IN FERNEM LAND

UN DISC AMB L’OBRA DE MANUEL OLTRA: Orquestra de Cambra Terrassa 48, Marta Valero, Bernat Castillejo i Quim Térmens


Manuel Oltra 002

Ara fa justament un any i dins els actes del Festival Internacional de Música de Sabadell, es van celebrar dos concerts per commemorar el 90è aniversari del mestre Manuel Oltra, ambdós, el dedicat a la  música per a cobla i l’altre per a orquestra de cambra, van tenir el seu corresponent apunt a IFL.

El concert dedicat a l’obra orquestral i que va tenir com a protagonistes a l’Orquestra de Cambra Terrasaa 48 que dirigeix Quim Termens, la mezzosoprano Marta Valero i el flautista Bernat Castillejo va ser prèviament enregistrat i és el disc que avui us presento en primícia absoluta a IFL, ja que oficialment no es presentarà fins el proper 19 de juliol, però gràcies a la gentilesa i la deferència de Josep-Maria Serracant i Clermont, co-productor i ànima d’aquest ambiciós projecte, avui m’honora presentar-lo per a tots vosaltres.

Deia arran del concert de l’any passat, que la música del mestre Oltra és deliciosa, gens artificiosa, amb una delicada orquestració de pretensions i abast humà, on sembla que cap nota és sobrera i cap harmonia vulgui encegar, ans al contrari, la seva música és sempre brillant però no enlluerna, és sempre intel·ligent i mai pedant, utilitza la melodia sempre sorprenent i mai previsible. Aquesta música és divinament humana i denota que al darrera hi ha un músic que ha fet molta feina i mai soroll.

És així, em reafirmo i no sabria dir-ho d’una altra manera després d’haver escoltat amb plaent dedicació i el reiterat deteniment que un concert no ens permet. La delicadesa i humanitat que la música del mestre Oltra traspua, ens apropa a les essències musicals de la nostra música, emprant com ho van fer el referents Bela Bartók o Zoltan Kodaly, el folklore com a riquíssim mitjà expressiu, ja sigui en les adaptacions de les cinc cançons tradicionals o les que tenen els poemes de Alberti, García Lorca o Gerardo Diego com a font d’inspiració.

Pel que fa a l’obra purament instrumental i que abraça un ampli període creatiu (1953 a 1998), Oltra no renuncia mai als seus trets personals de senzillesa i simplicitat en les estructures i melodies, la claredat d’exposició, la riquesa tímbrica, la varietat de colors sempre lluminosos i impressionistes, a vegades quasi propers al puntillisme, els ritmes tantes vegades sinuosos, que atorguen a l’obra recopilada per aquest disc, una serenitat i placidesa admirables.

Potser no serà l’obra revolucionaria que molts voldrien, tractant-se d’una música escrita en la plenitud del segle XX i per tant li retrauran amb desdeny, però és una obra que connecta i transmet immediatament a l’oient emocions i sensacions, una obra d’un optimisme desbordant i que exhibeix un absolut domini expressiu. Quants ho voldrien això!

El disc inclou les següents obres:

  1. Doble 5 suite per a quintet de vent i orquestra de corda (1962)
  2. Cinc cançons tradicionals per a veu i orquestra (1968)
  3. Suite per a orquestra de corda i flauta (1953)
  4. La amante, cicle de cançons per a veu i orquestra  (2005)
  5. pastoral d’hivern per a flauta i orquestra de corda (1998)
  6. Rondeauval per a flauta i orquestra de corda (1980)
  7. Niño, per  aveu i orquestra (2005)
  8. Danzas, per a veu i orquestra (2005)

La interpretació és magnífica i en el disc es pot apreciar amb el just detall que a l’acollidor auditori a l’aire lliure de la Fundació antiga de Caixa Sabadell no ens permetia, la qualitat sonora i l’equilibri de l’Orquestra de Cambra Terrassa 48 sota l’acurada direcció de Quim Térmes, així com l’excel·lent aportació solista, tant de Bernat Castillejo a la flauta, com la de l’admirada Marta Valero en totes les delicioses cançons integrades al disc.

Com que un tast sonor val més que tot el que jo us pugui dir, us deixo dos fragments: el deliciós Rondeauvol per a flauta i orquestra escrit l’any 1980 i on podreu apreciar l’enjogassat diàleg entre el solista, excel·lent Bernat Castillejo i orquestra

I pel que fa al fragment vocal, he escollit el que per a mi és una perla absoluta, el Madrigal y Nana del peine perdido, del cicle La Amante amb text de Rafel Alberti escrita l’any 2005

Ea, mi amante, ea
ea la ea.
El peinecillo tuyo,
que verde era!
Perdiste el peinecillo,
ea la ea,
mi amante ea,
que era de vidrio.
El peinecillo tuyo,
ea la ea
que era de vidrio verde
mi amante,
ea.
Duerme.
Que en el mar, huerto perdido,
va y viene, amante, tu peine,
por los cabellos, mi vida,
de una sirenita verde.
De una verde sirenita
que se los peina a la orilla,
mientras la orilla va y viene.
Duerme, mi amante,
porque va y viene

Abans d’acabar no puc fer res que agrair a Josep-Maria Serracant que amb la seva tossuderia i esforç, aquests projectes a casa nostra acostumen a ser fruit de la tossuderia, l’estima i l’altruisme, s’hagi embrancat amb aquest disc. Ja en pot estar ben orgullós, el resultat és esplèndid i estic segur que el mestre Oltra deu compartir l’entusiasme.

Tan sols un retret, ja ho sabeu com sóc, sempre regirant. La durada de 56:58 m’ha semblat massa curta i de ben segur podien haver inclòs aquell “Borrisol d’àngel” amb text de Pere Quart i que Marta Valero va dedicar-li al mestre al final de concert de l’any passat i que era una pura delícia.

Un disc enregistrat entre el desembre de 2011 i l’abril de 2012 a l’Auditori Municipal de Terrassa i que ha editat PiCap i que no us heu de deixar perdre, és una delicatessen

Un comentari

  1. Publicar un disc de clàssica en un moment com aquest és una temeritat que només s’explica des de allò que s’anomena amor a l’art, però fer-ho amb l’obra d’un music català és un fenomen paranormal.
    També penso que cal agrair-te que en parlis, doncs dubto que aquest disc tingui gaire difusió en els mitjans locals.
    El que ens deixes escoltar és preciós
    Suposo que a partir del 19 ja hi haurà informació a la pàgina de PiCap, ara no l’he sabut trobar.

    M'agrada

  2. Josep R. Noy

    Sempre he cregut que el mestre Oltra és un gran músic de casa nostra, malauradament menystingut. Coneixo esencialment la seva música coral per haver-la cantat amb coral i té peces esplendides amb moments de calfred. No coneixo gaire la resta de la seva música i per tant m’apunto ràpidament a aquest cd que espero escoltar amb expectació i sewgur que amb plaer. Gràcies Joaquim per la información.

    M'agrada

    • T’agradarà Josep, jo també conec la seva obra coral, que mereix un disc o dos, però aquesta és molt menys coneguda i interpretada. Normalment ens aturem amb el mestre Toldrà, de qui la música de Oltra té molts punt de contacte i crec que és de justícia que s’hagi fet aquest disc, que tots esperem que no sigui l’últim.

      M'agrada

  3. Els que hem cantat alguna vegada en un cor sabem perfectament qui és Manuel Oltra i les seves harmonitzacions.
    Un disc necessari que espero que no sigui l’últim, encara que el format disc no tingui gaire futur. El més important és deixar-ho en suport digital i fer-ho arribar als interessats de la manera més efectiva.
    Gràcies per tenir-nos ben informats.

    M'agrada

  4. Seguint el fil d’aquesta entrada al blog i dels comentaris afegits, veig que som molts els que apreciem la publicació d’aquest disc comentat més amunt, pensem que en bona hora, però que és important i queda pendent l’enregistrament i publicació de l’obra coral del mestre Oltra, unes peces que des de fa més de mig segle, han anat nodrint el repertori de les corals amateurs del país, i tant els cantaires com els directors pensem que son molt boniques i de molta qualitat encara que solen ser dificiletes. Els vinils editats fa temps (Cor Madrigal, Coral Sant Jordi) son ara introbables, i només tinc el record més recent d’un CD amb el Cor de Cambra del Palau (aleshores amb Jordi Casas) amb les 10 Cançons Tradicionals …En qualsevol cas ens falten les Tres Andaluzas amb text de García Lorca, les cançons del Raimon (D’un temps d’un país, i la magnífica versió de la Cançó de les mans…) i les extraordinàries set peces del Bestiari, que fa poc vaig veure a la web de Lieder Camera que l’anunciaven com a programa disponible. En qualsevol cas, què fa el Cor de Cambra del Palau ara en mans d’en Pep Vila que no les canten i no les graven. O per dir-la més grossa, perquè no s’hi posa el cor professional que tenim al Liceu?
    Tornant al CD del dalt, ara ja està disponible i ja l’he encarregat. També he vist que estava a l’Spotify i he aprofitat per a fer-ne la pre-escoltada.

    M'agrada

    • Hola Francesc, benvingut a IFL.
      Potser correspon més a un cor de cambra com el del Palau més que al cor operístic del Gran Teatre del Liceu, però que ho gravin, estic d’acord, en un agravació de qualitat tècnica i amb un cor com el mestre Oltra es mereix.
      M’agrada la teva participació, torna quan vulguis, seràs benvingut.

      M'agrada

  5. Enric Gimeno

    Coral la Lira Ampostina
    Dotze cançons tradicionals catalanes. Piano: Marc Torres. Direcció: Núria Francino. Sala d’actes de la fundació Caixa Rural de Vila-real (Castelló). Diumenge 17 de novembre de 2013. 18:00h.

    M'agrada

    • Gràcies per la informació Enric Gimeno, i sigues benvingut a IFL.
      Espero que el concert vagi molt bé, el programa és magnífic.
      Castelló em queda una mica lluny, però de ben segur que pot ser una bona informació per a tots els que visquin més a prop.
      Torna quan vulguis

      M'agrada

  6. Enric Gimeno

    Ho entenc. El concert és a Vila-real i es completa amb l’actuació de la coral juvenil de la societat musical ‘la lira’ de la pròpia ciutat, que actua com a amfitriona i l’estrena per la coral d’Amposta de la suit ‘retaule místic’ que consta de sis corals sobre set preludis de F. Tàrrega (nascut a Vila-real el 21 de novembre de 1858) adaptats i harmonitzats per mi mateix i amb textos poètics de Jacinto heredia.

    M'agrada

Deixa un comentari