IN FERNEM LAND

UN BALLO IN MASCHERA A ROMA (Meli,Hvorostovsky,Monastryrska,Zajick, Giordano;Pappano)


Monastryrska, Meli, Pappano, Giordano, Hvorostowsky. Foto ©Musacchio & Ianniello

Monastryrska, Meli, Pappano, Giordano, Hvorostowsky. Foto ©Musacchio & Ianniello

Si ahir feia esment de la importància de la direcció musical del mestre Antonio Pappano en l’èxit assolit en les representacions de Don Carlo a la ROH, avui, en la imponent versió de concert de l’òpera Un ballo in maschera que protagonitza l’apunt i que es va celebrar el dia 10 de juny al Parco della Musica de Roma, seu de l’Accademia Nazionale Santa Cecilia, Antonio Pappano va assolir, al menys per a mi, el grau màxim de l’excel·lència directorial, construint una versió absolutament fascinant, apassionada, intensa i fins i tot diria que violenta i tràgica, de la gran opera verdiana.

Ni en aquells sempre problemàtics canvis sobtats d’atmosferes amb que Verdi ens sacseja entre la tragèdia i la comèdia, Pappano va caure en el parany, com si els succeeix a altres directors, de suavitzar i alleugerir la tensió amb les intervencions del sempre crispat patge o els conspiradors burletes. Pappano sotmet a l’oïdor/espectador a una constant tensió des de els inquietants acords inicials, fins la climàtica reconciliació final. Esment especial per tota l’escena d’Ulrica, genialment dirigida,

o per l’extraordinari segon acte, d’una exaltació romàntica i passional veritablement emocionants.

Recordo un Ballo de no fa gaires anys a la ROH amb Mattila, Álvarez, Hampson i Fiorillo, també dirigit per Pappano però no amb aquesta intensitat

Tant a Londres com a Roma, Pappano comptava amb un bon, excel·lent en alguns rols, equip de cantants, però sent ambdós conjunts de relleu, sense la seva direcció dubto jo que el resultat hagués estat el mateix.

No insistiré en el Don Carlo, però a l’hora de parlar-vos d’aquest ballo romà, penso que sense ell cap dels cantants m’hagués semblat rellevant, tot i així el cas de Dmitri Hvorostovski em sembla preocupant, ja que no el salva ni la genial direcció del mestre Pappano.

Francesco Meli és un tenor que està fent una evolució vocal, segons el meu entendre massa precipitada, del belcantisme rossinià al Verdi de lirisme més consistent, com és el cas d’aquest Riccardo. El registre s’ha ampliat i ara pot apropar-se al registre greu amb més solvència que fa uns quants anys, tot i que la sonoritat perd harmònics i queda més plana i anònima. La veu en aquest repertori no és prou seductora, però Meli és un cantant intel·ligent i utilitza una varietat de recursos expressius, per intentar captivar amb les mitges veus, el cant melancòlic, el treball curós en la dicció i la lleugeresa vocal que li és familiar i que tan bé va per alguns passatges del primer acte com el famós “E’ scherzo od è follia”. Recorda en alguns aspectes el curós treball estilístic de Bergonzi, tot i que encara necessita corregir  alguns problemes tècnics a la zona del passatge i a la zona aguda per apropar-se al catedràtic, malgrat que de l’intent  d’aproximació s’intueix l’assimilació aristocràtica del fraseig. En el segon acte la partitura del gran duo el va sobrepassar, arribant al final massa just de recursos i d’alè. Al tercer acte va cantar un bon “Forse la soglia attinse…Ma se m’è forza perderti”, però lluny de l’exaltació que feia aixecar de les cadires als espectadors en versions ben recents a IFL.

El torrent vocal de Liudmyla Monastyrska impressiona, però la seva monotonia expressiva a vegades m’exaspera. Acostuma a passar amb veus d’aquesta força natural, que obliden aspectes de caire expressiu, convençudes que els poderosos mitjans seran suficients per encaterinar als oïdors. Això ho vaig evidenciar en el segon acte de manera decebedora i potser on em va semblar més apropiada, curiosament, va ser en l’ària més introspectiva i lírica “Morrò ma prima in grazia”, on va fer intents vocals molt suggeridors. La soprano ucraïnesa és molt valenta i arriscada, i això ho agraeixo especialment, però quan no controla absolutament l’instrument, el risc rau en ensopegar amb l’afinació justa, el crit descontrolat, sons fixats o efectes poc apropiats.

Possiblement Dmitri Hvorostovsky no tenia el dia, a part de les habituals i sonores respiracions tan evidenciades com molestes, el baríton rus va malmetre l’actuació amb un estil vulgar, no acabant de controlar ni el cant excessivament exaltat per demostrar un dramatisme de cartró pedra, ni el cant més introspectiu del primer acte, amb l’evident incapacitat de reduir la veu més enllà del forte. La veu surt fixa i desagradable

Dolora Zajick encara pot exportar amb exultant eficàcia el seu registre més fosc, ideal per a Ulrica, tot i que quan ha de fer ascensions a la zona més aguda, surt una altra veu ben diferenciada i més feridora. Laura Giordano fa una òptima prestació assumint el rol d’Oscar, farcint-lo d’agilitat i lluents cabrioles, que atorguen de jovialitat i de imprudent inconsciència un personatge normalment revestit de tocs humorístics impropis.

Massimo Simeoli i Carlo Cigni en els tols de Silvano i Tom.

Excel·lent el Cor i l’Orquestra dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia

UN BALLO IN MASCHERA
Giuseppe Verdi – Antonio Somma

Riccardo: Francesco Meli
Renato: Dmitri Hvorostovsky
Amelia: Liudmyla Monastryrska
Ulrica: Dolora Zajick
Oscar: Laura Giordano
Silvano: Massimo Simeoli
Tom: Carlo Cigni
un giudice: Carlo Napoletani
un servo di Amelia: Maurizio Trementini

Orchestra, Coro e Voci Bianche dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia
Direttore: Antonio Pappano

Parco della Musica, Roma, 10.6.2013

ENLLAÇ (mp3)

http://rapidshare.com/files/3138413435/BALLO_Roma_Pappano_10_06_13.rar

21 comments

  1. Concep

    A Meli no li has fet un favor amb el post de fa dos dies.
    La Zajick impressiona i la Ulrica ho ha de fer. L’ajuda de Pappano amb l’entrada és definitiva.
    Monastryrska és una cantant molt dura per Amelia, no us sembla? i Hvorostovsky no tenia el dia com dius tu.
    Parlo per aquests fragments que en has deixat, hauré d’esperar a escoltar-la sencera, però em solidaritzo amb en Santi.

    M'agrada

  2. alex

    Gracias Joaquim, nuevamente!
    Mucho interés en este BALLO, pese a las dudas que me pedan suponer a priori Hvorostosky ( gritón excesivo en bastantes ocasiones) y sobre todo Meli ( metido a “lirico spinto” y supongo con problemas con su registro grave tanto en las inflexiones del …di tu se fedele… como en las partes más intensas o hasta spintas del Riccardo)

    M'agrada

  3. dandini

    Gràcies una audició molt interessant.
    Caram només he pogut sentir els fragments que ens has deixat i trobo que la direcció és molt maca i vibrant.De vegades sembla com si es sentis en Tonny Pappano intentant silenciar o parlant a l’orquestra( o potser era algú del públic que es trobava prop de micro? )
    Els cantants estan a un bon nivell.
    Dolora Zajick cala un agut clarament i segueix no sent del tot idiomàtica pero em sembla en conjunt notable
    Francesco Meli és correcta pero no m’acaba de fer el pès.La seva veu és poc seductora de timbre i a l’agut sona escarrensida i lletja.Desde el punt de vista estilístic està be i prou.El seu poder de convicció emocional es limitat i de escassa sinceritat.El odiadíssim Vittorio Grigolo,que també té defectes i que no canta el Riccardo és més bon cantant pero carregarse’l suma mèrits …
    M’agrada Lyudmyla Monastyrska el seu cant directe ,sense embuts dona un relleu especial al dramatisme del personatge.Al costat d’aquestes qüalitats demostra que sap apianar i també ser subtil de forma convincent.La millor del repartiment .
    Dmitry Hvorostovsky fa un altre cop una exhibició de fiato i d’intenció dramática.Quan cal en el “Eri tu” sap reduir la veu.(de debó que trobes que está cantat tot en forte?increible )Es possible que la seva veu agradi més o menys i que les seves inspiracions d’aire provoquin indiferència o el rebuig més enèrgic imaginable.Quan parles d’aquest(vulgar) cantant sembla que fagis una llista de defectes.De debó que no té rès,rès aprofitable….el públic deu ser tonto.

    Us deixo un enllaç del millor(per mí) “Ecco l’orrido campo” possible. La dicció es clara i entenedora,l’intenció dramática sempre present,els greus gens forçats i naturals,el fiato prodigiós,l’agut esclatant i els pianíssims usats amb mesura uaauuuuuuu.Dirigeix el recent traspassat Bruno Bartoletti.Estic segur que esterem tots d’acord.

    M'agrada

    • A mi en Dimitri (és més fàcil dir-li així 🙂 ) m´agrada molt. Com s´acostuma a dir, veu de bariton de les de veritat (IMHO). Però quan es posa a xarrupar la sopa (i és sempre 😦 ), em venen ganes de matar-lo 👿

      M'agrada

    • Que posis a la mòmia Caballé em reconforta i t’ho agraeixo.
      Quan Grigolo canti el Riccardo en parlarem, per ara és pura òpera-ficció
      Cas Hvorostovsky, m’agrada, m’agrada molt, tot i que darrerament es vesteix d’una manera que el desmillora molt, i aquell mirar-se i agradar-se, em posa una mica nerviós, però aquella presència i aquell coll, i aquell cabell i aquella mirada assessina, si, si m’agrada, ara bé quan canta la cosa canvia, sobretot si ho fa tan malament com en aquest ballo i sobretot en aquesta ària, on no admet cap comparació amb aquests:
      Titta Ruffo

      Giuseppe de Luca

      Mattia Battistini

      Carlo Galeffi

      Riccardo Stracciari

      Lawrence Tibbett

      Leonard Warren

      Robert Merrill

      Cornell MacNeil

      Ettore Bastianini

      Nicolae Herlea

      Sherill Milnes

      Piero Cappuccilli

      Renato Bruson

      Giorgio Zancanaro

      Leo Nucci

      Ludovic Tezier

      Qualsevol de tots aquests poden donar-li classes 🙂 i segur que tu mateix ens en trobaràs altres

      M'agrada

  4. Isolda

    Dia complert, el matí el Don Carlo, per la tarda Ballo in Maschera, jornada de jubilada. Una vegada més el rei de la funció, el mestre Pappano, m’agrada moltíssim dirigint Verdi. Tanmateix he gaudit més amb l’orquestra anglesa. Malgrat la seva veu oscil.lant m’ha interessat la soprano Luidmyla Monastryrska, cantant segura i una mitja veu i apianant per tenir en conte.
    Dolora Zajick, l’he trobat francament bé. Francesco Meli m’ha agradat, tal com bé dius n’hem escoltat de molt i molt pitjors.
    Dimitri Hvorostovsky, a pesar de la seva respiració que sempre m’ha molestat, la seva veu de baríton verdià, sempre m’ha impressionat. Els anys també li han passat factura, però encara li resta el seu color tan bonic.

    M'agrada

  5. OLYMPIA

    És una òpera preciosa i la teva, sempre exigent però mesurada crònica, em fa dentetes. M’alegro que Meli progressi perquè prometia molt i Hvoro ja amenaçava ruïna fa un parell d’anys en el Rigoletto de Covent Garden on, a paart de caminar massa depressa per fer d’ancià, bufava molt sovint com si realment ho fos, un ancià.
    Salut!

    M'agrada

    • Estimada Olympia hi ha qui diu que amb un equip de cantants excel·lents i un director musical mediocre l’òpera està garantida, no et diré que no, però quan hi ha un director musical extraordinari, Pappano ho és, els cantants mediocres tendeixen a millorar i per tant tenim un nivell global òptim, potser és millor, oi?

      M'agrada

  6. dandini

    Conec un cantant amb mirada de pederasta, que vesteix que fa pena, que evadeix impostos a Suïssa, que té una cicatriu fastigosa a nivell de la cara i a sobre el seu posat em recorda a Luis Figo (el que li van llançar el “cochinillo”). La pregunta del “millón” és: m’agradarà quan canti?

    M'agrada

    • Si ho fa bé, segurament.
      Deixa el Youtube i et donaré l’opinió i si és un arxiu d’àudio on no apreciem aquestes perles que el caracteritzen, millor que millor 🙂
      I jo que creia que em feries un anàlisi youtube a youtube dels “Eri Tu” que t’havia deixat….

      M'agrada

    • Ostres, mirem de no barrejar coses tan distintes, que no tot pot ficar-se al mateix sac. Pecats venials: vestir de pena, tenir una cicatriu fastigosa a la cara o evadir impostos a Suïssa. Pecats mortals: la mirada de pederasta i l´evasió d´impostos a qualsevol altre lloc que no sigui Suïssa. Excommunicatio latae sententiae: la pederàstia i el posat a lo Luis Figo. Serva ordinem et ordo servabit te.

      M'agrada

  7. Gianluca Turolla

    Caro Joaquim, Mentre la radio trasmetteva io ero in sala e devo confermare punto per punto quanto tu scrivi su Pappano: la sua direzione è stata geniale. Geniale per come ha sostenuto i cantanti, geniale per come ha raccontato la storia, geniale per come ha fatto suonare l’orchestra. Non vedo oggi un direttore verdiano con queste capacità.

    Anche sui cantanti concordo praticamente su tutto. Devo dire che in sala la voce di Meli era una delizia: timbratissima, con gli acuti facili, una dizione perfetta, un’alta espressività.

    Torrenziale la Monastryrska, anche troppo, direi, ma pur se un po’ monocorde, si è fatta notare per una dizione eccellente e un altrettanto eccellente controllo della voce.

    La Zajick: confesso che avevo qualche timore. Invece mi ha sorpreso: non tanto il “re dell’abisso” cantato con la giusta dose di mistero, quanto la conversazione con Riccardo. Grande attrice e ancora eccellente cantante.

    Hvorostovsky: un Renato “vilain”? mah, non so… Certamente non era al massimo delle sue possibilità e, nonostante gli aiuti di Pappano è stato il punto più debole di un cast per altro eccellente. Però come attore è stato formidabile, riuscendo più di tutti a rendere espressiva e “scenica” la sua parte

    Il punto più alto è stato, secondo me, l’Oscar di Laura Giordano: Oscar è un personaggio molto difficile, anche se è spesso affidato a soubrette, deve essere capace di agilità ma è anche il motore della tragedia. Bene Laura Giordano è stata perfetta sotto tutti i punti di vista: voce timbrata, squillante, che riempiva la sala, dizione stupefacente, controllo delle agilità di altissimo livello; non “un Oscar” ma “Oscar”! (per inciso: dopo lo spettacolo, nel bookstore dell’Auditorium, uno spettatore cercava “qualsiasi cosa avesse inciso Laura Giordano”… non c’era nulla di disponibile).

    Delle parti di fianco (artisti del coro), del coro e dell’orchestra, non posso che tessere le lodi.

    Il 25 luglio sarò alla Scala per il “Ballo” in forma scenica: so già che non potrò dimenticarmi di questa meraviglia romana.

    M'agrada

    • Una volta in più mille grazie per la tua cronaca
      Noi aspetteremo questa nuova opportunità con questo Ballo scaligero, ma la Santa Cecilia è un grado o di più, sopra l’orchestra milanese.
      Per quanto riguarda a Meli e senza voler imitare alla talibanesca troupe dil Corriere della Grisi, penso che la sua voce no è l’adeguata anzi che canta benissimo, ma la zona del passaggio sempre mi pare come meno, problematica.
      Di Hvorostovski non penso dire altro, il suo canto “verdiano” non mi piace, anche la voce è veramente bella.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: