IN FERNEM LAND

JONC: SIMFONIA TURANGALILA D’OLIVIER MESSIAEN


JONC 6 de juliol de 2013

La JONC , Jordi Masó, Philippe Arrieus i Josep Pons, Sala Pau casals de L’Auditori de Barcelona 6 de juliol de 2013

L’encontre anual amb la JONC, el que algú podria qualificar com el fi de curs, ens ha reservat aquest any 2013 un dels regals de la temporada musical de Barcelona, per tant abans de parlar-vos de l’extraordinari concert m’agradaria fer unes reflexions d’aquelles que ja sabeu que em ronden pel cap, sempre a l’espera d’una resposta que dubto que m’arribi.

Per què quan ens visita la Joven Orquesta Simon Bolivar amb el seu mediàtic director el gran GustavoDudamel, es mobilitza el públic, els mitjans, les campanyes publicitàries i les entrades es disparen a uns preus de orquestra adulta, i quan la JONC fa un concert memorable, amb una obra difícilment programable i a un preu anecdòtic (9 euros) a L’Auditori només hi van anar els familiars i quatre o cinc inquiets melòmans?

Una pregunta que no té una resposta tan senzilla com pot semblar. Ni L’Auditori va donar la importància que mereix el concert, ni la pròpia JONC va fer una campanya prou notòria per atraure a la sala Pau Casals a tots els que en altres circumstàncies no haguessin dubtat en assistir a la interpretació en viu i en directe de l’imponent simfonia de Messiaen, res a veure amb qualsevol altre obra simfònica del gran repertori que estem tips d’escoltar per grandioses formacions simfòniques de primer ordre.

Què poc valorem a la JONC, què desconeguda és i què poc la promocionen que no és capaç de atraure a suficient públic per omplir a vessar L’Auditori, i en aquest cas no es tracta de crisi, ja que a 9 euros l’entrada no es pot ni tan sols considerar aquest motiu.

Fet el preàmbul  del que no podia defugir, sobretot després d’assistir a una experiència musical molt gratificant, us parlaré del concert.

Feia goig veure l’hemicicle de la sala Pau Casal plena de tants musics, tots tan joves, tots d’aquí, estudiants a punt de donar el difícil i compromès salt a la professionalització. El moment és complicat i preocupa pensar en com podran treballar, a on i amb qui, ja que el conjunt escoltat ahir denota una qualitat en la seva preparació que diu molt del que han aprés, on ho han aprés i amb qui ho han aprés.  No tot ho fem malament i ara que les retallades afecten de ple l’ESMUC, cal insistir i pensar amb les conseqüències que tot això tindrà en les properes generacions.

Programar la simfonia Turangalila de Messiaen és tot un repte per a qualsevol orquestra, però per raons òbvies per la JONC encara més, però també és un estímul per a tots (una multitud) dels musics que l’han de dur a bon port.

La simfonia és d’una complexitat estructural enorme, necessita 68 instrumentistes de corda, 25 de vent, 8 percussionistes que tenen una feinada enorme, i els dos solistes, un pianista i un per les Ones Martenot.

Més que una simfonia sembla com si ens trobéssim davant d’un gran poema simfònic amb 10 moviments, que utilitza moltes influències, des de Wagner, Strauss, Mussorgsky, Stravinsky, Gershwin o Copland. La barreja podria semblar indigesta, però per sobre de totes hi ha Messiaen i el seu geni creador. El compositor francès crea un món sonor esplendorós, riquíssim de timbres i d’exuberants intensitats emocionals. Des de la impactant introducció al crescendo i emocionant final, Messian no ens dóna un minut de respir, fent-nos passar per molt i diversos estats emocionals, gràcies a una brillantíssima habilitat en el tractament de les innombrables i bellíssimes melòdies, però també de l’atonalitat, amb una brillant demostració en el domini exultant de l’orquestració que permet explorar mil i una possibilitat sonores a quina més atractiva, admirable i seductora.

La simfonia d’una durada que voreja els 75 minuts, podria dir-se que és programàtica, malgrat que seria millor dir que és un grandiós fresc d’emocions que aclapara a l’oient en un viatge emotiu i sensorial de primer ordre.

Per extraure totes les possibilitats d’una obra com aquesta i amb una orquestra amb poca experiència, es necessita un director molt capaç, tant d’edificar l’enorme estructura sonora, com de fer viure als musics les emocions que hauran de transmetre.

Josep Pons ha demostrat una vegada més que aquest repertori el domina amb una brillantor aclaparadora i que sap extraure de les orquestres un entusiasme que les allunya de la rutina, la tristor i la mediocritat.

És obvi que per la JONC l’oportunitat era immillorable i per tant l’actitud va ser entusiasta, però sense un director capaç de treballar a fons i amalgamar totes les energies, el resultat no hagués estat de tanta qualitat i tan brillant.

Fabulós el so, les intensitats, les dinàmiques, els equilibris difícils que una obra d’aquestes característiques necessita, però sobretot el entusiasme, l’actitud i atenció que l’enorme orquestra mostrava davant del mestre Pons, que en tot moment demostrava tenir-ho tot molt més que sota control.

Si en els grans moments d’esplendor sonor, que són molts, la JONC feia molt goig, quan em va meravellar de veritat va ser en els moments més lírics com “Jardin du Sommeil d’amour”, aquest climàtic oasi en mig de l’orgia sonora, amb la seductora simbiosi entre les  cordes, les ones Martenot i el magnífic solo de piano a càrrec de Jordi Masó.

Des de la localitat que jo ocupava, fila tretze de platea, les ones Martenot quedaven molt discretes, potser massa, tot i que segur que no són de la mateixa opinió els espectadors situats a les primeres files i a la banda dreta de la platea, amb l’altaveu al davant.

Pel que fa a les exigents intervencions del piano solista, en el que molts han classificat com un gran concert per a piano i orquestra, tan sols puc dir que Jordi Masó va fer una extraordinària demostració de tècnica i virtuosisme en les complicades cadències que sovintegen la partitura.

Dels solistes de la JONC no m’agradaria deixar-me a ningú, tant els solos de clarinet, flautí o fagot, com els metalls i la grandiosa intervenció de tota la família de percussionistes (vibràfon , glockenspiel amb teclat i glockenspiel emmallat, triangle , tremp blocks i caixa xinesa; platerets, crash i tres tipus de platerets suspesos; gong, pandereta, maraques, caixa, tamborí provençal, bombo i campanes tubulars), van ser senzillament entusiastes.

La satisfacció d’assistir a una versió tan bona encara em fa “enutjar” més davant la poca difusió d’un concert tan excepcional per l’obra i per la interpretació, que en una orquestra professional hagués motivat una atenció de públic i crítica molt diferent a la de la JONC.

Els que aquesta tarda no sapigueu que fer i a on anar, podeu desplaçar-vos fins a L’Atlàntida de Vic, ja que a les 6 de la tarda el concert es repetirà per tercera i última vegada, divendres van fer-ho a Girona, ahir dissabte a Barcelona i avui a la capital osonenca.

Cal felicitar a tots els que ho han fet possible.

 

45 comments

  1. Quan diuen i dieu que Turangalila es una obra mestre es que ho serà, però per mi es un nyap. Em sembla la banda sonora de una versió dolenta de King Kong, tot subratlladíssim i repetidíssim, efectista i grandiloqüent per no dir histèric. Els ocellets son molt monos i jugar a veure de qui ha tret Messiaen aquest trosset i de qui aquest altre, molt entretingut, però vaig acabar tip dels temes Moussorgsky/quina por i del Marlboro/quina felicitat, molt Hollywood, o pot ser Bollywood. I les ones Martenot, un càstig.

    Molt d’acord amb les consideracions prèvies i amb tota la resta, inclosa la valoració de la bona feina del director i de la orquestra, encara que convindràs que la mirem amb els bons ulls que s’ha de mirar.

    M'agrada

    • Ai què fort! com aquell que no diu la cosa deixes anar Em sembla la banda sonora de una versió dolenta de King Kong
      En fi com si ho hi hagués pel·lícules dolentes amb bandes sonores magnífiques. Més no puc dir-te.
      Sense posar el condicional que sempre acaba sent un perdona vides, ja m’agradaria que tots els concerts o òperes que tinc la sort d’escoltar en directe, l’orquestra estigués a l’alçada de la JONC. La mateixa obra pot fer perillar a una de les grans i et dic més, amb un entusiasme que foragitava qualsevol indici de rutina, allò que malauradament es percep tantes vegades… Hi ha una altra manera de mirar la JONC que amb bons ulls?

      M'agrada

  2. Responent a la teva pregunta, perquè som una mica tontos, no la publiciten i, a més a més, la contraprogramen. Fixa´t si no: ho tens posat a la columna esquerra, però no me´n havia adonat (toooooooooooonto); no em vaig assabentar del concert fins ahir a migdia veient el telenotícies (la setmana passada vaig estar trastejant entrades a la web de l´Auditori. On eren els pop-ups per alertar els més toooooooooooontos?); i ahir ja era massa tard, que em tocava el segon repartiment del Lucio Silla (poden ser més toooooooooooontos de contraprogramar-se així dia rera dia?). Com diu en JL, un nyap. I no em refereixo precisament a la Turangalila 😉

    M'agrada

    • Ep! jo si que la vaig publicitar i aquí jo et diria que els 9 euros eren prou motiu per trobar públic per a tot, tot i que no sé si els pocs o molts que us vareu trobar a can Liceu haguessin anat cap a l’Auditori de no tenir una cita amb Mozart & Cia.
      Què costava parlar-ne una setmana abans i fer-ho ben visible també a la façana de l’Auditori farcida d’aquells ocells mecànics tan horrorosos, d ela propera temporada?

      M'agrada

  3. bocachete

    Si hi havia gent altra que família i convidats deu ser per casualitat, perquè realment, ni al web de l’Auditori es destacava el mateix dia del concert i, a la tarda, ni es veia a la pàgina d’inici. Com si volguessin evitar que hi anés ningú. Déiem aquests dies que baixar preus podria omplir sales, però ja veiem que no és l’únic factor, ni tan sols el més important. Que una oportunitat gairebé única (quantes vegades se sent aquesta obra en viu?) presenti una sala deserta –si hi apleguéssim tothom, s’ompliria la platea i, a molt estirar, una o dues files del primer pis. Esperem que a Vic o Girona serà una altra cosa…

    No seu ser aliè que això de JONC sona a gent voluntariosa però poca cosa més, a concert de final de curs amb nens que no hi ha manera d’empassar-se… I el cas és que el resultat va ser d’allò més professional. La precisió de l’orquestra en alguns moments era grandíssima, en aquells moments de piano o de silenci immediats a un tot orquestral, que sovint costa de sentir bé en orquestres com l’OBC o la del Liceu; el relleu, la compenetració i un so molt, molt empastat, que pot fer que la JONC pugui afrontar molts compromisos. De fet, ja que l’ONC (l’OBC) no surt pel país, podria fer-ho la JONC amb unes garanties de qualitat molt altes.

    Les Martenot, a la primera fila del lateral de primer pis se sentien molt poc, només en passatges menys plens de so. Suposo que és inherent a l’instrument, però potser Messiaen és excessiu, en aquesta obra, i sembla que hi ha moments que s’oblida que estan sonant cent instruments gairebé contínuament. En general, aprecio Messiaen: trobo que té obres bellíssimes per a piano (els Vint regards, per exemple) i formacions petites,cors o orquestra, i és un orquestrador de primera, i tracta molt bé la veu, etc. A la Turangalila trobo un excès de moments de ritmes endiablats i orquestra a dojo, amb poc contrast o poca quantitat de moments més “tranquils”. Els timbres dels solistes de percussió (vibràfon, celesta i glockenspiel), combinats amb el piano i les martenot dóna més de si i no deixa de ser anecdòtic en el conjunt de l’obra, que acaba ofegant algunes grans troballes en un oceà de sons, que arriben al tsunami.

    Ara, com a experiència musical és irrepetible i no sé jo si la veurem molts cops més. I la interpretació, realment, va ser impressionant i aclaparadora, digna d’una orquestra “de gent gran” i experimentada. Inexplicable, doncs, que no se’n fes la propaganda adequada, ni que fos enviant missatges a la bústia dels abonats de l’OBC per informar-los, que més barat que això…. Només veient a la bústia “Sent la Turangalila per 9 euros”, qui hagués deixat d’obrir-lo per informar-se’n?

    Sap greu pels nois, que s’hi devien matar en la preparació i, tot plegat, tenen ulls i veien que allò estava més buit que la capacitat neuronal de molts gestors culturals.

    M'agrada

    • Amic Bocachete, calia en primer lloc que la gent s’asabantés que és tocava aquesta simfonia tan cabdal, com imponent, excessiva i malgrat la gran anomenada tan difícil d’escoltar en una sala de concert, al menys aquí. En segon lloc calia dir que el preu d’aquesta excepcionalitat era de 9€ i finalment que aquesta fita la feia la JONC, el futur musical del nostre país que tossudament alçat s’omple la boca i infla el pit quan s’han d’onejar les essències i quan els gests són petits i cabdals passa de tot.
      No tinc més explicació, tret de que molts dels que omplen les sales de concert hi van sense que la música els importi gaire, els agrada, ho troben agradable i passa que t’he vist, si poden veure la Berliner amb Rattle pagant una fortuna (l’experiència és cabdal, d’acord) en poden parlar amb les seves amistats, però Messiaen deu espantar i la JONC deu ser més o menys com una orquestra de nyigui nyogui plena de canalla que fan grinyolar els seus instruments. Si no és tan trist i simple com això, no m’ho explico.

      M'agrada

  4. Molt ben explicat el que vam sentir ahir. Només afegir que, malgrat les evidents cites a altres compositors, el conjunt és molt captivant i molt audible, i suposo, molt difícil de tocar. Bona feina dels joves, i en especial, del mestre Pons.
    La Jonc fa tres o quatre encontres a l’any, i de moment segueixen fent, Que duri! i que es publicitin més.
    Una coseta a l’organització de la Jonc: cal que vagin amb vestit jaqueta i llacet? amb camisa negra estan guapos i més juvenils

    M'agrada

    • Segurament no cal, però t’asseguro que molts nois i noies, vestits de casori, es passejaven abans de començar per la llanterna amb un orgull i satisfacció d’anar amb l’uniforme de músic que feia molt goig. A mi se’m queia la baba

      M'agrada

  5. Oscar V

    No busquis resposta Joaquim perque no n’hi ha, la nostra mentalitat és així i així serà. És coneguda aquests dies la història de que la mateixa JONC va encarregar amb diversos milers d’euros una obra a un compositor català, no mencionaré el nom, i després d’haver-se composat i pagat la obra, el molt honorable mestre Pons s’ha negat en rotund a dirigir-la. Això tampoc és exactament fer país oi? Per què no hi ha difusió sobre aquest concert però si es fa un enregistrament en video i es promocionarà la figura del seu director i la seva carrera? Per què no importa que no es recuperin els diners de la inversió d’aquests concerts i no importa que les carreres dels joves músics de la orquestra quedin anul.lades per falta de recursos posteriors?

    Personalment opino que una de les grans lacres que viu ell món musical actual és el poder exagerat i els caxtets astronòmics que cobren els directors d’orquestra per, en el 90% dels casos, portar només el compàs i fer un parell d’assajos. Dudamel és mediàtic, sí, pero la seva orquestra és com una gran família i els músics han tingut una bona educació musical i tindràn un bon futur. Aquí estem desviant tota l’atenció i recursos a carreres individuals i figures “heroiques”. Aquí ens agrada tenir un Pons, un Guardiola, un Ferran Adrià, i diem els seus noms orgullosos, però a sota d’aquesta piràmide mediàtica hi ha centenars de nois talentosos que lamentablement no veuràn un futur. La JONC n’és un bon exemple, i a banda de 2 o 3 concerts com aquest que facin, el seu futur i el dels seus músics,que no pas el del seu director, és ben preocupant.

    M'agrada

    • Potser l’obra encàrrec era un nyap, ja li preguntaré al mestre Pons si alguna vegada en tinc ocasió, no t’amoïnis m’has deixat intrigat.
      La promoció del concert havia de ser prèvia, no barregis coses, que tu amb tal de carregar-te a Pons aprofites la mínima.
      Segurament si es fa un vídeo per promocionar al mestre Pons, pagat per la seva agència, suposo, en sortirà ben beneficiada la JONC, perquè la feina i la resposta van ser molt satisfactòries.
      Pons va assajar una setmana amb el musics de la JONC, ahir vaig poder parlar amb un dels seus integrants i es mostrava eufòric de la feina feta amb ell i de tot el que havien aprés. Noi, no ho dic jo, que sembla que tingui comissió per tot el que fa el mestre Pons, però és que negar l’evidència i els resultats d’una feina tan esplèndida amb una orquestra que tan sols fa tres o quatre encontres a l’any, deu ser a part de la preparació prèvia i el treball de Manuel Valdivieso, un mèrit de Pons, o no?

      No dubto, ans al contrari del projecte de l’escola veneçolana, però quan els he vist en directa m’he endut la sensació que allò que mostren, no el que fan, el que mostren en públic, és un excés o una explotació discutible d’aquest projecte, sota els àvids interessos d’una gran discogràfica (DG) i el nom d’un director que no deu ser precisament econòmic i que aclapara masses vegades per el tsunami sonor que treu dels 200 musics que porta de gira, toqui el que toqui.

      No vull comparar res, però a qui li agrada la música, qui té inquietuds i un sentit constructiu de país, els concerts de la JONC haurien de ser uns esdeveniments que esgotessin les localitats a les poques hores de posar-se a la venda.

      A qui correspongui, un calbot per fer que per contra, se’n assabentés tan poca gent de l’excepcionalitat d’aquests tres concerts de la JONC.

      M'agrada

      • Oscar V

        Home contra en Pons no havia dit encara mai res 😦 a qui m’agrada atacar és a Ros Marbà 🙂
        En fi, el que volia dir és que els recursos haurien d’anar dirigits efectivament a favor de fer una pre-promoció i ja que es diu JONC, “jove”, doncs a fer-ho tot en suport d’ells, dels joves de l’orquestra, i la veritat és que hi ha molts indicis de que no sempre és així.
        Un apunt: l’enregistrament no el paga l’agència de Pons ni de bon tros, ho paga la JONC. I lo de l’obra, encara que fós un nyap, s’hauria d’haver fet, per que és promocionar talent jove català. (Per cert, era per aquest concert.) Ros Marbà també és un nyap i allà el tens 🙂 Salutacions.

        M'agrada

        • Perdona Oscar, el mestre Pons té tants detractors que creia que tu també t’apuntaves a la festa.
          Espero que aquest DVD s’acabi editant, mèrits artístics en té per donar i vendre

          M'agrada

    • bocachete

      Jo remarcaria que, en acabar, tots els músics (i no el públic) va ovacionar (picant repetidament de peus) el director i el pianista. I els van fer sortir bastants cops amb entusiasme. Per molt jove que siguis, que reconeguis tan visiblement i repetida el director implica alguna cosa més que que hagi dirigit bé: i Pons no n’és titular de la JONC des de fa deu anys, o sigui que tampoc no és un reconeixement a una carrera, sinó a la tasca feta amb ells als assajos, etc. Per alguna cosa deu ser.

      M'agrada

  6. timamót

    D’acord amb la teva crònica.
    Em va agradar molt sentir-la i “veure-la” en directe. Era un “cromo” que em faltava i tinc dubtes de poder-la tornar a sentir mai més. Calen molts músics, que ho facin bé, un bon solista de piano i un bon director. Els d’ahir ho van fer molt bé. Si l’arriben a donar per tv algun dia, fixeu-vos amb la precisió que acabaven els moviments seguint les indicacions del director! Una altra vegada que vaig assistir a un concert de la JONC recordo amb l’emoció, il·lusió i entusiasme amb que els joves van tocar.
    Caldria promocionar més aquests concerts “de final de curs” i això enllaça amb un aspecte del teu comentari. Fixa’t si se’n sabia ben poc sobre el concert, que la persona que em va atendre a la guixeta (sí, vaig ser dels pocs que vam comprar entrades) va haver de preguntar dues vegades, perquè no tenia ni idea per a quin concert li estava demanant localitats. De fet jo em vaig assabentar per un blog kalamarcenc…

    M'agrada

  7. ORDET

    A Girona el concert va ser gratuït i ni amb això es va omplir (com a molt la meitat de localitats). El concert el van encabir dins del cicle Nits de Clàssica i estava anunciat amb banderoles per la ciutat i a la web de l’Auditori de Girona. Què hi farem… en aquest país només mobilitza el futbol… I així anem… de bé…

    M'agrada

  8. Josep Olivé

    Una autèntica pena tant baixa assistència…però no crec que sigui cap sorpresa. “Es lo que hay…” que diuen. Cal felicitar que la JONC s’hagi atrevit amb una obra gens de repertori, i que per tant ha requerit ben segur un esforç adicional important… Sabeu si van enregistrar el concert? Dels Gurrelieder varen editar un DVD…

    M'agrada

  9. Gratamente sorprendido por esta impresionante sinfonía o concierto-sinfonía para piano y ondas Martenot que nunca había escuchado y que me ha dejado tan satisfecho que voy a comprarme rápidamente una grabación de la misma.

    Las reminiscencias de varios compositores -ya citadas por Joaquim- no le restan ningún mérito a la totalidad de la obra, pues hay magníficas melodías propias de Messiaen dentro de los 10 movimientos y la instrumentación es increíble. plena de hallazgos y contrastes. Me ha encantado.

    La labor de la orquesta de puro disco; los silencios al final de cada uno de los movimientos autentícamente sepulcrales -con la excepción de una sola tos y ningún móvil, al menos audible para mí- y la dirección de Pons de una precisión fuera de lo común. Fue grabada con cámaras; lo que no sé es si será comercializada como lo fueron los “Gurrelieder” o no.

    Viva la JONC y todos sus integrantes!

    M'agrada

    • bocachete

      Les versions de Wit (barata, de Naxos) i de Juanjo Mena (amb la simfònica de Bergen) són fabuloses: més que res, perquè al costat de Nagano, Boulez, Ozawa, sembla que no hagin de ser tan bones: de referència. Són, com la majoria de les actuals, de la versió revisada de 1990.

      M'agrada

  10. Juan A.

    Después de leer todos los comentarios sigo creyendo que el relato y el análisis de Joaquim es atinadísimo. Como muchos científicos, muchos de estos excelentes jóvenes músicos van a tener que emigrar para poder progresar y ser reconocidos. Viva Messi !!! Messiaen, quería decir. Y Pons, y Valdivieso, y los músicos,…

    M'agrada

    • Gràcies i benvingut Juan A.
      Exportem talent a la força, el món se’n beneficiaria i nosaltres lamentarem dintre de no gaire, la pèrdua i els esforços fets per regalar tot aquest entusiasme.
      Torna quan vulguis, les teves opinions i comentaris ens ajudaran a ser més plurals

      M'agrada

  11. Messiaen

    Bé, com a músic de la JONC que va tocar en aquests concerts, he de dir que mai és agradable veure un auditori mig buit. I menys encara en aquest cas, perquè es tractava del vintè aniversari de la JONC. A quin país civilitzat s’és vist que en l’aniversari d’una plataforma artística-pedagògica tan important no hi hagi ni una trista representació institucional?
    La JONC va sonar en aquests concerts com una vertadera orquestra professional, era un goig estar enmig de l’oceà sonor de Turangalîla.
    Pel que he llegit als comentaris, discrepo amb qui diu que la JONC no ha publicitat el concert. La promoció que la JONC n’ha fet ha estat proporcional a l’excepcionalitat, en tot cas els mitjans han ignorat totalment l’esdeveniment…ni TV3 ha dedicat 20 segons a anunciar els concerts al Telenotícies.
    I les acusacions a Pons…bé, diria que cal parlar amb fonament i no opinar si no es tenen evidències de les coses. En Pons ha fet un treball fantàstic aquests dies amb tots nosaltres, ha desfilat cada pla sonor i amb un temps extremadament limitat ha aconseguit que l’obra sonés amb moltíssima seguretat. Desconec cares fosques del director, si ni ha, però en tot cas el mèrit és el que és: em trec el barret davant de Pons i la feina que ha fet amb nosaltres.
    Bravo per la crítica, per cert, a mi i a molts altres músics de la JONC que la hem llegida ens ha agradat i animat saber que hi ha gent tan pendent dels nostres concerts. Gràcies!

    M'agrada

    • Benvingut Messiaen i gràcies per aquest comentari, venint d’un protagonista tan directe del concert és molt d’agrair.
      Saps què? em dol i sorprèn que la JONC no tingui més presència, no viatgi més i no se la valori més. No és flor d’un dia, és una realitat que sempre que pot, malauradament molt poc, sorprèn. S’han fet les coses bé amb la JONC i nosaltres que som tan propensos a tirar-nos pedres a sobre, hauríem de valorar-la .
      Que els concerts no tinguin prou públic és molt trist. Ningú l’ha sabut vendre bé, i en aquest cas no es tracta tan sols de propaganda amb banderoles i anuncis, que també, no hi ha percepció de que aquesta orquestra existeixi i per això la impressió sempre és la d’un concert de fi de curs.
      Ni el mateix Auditori ha volgut vendre aquest concert com calia. Sou un orgull per a tots els amants de la música de Catalunya i en canvi s’amaga la vostra feina i no es valora prou, potser algú té por que veiem el nivell vostre?. Més d’un i d’una m’ha arronsat el nas quan he anomenat l’èxit del concert, i francament ja m’hagués agradat en a mi escoltar el mateix programa amb l’OBC i el mestre González, a veure què.
      Torna quan vulguis les opinions fonamentades i amb criteri enriqueixen molt el valor del propi blog i com et pots suposar estic molt interessat en que continuí així.
      Endavant i ànim, malgrat que el moment sigui nefast.

      M'agrada

  12. Elio

    La meva més sincera enhorabona als músics de la JONC. Aquest concert el tenia apuntat a l’agenda des de fa temps i era un dels que esperava amb més ganes, i no em va decepcionar gens.
    El que si que em va decepcionar fou la resposta d’un públic que sovint es fa l’entès, però que en realitat està interessat només en noms famosos (que no grans), ja sigui el dels intèrprets o el dels compositors. I pensar que vaig comprar les entrades per internet dies abans i patia per no trobar-ne!! Aquesta mateixa simfonia la vaig veure en streaming l’any passat amb la Jove Orquestra Alemanya i la sala de la Philharmonie no es veia precisament buida, i això que a Berlín mai falten propostes musicals d’alta qualitat… en fi, aquesta és la nostra realitat, mal que ens pesi!

    M'agrada

  13. El dia 20 de desembre C33 passarà un petit documentalet-making of, de 20 minuts, que he tingut la sort de realitzar i que acompanya la projecció del concert sencer del TURANGALILA. Ens acostarà una mica a la feina feta pels joves de la Jonc i el director Josep Pons. Suposo que després estarà disponible al Tv3 a la carta. Enhorabona pel blog!!!
    Igor

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: