Kuß von ihrem Mund,
Den sie mir einst gegeben
In wunderbar süßer Stund’.

5.Vull endinsar la meva ànima
Vull endinsar la meva ànima
en el calze del lliri blanc;
el lliri alenaria sonant
una cançó de la meva estimada.

La cançó fremiria i tremolaria
com el petó de la seva boca,
aquell que em va fer una vegada
en un meravellós i dolç moment.

6.Im Rhein, im schönen Strome
Im Rhein, im schönen Strome,
Da spiegelt sich in den Well’n
Mit seinem großen Dome
Das große, heil’ge Köln.

Im Dom da steht ein Bildnis,
Auf goldnem Leder gemalt;
In meines Lebens Wildnis
Hat’s freundlich hineingestrahlt.

Es schweben Blumen und Eng’lein
Um unsre liebe Frau;
Die Augen, die Lippen, die Wänglein,
Die gleichen der Liebsten genau.

6.En el Rin, el bonic riu
En el Rin, el bonic riu,
s’emmiralla, en les seves onades,
la gran, sagrada ciutat de Colònia,
amb la seva enorme catedral.

A la catedral hi ha una imatge,
pintada sobre cuir daurat,
que, amicalment, ha resplendit
en el desert de la meva vida.

S’hi veuen flors i angelets suspesos
a l’entorn de Nostra Senyora;
els ulls, els llavis, les galtetes
són exactament com els de la meva estimada.

7.Ich grolle nicht, und wenn das Herz auch bricht
Ich grolle nicht, und wenn das Herz auch bricht,
Ewig verlor’nes Lieb ! Ich grolle nicht.
Wie du auch strahlst in Diamantenpracht,
Es fällt kein Strahl in deines Herzens Nacht.
Das weiß ich längst.

Ich grolle nicht, und wenn das Herz auch bricht,
Ich sah dich ja im Traum,
Und sah die Nacht in deines Herzens Raum,
Und sah die Schlang’, die dir am Herzen frißt,
Ich sah, mein Lieb, wie sehr du elend bist.

7.No et guardo rancúnia, encara que se’m trenqui el cor
No et guardo rancúnia, encara que se’m trenqui el cor,
amor perdut per sempre! No guardo rancúnia.
Tot i que resplendeixes amb lluïssor diamantina,
no incideix cap raig en la nit del teu cor.
Això ja fa molt temps que ho sé.

No et guardo rancúnia, encara que se’m trenqui el cor,
jo t’he vist en somnis,
i he vist la nit a l’espai del teu cor,
i he vist la serp que et rosega el cor,
he vist, estimada, que miserable que ets.

8.Und wüßten’s die Blumen, die kleinen
Und wüßten’s die Blumen, die kleinen,
Wie tief verwundet mein Herz,
Sie würden mit mir weinen,
Zu heilen meinen Schmerz.

Und wüßten’s die Nachtigallen,
Wie ich so traurig und krank,
Sie ließen fröhlich erschallen
Erquickenden Gesang.

Und wüßten sie mein Wehe,
Die goldnen Sternelein,
Sie kämen aus ihrer Höhe,
Und sprächen Trost mir ein.

Die alle können’s nicht wissen,
Nur eine kennt meinen Schmerz;
Sie hat ja selbst zerrissen,
Zerrissen mir das Herz.

8.I si les flors, les petites, sabessin
I si les flors, les petites, sabessin
com profundament el meu cor està ferit,
plorarien amb mi,
per guarir el meu dolor.

I si els rossinyols sabessin
fins a quin punt estic trist i malaltís,
ferien ressonar alegres
un cant de conhort.

I si el meu sofriment sabessin,
les estrelletes daurades,
baixarien de les seves alçàries,
per donar-me paraules de consol.

Tots ells però, no poden saber-ho,
només una coneix el meu dolor;
ella mateixa fou qui esquinçà,
esquinçà el meu cor.

9.Das ist ein Flöten und Geigen
Das ist ein Flöten und Geigen,
Trompeten schmettern drein;
Da tanzt wohl den Hochzeitreigen
Die Herzallerliebste mein.

Das ist ein Klingen und Dröhnen,
Von Pauken und Schalmei’n;
Dazwischen schluchzen und stöhnen
Die guten Engelein.

9.Això és un tocar de flautes i violins
Això és un tocar de flautes i violins,
amb ressò de trompetes;
allà balla en la ronda de noces
la meva estimada del cor.

Això és un dringar i sonar,
de timbales i xeremies;
entremig, sanglotegen i gemeguen
els bons angelets.

10.Hör’ ich das Liedchen klingen
Hör’ ich das Liedchen klingen,
Das einst die Liebste sang,
So will mir die Brust zerspringen
Vor wildem Schmerzendrang.

Es treibt mich ein dunkles Sehnen
Hinauf zur Waldeshöh’,
Dort löst sich auf in Tränen
Mein übergroßes Weh’.

10.Quan sento la cançoneta
Quan sento la cançoneta,
que adés cantava la meva estimada,
em vol esclatar el cor
d’un fogós i punyent embat.

Un obscur afany m’empeny
amunt, cap a dalt del bosc,
allà es desfà en llàgrimes
el meu immens dolor.

11.Ein Jüngling liebt ein Mädchen
Ein Jüngling liebt ein Mädchen,
Die hat einen andern erwählt;
Der andre liebt eine andre,
Und hat sich mit dieser vermählt.

Das Mädchen heiratet aus Ärger
Den ersten besten Mann,
Der ihr in den Weg gelaufen;
Der Jüngling ist übel dran.

Es ist eine alte Geschichte,
Doch bleibt sie immer neu;
Und wem sie just passieret,
Dem bricht das Herz entzwei.

11.Un noi estima una noia
Un noi estima una noia,
que n’ha escollit un altre;
aquest, estima una altra,
i s’ha casat amb ella.

La noia, per despit, es casa
amb el primer home
que creua el seu camí;
el noi s’ho pren malament.

Això és una vella història,
però segueix sent sempre nova;
i a qui tot just semblant passa,
se li parteix a trossos el cor.

12.Am leuchtenden Sommermorgen
Am leuchtenden Sommermorgen
Geh’ ich im Garten herum.
Es flüstern und sprechen die Blumen,
Ich aber, ich wandle stumm.

Es flüstern und sprechen die Blumen,
Und schaun mitleidig mich an:
Sei unserer Schwester nicht böse,
Du trauriger blasser Mann.

12.En un lluminós matí d’estiu
En un lluminós matí d’estiu
passejo pel jardí.
Les flors xiuxiuegen i parlen,
però jo camino en silenci.

Les flors xiuxiuegen i parlen,
i em miren amb compassió:
no estiguis enutjat amb la nostra germana,
tu, home trist i pàl·lid.

13.Ich hab’ im Traum geweinet
Ich hab’ im Traum geweinet,
Mir träumte, du lägest im Grab.
Ich wachte auf, und die Träne
Floß noch von der Wange herab.

Ich hab’ im Traum geweinet,
Mir träumt’, du verließest mich.
Ich wachte auf, und ich weinte
Noch lange bitterlich.

Ich hab’ im Traum geweinet,
Mir träumte, du wär’st mir noch gut.
Ich wachte auf, und noch immer
Strömt meine Tränenflut.

13.He plorat en somnis
He plorat en somnis,
somiava que jeies a la tomba.
Em vaig despertar i les llàgrimes
davallaven encara per les meves galtes.

He plorat en somnis,
somiava que em deixaves.
Em vaig despertar i vaig plorar
encara una llarga estona.

He plorat en somnis,
somiava que encara eres bona amb mi.
Em vaig despertar i encara
em brotava un mar de llàgrimes.

14.Allnächtlich im Traume seh’ ich dich
Allnächtlich im Traume seh’ ich dich
Und sehe dich freundlich grüßen,
Und laut aufweinend stürz’ ich mich
Zu deinen süßen Füßen.

Du siehst mich an wehmütiglich
Und schüttelst das blonde Köpfchen;
Aus deinen Augen schleichen sich
Die Perlentränentröpfchen.

Du sagst mir heimlich ein leises Wort
Und gibst mir den Strauß von Zypressen.
Ich wache auf, und der Strauß ist fort,
Und das Wort hab’ ich vergessen.

14.Totes les nits et veig en somnis
Totes les nits et veig en somnis
i et veig saludar-me amistosament,
i plorant fort em llanço
als teus bonics peus.

Tu em mires malenconiosa
i bellugues el teu petit cap ros;
dels teus ulls s’escapen
llàgrimes com perles.

D’amagat, em dius baixet una paraula
i em dónes un ram de xiprer.
Em desperto i el ram ja no hi és
i he oblidat la paraula.

15.Aus alten Märchen winkt es
Aus alten Märchen winkt es
Hervor mit weißer Hand,
Da singt es und da klingt es
Von einem Zauberland;

Wo bunte Blumen blühen
Im gold’nen Abendlicht,
Und lieblich duftend glühen,
Mit bräutlichem Gesicht;

Und grüne Bäume singen
Uralte Melodei’n,
Die Lüfte heimlich klingen,
Und Vögel schmettern drein;

Und Nebelbilder steigen
Wohl aus der Erd’ hervor,
Und tanzen luft’gen Reigen
Im wunderlichen Chor;

Und blaue Funken brennen
An jedem Blatt und Reis,
Und rote Lichter rennen
Im irren, wirren Kreis;

Und laute Quellen brechen
Aus wildem Marmorstein.
Und seltsam in den Bächen
Strahlt fort der Widerschein.

Ach, könnt’ ich dorthin kommen,
Und dort mein Herz erfreu’n,
Und aller Qual entnommen,
Und frei und selig sein!

Ach! jenes Land der Wonne,
Das seh’ ich oft im Traum,
Doch kommt die Morgensonne,
Zerfließt’s wie eitel Schaum.

15.De vells contes em fa signes
De vells contes em fa signes
una mà blanca,
on es canta i es fa sonar
d’un país de meravelles;

on floreixen acolorides poncelles
en la daurada llum del capvespre,
i, flairant dolçament, resplendeixen
amb rostre de núvia;

i verds arbres canten
melodies d’un temps remot,
l’oreig es fa sentir furtiu
i, amb ell, refilen els ocells;

i figures nebuloses
s’alcen de la terra,
i ballen airoses rotllanes
en estranys cors;

i espurnes blaves cremen
en totes les fulles i branques,
i llums roges corren
en folls, confusos cercles;

i fonts sorolloses brollen
de feréstecs blocs de marbre
i, estrany, reflecteix
el besllum en els rierols.

Ai! Si jo podés arribar-hi
i allà alegrar el meu cor,
i, alleujat de tot turment,
ser lliure i feliç!

Ah! Aquell és el país de delícies
que sovint veig en somnis,
però quan surt el sol de matinada,
es desfà com si fos escuma.

16.Die alten, bösen Lieder
Die alten, bösen Lieder,
Die Träume schlimm und arg,
Die laßt uns jetzt begraben,
Holt einen großen Sarg.

Hinein leg’ ich gar manches,
Doch sag’ ich noch nicht, was;
Der Sarg muß sein noch größer,
Wie’s Heidelberger Faß.

Und holt eine Totenbahre,
Von Brettern fest und dick;
Auch muß sie sein noch länger,
Als wie zu Mainz die Brück’.

Und holt mir auch zwölf Riesen,
Die müssen noch stärker sein
Als wie der heil’ge Christoph
Im Dom zu Köln am Rhein.

Die sollen den Sarg forttragen,
Und senken ins Meer hinab;
Denn solchem großen Sarge
Gebührt ein großes Grab.

Wißt ihr, warum der Sarg wohl
So groß und schwer mag sein?
Ich legt’ auch meine Liebe
Und meinen Schmerz hinein.

16.Les velles, infames cançons
Les velles, infames cançons,
els somnis repulsius i malèvols,
enterrem-los ara,
porta un taüt ben gros.

A dintre hi posaré moltes coses,
però encara no dic el què;
el taüt ha d’ésser més gran encara
que el tonell de Heidelberg.

I ves a buscar un baiard,
amb tauler ferm i gruixut;
ha d’ésser més llarg encara
que el pont de Magúncia.

I cerca també dotze gegants,
han d’ésser encara més forts
que el Sant Cristòfol
de la catedral de Colònia al Rin.

Ells s’emportaran el fèretre
i el llençaran al mar;
Car per a un taüt tan gros
cal també un gran fossar.

Sabeu per què el taüt
ha d’ésser gros i pesant?
A dins hi haig de posar
tot el meu amor i el meu dolor.

Altres Diechterliebe a In Fernem Land:

Demà parlaré d’una òpera que m’estimo molt. Francesca de Rimini de Zandonai, arran de la representació que tindrà lloc aquesta tarda al MET de Nova York amb Eva Maria Westbroek i Marcelo Giordani com a parella protagonista i que espero gaudir, malgrat el Paolo, a la transmissió al cinema.

65 comments

    • Josep Olivé

      …pues que a mi también me cuesta una barbaridad…nada que ver con otras versiones escuchadas en el mismo Liceu con voces tan dispares como las de Pape i Bostridge…o las incomparables grabaciones de Goerne o Gerhaher…y eso que no me gusta hacer comparaciones… 🙂 Por cierto…un poco de lo mio: el pianista que acompaña a este último en la grabación de este Dirchtelied es ni más ni menos que Andras Schiff, que tendemos oportunidad de ver y escuchar esta semana en el Palau con sonatas de Beethoven…quién se puede perder esto????????? 🙂

      M'agrada

      • No lo había escuchado antes con lieders y tampoco lo veo nada claro en este audio. Supongo que hay muchas formas de cantarlos, pero me gustan más “melodiosos”.

        Josep: Gracias por advertir lo de Schiff, a ver si lo intento. Por un momento he pensado que venía de acompañante de Mullova en vez de Giacometti… también Beethoven, vaya semanita.

        M'agrada

      • Josep Olivé

        Semana de sonatas: violín/Mullova, piano/Schiff. Entre las de violín: la 4, la 5 (Primavera) y la 9 (Kreutzer). Y las de piano unas cuantas del “nuevo testamento”. Entre ellas, la 14, op.27, n.2, en do sostenido menor, “quasi una fantasia”… ¿Qué como se la conoce? Lo dejo para concurso! jajajaja. ¿Se me nota contento? 🙂

        M'agrada

    • No veo la diferencia, las sonoridades son igual de agradables o desagradables en todos los géneros. Me parece más importante si transmite e interpreta aquello que está escrito, en el estilo Y la forma adecuada y yo creo que en ese aspecto, no hay ninguna duda.
      Para mi también es importante que no repita y mimetice a otros cantantes y que sobretodo sea él, algo que distingue a los grandes. Muchos y buenos cantantes, intentando imitar a los maestros no han aportado nada de nada.

      M'agrada

  1. gloria aparicio

    Pués yo también “lo siento ” Maac que no puedas con el sonido de Kaufmann, no sabes lo que te pierdes…….
    Gràcies Joaquim, farem l’aperitiu del proper any, espero que no ens deixi plantats, aquesta crèc que ja no li perdonaría…..

    M'agrada

  2. gloria aparicio

    Doncs bé, ja he fet el suculent i espléndit aperitiu……
    he descobert un parell de peçes de Schumann que no coneixía una d’elles l´’última :” Les velles, infames cançons ” i m’agradat moltíssim, un lied plé de expressiu dramatisme, qualitats que no li mancan a Kaufmann, ( i una veu un tant abaritonada oi? ) si que he percebut en una de les primeres cançons ( no recordo quina…) un petit ” pollastret traIdor” agafat a la seva gola però ha estat un mínim segon que ha resolt com bon professional, de nou,gràcies Joaquim , ja ho tinc ben guardat.

    M'agrada

  3. Josep Olivé

    He escoltat tot el Diechterliebe i tal com he dit abans em costa entrar en la vocalitat de Kaufmann per a una obra de la que tinc tans referents il.lustres. No sé. L’hauré d’escoltar un altre vegada. Potser és la tesitura de tenor, potser les sonoritats peculiars de la veu de Kaufmann…no ho sé… En definitiva, que no ha estat el que esperava i si al altre dia deia que molt millor que ens ofereixi Die Wintereise que Wagner ara ja no estic tan segur… Bé, el noi es mereix un vot de confiança, oi? 🙂

    M'agrada

      • No acabo d’entendre això d’estimar-se més que canti Winterreise que Wagner i ara l’inrevés. Quin Wagner?
        M’agradaria saber que aporten els referents il·lustres a diferència de Kaufmann, sentiment?, musicalitat?, adequació estilística?, intensitat interpretativa? Si és tan sols una qüestió estètica, no hi ha res a pelar, els gustos ja sabem que són molt capritxosos, però em preocuparia més pensar que Kaufmann creus que ho canta malament o que ho diu pitjor, o totes dues coses alhora.

        M'agrada

      • Josep Olivé

        No, no, no…no he dit ni escrit pas que ho canti malament ni que ho diu pitjor… Tan sols dic que prefereixo altres cantants amb aquesta obra. I pel que fa al Wentereise o Wagner es degut a que en el post dedicat a la temporada 2013-2014 van haver-hi entades que discutien sobre la conveniencia de que cantes Wagner enlloc de Schubert.

        M'agrada

      • Wagner o Schubert, encara no entenc perquè ens l’hem d’estimar més en una cosa o en altre, diferent seria que parléssim d’òpera, concert o recital, però assumint que ve a fer un recital amb piano, millor Schubert que qualsevol altre que va escriure per orquestra i haguem de conformar-nos amb la corresponent transcripció pianística, vaja! així ho crec jo.

        M'agrada

    • Jo no tinc ídols Àngels, ja fa temps que ho he aprés això, no em caso amb ningú i fora problemes, les rendicions incondicionals a un cantant em van passar amb els anys, d’aquesta manera quan no estan bé no haig de fer el ridícul com ells, no sé si m’entens.
      Jo m’estimo molt més a Kaufmann cantant Schumann i Schubert que no pas verisme italià, mira si és senzill això. Si fos el meu ídol m’en guardaria prou de dir-ho i mai m’en he amagat, l’òpera italiana per Kaufmann és més italiana. 🙂

      M'agrada

  4. Fernando S.T.

    En primer lugar agradecerte una vez más tu generosidad.
    Para mí no es ningún problema escuchar un Dichterliebe para un barítono, un tenor, un bajo o incluso una mezzosoprano, creo lo esencial radica en la interpretación.
    He escuchado con sumo placer la versión de Kaufmann. Se ajusta como un guante al texto, quizás se deba dominar un poco el alemán para llegar a valorar la importancia del trabajo de Kaufmann y la completa interiorización de este trabajo.
    Su versión es profunda y oscura, quizás por eso la sonoridad que emplea sea esa, muy distinta a la que utiliza por ejemplo en el magnífico Parsifal.
    Me sorprende de manera positiva, esa capacidad que tiene en el manejo del color y el sonido, para transmitir aquello que se refleja en el texto, es una habilidad especial, puesto que la adapta a sus propias características vocales. Fijaros en Ich will meine Seele tauchen y el tratamiento tan diverso en la posterior Im Rhein, im schönen Strome.
    Magnífico cantante de lied. Espero con ansiedad que el año próximo no nos falle.

    M'agrada

      • simone

        de bon segur no caurá…jeje! ja os contaré si fa bisos al viatge de hiver d’aqui a tres setmanes 😉 gràcies per aquest regal de cap de setmana, Joaquim! per cert, no hi ha manera de descarregar res desde el rapidshare…sempre arribo tard :-S paciencia. Hi ha alguna manera de recuperar / descarregar el audio d’aquest recital? Merci!!

        M'agrada

      • tristany

        Completament d’acord. Ja ens empiparem (espero poder ser-hi) prou amb els zeptosegons que no hauran ni passat abans no comencin els bramuls de torn. I, vés per on, avui defensaré el senyor Kaufmann sense pal·liatius. No puc dir-ho millor que en Fernando, però ja em va agradar molt la seva Molinera (que alguns van criticar tant, encara no sé per què) i trobo que fa també una excel·lent versió d’aquest cicle que avui ens regales. Em costa molt més imaginar-me’l en els seus propers reptes verdians (Manrico i Don Alvaro, sembla, a Munic; quina fal·lera en portar-te la contrària 😉 ), però potser ens dóna una sorpresa. Per cert que canta un 3r acte del Parsifal a l’alçada dels grans, grans, grans. Acabo de veure’l i em trec el barret. Encara em tornaré un incondicional…

        M'agrada

      • Incondicional com jo, que hi ha coses que m’agrada molt, altres molt, i altres no tant. per ara no et puc dir que no m’hagi agradat gens en res, però deixem temps al temps, que el dia que decideixin per ell que ha de fer un disc de sardanes…. 😉

        M'agrada

      • gloria aparicio

        `Penso el mateix Joaquim però com esperem que suigui una memorable nit al menys d ‘un bis no se’n lliurará, això sí, que sigui un altre lied o una cançó………t’imagines que ens fes una ensabonada i ens deixes caure un “Emigrant” o una “Rosò” ….buf ! només de pensar pell de gallina…….li perdonaríem la pronuncia segur …

        M'agrada

      • simone

        Com cal, Joaquim, com cal: silenci sepulcral, congelacio total….
        i saps lo millor: el silenci va durar …no t’ho sabria dir, mig minut, un minut? no ho se perque estavem tot petrificats. I aquest silenci es tan sumament necessari, trobo. Pel meu gust i sentir la gent en general sempre comença a aplaudir massa d’hora trencant la mágia del instant.
        Aquesta vegada no, el public es va contenir i va ser magic!
        Encara no he baixat del reclinatori, sents? 😉

        M'agrada

      • simone

        NO, Jan, no!!! A la Winterreise bisos mai, com ja havien dit en Josep i en Joaquim. L’unica cosa al final de Winterreise es el silenci – no admet bisos!
        Va ser molt molt emocionant, i acabar amb aquest lapse de silenci va ser la gloria perque et deixava flotant i no es va trencar el en-‘cant’. De l’emocio no podia aplaudir fins aquesta estona després. Amb llagrimes als ulls, i em sembla que a sobre de l’escenari també.
        Despres, per descontat que s’enfonsá el auditori dels aplaudiments i bravos, jeje!

        M'agrada

      • jan

        No se… no deixa de ser un recital… quan parlo de bisos em refereixo a per exemple uns lieds de Mahler. Ai no se… si està tan bé i ens emocionarà, doncs ja n’hi ha prou! 🙂

        M'agrada

      • No has experimentat mai el que és un Winterreise, si el primer que escoltes en directa és bo,ho entendràs, segur.
        Ni Mahler ni res de res, el silenci, i l’aplaudiment més sincer i agraït que es pugui i cap a casa.

        M'agrada

  5. oh, què bé sentir al Jonasito cantant mentre vosaltres esteu patint al Giordani 😉 Espero que als bises del recital (preu entrades, srs del Liceu?) ens canti alguna de la Molinera, que ens la deu..
    gràcies pel regalet, em vé de perles!

    M'agrada

  6. Es muy curioso que un cantante de las excelentes cualidades de Kaufmann sea tan discutido y otros -incluso del pasado- sean aceptados en todo y para todo.

    A mí me gusta mucho cantando Lied, le prefiero cantando ópera pero es un tenor tan ecléctico que puede incluso abarcar la opereta y el musical -lo tengo cantando fragmentos de “The student prince”-, estando siempre brillante. Sus colores baritonales me parecen muy adecuados para el Lied y este “Dichterliebe”, aparte del ligero accidente, me ha gustado mucho.

    Yo creo que la perspectiva que proporciona el paso del tiempo le situará en el destacado lugar que se merece y que para mí hoy ya ocupa. Es más fácil apostar por un cantante del pasado, a través de sus grabaciones, que por uno del presente, pero yo creo que con Kaufmann no nos equivocamos aquellos que apostamos por él. Imperfecciones las tienen todos los cantantes y las han tenido los de todos los tiempos, pero eso no hace más que atestiguar que son humanos ya que la perfección absoluta entre estos no existe y si existiera me atrevería a decir que sería aburrida.

    Una cosa quiero añadir, en persona Jonas Kaufmann emociona y convence.

    M'agrada

    • Com comentava a l’apunt de les veus wagnerianes arran del que em va dir un bon amic comú, el que val és gaudir-lo ara, quan ja estigui retirat serà ben trist lamentar-nos de la seva excel·lència. Tu saps ben bé el que deien de la lletjor vocal de la Callas en el seu moment i com la es valora avui (pràcticament tothom).

      M'agrada

  7. bocachete

    El canta bé i té “gràcia” fent-ho. Com diu el Fernando, el Dichterliebe el podem sentir amb veus diverses (Paul Eswood, contratenor, el té enregistrat i resultat curiós) i, mentre estigui ben cantat i ben interpretat, sempre serà un gaudi. Això d’identificar lied amb veu de baríton… deu venir en part de Fischer-Dieskau, que ha estat el vehicle de coneixement directe de moltes mostres del gènere, però això no vol dir que ens hagi de marcar tant com per no poder apreciar-los amb altres veus. Per a mi, la millor versió encara és (i n’he sentit moltes perquè és una de les meves peces predilectes), amb tot el respecte per Fischer-Dieskau, la d’un tenor: Fritz Wunderlich. L’enregistrament que en té de l’últim concert que va fer, amb Dichterliebe i lieder de Schubert, és una meravella i gairebé l’únic disc que sé que diria en la típica pregunta de “Quins tres discos t’empotaries a una illa deserta (s’entèn que amb equipament per sentir-los i corrent elèctric)”. I té la versió més expressiva i sincera que he sentit de “Ich grolle nicht”, que en la versió de Kaufmann trobo una mica lenta i poc apassionada.

    M'agrada

    • Ja és ben curiós que la trobis poc apassionada, m’ha semblat llegir en algun lloc que Kaufmann teatralitza massa el lied.
      Wunderlich era un cantant excepcional. Buscaré aquest Dichterliebe, potser fin si tot el tinc 🙂

      M'agrada

      • bocachete

        En general, Kaufmann està molt bé, però concretament a l’Ich grolle nicht, el trobo sec: jo trobo que en dir això que diu al poema, em llliga més la rauxa del Wunderlich que aquesta pressumpta indiferència freda d’altres intèrprets.

        M'agrada

  8. Marta B

    Aquest arxiu si que ja el tinc baixat i escoltat, la meva manca de coneixements en profunditat farà que el meu comentari sigui molt pobre, però no vull deixar de dir que m’ha agradat molt, m’agrada la intensitat que dóna al cant i el color de la seva veu, a vegades abaritonada. Llàstima que no sàpiga alemany, perquè segur que encara li trobaria més qualitats.

    Espero en candeletes el seu Winterreise de l’any que bé al Liceu!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: