Danielle de Niese (Norina) i Alessandro Corbelli (Don Pasquale) a Glyndebourne 2013. Producció de Mariame Clément
A Glyndebourne han programat aquest estiu, entre altres òperes, la deliciosa Don Pasquale de Gaetano Donizetti, que serveix per a lluïment de la nora de la distingida casa, és a dir la soprano nord-americana Danielle de Niese, acompanyada per l’experimentat Alessandro Corbelli i els joves Nikolay Borchev i Alek Shrader, tots ells dirigits per Enrique Mazzola i la directora teatral Mariame Clément, en un espectacle d’elegància garantida, que és el que hom espera de l’exclusiu festival anglès.
I les veus?, doncs totes elles excessivament lleugeres, crec que sense una posada en escena fresca que els dóna consistència serien més aviat prescindibles.
Corbelli controla amb precisió i experiència tots els secrets d’un personatge que domina en tots els seus aspectes dramàtics, però no és un baix, ho va estrenar el mític Luigi Lablanche. Corbelli és un cantant experimentat en els rols buffos, això si Com és lògic la veu del veterà cantant (21/09/1952) ja no està en la seva plenitud, però el rol s’adequa perfectament a aquestes característiques del cantar/parlat tan inherents al gènere còmic de l’òpera italiana, malgrat que en els conjunts es troba a faltar la part més greu de l’harmonia.
Danielle de Niese vol ser la més simpàtica, la més divertida i la més esbojarrada Norina, però és clar té el que té, i aviat crema totes les naus en un rol que necessita més veu, més personalitat i no tanta sobreactuació i feridora tessitura aguda. Certament Norina ha estat un rol apropiat per a les sopranos lleugeres i lleugeríssimes, si bé va ser estrenat per Giulia Grisi, famosa i distingida soprano dramàtica d’agilitat, que va estrenar Adalgisa i posteriorment també va fer la Norma, entre molts altres rols que mai associaríem a la lleugeresa de les Norines posteriors. No sabem com serien aquelles Adalgises i Normes, el que està clar és que a De Niese no me l’imagino en cap dels dos rols.
Interessant el baríton Nikolay Borchev, un bon cantant que serà un bon Malatesta. El baríton bielorús va néixer a l’any 1980 i es membre de la companyia de Munich. La veu és lògicament molt lírica encara, però canta amb gust i perfectament en estil.
Alek Shrader (Ernesto) a Don Pasquale a Glyndebourne 2013
M’ha semblat insuficient la veu lleugeríssima del jove tenor nord-americà Alek Shrader en un Ernesto justet. Si tenim en compte que Ernesto ho va va estrenar el famós Giovanni Matteo De Candia més conegut com a Mario i que aquest tenor va estrenar l’Otello de Rossini (per a baritenor), i entre altres rols que li van donar fama hi ha el Gennaro de Lucrezia Borgia, el Fernando de La Favorita, el Duca de Rigoletto, l’Alfredo de La Traviata i fins i tot el Manrico de Il Trovatore, cal pensar que una veu una mica més consistent potser fins i tot seria l’adequada. També la tradició ha imposat tenors molt lleugers per aquest rol. El problema de Shrader no és la lleugeresa, que també, més aviat és l’estil, la dicció i algunes mancances tècniques, sobretot en el pas de la veu.
La direcció musical d’Enrique Mazzola és molt lleugera i festiva, apropiada per l’obra i adecuada a la vitalitat escènica, si bé en algun moment peca de excessivament forta en alguns passatges, però no es pot negar que fa brillar a l’excel·lent London Philharmonic Orchestra.
La posada en escena és simple i elegant, amb dissenys que recorden els quadres de Watteau, però la concepció no és gaire clàssica, més enllà del aspectes visuals, hi ha un tractament dels personatges evolucionat, principalment en el rol de Malatesta, amb insinuacions d’una relació amb Norina molt atrevida. El constant gir de l’escenari amb els diferents espais escènics dóna la corresponent agilitat i l’escena coral del tercer acte, resulta divertida i vistosa.
No és una representació memorable d’aquelles que sovint ens regala Glyndebourne i si em deixeu ser una mica dolent, diré que qualsevol altre cantant que superés el cast masculí, hauria fet ombra a la diveta, i això és quelcom que allà no es pot permetre.
Us deixo dos únics arxius, un per cadascun dels actes, tenint en compte que en el primer hi ha una llarga presentació per part de la “diveta” que es mou per Glyndebourne com a casa seva…
Malatesta (Nikolay Borchev) i Don Pasquale (Alessandro Corbelli) a Glyndebourne 2013. Producció de Mariame Clément
Gaetano Donizetti
DON PASQUALE
Don Pasquale Alessandro Corbelli
Norina Danielle de Niese
Malatesta Nikolay Borchev
Ernesto Alek Shrader
A Notary James Platt
Servant Anna-Marie Sullivan
London Philharmonic Orchestra
The Glyndebourne Chorus
Director musical Enrique Mazzola
Director d’escena Mariame Clément
Escenografia i vestuari Julia Hansen
Disseny d ellums Bernd Purkrabek
Glyndebourne. 6 d’agost de 2013
ENLLAÇOS vídeo
- http://rapidshare.com/files/2500542678/DPasquale-%20Glyndebourne2013_Acte1.mp4
- http://rapidshare.com/files/3970509262/DPasquale-%20Glyndebourne2013_Acte2.mp4
Estigueu atents a la carta que es publicarà durant el dia d’avui que forma part del Concurs del mes d’agost. L’envia en Ricky
IN FERNEM LAND 
Però de Niese és molt mona i és obertament Lady Glyndebourne. Quan la vaig verure en el Don Giovanni em va semblar molt seductora però amb condicions més aptes per fer musicals que no pas òperes. Mais l’amour…
M'agradaM'agrada
Musicals i depèn de quins. És una noia encantadora que perd l’encant i naturalitat quan vol demostrar que ho és.
M'agradaM'agrada
Uih, uih, iuihhh…. si al final resultarà que encara us farà més el pes la Norina de Netrebko amb totes les ganyotes que tant li criticàveu… Doncs ara no us la deixem veure i ens la quedem per nosaltres!, oi Jan?
Quan estigui amb el meu orde, aquesta sí me la baixaré. Thank you so much!
M'agradaM'agrada
Ja en el seu moment vam quedar meravellats per les monades de la Netrebko, que també cau en l’estereotip de la Norina més tronada, però amb una diferència molt substancial, té veu. 🙂 i quina veu!
You’re welcome friend
M'agradaM'agrada
Els comentaris o critiques sobre qualsevol art o cantant depenen moltes vegades dels criteris i opinions personals de cadascú.
Tinguem present que les persones no som aparells mecànics que actúen segons están porogramats i activats.
Molts afers externs i personals influeixen que una persona un dia pot estar molt bé i un altra dia no tant.
Crec que en l’actuació d’un sol dia no es pot jutjar a un cantant. En tot cas cal sospesar i resumir diverses actuacions de la mateixa persona en un interval més o menys relatiu.
Sovint els comentaris i opinions personals influeixen en la popularitat dels personatges comentats.
Un bon cantant ha de ser també un bon actor i no tots els bons
cantants están preparats per a ser-ho.
En el cas del comentari actual estic segur que tant la Norina Daniele de Niese com el tenor Alek Sharer poden ser un referent envers aquest
comentari.
Amb això novull desmerèixer la opinió personal del comentarista mostrada professionalment al llarg de tants anys.
Simplement que els criteris o exigències del comentarista difereixen molt sovint amb la majoria del públic que moltes vegades acepta i aplaudeix les actuacions dels cantants segons les simpaties amb que tracten captivar al públic present.
M'agradaM'agrada
Però quan no hi ha el que hi ha d’haver, benvolgut Juli, ja pots tractar amb simpatia al públic, quan es tracta d’òpera , com també de la teva estimada sarsuela, si no hi ha veu s’ha acabat el bròquil, i quan dic que no hi ha veu, dic que no hi ha la veu apropiada, és com si a una cupletista li fas cantar Luisa Fernanda.
M'agradaM'agrada
Molt bona la rèplica benvolgut Joaquim, veig que tens respostes per a tothom. Aprofito per a desitjar-te unes bones vacances si és que en fas.
M'agradaM'agrada
Faig vacances casolanes, gràcies Juli.
M'agradaM'agrada
Representación muy flojita, con una puesta en escena aceptable.
Los cantantes muy flojitos también. Corbelli gasta sus últimos cartuchos con sapiencia teatral y carencia vocal. Lejanos quedan los días de Fernando Corena, Sesto Bruscantini y Paolo Montarsolo, auténticos bajos/bajos-barítonos bufos. De Niesse insoportable y el resto de cantantes mejorable.
La ópera, a pesar de todo, sigue siendo una maravilla, relegada incomprensiblemente casi al olvido en favor de otra de su autor que prefiero no mencionar y su hermosa partitura -aunque no bien interpretada- sigue siendo una auténtica pieza de “orfebrería” musical.
La versión straussiana de “Don Pasquale”, la poco representada “Die schweigsame Frau” -ambas basadas en la comedia “Epicoene or The silent woman” (1609), de Ben Johnson-, aún siendo muy meritoria no alcanza las cotas de obra maestra de esta “tardo-rossiniana” ópera bufa de Gaetano Donizetti.
A mí me encantó Anna Netrebko en su Norina del Met y esa representación sí que me gustó.
M'agradaM'agrada
Si poses una Norina com cal, és a dir veu més consistent i no tant estrident, i un Ernesto menys inexpert i amb una mica més de cos vocal i no tant de l’altre, encara que ambdós no tinguin tipet de passarel·la, aquesta representació tindria un altre caire.
La diva mana encara que en realitat les seves capacitats vocals la limitin en principi a rols de soubrette no gaire exigents.
M'agradaM'agrada
Diva? Divete?. No ho entenc, segur que me falta saber mes.
Aquesta opera mai me ha interessat potser per que no he trobat la versió adequada , ¿la del Met i Netrebcko, es la bona?
Gracies
M'agradaM'agrada
Pues te aconsejo que la revises. No sólo contiene una música preciosa y a momentos adelantada a su tiempo -concertante del primer acto, serenata final…-, sino también un espléndido argumento (adaptado de la pieza teatral que cito más arriba), a través de un libretto adaptado para una ópera anterior, no perdiendo ni un ápice de la gracia, la crítica o la mala uva de la obra original.
La versión del Met -en DVD y BluRay- es sumamente recomendable.
M'agradaM'agrada
Muchas gracias!
M'agradaM'agrada
Una diva saps el que és, oi? doncs una diveta és una diva petita, petita, petita, que potser es creu ser molt gran.
Aquesta òpera, creu-me quan et dic que mereix una oportunitat.
M'agradaM'agrada
Oh que maco ! M’ha entusiasmat .Li vaig vure al cinema el Hansel i Gretel que va dirigir a Paris a Mariame Clement i la multitud de detalls interpretatius i la direcció d’actors és per mí enlluernadora.
Fantàstic Enrique Mazzola dirigint la luxosa London Symphony.
Els cantant donen a la perfecció el perfil i la veu dels seus rols.Poden agradar més altres cantants pero no n’hi cap que grinyoli ni en l’aspecte vocal ni escènic.
El públic assistent va tributat grans ovacions per tothom(fet inhabitual en Don Pasquale) perque per lo vist s’ho van passar tant be com jo desde la distància.
M'agradaM'agrada
😯
Absolutament sorprès, com per altre part em tens acostumat.
Una apreciació, l’orquestra no és la luxosa LSO és la London Philharmonic Orchestra, que la m’agradaria tenir per aquí, sí.
M'agradaM'agrada