IN FERNEM LAND

KHOVÀNTXINA A PARÍS


Orlin Anastassov (Dosifei) a la Khov'antxina de L'ONP  2013 foto: Ian Patrick

Orlin Anastassov (Dosifei) a la Khovàtxina de L’ONP 2013 foto: Ian Patrick

Del 22 de gener al 9 de febrer de 2013, La Bastille va acollir 7 representacions de la immensa Khlovàntxina, l’òpera de Modest Mússorgski, en una reposició de la producció de l’ONP de l’any 2001 deguda a Andrei Serban.

Avui us porto l’àudio d’una d’aquestes representacions d’enguany que va comptar amb un solid equip de noms prestigiosos de l’òpera eslava i una direcció magnífica de Michail Jurowski, el pare dels dos joves i consolidats directors amb el mateix cognom (Vladimir i Dimitri) que va fer sonar de manera esplèndida, densa i contundent a l’orquestra parisenca i de manera superba el Cor de l’Opera National de Paris.

Com ja deveu conèixer, la Khovàntxina com el Boris, “pateixen l’inconvenient” de tenir diverses versions, en aquest cas orquestracions, degut a que Mússorgski va morir abans de l’estrena i el seu amic Nicolai Rimski-Korsakov en va fer una enlluernadora orquestració, com era habitual en ell, orquestració que més tard com succeiria amb la de Boris, van dir que no s’adequava a l’esperit de l’òpera, i tothom hi va voler dir la seva, alhora que si era possible cobrar els sempre suculents drets d’autor…

L’orquestració emprada a Paris és la de Dmitri Xostakóvitx

Ja tocaria aviat una altre Khovàntxina al Liceu , les dues vegades que l’he vist m’ha  impressionat moltíssim. La darrera va ser al 2007 (un dels primers apunts a IFL) i com que potser algú dirà que la té molt propera desitjaria un altre títol eslau, ho entenc, però és que aquesta òpera és impressionant des de qualsevol punt de vista i ara que l’he tornat  a escoltar m’han agafat ganes de tornar-la a veure. Es va editar un DVD molt recomanable, d’aquelles representacions Liceistes.

A l’equip vocal hi trobem a Vladimir Galouzine com a Príncep Andrei Khovanski (també ho va fer la darrera vegada al Liceu), encara solid i trompetejant, tot i que ja es denoten signes del pas del temps; com també li succeeix a la mezzosoprano Larissa Diadkova, amb greus de contralt i amb el timbre eslau tan genuí defensa encara a una imponent Marfa. Orlin Anastassov canta un Dosifei impressionant i el príncep Ivan Khovanski és el tenor Gleb Nikolsky de sonoritats colpidores i brutals.

Khovàntxina a l'ONP producció d'Andrei Serban Fotografia: foto: Ch. Leiber

Khovàntxina a l’ONP producció d’Andrei Serban Fotografia: foto: Ch. Leiber

Us deixo un tast amb l’impressionant acte cinquè, sencer. Intervenen els personatges de Dosifei (Orlin Anastassov), Marfa (Larissa Diadkova), Andrei Khovanski (Vladimir Galouzine) i el Cor.

És un final escruixidor, tantes vegades com l’escolto m’esborrono.

Larissa-Diadkova (Marfa) i Vladimir Galouzine (Princep Andrei Khovanski) a la Khovbàntxina a l'ONP 2013, producció d'Andrei Serban foto Ian Patrick

Larissa-Diadkova (Marfa) i Vladimir Galouzine (Princep Andrei Khovanski) a la Khovbàntxina a l’ONP 2013, producció d’Andrei Serban foto Ian Patrick

KHOVÀNTXINA
música de Modest Mússorgski
llibret de modest Mússorgski i Vladímir Stàsov

Gleb Nikolsky Prince Ivan Khovanski
Vladimir Galouzine Prince Andrei Khovanski
Vsevolod Grivnov Prince Vassili Golitsine
Sergey Murzaev Chakloviti
Orlin Anastassov Dosifei
Larissa Diadkova Marfa
Marina Lapina Susanna
Vadim Zaplechnyy Le Clerc
Nataliya Tymchenko Emma
Yuri Kissin Varsonofiev
Vasily Efimov Kouzka
Vladimir Kapshuk Strechniev
Igor Gnidii Premier Strelets
Maxim Mikhailov Deuxième Strelets
Se-Jin Hwang Un confident de Golitsine

Orchestre et choeur de l’Opéra national de Paris
Alessandro Di Stefano Chef de choeur
Direcció musical Michail Jurowski 

ONP La Bastille, París  9 de febrer de 2013

ENLLAÇOS mp3

http://rapidshare.com/files/1791363152/Khovantxina_NP2013_A1.mp3

http://rapidshare.com/files/373030392/Khovantxina_NP2013_A2_3.mp3

http://rapidshare.com/files/1547184766/Khovantxina_NP2013_A4_5.mp3

16 comments

  1. Michail Jurowski, Vladimir Jurowski, Dimitri Jurowski… i després tenim el germà petit, en Philippe, amb aquella veu aflautada que posa i…

    [Ai, Pepet… no imagineu el que és haver fet una promesa a la Verge de fer un comentari per dia i no tenir res a dir la meitat de vegades…]

    M'agrada

    • Ningú t’ha dit que ho hagis de fer, aquesta és una penitència que t’has auto imposat, ara bé, quan no ets el primer ja em fas patir 😉 , penso no deu haver passat una bona nit! 🙂

      M'agrada

    • Benvolgut Kiko, és una òpera imprescindible, impressionant, colpidora, a l’alçada del Boris, tot i que no la supera, com a molt, l’iguala, però és moltíssim, ja el Boris és un dels monuments operístics.

      M'agrada

  2. SANTI

    Aquella de Salminen i Talvela va ser sensacional.
    A vegades m’agrada més que Boris, totes dues són obres mestres.
    He escoltat el cinquè acte i m’ha agradat, però a Galouzine i Diadkova com és normal, els hi han passat els anys, però resisteixen. El Dosifei d’Anastassov m’ha agradat molt.

    M'agrada

  3. Vicent

    En quant a bellesa musical pròpiament dita, Khovanschina, tot i que Boris és teatral i musicalment més rodona, regular i original. Quin gran compositor Mussorgsky que amb la seva immensa música va donar forma a tan, des d’un punt de vista teatral, irregular història.!!! Tot el que canta el cor, Dossifei i Marfa, d’una bellesa que trenca la respiració. Decisió impossible triar-ne únicament una per a anar-se’n a una illa deserta… Sí, aquella versió dels 80 dirigida pel mestre Kulka va ser sensacional, malgrat que la producció era dolentota. Salminen va fer un sinistre Khovansky amb aquella cassaca militar vermella es menjava tot sol l’escenari. Me’n recordo que quan van sortir a saludar davant la cortina, entre mig de tots dos gegants finlandesos -Talvela i Salminen- hi havia agafat de la mà de tots dos el molt baixet (d’estatura) tenor de caràcter Maurizzio Frusoni.

    Tant Pavel Lamm (al Boris) com Xostakovitx (a la Khovanschina) no es van limitar a fer una nova orquestració, sino que a més, van restaurar harmonies i van restaurar fragments tallats per Rimsky. I tant Rimsky com Xostakovitx com Stravinski van escriure #ex novo” el cor final de la immolació dels vells creiens que tanca aquesta impressionant òpera.

    Per cert, la història és forc,a inexacta des d’un punt de vista històric, ja que mescla la rebel.lió dels Khovansky contra la regent Sofia durant la minoria d’edat de Pere el Gran, amb la dels Strelzi (en rus “mosqueters” o “arcabussers”), la qual, menys o menys va coincidir, a més, amb la dels Vells Creiens o “Raskolniky# (cismàtics), que va tenir lloc durant el govern d’aquest tsar, tot just després de tornar de gira per varis llocs d’Europa.

    Em crida l’atenció que Gleb Nikolski que va fer Varlaam a l’enregistrament de Boris Godunov de Claudo Abbado i des del qual no l’havia tornat sentir a anomenar, s’ha fet un lloc, fins al punt de cantar Ivan Khovansky. Crec que és el cas contrari d’Anatoly Kotcherga que va fer també amb Abbado el rol titular de Boris i el de Txakliovity, amb el mateix director i sembla haver anat a menys, ja que al darrer Boris de Barcelona dirigit per Weigle hi feia únicament Varlaam.

    En fi, que em friso per escoltar aquests enllac,os que tan generosament poses al nostre abast. Mil gràcies!

    M'agrada

    • Moltes gràcies Vicent, es nota que és una òpera i un compositor que estimes.
      Kotcherga ja està a la fase final, en el Boris que vaig deixar no fa gaire dirigit per Nagano i Bieito a Munic, ell fa el Varlam i està molt digne. El seu Boris a Salzburg és impressionant.

      M'agrada

  4. A mí me agradan tanto “Khovanschina” como “Boris Godounov”, pero siento una predilección por la última que durante mis primeros diez años de fanático por la ópera fue mi título preferido y en la actualidad y después de tantos años sigue estando entre mis seis óperas preferidas, sea cual sea la versión que se ofrezca, aunque sigo prefiriendo la de Rimsky-Korsakov porque el acto de Polonia cumple todas mis espectativas melódicas, en una obra llena de fuerza y contundencia dramática.

    M'agrada

  5. Manuel

    Me parece que fue Ippolitov-Ivanov, después de orquestar una de las escenas de “Borís Godunov”, quien dijo que era muy sencillo corregir las quintas paralelas y los “errores” de escritura del compositor, pero el problema era que el resultado “no sonaba a Mússorgski”. En el caso de “Jovánshina”, Rimski-Kórsakov fue bastante más lejos que con “Borís”, quizá porque la ópera quedó inconclusa, y hablaba de su trabajo como de un “arreglo”, más que de una orquestación.

    M'agrada

  6. Vicent

    Magnífic acte V. En aquesta versió el cor final, composat per Rimsky i orquestrat per Shostakovitx acaba amb una coda orquestral que reprodueix el tema que canten els vells creients mentre que s’immolen, tal i com fa Gergiev a la seva versió de Philips (passen del cor del poble rus recuperat per Shostakovitx de l’acte I i del petit epílog orquestral recuperat del preludi), tot i que en la versió de Jurowski, abans de la referida coda, el tornen a repetir (el cor) fins dues vegades… Curiòs! En el comentari anterior m’he equivocat. L’escrivent de la representació barcelonina dels 80es no era Maurizzio Frusoni sino Florindo Andreolli.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: