IN FERNEM LAND

GATTI DIRIGEIX ROSSINI: Petite Messe Solennelle (vídeo)


Frittoli, Lemieux, Gatti, Pirgu, Colombara. Musikverein de Viena, 14 de maig de 2013

Frittoli, Lemieux, Gatti, Pirgu, Colombara. Musikverein de Viena, 14 de maig de 2013

El mestre Gatti, que la propera setmana ens visitarà per dirigir un concert a l’Auditori per commemorar el bicentenari Verdi/Wagner amb l’Orquestra Nacional de França, va dirigir el mes passat al Musikverein de Viena, la versió simfònica de la preciosa Petita Missa Solemne de Gioachino Rossini.

Segurament molts sabreu que aquesta obra va ser escrita l’any 1863 per a dotze cantants, entre ells els quatre solistes, dos pianos i un harmònium. Rossini la va dedicar a la contesa Louise Pillet-Will i va ser als salons del seu palau parisenc on es va estrenar el 14 de març. Els solistes van ser les famoses germanes Marchisio, la soprano Carlotta i la contralt Barbara, el tenor Italo Gardoni i el baix Luigi Agnesi.

La versió orquestral per a gran orquestra la va fer Rossini durant la primavera de 1867. La primera vegada que es va interpretar va ser el 24 de febrer de 1869. Rossini havia mort el 13 de novembre de 1868.

Aquesta versió del mestre Gatti, pel que ja sabeu que professo una devota admiració, ja sigui en la seva faceta simfònica, com en l’operística, compta amb un bon quartet solista encapçalat per Barbara Fritolli, la contralt Marie Nicole Lemieux, el tenor Saimur Pirgu i el baix italià (resident a Barcelona), Carlo Colombara.

El magnífic Cor de la Societat dels Amics de la Música de Viena es fa càrrec de les importants parts corals i el mestre Gatti concerta amb l’habitual elegància i un tempo pausat, suposo que a la recerca de la religiositat que la partitura conté, malgrat els trets belcantistes que l’apropen a les partitures operístiques del cigne de Pesaro, oferint una versió molt detallista i excel·lentment estructurada, tant en l’acompanyament dels números solistes, com en les exigents parts corals, amb les imponents fugues.

El tercet solista inicial triga una mica a quadrar-se, sobretot perquè Colombara no estava gaire fi i ja veureu que en totes les seves intervencions la cosa trontolla (fa patir), però tant Frittoli, Lemieux i Pirgu acaben excel·lint amb moments tan gloriosos com el duet “Qui tollis peccata mundi” entre soprano i contralt acompanyat amb lleugeresa per les arpes i l’orquestra.

Jo m’estimo més la versió original per a dos piano i harmonium, li dóna una atmosfera original i més eclesial, que es perd en la grandiloqüència orquestral que traeix la petitesa conceptual de l’origen, però com sempre Rossini es va lluir amb una orquestració detallista i absolutament original, amb intervencions solistes i concertants de les fustes, que fan lluir als membres de l’orquestra francesa en el preludi religiós.

Gioachino Rossini
Petite Messe Solennelle

Barbara Frittoli, soprano
Marie-Nicole Lemieux, contralt
Saimir Pirgu, tenor
Carlo Colombara, baix

Singverein der Gesellschaft der Musikfreunde Wien
Orchestre National de France
Daniele Gatti

Musikverein, Viena 14 de maig de 2013

ENLLAÇ Vídeo

http://rapidshare.com/files/444221565/PetiteMesse_Gati_Viena140513.mp4

ENLLAÇ mp3 (àudio)

http://rapidshare.com/files/3825516906/Petite_Messe_Solennelle.mp3

Jo m’hagués estimat per la visita barcelonina del mestre Gatti i l’Orquestra Nacional de França, un programa una mica més compromès, qui sap si amb un acte operístic wagnerià i les quatre peces sacres de Verdi, ja que la fórmula d’obertures i passatges orquestrals em sembla massa fàcil, però qui sap si la pretensió era precisament aquesta, fer un concert de cloenda del cicle Ibercamera ben popular amb la música d’ambdós grans compositors.

En el seu moment no em vaig decidir, precisament per aquest motiu i ara ja no queden entrades econòmiques…

12 comments

  1. Concep

    He trobat a faltar un petit tast
    Ens has acostumat tan bé o malament, que mentre esperem la baixada, m’agrada escoltar-ne una mica.
    Bon cap de setmana Joaquim

    M'agrada

  2. Baixant de la font del gat, una noia, una noia, baixant de la font del gat, una noia i un soldat (tot i que no ho trobava. No sé com m´ho faig que sempre em costa un munt trobar les coses a RapidShare. I la barra de cerques no m´ajuda mai 👿 )

    M'agrada

  3. Josep Olivé

    Com estem a l’any Verdi, l’altre dia estava re-visitant la famosa producció que en el seu dia es va fer sobre la seva vida, i en un dels capitols s’escoltava un fragment del Stabat Matter de Rossini i em vaig dir…”…ostres quines ganes m’han entrat d’escoltar aquesta obra i la Petita Missa…”. Però resulta que aixi com del Stabat tinc gravacions, de la Missa només tinc el record de la del Foyer del Liceu i una discreteta versió a Pessaro però de gravació cap ni una (si, imperdonable, ja ho sé). Aleshores, no em queda altre cosa a dir que moltes gràcies per atendre de manera tant clarivident (i amb tanta qualitat) la meva petició! 🙂

    M'agrada

    • La de Pesaro, si és la mateixa que tinc jo, no em sembla tan discreta i és a dos pianos i harmònium, que és la que m’agrada més, però aquesta té punts de molt interès.

      M'agrada

      • És que jo en tinc una dirigida per Michele Campanella, amb Darina Takova, Daniella Barcellona,m Antonino Siragusa i Marco Vinco, del ROF del 2004 i m’agrada molt, però és la versió original, si bé el cor és el Cor de Cambra de Praga i no els vuit cantants de la partitura de l’estrena.

        M'agrada

  4. Marta B

    La Petite Messe Solennelle de Rossini és de les primeres obres que vaig conèixer d’aquest compositor i sempre m’ha agradat molt. Estic escoltant aquesta versió que ens has deixat i la trobo magnífica.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: