IN FERNEM LAND

LUCERNA 2013: CLAUDIO ABBADO INAUGURA EL FESTIVAL (vídeo)


Claudio Abbado, 16 d'agost de 2013 Festival de Lucerna

Claudio Abbado, 16 d’agost de 2013 Festival de Lucerna

Sensacional concert el que va servir d’obertura del Festival de Lucerna en l’edició del 2013, amb Claudio Abbado i la seva orquestra, la del Festival de Lucerna, amb la que en els darrers anys ha ofert moments de inoblidable i quasi diria que insuperable referència.

Aquesta edició s’inaugura amb l’obertura Tràgica de Johannes Brahms, en una interpretació serena, ample, molt més solemne que tràgica, amb una sonoritat esplèndida de l’Orquestra del Festival que ens prepara per la segona obra i que m’ha deixat estabornit a la cadira per la sumptuositat de la interpretació, per la sonoritat extraordinària i la magnificència d’una interpretació vocal elegant més que contundent de Mihoko Fujimura, amb uns aguts no gaire generosos i al límit, i uns greus massa tous, però ella és una cantant dotada d’una evident elegància interpretativa, més que no pas d’una veu veritablement notable, que sap cantar i comptar amb les seves possibilitats i limitacions de manera intel·ligent i convincent. La màgia la produeix la direcció de Claudio Abbado que ja des de l’impressionant preludi que precedeix al Lied de Waldtaube, de claríssimes influències mahlerianes i wagnerianes, ens omple de fascinant bellesa, impossible resistir-se a les tensions i emocions que aquest savi de la música ens ofereix amb les seves direccions.

A la segona part, d’un concert que es fa massa curt, ens ofereixen una versió meravellosa de l’Heroica de Ludwig van Beethoven, en una interpretació intensa, utilitzant una orquestra notablement més reduïda que en el Schönberg que acabava la primera part i amb una concepció de caire més clàssic que no pas romàntic. Una interpretació molt personal, sense concessions i amb uns tempos força canviants, jugant amb les grans possibilitats dinàmiques d’una orquestra de somni, Abbado ofereix una brillant, profunda i extraordinària tercera simfonia, farcida de detalls, de silencis quasi diria que inesperats, de retardandos i explosions enèrgiques que després de tantes versions escoltades, també les seves,  sorprenen en un primer moviment vigorós, una marxa fúnebre d’una melancolia colpidora, grandiosa per la simplicitat i la íntima tristesa que Abbado treu de l’orquestra amb un tempo allargassat i sublim, per després oferir-nos un sorprenent i esclatant scherzo que conclourà de manera exultant, com si el director milanès fos un arrauxat jove que es vol menjar el món, en el Finale presto que administra i dosifica a plaer. Dirigir una orquestra com aquesta deu produir un goig extraordinari.

Contrasts i tensions administrades de manera sàvia, experta i brillant, sense trair res i a aquestes alçades d’una carrera tan afortunada, fent-les esdevenir noves i inesperades.

Un goig, creieu-me

Us deixo els enllaços del vídeo, dos enllaços que no caldrà ajuntar, ja que el primer correspon a l’obertura de Brahms i els dos fragments dels Gurre-Lieder, mentre que amb el segon enllaç us baixareu aquesta enlluernadora i magnífica tercera simfonia.

Mentrestant i com sabeu que m’agrada fer, us deixo un fragment, el corresponent al sumptuós preludi dels Gurre-Lieder.

Mihoko Fujimura i Claudio Abbado el dia 16 d'agost en el concert inaugural del Festival de Lucerna 2013

Mihoko Fujimura i Claudio Abbado el dia 16 d’agost en el concert inaugural del Festival de Lucerna 2013

CONCERT INAUGURAL DE FESTIVAL DE LUCERNA 2013.

Johannes Brahms (1833-1897)
Obertura Tràgica op. 81
Arnold Schönberg (1874-1951)
Preludi orquestral i «Lied der Waldtaube» dels Gurre-Lieder

Ludwig van Beethoven (1770-1827)
Simfonia Núm 3 op. 55 Heroica

Mihoko Fujimura, mezzosoprano
Lucerne Festival Orchestra
Direcció Claudio Abbado

KKL Lucerna 16 d’agost de 2013

ENLLAÇOS VÍDEO

  1. http://rapidshare.com/files/1531551563/Abbado_Lucerna_160813_1.mp4
  2. http://rapidshare.com/files/4076211462/Abbado_Lucerna_160813_2.mp4

ENLLAÇ àudio mp3

A hores d’ara encara m’estic rumiant amb que us puc sorprendre demà.

Bon cap de setmana

43 comments

  1. Si en deixes una tifa o no vens a la cita, ens sorprendràs. Si segueixes amb el nivelazo d´aquest estiu, ens agradarà molt-molt-molt, però de tu ja no serà cap sorpresa. Com deia Carrasco de Maradona, “si em diuen que llençant un penalt pot deixar –si vol- la pilota penjada del travesser, m´ho crec”.

    M'agrada

  2. Jofre

    L’apunt d’ahir em va agradar bastant, però em penso que el d’avui m’agradarà més. Com diu en Xavier C. el nivell d’aquest estiu és màxim. Encara no m’he pogut posar al dia de tot el que has deixat i quasi tot m’interessa molt.

    M'agrada

  3. timamót

    Retallo i enganxo: Jofre “L’apunt d’ahir em va agradar bastant, però em penso que el d’avui m’agradarà més. Com diu en Xavier C. el nivell d’aquest estiu és màxim. Encara no m’he pogut posar al dia de tot el que has deixat i quasi tot m’interessa molt.”
    Amb un afegitó: ja m’ho he baixat i estic sentint Brahms.
    Grààààààcies

    M'agrada

  4. No soc habitual a aquesta secció, i com fill pròdig, suposo que t’agradarà que et digui que m’ho he passat pipa amb aquests Guarro-lieder de la senyora Miojo Fujimiura que diria un que sabem, i amb una tercera sen-sa-cio-nal. I que penso repetir. 🙂

    M'agrada

    • OLYMPIA

      José Luis,
      Tu també, fill meu?. No t’escau aquest fàcil joc de paraules que fas amb la formosa obra de Schöenberg. Tu, tan sensible i elegant, mon dieu!

      M'agrada

      • Uns jocs de paraules gens afortunats, no son a l’alçada dels que hauria fet el simpatiquíssim personatge que ja fa mesos que no ens fa riure a molts amb les seves genialitats i al que he recordat al associar el cognom Fujimura amb la Tamaki Miura, la famosa Cio-Cio japonesa. Òbviament, no dec ser tan sensible i elegant com m’imaginaves, però el que es segur es que no soc tan cortès com ha sigut Xavier C., al que has ofès gratuïta i grollerament amb unes paraules que sí que fan pudor, encara em pregunto per quin motiu, pot ser per que les seves bromes em fan riure, potser perquè tots dos son molt poc sensibles i elegants. Adeu, Gloria.

        M'agrada

    • Abans, fa molts anys ho eres d’habitual, potser IFL ha canviat i ara ja no té tants punts de interès per participar-hi, però que ho facis sempre em fa especial il·lusió.
      Que el concert t’hagi agradat i la tercera en especial, t’hagi semblat sensacional és un motiu a afegir a la il·lusió que em provoca el teu comentari.

      M'agrada

      • Fa molts anys no tenia un blog que conrear, com saps de primera ma. Però aquestes pagines de concerts per descarregar crec que no les vaig freqüentar mai. Avui tenia temps, has venut molt bé el producte, m’he fiat (amb una mica d’escepticisme, vaig sobrat de terceres…) i això es tot. D’altra banda, visto lo visto… 🙂

        M'agrada

  5. Josep R. Noy

    Magnific concert, i magnifica versió de la tercera de Beethoven, majestuosa diría jo, plena de solemnitat, bon gust i intenció. Feia molt temps que no sentía una tercera tan extraordinària. La tornaré a sentir per acabar-la de “pair”….Gràcies Joaquim!

    M'agrada

  6. OLYMPIA

    Joaquim,
    El que he dit a Xavier C. i a José Luis, com cal suposar, només és en nom meu però són uns quants anys freqüentant aquest blog i, segons què, no hi cap.
    Gràcies pel Brahms. Ja tinc el llibre del mestre Thielemann per intentar wagneritzar-me més.
    Gràscies per la perla diària. I demà, deixis el que deixis ens sorprendrà.

    M'agrada

    • Josep Olivé

      Jo crec, apreciada Gloria, que tant en X com en JL vibran en una longitud d’ona molt peculiar. Jo procuro sintonitzar-los: el primer m’ha procurat molt dies el primer somriure i del segon hi sovintejo tant com puc el seu molt bon blog. No passa res si no es sintonitza amb ells. Tan amics. Però sincerament no has tingut un bon moment quan els has contestat, sobretot a X. Sento dir-ho.

      M'agrada

  7. Josep Olivé

    Això d’assistir a Lucerna a un concert Abbado deu ser absolutament digne de ser presenciat. Els DVDs que tinc em parlen d’una atmòsfera musical gairebé mística, i de que el gran director reparteix, i en abundància, tota l’enorme sapiència/experiència acumulada. Una tercera de somni, ben segur.

    PD: La pel.lícula Eroica, editada en DVD/Opus Arte, amb interpretació historicista (no podía ser d’altra manera!) de Sir John Eliot Gardiner, és molt bona. Molt. Una bellíssima i vibran descripció històrica d’una mena d’assaig general privat a casa del Prince Lobkowitz. Més o menys aixi deuria ser l’impagable Ludwig van Beethoven!

    M'agrada

    • Ja m’ho sabràs dir quan l’hagis escoltat, segur que et semblarà diferent, i això després de tants anys d’heroiques és reconfortant, si a més a més t’agrada, l’objectiu l’hauré acomplert.

      M'agrada

  8. Voldria creure que tot aquest embolic de comentaris és fruit d’un malson d’una nit d’estiu, però com que els comentaris són reals i jo crec que hi ha per sobre de tot un malentengués inicial, desitjo amb tota la meva ànima que escatologies a part, no es trenqui la concòrdia, ja que el concert de l’apunt no s’ho mereix i deixeu-me afegir, que jo tampoc.

    M'agrada

  9. Disfrutemos del concierto que es de categoría y pasemos página a malentendidos que escritos parecen lo que no son y si se originaran a través de una conversación quedarían aclarados ipso facto.

    Como no se puede comentar en los apuntes del concurso de este Agosto, sólo quiero decir que me parece muy interesante y aunque no lo gane estoy disfrutando mucho participando. Algunas piezas del “puzzle” parece que van encajando. Veremos. Joaquim tiene la última palabra.

    M'agrada

    • Entiendo y hubiera compartido la buena voluntad con que se quiere apagar fuego, pero es más fácil ser bueno que justo, y el que es tratado injustamente sabe hasta qué punto es más importante para él la justicia que la bondad. También sé muy bien lo fácil que es caer en malentendidos escribiendo, pero no es eso lo que ha habido aquí y no acepto esa interpretación. Sobre todo, después de la fina ironía del comentario que han dejado en mi casa:

      OLYMPIA dice:
      26 agosto, 2013 a las 2:04

      José Luis,
      Ja m’ha quedat clar que tant el comenetari que vaig fer a Xavier C com el que et vaig fer a tu a In fernem Land, varen estar molt desafortunats. Acabo de rellegir tota la pàgina i m’estranya que em pugui molestar el què heu deixat escrit. Devia tenir mal dia perquè el mot català “tifa” i la troballa lingüística “guarro lieders” els trobo indicadíssims per parlar del que sigui i especialment, de música.. No m’hauria imaginat mai un rebombòri com aquest. No tornarà a passar. Com pucn jo ofendre tan grollerament a dos xicots tan fins?
      Perdona’m en nom de Bach.

      Con lo que comprenderéis que no tenga ningún interés en re-establecer la concordia, lo cual tampoco tiene la menor importancia.

      (Entre nosotros: Lo que más me duele es que se airee uno de los chistes más penosos que he hecho en mi vida 🙂 )

      M'agrada

      • Benvolgut José Luis,
        Com causant de tot aquest enrenou, en haver-lo iniciat amb un comentari amb termes grollers i poc afortunat en la redacció, et prego tinguis a bé donar-lo per finalitzat. De la sinceritat del comentari d´Olympia en dono fe, doncs de la mateixa manera que s´ha dirigit a tu públicament també ho ha fet a mi personalment (jo no tinc blog), i ja hem aclarit plenament aquest incident que, com diu en Colbran, no ha estat més que un malentès.
        Crec, José Luis, que ni Abbado, ni Joaquim ni els infernemlandaires es mereixen aquest espectacle; i que aquest és motiu més que suficient per obligar-nos a tots tres a restablir la concòrdia. Si us plau, et prego no em deixis amb el neguit d´haver estat responsable primer d´encetar aquesta disputa i ara de reobrir-la amb un +1 amb el que volia donar-la per finiquitada.
        Que entre palanganeros em hem d´ajudar, tito!!!
        Xavier C.

        M'agrada

      • Quin dramatisme 🙂 M’he emprenyat i, si això fos un problema, seria el meu problema. Concordia i espectacle son paraules massa grans per aquesta historia; a Abbado, no crec que el preocupi gaire, i els iflandaires optaran entre passar, mes o menys indiferent o despectius, o passar-s’ho pipa amb el serial. A Joaquim i a tots us hauria agradat mes que posés un +2 i tot molt mono, però resulta que per mi seria més lamentable el espectacle de callar i fer veure que accepto una disculpa que es molt mes impresentable encara que el fet del que diu lamentar-se. Per el que a mi respecta, tot el que fet i faré es deixar de respondre a un comentarista. Però no em vingueu amb romanços; torna a llegir-te la pretesa disculpa. Au, va. I, per mi, ja val.

        M'agrada

      • Josep Olivé

        Això depen de la part més afectada, diria jo. I si hi ha penal l’arbitre el que ha de fer és pitar-lo, encara que sigui contra els de casa. I em desconcerta en Xavier templan gaites, i ja és la segona vegada que em passa. La propera vegada em callarè i santespasques. I diràs, probablemnt amb raò, que es el que tenia d’haver fet ara. M’avenço doncs.

        M'agrada

      • i tu no creus que la part més afectada són tots els que assisteixen atònits a aquesta mena de culebrot estiuenc quan venien a escoltar un concert magnífic de Claudio Abbado a Lucerna? Et dic això per no dir-te que la part més afectada, per a mi, és IFL.

        M'agrada

      • Josep Olivé

        Lo que crec sincerament és que no has sabut tallar de rel i amb oportuna mà esquerra (o dreta) el que han estat evidents atacs personals. Tu tens l’autoritat per fer-ho. I no passa res que se li digui a qualsevol col.laborador/a del blog que s’ha equivocat. Tots ens equivoquem sovint. Anant amb mitges tintes o sense dir les coses pel seu nom no és la millor manera d’aturar precisament els culebrots. I saps el que penso d’aquest blog, però si un dia crec que no ha estat encertat ho diré mentres pogui.

        M'agrada

      • Et considero una persona intel·ligent, culte i educada, per tant no tindràs gaire feina a entendrem.
        Hi ha coses que jo mai faré públiques al blog com si això fos TV5, potser per algú era absolutament necessari vist de la manera barroera com s’ha iniciat aquest tema, però jo no, quan pel mig hi havia, almenys fins ahir per la nit, una amistat, no. Ho lamento però les coses les intento raonar en privat ja que el tema així ho requeria. Sembla ser que no m’he sortit amb la meva, ans al contrari he sortit escaldat per totes bandes, però creu-me que he estalviat una mica més de desconcert a tots aquells que s’apropen a aquest apunt per parlar de música, Beethoven i Abbado. Si des de un bon inici hagués estat així m’hagues estalviat al menys de moment, un disgust, i creu-.me que ho és.
        Digues el que creguis més convenient, jo em reservo el dret d’opinar de segons quines coses i quines persones en públic, no vull fer cap espectacle, ni carnassa, ho sento.
        He suposat que amb les meves intervencions n’hi havia ben bé prou, sobretot Josep, perquè pel mig hi havia una amistat i als amics els tracto amb respecte, no era un passavolant. He fracassat estrepitosament però estic plenament convençut que no m’he equivocat fent-ho així.
        I per mi que no quedi, sempre podràs dir el que et sembli més oportú, jo em reservaré el dret de segons què, no dir-ho en públic.

        M'agrada

  10. Sergi

    Enhorabona pel Blog !! No el coneixia. Ha estat una gran troballa. Gràcies!

    He tingut la sort d’estar a Lucerna aquest dissabte al concert de la setena de Schubert i la novena de Bruckner. Amb tota seguretat em falta coneixement i criteri per fer-ne cap mena de critica o descripció acurada del concert. Només m’atreveixo a ressaltar la profunditat de la interpretació de la 7a de Schubert amb una corda impressionant i, especialment, la interpretació de la novena de Bruckner amb un sorprenent primer moviment amb una gran càrrega sonora i matisos poc escoltats en altres versions. . Al meu parer, un concert brillant que compensa el malhaurat altíssim preu d’assistir a un concert a Lucerna.

    Jo he buscat videos o mp3 del concert sense èxit. Si algú els pot recuperar d’algun lloc perdut de la xarxa, crec que podeu passar una bona estona escoltant-lo i disfrutant de la interpretació.

    Sergi

    M'agrada

  11. Jose Manuel Macias Romero

    Probablemente, si pudiésemos preguntar a Abbado con que Tercera de todas las que ha dirigido se quedaría, nada me extrañaría que dijera que con esta de Lucerna. Sus 80 años y reunirse con estos fenómenos elegidos por él, juegan a su favor para esta posible contestación. Muchas gracias por darme la oportunidad de bajarme esta obra de ARTE que ya había visto en Arte Live el 16 de Agosto. Saludos.

    M'agrada

    • Hola Jose Manuel, bienvenido a IFL.
      Me alegro que hayas podido bajar el concierto, ha habido algún problema al respecto.
      Yo no sé si es la mejor versión que ha dirigido, pero me da la sensación que de unos años a esta parte y sobretodo en Lucerna, el maestro Abbado deja lo mejor de lo mejor.
      Vuelve cuando quieras, esta es tu casa y estoy seguro que los asiduos estarán encantados de ampliar el círculo de conocimientos con tus opiniones al respecto de lo que aquí se publica y comenta.

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: