IN FERNEM LAND

TRISTAN UND ISOLDE A VIENA (Seiffert,Stemme,Milling,Baechle, Schmeckenbecher;Welser-Möst)


Peter Seiffert i Nina Stemme, Tristan und Isolde a la Staatsoper de Viena

Peter Seiffert i Nina Stemme, Tristan und Isolde a la Staatsoper de Viena

Avui us porto l’àudio de la representació de Tristan und Isolde que va tenir lloc el dijous passat a la Staatsoper de Viena, amb Franz Welser-Möst dirigint a Peter Seiffert i Nina Stemme.

És difícil trobar una representació de Tristan und Isolde amb una parella protagonista equilibrada i sobretot que faci justícia a les terribles exigències dels protagonistes. Tenim uns referents que ens condicionen i el panorama vocal wagnerià és, malgrat algunes millores evidents en els darrers anys, el que és, i si bé tenim dues o tres Isolde que poden parlar de tu a tu a les sopranos que han fet història cantant la princesa irlandesa, en el cas de Tristan no podem dir el mateix, malgrat que alguns tenors amb veus líriques, inicialment poc adequades, però amb musicalitat, control i prudència, han acabat l’extenuant tercer acte amb dignitat. Altres amb veus més sòlides, potents i dramàtiques, però sense la sensibilitat necessària i sobretot la preparació tècnica han fet veritables destrosses a una part que ha de combinar uns aspectes vocals i interpretatius d’extrema exigència i resistència.

Ambdós cantants ja van protagonitzar un apunt a IFL l’any 2009 quan Daniel Harding els va dirigir en el segon acte en versió de concert, amb l’orquestra simfònica de la ràdio sueca.

El dijous 13 de juny a la Staatsoper de Viena van tenir a Peter Seiffert i Nina Stemme, i una vegada més es va produir aquest desequilibri a favor de la soprano sueca, una veritable soprano dramàtica, amb una veu riquíssima de textures, extensa de registre i amb el tremp, la força i la dolcesa necessària per cobrir l’ampli ventall expressiu i vocal.

Stemme és una gran Isolde que s’ha de gaudir al teatre, ja que quan les veus són tan importants com la seva, una gravació mai ens podrà donar ni els matisos, ni l’efecte sonor que produeix una veu com la seva en l’espai físic d’un teatre.

El Tristan de Seiffert és meritori i esforçat, però el veterà tenor ha malmès en els darrers anys aquella veu tan preciosa i de timbre tan plaent, fent front a rols que el sobrepassaven, i de la mateixa manera que tenors que el van precedir com Kollo o Jerusalem, van signar dignes o fins i tot notables interpretacions de Tristan, el fet de cantar aquest rol van malmetre la puresa d’unes veus inicialment destinades a Lohengrin o Walther.

A mida que la representació va avançant la veu de Seiffert no pot mantenir el nivell de Stemme que va creixent amb la mateixa proporciona que ell va minvant, i es tensa en excés i s’aprima de manera perillosa, alhora que denota oscil·lacions, tibantors i pèrdua de consistència, a part d’un accident al primer acte que possiblement el va condicionar.

Milling és un bon Rei Marke, sense més, de la mateixa manera que Janina Baechle és una Brangäne correcta malgrat algunes notes calades, però no es pot dir el mateix del Kurwenal de Jochen Schmeckenbecher, absolutament oblidable.

Pel que fa al sempre discutit i també protestat Franz Welser-Möst cal dir que va ser molt aplaudit en les sortides al fossat de cada acte. La direcció és intensa, qui sap si en excés ja que a vegades sembla que la seva direcció sigui excessiva en els contrasts sonors, però aquesta és tan sols una impressió que hauria de contrastar in situ i que en qualsevol cas deu  dificultar la correcta audició dels cantants al teatre, ja que per ràdio tots queden ben presents.

Us deixo la narració de Nina Stemme al primer acte

[àudios eliminats per imperatiu de la Staatsoper de Viena]

Un fragment del duo del segon acte, on s’aprecia de manera evident la diferència de nivell entre els dos protagonistes, els acompanya Janina Baechle

[àudios eliminats per imperatiu de la Staatsoper de Viena]

I el liebestod final, iniciat des de un colpidor xiuxiueig

[àudios eliminats per imperatiu de la Staatsoper de Viena]

Richard Wagner
Tristan und Isolde

Peter Seiffert, Tristan
Stephen Milling, König Marke
Nina Stemme, Isolde
Janina Baechle, Brangäne
Jochen Schmeckenbecher, Kurwenal
Eijiro Kai, Melot
Carlos Osuna, ein Hirt
Marcus Pelz, ein Steuermann
Jinxu Xiahou, Stimme eines jungen Seemanns

Director Franz Welser-Möst

Wiener Staatsoper, June 13. 2013

ENLLAÇOS mp3

 

enllaços eliminats per imperatiu de la Staatsoper de Viena

Bon dissabte

26 comments

  1. Isolda

    Hola Joaquim:
    Avui el regal pel que fa a l’òpera per mi és de “chapeau”. Malgrat aquest tast que no m’entusiasma, jo me l’estic baixant.
    Una vegada més moltes gràcies.
    Bon cap de setmana.

    M'agrada

  2. Jan

    Ahir vaig escoltar-ne algo a la web de la ràdio i em va agradar força! És una pena no poder disfrutar més de la Stemme aquí, al Liceu… 😦 A veure quan torna a fer una òpera escenificada, o si més no, en versió concert.
    Me’l baixo! 😉

    M'agrada

  3. dandini

    Gràcies pel regal.
    Caram l’orquestra i la direcció de Franz Welser-Möst magnífics .
    L’Isolde de Nina Stemme es ja un clàssic , la més completa i la que fa patí menys de les grans actuals(Dalayman,Theorin,Urmana…)
    Peter Seiffert sempre ha tinguts molts problemes amb el Tristan.No tinc gens clar que li hagi sortit una sola funció rodona d’aquest rol en el seu historial.
    A banda d’aixó crec que jutjar les veus wagnerianes per un audio radiofònic és quelcom molt complicat(més que no pas les d’altres repertoris).En aquest situació els veiem els defectes de forma inmediata sense venir amortits per l’efecte provocat a la sala i sempre hi ha la tentació de fer l’abstracció al repertori italià i imaginar-nos que no ens agradian gens cantant “Recondita armonia” o “Vissi d’arte”….

    M’interessa saber l’opinió d’aquest Liebestod cantat per Takesha Meshé-Kizart (1978).Evidenment només tenim l’audio i no podem opinar de com es sentiria dins del teatre.

    http://takeshameshekizart.com/music/player.aspx?ListItemId=4218863

    M'agrada

  4. OLYMPIA

    Ho sento per el senyor Seiffert però, per desgràcia, no neix un Tristany cada dia. En Ian Storey se’n sortia força bé però a hores d’ara qui ho sap?
    Gràcies, Joaquim.

    M'agrada

  5. SANTI

    Aquest cop estic d’acord amb Dandini. Totes les vegades que he escoltat a Seiffert cantant, per dir alguna cosa, el Tristan, mai m’ha agradat.
    Stemme és una gran cantant amb una veu impressionant, però tinc dubtes que la seva Isolda superi la de Meier, de veu molt més limitada però molt més interessant com a cantant i intèrpret, inclús crec que Theorin és millor Isolda que ella.
    Tot i així també vaig baixar-me l’àudio que t’agraeixo i que espero poder escoltar aquesta tarda.

    M'agrada

  6. Carlos R.

    In situ:
    Solamente Stemme cumple las expectativas. En el teatro impresiona esa voz y la amplia gama de recursos.
    Seiffert es un horror. Me sabe mal decirlo pero su Tristan es penoso.
    ¿Qué le encuentran a Milling? Teniendo a Pape o Youn, y aun a Salminen, Milling me parece anodino, poco interesante, plano.
    El resto discretos.
    Welser-Möst está logrando dividir al público entre fervientes defensores, algo sospechosos, y detractores a ultranza, algo inexplicable. Me parece un director correcto aunque no genial.
    La producción de McVicar és muy bella, preciosista diría,.no pasa nada pero lo que se ve es bello gracias a unos decorados poco definidos pero de impacto y a un diseño de luces acertado.
    En Viena la mayoría aceptaron con alivio una propuesta tan “clásica”, aunque otros salían defraudados ante el conservadurismo del director británico.

    M'agrada

  7. Isolda

    No és el Tristan und Isolde del meus somnis ni molt menys, però n’he escoltat de pitjors.
    Sense ser excepcional, m’ha agradat la direcció musical de Franz Welser-Most.
    Referent als cantants, a part de Nina Stemme que està per sobre de tots, la resta hi ha de tot a la “vinya del Senyor” dins de la mediocritat, exceptuant el rei Marke d’Stephan Malling, una veu de baix bonica i de notoria interpretació vocal del personatge.
    La brangäne de Jarima Baechele, la veu és bonica però el se cant m’ha semblat poc expressiu, i aburrit.
    El Tristan de Peter Seiffert, en tota l’òpera canta al límit, fent-nos patir fins a l’agotament, és una tessitura massa feixuga per la seva veu. Crec que el Tristan i Kurwenal amb el seu cant de cabreta podrien anar a pastorar al camp agafadets de la mà.
    Gràcies Joaquim i fins la propera.

    M'agrada

    • I tant que m’hem escoltat de pitjors, però també de millors, ara bé, escoltant aquesta gravació entren moltes ganes de veure en directa a la Stemme, a veure si li agafen ganes de venir al Liceu, però em sembla que no ens estima gaire…i això que sempre l’hem tracta molt bé

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: