IN FERNEM LAND

ANDREA CHÉNIER A TORINO (ALVÁREZ-SIRI-MASTROMARINO-PALUMBO)


Andrea Chénier (Marcelo Álvarez) Teatro Regio de Torí 2013. Foto Ramella&Giannese

Andrea Chénier (Marcelo Álvarez) Teatro Regio de Torí 2013. Foto Ramella&Giannese

Avui ens aproparem a la capital del Piemont, l’aristocràtica Torí, per escoltar la representació del diumenge dia 20 de gener de l’òpera d’Umberto Giordano, Andrea Chénier.

La representació és bàsicament interessant per escoltar al tenor argentí Marcelo Álvarez que si recordeu bé, va tenir alguns sonats problemes al Teatro Real que van ser motiu d’un apunt a IFL. A Torí es treu l’espina, i de quina manera!

No sóc gaire entusiasta del tenor Álvarez, però reconec que quan s’implica és un tenor important. La veu és bonica i cada vegada s’enforteix més en el centre, si bé jo crec que ell l’emmascara una mica per semblar més spinto del que realment és. Per altre part el seu fraseig és intens, i en aquest repertori li escau bastant bé, ja que té aquesta tendència a passar-ho tot per la interpretació verista, aquí absolutament adient.

Aquí teniu el famós “improvviso” on em sembla que Álvarez fa una notable versió. Exagera una mica les frases més altisonants i algunes vocals sonen excessivament obertes, però és evident que la veu és més idònia ara que al 2010 quan el va cantar al Teatro Real en la polèmica esmentada.

En les altres àries i als dos duos, potser després de donar-ho tot  a la presentació, no m’ha agradat tant, ja que descuida una mica certs aspectes d’expressió i de línia que aparentment no haurien de suposar-li problemes.

Escoltem ara “Sì, fui soldato”. Ho dóna tot, amb un final més propi de Canio, però…

I finalment la bellíssima “Come un bel dì di maggio” on no hagués estat malament una mica més de legato, menys plorera i més poesia.

Dels seus companys de repartiment no us en diré gairebé res, ni la soprano Maria José Siri (Maddalena), ni sobretot Albero Mastromarino (Carlo Gérard) en sortirien gaire ben parats, ella que tot justa acaba de començar ja sembla una soprano veterana, per fer-ho suau, i Mastromarino voreja, pel meu gust, l’inaudible. La representació està dirigida amb la contundència acostumada, l’expansió lírica necessària i uns brillants resultats orquestrals per Renato Palumbo.

María José Siri i Marcelo Álvarez a l'escena final d'Andrea Chénier al Tetro Regio de Torino. Foto Ramella&Giannese

María José Siri i Marcelo Álvarez a l’escena final d’Andrea Chénier al Tetro Regio de Torino. Foto Ramella&Giannese

Escolteu ara l’eixelebrat duo final amb Maria José Siri.

ANDREA CHENIER
dramma di ambiente storico in quattro quadri di Luigi Illica
musica di Umberto Giordano

Andrea Chénier, Marcelo Álvarez
Carlo Gérard, Alberto Mastromarino
Maddalena di Coigny, Maria José Siri
La mulatta Bersi, Giovanna Lanza
La contessa di Coigny, Anna Malavasi
Madelon, Chiara Fracasso
Roucher, Gabriele Sagona
Il sanculotto Mathieu, detto “Populus”, Federico Longhi
Un “Incredibile”, Gianluca Floris
Il romanziero Pietro Fléville, pensionato del re, Matteo Peirone
Fouquier Tinville, accusatore pubblico, Scott Johnson
L’abate, poeta, Luca Casalin

Orchestra e Coro del Teatro Regio di Torino
M° del Coro, Claudio Fenoglio
direttore, Renato Palumbo

Torino, Teatro Regio, 20/1/2013

ENLLAÇ mp3

Aquesta és potser una bona manera de començar un cap de setmana, no us sembla?

Demà canviarem radicalment de decorat ja que avui assistiré a un nou concert de cambra a Sabadell on ens espera Josep Colomé (violí) i José Enrique Bagaria (piano), per interpretar un programà amb obres de Toldrà, Faure, Falla, Messiaen i Franck. Si us animeu ja ho sabeu, per més informació, premeu AQUÍ

18 comments

  1. simone

    bon dia! quin plaer començar el dia amb aquesta musica!! un di all’azzuro, ah! una de les meves aries preferides!! 🙂 temática adient als dies que corren, oi?
    una abraçada.

    M'agrada

  2. SANTI

    Una mica forçat en l’emissió però se’n surt prou bé.
    A risc, atenent les advertències que ens dónes, de maleir a la resta, em baixo aquest Chenier.
    Molt agraït i bon cap de setmana a tots.

    M'agrada

  3. muy bien, muchas gracias por el video .
    por cierto, nadie del grupo fue a ver ayer il trovatore al gran sarria ??? me gustaria tener comentarios . estuvo bien, con una escenografia un poco minimalista pero efectiva . encontre que el gran sarria tiene un sonido y una calidad visual mucho mejor que el ycaria o el girona. parecida al cinesadiagonal . que opinais ??’ como a veces simultanean la emision, cual es mejor ???

    M'agrada

    • Yo no.
      El Gran de Sarrià és una sala excelente, al nivel de los CINESA de Diagonal o el Bosque (según parece ya que yo no he ido). Icària tiene la exclusiva del MET y hay que ir ahí si o si en cuanto a los Girona, para mi son imprescindibles, ya que el precio es notoriamente más económico que las otras salas y ante el panorama, yo no tengo dudas al respecto.
      Gracias por comentar

      M'agrada

  4. Isolda

    Crec que has repetit l’ària “Si fui soldato” si més no jo ho tinc així.
    Parlant del tenor, a mi m’ha agradat malgrat ser un cantant amb una veu bonica a vegades canta a cops de coll (expresió made Mª Teresa) fent un cant una mica vulgar.

    M'agrada

  5. Josep Olivé

    Tal com diu Isolda, efectivament no sona “Come un bel dì di maggio” sino “Sì, fui soldato” altre vegada. No sé, no m’acaba de fer el pes en les sensacionals àries que ens has proposat. Més per la forma de canta-las que pel seu estat vocal, que aquesta vegada efectivament és molt millor que en el 2010, on no va acabar ni la sèrie de funcions que li pertocava i va ser substituit per Jorge de León. Funcions que curiosament tambè, en l’altre repartiment, l’Armiliato va estar molt malament i en canvi en el Liceu va fer un Chenier francament esplèndid. Dos cantans força irregulars, Franco i Marcelo. Ben cert.

    Sorpresa majúscula aquesta setmana amb Philip Glass i el seu Disney. Em va agradar molt! I no sóc fan precisament d’aquest estil de música però caram, com sonava en directe, com captivava el seu ritme i el seu ostinato, i quina escenografia!

    M'agrada

  6. dandini

    Caram molt maco no?

    Mai he sigut un fan incondicional de Marcelo Alvarez ,el seu pas pel Liceu va ser un Duc de Mantua cantat de forma exemplar pero que no entusiasmava.Tot estava al seu lloc pero ni la veu tenia el sex appeal de la de Pavarotti ni el fraseig tenia l’encis del de Ramon Vargas.El seu pas a un repertori més spinto va provocar molts dubtes en els afeccionats pero jo crec que s’en está surtin molt be.Aquí demostra una dicció magnífica (malgrat les seves”e” més hispanes que no pas italianes),una empenta interpretativa molt efectiva i una salut vocal espléndida.Espero que el seu competidor Roberto Alagna recuperi la forma doncs el seu Chenier novaiorkés va ser bastant decebedor.(si n’hi ha molts de bons els afeccionats surtim guanyant)

    Al seu costat la soprano Maria José Siri que ja coneixia de la Condesa sabadellenca i de la seva Mimí liceísta no está gens malament i llueix una veu spinto molt interessant.

    M'agrada

  7. A mi Marcelo Alvarez me gustaba más al principio de su carrera que ahora. La voz siempre ha sido y es bonita y canta fogosamente -como a mí me gusta- pero suele abusar de los portamentos que a mi me molestan tanto y también emplea efectismos de emisión de cara a la galería y muy a la antigua usanza, cosa que puede ser muy del agrado de muchos y de lo contrario de otros. Aquí en el “Improvisso” está muy efectivo y se aproxima más al hacer de del Monaco que de Carreras -para entendernos-, pero con más facilidad para el agudo que este último

    Alvarez gana escuchado porque escénicamente es bastante torpe, no sé si por los kilos de más o por carecer de dotes escénicas. Tal como canta “Si, fui soldato” me hace entender que su voz en la actualidad es muy indicada para el repertorio verista. Su “dulcificación” de la voz en “Un bel dì di maggio” es insuficiente y más parece un bis de “Sí, fui soldato”. De todas maneras ojalá fuera uno de los candidatos a sustituir al insufrible Giordani en “Francesca da Rimini” del Met, pues posee unas cualidades que el italiano no tiene.

    En el duo final a Alvarez le falta algo de registro grave, pero el coraje, la expresión y la emisión de voz es buena. La señora Siri, cuántos años tiene, 60? Es una voz no fea pero abierta, gastada y oscilante y no comunica nada de dramatismo a su voz, afortunadamente Alvarez está heroico y domina el dúo, una verdadera guinda para dos cantantes spinto de primera, si se consigue emparejarlos bien. Por cierto a Alvarez se le entiende todo y a Siri nada. Alvarez tiene que cortar el agudo final porque ella se desfiata; en una frase anterior ella comienza más tarde el agudo por la misma razón. Una voz muy poco interesante la de esta señora, como tantas que inundan los escenarios con tanta precariedad (Carosi, la Fantini actual, etc…).

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: