Javier Camarena (Ory) i Cecilia Bartoli (Comtesse Adele) a Zuric 2011 Producció de Moshe Leiser & Patrice Caurier – Fotografia: Jef Rabillon
En la cita operística anual que Cecilia Bartoli reserva a l’Opernhaus de Zuric, l’any 2011 va ser per a Rossini, el compositor que juntament amb Mozart va suposar el gruix de la seva activitat. És clar que aleshores pocs podien imaginar que la carrera de la cantant romana feria l’evolució que ha fet i pràcticament ningú podia imaginar que de fer front a Le Comte Ory, ella assoliria el rol de Comtessa Adele i no el d’Isolier, el patge del comte Ory.
Que Bartoli torni a Rossini (potser el té massa oblidat), malgrat el que diguin els tifosi de la Scala, és un motiu de festa. Bartoli està esplèndida i deliciosa, si bé algunes vocals resulten una mica desagradables i algun greu exagerat (el rol no ho necessita) m’ha semblat excessiu, però això són foteses al costat de l’enèsima lliçó mestrívola de cant ornamentat, d’expressió i tècnica i d’estil rossinià. Curiós que llueixi així de bé en un rol que acostumen a fer les sopranos líric lleugeres, sense que la veu soni tibada o forçada. Un cop més cal rendir-se davant d’aquesta cantant que deu ser la veu més propera a les famoses cantants del segle XIX, tan versàtils en les seves capacitats, tessitures i agilitats, i que alternaven sense problemes la Noma i l’Adalgisa per posar un únic exemple dels molts possibles.
Només per Bartoli ja és imprescindible tenir aquest vídeo, però el protagonista és Javier Camarena, el tenor que ha revolucionat el Liceu amb el seu debut a la primera tanda de L’elisir d’amore. El tenor Camarena és un cantant rossinià de referència. La veu és molt bonica, sense arestes i s’albirà una possible evolució, vull dir que no sembla “condemnat” al repertori de líric lleuger (Nemorino ja és un pas), però de moment és un luxe escoltar-lo cantar aquest repertori així de bé, aparentment de manera fàcil, brillant, expressiva, lluint estil gaudint i fent gaudir amb un control i domini de la tècnica vocal espectacular. Al final l’ôpera de Zuric s’ensorra quan surt a saludar, no m’estranya.
El rol d’Isolier és el primer rol per a mezzosoprano escrit per Rossini, per tant no es tracta de la vocalitat a que ens tenia acostumat el geni pesarès amb les seves fantàstiques contralts coloratura. Per tant les veus de mezzosoprano aguda són ideals per aquest rol, però l’intendent de Zuric, la Bartoli o aneu a saber qui, va decidir que en aquesta producció ho tenia que fer una soprano líric lleugera, la mexicana Rebeca Olvera, una cantant jove i magnífica que no acaba de lluir, sobretot en els números de conjunt (el meravellós tercet del tercet acte sobretot), potser si ho hagués cantat una mezzosopranpo no hi hagués hagut contrast amb Bartoli, però el resultat no m’ha acabat de fer el pes, i no per culpa de la cantant, que em sembla molt interessant.
Magnífic Oliver Widmer cantant el Rimbaud i també Ugo Guagliardo, que crec que no havia escoltat mai i treu molt partit del Gouverneur. També la Ragonde de Liliana Nikiteanu compleix amb escreix les exigències del rol en aquesta producció feta amb molta cura.
Magnífica també la direcció de Muhai Tang al front de la brillant La Scintilla, l’orquestra que a Zuric utilitzen per el repertori barroc o amb criteris historicistes. En algun moment m’ha semblat que hi havia un excés de volum, però potser és degut a una retransmissió que en l’aspecte sonor no és on més brilla.
La producció del tàndem Moshe Leiser & Patrice Caurier és brillant i divertida. Ambientada a la França dels inicis dels anys 60 del segle passat, amb la guerra de Argèlia en lloc de les Creuades i l’alliberació sexual com a decorat emocional, donant joc i peu a una proposta molt entretinguda, on tots els cantants demostren unes capacitats còmiques, a estones hilarants.
Us deixo un Youtube promocional de l’Òpera de Zuric
Gioachino Rossini
LE COMTE ORY
Le Comte Ory: Javier Camarena
Comtesse Adele: Cecilia Bartoli
Isolier: Rebeca Olvera
Raimbaud: Oliver Widmer
Ragonde: Liliana Nikiteanu
Gouverneur: Ugo Guagliardo
Zusatzchor und Zuzueger des Oper Zuerich
Orchestra La Scintilla der Oper Zuerich
Direcció musical: Muhai Tang
Direcció d’escena: Moshe Leiser & Patrice Caurier
Opernhaus Zuerich 2011
ENLLAÇOS VÍDEO
Acte 1er
http://rapidshare.com/files/93613748/Le%20Comte%20Ory%20Zurich%202011%20_01.avi.001
http://rapidshare.com/files/2980711464/Le%20Comte%20Ory%20Zurich%202011%20_01.avi.002
http://rapidshare.com/files/3310160521/Le%20Comte%20Ory%20Zurich%202011%20_01.avi.003
http://rapidshare.com/files/471873963/Le%20Comte%20Ory%20Zurich%202011%20_01.avi.004
Acte 2on
http://rapidshare.com/files/967508644/Le%20Comte%20Ory%20Zurich%202011%20_02.avi.001
http://rapidshare.com/files/1106424790/Le%20Comte%20Ory%20Zurich%202011%20_02.avi.002
http://rapidshare.com/files/1749993217/Le%20Comte%20Ory%20Zurich%202011%20_02.avi.003
http://rapidshare.com/files/408773286/Le%20Comte%20Ory%20Zurich%202011%20_02.avi.004
CONCURS:
Falta una pregunta, la publicaré durant el dia d’avui.
IN FERNEM LAND 
Una delicia de función. Duvertidísima puesta en escena y un Javier Camarena y una Cecilia Bartoli francamente insuperables. Un error, sin embargo colocar una lírica-ligera en el primer rol escrito por Rossini para una auténtica mezzo-soprano. Yo creo que una mezzo más grave como la Kasarova hubiera dado más juego al contraste de voces.
M'agradaM'agrada
Gràcies pel super regal, Joaquim!
M'agradaM'agrada
De res Eva, és per celebrar la coneixença de dissabte 🙂
M'agradaM'agrada
Això fa molt bona pinta! És el premi a tots els participants del concurs, oi?
M'agradaM'agrada
Fa dies que el tenia i em cremava als dits. És un premi als concursants, o perquè és dilluns, per celebrar que no tenim sobres que amagar, perquè ja hem superat el gener del 2013 un any que ens pronostiquen horribilis (més?).
Estic segur que t’agradarà, és un festival
M'agradaM'agrada
M’agrada moooooolt!. I ja està baixat!!!!!!. Ara, a gaudir-ho amb deteniment!. Gràcies!. Petonets!
M'agradaM'agrada
JAJAJAJAJA has anat ràpida eh?.
Sabia que t’agradaria i per això no et vaig dir el què. La sorpresa segur que ha estat més satisfactòria.
M'agradaM'agrada
Aleshores s’han invertit les tesitures originals per a Isolier i la comtessa Adele, no? Sense transportar cap de les dues?
No m’estranya l’èxit de Camarena, i al Liceu ho va demostrar a “Una furtiva…”.
Començar una setmana amb un Rossini lleuger, brillant i de qualitat és “facilitar” les coses! 🙂
M'agradaM'agrada
Yo creo que Bartoli canta en la tesitura original, acentuando los graves y quien tienie su tesitura transportada es Rebeca Olvera. Todo se hubiera resuelto mucho mejor con una mezzo más grave o mezzo/contralto (Kasarova, Mingardo, Prima…) para el rol de Isolier y no se hubieta tenido que transportar nada. La verdad es que la mexicana aún siendo una buena cantante no destaca mucho, en mi opinión, si bien está aceptable escénicamente.
M'agradaM'agrada
No estic gaire segur del que s’ha fet. En principi sembla ser que Bartoli ho canta en la tonalitat original, però jo no ho puc afirmar. Alguna cosa hauran fet amb la partitura d’Isolier. Quan canta sola no hi ha gaire problema, però en els conjunts queda eclipsada, ja sigui per els desbordants Bartoli o Camarena, ja sigui per una veu que aparentment per TV no sembla gaire voluminosa.
L’espectacle és refrescant i musicalment motivador.
M'agradaM'agrada
niente link audio???
rapidshare continua a fare i capricci
M'agradaM'agrada
Oggi no caro Pio, non sempre puó essere.
Ogni mezzanotte, se liberano di nuovo i limiti di RapidShare
M'agradaM'agrada
finalmente ce l’ho fatta
grazie carissimo
M'agradaM'agrada
Auguri, adesso a goderla
M'agradaM'agrada
Tengo problemas para unir los archivos. Están separados con hacha, no? Pero qué versión? Con hacha no me los reconoce.
M'agradaM'agrada
Hola hipi, si utilizas hjsplit para unirlos, no tendrás ningún problema.
M'agradaM'agrada
Un altre vídeo que he vist aquests dies. Molt bé la Bartoli, com sempre, però Javier Camarena també està al mateix nivell.
El que no m’ha acabat de convèncer és que el paper d’Isolier el fes una soprano lleugera.
És un vídeo altament recomanable en aquestes èpoques tant depriments.
M'agradaM'agrada
És un festival d’optimisme
M'agradaM'agrada