TEATRO ALLA SCALA 2016/2017: MADAMA BUTTERFLY

Inaugurar la temporada de la Scala amb Madama Butterfly, en el marc d’aquest projecte que el mestre Chailly vol portar a terme amb totes les òperes de Puccini, només s’entén si se’ns proposa alguna cosa diferent i el mestre milanès va decidir que portaria a la famosa prima scaligera, la versió de l’estrena del 17 de febrer de  1904 , una versió que com bé sabeu va obtenir un estrepitós fracàs que va fer que Puccini refés l’òpera i si ho va fer ell que tenia un instint teatral infal·lible, no li discutirem nosaltres, però és que a més a més tenia raó, la segona versió estrenada amb èxit aclaparador a Brescia, és millor, el que no vol dir que aquesta recuperació filològica no tingui interès, sobretot si es fa ben feta i en el cas que ens ocupa jo diria que hi ha mancances vocals.  En altres temps “la prima” de la Scala reunia els millors cantants possibles, quelcom que no és pot dir de l’equip escollit en aquesta ocasió. Hi ha un bon conjunt però ja em perdonarà Chailly si li dic que la senyora Siri està bé per Torí, Roma o Bologna, mai per a Milà i menys en la “serata” d’inauguració. Un Riccardo Chailly en estat de gràcia potser no és prou garantia per triomfar en una Butterfly, no us sembla?.

En el primer acte hi ha molta part de la música escapçada, ja sigui en tota l’escena del casament, però també en el gran duo. El que ara coneixem com a segon acte es manté quasi inalterable tot i que l’escena de Yamadori també presenta algun canvi i en el duo de les flors, el cor a bocca chiusa, el preludi i tot el que ara és el tercer acte, hi tornen a haver canvis, alguns importants, com l’ària final de Butterfly o l’escena de Kate Pinkerton, en la primera versió amb una intervenció que va molt més enllà de les dues preguntes fatídiques: “potete perdonarmi Butterfly?” i “il figlio lo darà?”. Continua llegint

EL SCARPIA DE CARLOS ÁLVAREZ

Després de l’èxit assolit a Viena amb un intens, dramàtic i musical Rigoletto, el baríton malagueny Carlos Álvarez, torna a demostrar-nos que està en el moment més esplèndid de la seva carrera amb un prodigiós Scarpia a Torí, prodigiós perquè és molt d’agrair que Álvarez es dediqui a cantar el seu elegantíssim Scarpia, sense oblidar la maldat del personatge, però sense renunciar al aristocràtic llinatge i sense caure en vulgaritats veristes que han utilitzat tants barítons per arribar amb el crit i els efectes melodramàtics de dubtosa qualitat musical, on no podien amb la veu i la musicalitat.

Álvarez, amb una veu esplèndida de baríton dramàtic, per tant amb tonalitats fosques i un registre greu ple, no deixa de cantar cap de les notes, mai declama, mai parla i sempre amb la claredat d’un recitatiu absolutament entenedor, gràcies a un treball esplèndid en la dicció. Continua llegint

ATTILA A BOLOGNA

Ildebrando d'Arcangelo, Attila a Bologna, foto Rocco Casaluci

Ildebrando d’Arcangelo, Attila a Bologna, foto Rocco Casaluci

Durant els propers dies el blog entra en una mena d’activitat automàtica, més de divulgació que no pas d’opinió.

Intentaré seguir portant l’activitat musical i operística de la més rabiosa actualitat, no sé si diàriament, ho intentaré tot desitjant que aquest període passi el més aviat possible.

Avui comencem per l’Attila que ha inaugurat la temporada del Teatro Comunale de Bologna, un teatre de gran historia, sobretot wagneriana, i que ara diguem que en termes del nostre conseller, segurament no està jugant, com tots els teatres italians, fins i tot la Scala, en la primera  lliga mundial de teatres d’opera. Continua llegint

UN BALLO IN MASCHERA SEGONS LA FURA: (Secco-Siri-Petean-Lemieux-Kim;Ollé-Rizzi) vídeo

Avui us porto la darrera producció de La Monnaie de Brussel·les: Un ballo in maschera de Giuseppe Verdi, segons la producció deguda a La Fura dels Baus, en aquesta ocasió sortosament signada per Àlex Ollé, el que com a mínim garanteix un treball més dramàtic que no visual, tot i que la potència de les imatges, una de les marques identitàries de la companyia catalana, persisteix com un dels trets d’aquesta coproducció entre els  teatres de Oslo, Sidney i Buenos Aires.

Malgrat el que us pugui semblar per les fotografies que encapçalen l’apunt és un Ballo “ben tradicional” i en aquest sentit podria ser que molts quedin decebuts per aquesta “convencional” posada en escena, que fonamenta més l’acció en els aspectes polítics d’una societat futurista i opressora, un món proper al descrit per Orwell, adotzenat, alienat i oprés per uns poders que sobrepassen fins i tot l’autoritat del líder, aquí de manera poc comprensible sota la personalitat del Rei Gustau III de Suècia, que era la pretensió inicial de Verdi. Continua llegint

ANDREA CHÉNIER A TORINO (ALVÁREZ-SIRI-MASTROMARINO-PALUMBO)

Andrea Chénier (Marcelo Álvarez) Teatro Regio de Torí 2013. Foto Ramella&Giannese

Andrea Chénier (Marcelo Álvarez) Teatro Regio de Torí 2013. Foto Ramella&Giannese

Avui ens aproparem a la capital del Piemont, l’aristocràtica Torí, per escoltar la representació del diumenge dia 20 de gener de l’òpera d’Umberto Giordano, Andrea Chénier.

La representació és bàsicament interessant per escoltar al tenor argentí Marcelo Álvarez que si recordeu bé, va tenir alguns sonats problemes al Teatro Real que van ser motiu d’un apunt a IFL. A Torí es treu l’espina, i de quina manera!

No sóc gaire entusiasta del tenor Álvarez, però reconec que quan s’implica és un tenor important. La veu és bonica i cada vegada s’enforteix més en el centre, si bé jo crec que ell l’emmascara una mica per semblar més spinto del que realment és. Per altre part el seu fraseig és intens, i en aquest repertori li escau bastant bé, ja que té aquesta tendència a passar-ho tot per la interpretació verista, aquí absolutament adient.

Aquí teniu el famós “improvviso” Continua llegint

GIANANDREA NOSEDA DIRIGEIX LES 9 SIMFONIES DE BEETHOVEN

Avui un regalàs, les nou simfonies de Ludwig van Beethoven dirigides per Gianandrea Noseda (Milà 1964) amb l’Orquestra i el Cor del Teatro Regio de Torí, del que Noseda és titular des de 2007, alternant amb altres compromisos com a director laureat de la BBC Philharmonic, principal director de la Israel Philharmonic Orchestra, Director invitat de la Pittsburgh Symphony Orchestra, Principal Director de l’Orquestra de Cadaqués i Director artístic del Festival Stresa.

Que un teatre com el Regio, amb un director musical d’aquesta categoria i en 8 dies consecutius (dos dies seguits per a cada programa), interpretin l’integral de les simfonies de Beethoven diu moltíssim del nivell, l’ambició i el projecte artístic i musical del teatre.

Durant el 2007 vaig tenir l’oportunitat d’assistir (no tant com hagués volgut) al Regio i comprovar en persona el nivell de la programació, tot gaudint d’una orquestra magnífica i de l’entusiasme que suscitava la recent incorporació, ara ja feliçment consolidada, del mestre Noseda.

Us diria una mentida si us parlés del que m’han semblat les versions, ja que no les he escoltades totes. Però estic segur que la proposta us temptara tant com en a mi i per obrir boca, que tal dos “petits” tasts?. Continua llegint