Joan Matabosch, director artístic del Gran Teatre del Liceu des de 1996. Foto El Pais
Quan fa uns quants anys, no gaires però ara semblen molt llunyans, m’arribaven proposicions de feina mentre treballava en un lloc estable, el primer que feia era veure de quina empresa es tractava i si el que m’oferien era més engrescador que el que tenia, i no parlo de diners, quelcom que mentiria si us digués que no ho tenia en compte, però eren altres coses les que em feien decidir pel canvi.
Si l’oferta era millor a tots els nivells, marxava. No cal que us digui que alguna vegada em vaig equivocar estrepitosament, i els resultats potser encara perduren ara, però aquest o és l’enfocament que vull donar a l’apunt que no m’hagués agradat escriure, al menys de la manera que ho faré ara.
A Joan Matabosch ja l’han confirmat com a nou director artístic del Teatro Real de Madrid en substitució de Gerard Mortier, que segurament no acabarà el seu mandat, si hem de creure en les seves amenaces i si el Patronat del Real, cansat de la prepotència del belga ha dit “hasta aquí podíamos llegar Gerardo”. Per tant la marxa de Matabosch del Liceu serà bastant imminent, agreujant d’aquesta manera el desgovern actual del teatre.
Joan Matabosch marxa, n’estic segur,perquè en el Liceu no hi ha projecte, o potser el que hi ha no li agrada gens, si no fos així, ell no marxaria, el Liceu és casa seva.
Caldrà començar a posar-nos una mica seriosos amb la Conselleria de Cultura, no ho creieu així?.
Després del desastre en la gestió de Joan Francesc Marco, que ha acabat el seu contracte fins el darrer dia malgrat les evidents incapacitats que tenia per dirigir el Liceu, i de la qual, la marxa de Matabosch, n’és la penúltima i nefasta conseqüència, ara ens queda un solar per projecte. Ens falta saber que passarà o que ha de dir al respecte, el mestre Josep Pons, darrer a incorporar-se a aquest vaixell ple de fuites, amb un projecte personal que tampoc sembla ajustar-se gaire al que està succeint al teatre de les Rambles. En Matabosch ha de marxar davant de la incertesa absoluta d’un teatre que ha de tancar durant dos mesos molt aprofitables, les seves portes, enviant al personal a l’atur, per satisfer les exigències del cap de risc de la principal institució bancaria catalana, entre moltes altres mancances.
Qui és queda en una empresa així?, ningú. No hi doneu més voltes.
A Madrid han vingut a buscar el millor perfil disponible, alhora que disposa d’un DNI que els quadra amb el seu argumentari ideològic. Saben a qui s’emporten i no ens enganyem, debiliten la competència, però aquest fet no m’indigna tant com si ho fa que aquí deixin marxar el pilar, que ara com ara, donava el prestigi a una casa que s’haurà de refer tota de dalt a baix, i no és que això sigui dolent, podria ser boníssim, però desconfio totalment amb la capacitat del Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el senyor Ferran Mascarell, de liderar aquest desgavell que ell en part ha motivat deixant passar miserablement el temps, al més pur estil Rajoy, esperant que tot es resolgués per inspiració divina.
Desitjo tota la sort del món a en Joan Matabosch, tot i que quan algú és un gran professional, com ho és ell (per això el fixen), no necessita sort, la sort la demanem els pelats. Li desitjo èxit i encert. Ara amb la meva situació serà difícil fer guardiola per anar al Real, però estic segur que ens donarà motius per abonar-nos a la seva temporada.
Un dia d’aquest, quan se’m passi l’enuig, faré un apunt de l’època Matabosch, des de 1996 fins ara, ens posarem més tristois encara, aviso
Descobriu-ne més des de IN FERNEM LAND
Subscribe to get the latest posts sent to your email.
Barcelona sempre ha estat assetjada i els pitjors enemics els ha tingut a casa. Si la dictadura li tenia posada la bota al coll, la democràcia li va lligar una barretina al cap tapant-lo com als condemnats. Solament un líder com en PMM va saber torejar-se barretina i chotis. Encara no li han perdonat, ni els de la meseta, ni els dels pujols. La Barcelona cosmopolita no interessa a cap polític perquè cap polític te nivell cosmopolita.
M'agradaM'agrada
Molt bon resum noi.
Felicitacions per sintetització del problema català
M'agradaM'agrada
LA Toni és una senyora estupenda i magnífica (la foto no enganya) que deixa pocs comentaris, però quan es decideix a fer-ho sempre fa reflexions que inviten a pensar de la manera més serena, cosa que no puc dir de tothom, ni de mi mateix.
M'agradaM'agrada
Gràcies Toni, malauradament hem de fer sortir el que no voldríem. Quan els polítics abandonen la política aquesta esdevé classista, però quan intervenen, l’esguerren, per no dir-ho de manera escatològica.
M'agradaM'agrada
Bravo Toni! has dit el que molts pensem.
M'agradaM'agrada
La miopia dels politics catalans és estrepitosa. Deixar marxar en Matabosch no és el pitjor: és solament una mostra del que fan. No tenen política cultural, ni tan sols saben obtenir beneficis dels diners que inverteixen. En una ciutat turística com Barcelona, un teatre d’òpera afegeix un bon reclam. Ni això saben fer. És mol trist
Desditjo que això sigui un revulsiu que faci pensar els membres d’aquesta societat civil tan lloada, però que en realitat no fa res més que mirar-se el melic. On són les instituciones que diuen donar suport al Liceu, el Cercle, la societat d’antics propietaris, els Amics del Liceu, etc. etc.? Què han fet aquests anys? A veure si despeten tots i proposen alguna solució més eficaç que demanar caritat, com van fer l’any passat.Senta
M'agradaM'agrada
Hola Encarna.
La campanya del Domund que van organitzar l’any passat és una d eles coses més vergonyants que s’han fet en aquest teatre i mira de que ha servit, de res, de fet es van cremar les naus per si en algun moment es necessita fer-ho de veritat. Allò va ser una altra perversa manipulació del Sr. Marco. Tots aquells ara estan muts,
Jo no he vist que aquella plataforma al voltant del Liceu, s’hagi tornat a reunir per a res, i mira que ara tenen motius suficients per reclamar al Patronat explicacions a ot e que està passant, però ara ni mu.
Gràcies per comentar-ho
M'agradaM'agrada
Tens raó en tot el que dius, Joaquim. Ens quedem només amb el mestre Pons, si no el fitxen en un altre lloc amb bones propostes.
La música, l’òpera, no interessa a uns grups i fer malbé l’indret on es fa a Barcelona sembla ser que és la seva finalitat
M'agradaM'agrada
El mestre Pons haurà de pronunciar-se davant d’aquest desgavell, ell va venir amb un projecte sota el braç que no crec que es respecti, vist com estan les coses a dia d’avui.
M'agradaM'agrada
Ahora mismo, estoy indignada. No quiero poner lo que se me pasa por la cabeza, me vaya a arrepentir más tarde y/o sea injusta. No me gusta la situación, tal cual se ha producido. La solución hay que buscarla ya.
M'agradaM'agrada
Han pasado unas horas, si necesitas más te lo agradeceré, visto como se está poniendo el patio, pero me gustaria saber lo que quieres decirnos. 🙂
M'agradaM'agrada
Me preocupa el Liceu. Y ahora ¿qué pasa? Se puede resumir así, aunque sigo casi igual…
M'agradaM'agrada
Ningú ho en diu res? Doncs jo tampoc.
Je suis étonné.
M'agradaM'agrada
Què vols que diguem Jaume?
De moment, amb la informació que tinc no puc dir més, si és que cal dir més.
M'agradaM'agrada
Acabo de felicitar al secretari de Cultura per la seva ràpida reacció devant la grolleria de Mortier. Aixó no es podia tolerar ni un instant més. Que es quedi a Bèlgica, gran país, de inmensa tradició lírica, com tothom sap,i que no ens doni més lliçons pagades a preu d’or. Però la decisió és excelent en si mateixa i en Joan Matabosch donarà moltes hores de felicitat al Real amb el seu estil discret i la seva integritat artística. Pel que fa al Liceu em temo el pitjor perque la única barrera enfront del populisme i provincianisme de la Generalitat era precisament Joan Matabosch. Pero ara és el moment de felicitar-lo.
M'agradaM'agrada
La felicitació no pot deixar d’anar acompanyada d’una profunda preocupació per tot el que queda aquí i per aquesta sensació de deixadesa institucional davant dels greus problemes que pateix el Liceu
M'agradaM'agrada
Estava cantat. La veritat és que jo encara no havia acabat d´entendre per quin art de màgia Matabosch pot tenir les aptituds necessàries per ser designat DG del Teatro Real i al mateix temps no tenir-les per ser-ho al Liceu. Confio que m´ajudareu a treure l´entrellat.
A banda d´això, aprofito per portar a col·lació les paraules de Mortier que llegeixo avui a La Vanguardia: “Se van a cargar el proyecto de Barcelona para incorporar a Madrid una idea que no tiene que ver con la línea que hemos seguido estos últimos años”. Personalment, i com em queda una mica lluny, no em preocupa gaire si la idea Matabosch encaixarà molt o no al Real. El que em fot molt és que sembla que es confirma el que sospitàvem: que el seu fitxatge és un torpede a la línia de flotació del Liceu.
M'agradaM'agrada
Vaaaale… ja me´l trec jo mateix l´entrellat… L´han fitxat com Director artístic… Sorry. Havia llegit ràpid. Però la reflexió em val igual. Ja sé que em vau dir que no, però jo m´hagués deixat de fitxar ningú nou i l´hagués posat com a DG (i a Pons com Director Artístic). Com lo de Guardiola i Tito!!! (quan estaven ben avinguts, vull dir 🙂 )
M'agradaM'agrada
Ni en Matabosch té perfil de Director General, ni el mestre Pons de Director Artístic d’un teatre d’òpera. MIra si és senzill.
M'agradaM'agrada
Amics In fernem laires, no sé si ja ho sabeu o no. El Sr. Toni Berini ha posat el dit a la llaga. És cert que Barcelona i Catalunya en general gairebé sempre ha tingut els enemics dins de casa, però jo no vull entrar en aquest qüestionari. El que no em canso mai de repetir que els polítics catalans (el 90%) no han sabut o no han volgut valorar les necessitats socials i culturals del nostre país. Sempre o gairebé sempre s’han interessat més pels temes interessats de la política anteposant-los als problemas reals del poble.
Dit això, prepareu-vos perquè si esteu tan descontents del conseller Ferran Mascarell en les properes eleccions municipals el tindrem com alcalde de Barcelona. Al menys aquesta és la proposta que li han fet.
Si això arriba a ser realitat ja ens podem acomiadar del Liceu i de la prosperitat de Barcelona.
Que Déu ens agafi confessats
M'agradaM'agrada
Vota Independencia i problema resolt.
Amb els 16.000 milions q ens birlen CADA ANY podriem tenir 50 Liceus
M'agradaM'agrada
I estàs segur que els gestors independents aquests ho gestionaran bé?, ja que ser català i independentista no és sinònim de ser bo, suposo que ho veus clar això, oi?
M'agradaM'agrada
Encara que jo ja fa un temps que no assisteixo tant com voldría a les funcions del nostre estimat Liceu, fa ja un temps, massa, que la seva situació em produex una inmensa tristor….recordo amb enyorament aquells anys adolescents en que per 150 pts, ( llavors al galliner…) sommiave en aquell dia en que jo podría arrivar a transformar-me en una alegre i sensible Musseta o viure una escena tant punyent com la Cio-Cio-San amb el seu petit fill, de segur que hi haurien problemes, però jo era molt lluny de viure’ls, i era feliç, ara molt de tant en tant em púc treure una entradeta un pis més avall però , púc apreciar que en els entre-actes els comentaris principals es parla de la política , mancançes, i altres històries sobre les persones que gobernen el Teatre , sòc conscient que abans la informació era mínima, al menys per a mí, i es bó saber en quines mans podem confiar les humils persones que estimem la Mùsica i que no ens podem permetre viatjar cap un altre Teatre fora de casa nostre,
En realitat m’he enrotllat i he fugit del tema però , es molt veritat que sento molta tristor….. i no tinc gens clar que els gestors independents em facin somriure algún dia…. tant de bó fos així, encara que jo ja no hi sigui……
M'agradaM'agrada
El Sr. Toni és una senyora Toni.
El que vulguin fer amb el Sr. Mascarell no em preocupa gaire, els vots hauran de proclamar-lo o no, alcalde de Barcelona i l’haurem d’acceptar si els barcelonins el volen, ara bé, el que no es pot acceptar és que sigui un inepte com a conseller de cultura, càrrec que semblava que era fet per a ell, i ja veus com ens ho paga.
El Liceu sembla que hagi esdevingut una nosa i no saben que fer amb ell, és lògic que un perfil com en Joan Matabosch accepti una proposta professional millor, al cap i a la fi, a tots ens agradaria estar en la seva situació d’acceptar una feina que valori el que sabem fer. Aquí deuen creure que no és prou bo, o deuen creure que és un problema pel Liceu, i per això el deixen marxar. D’acord, però què ens proposen ara?
Estic esperant que surtin a parlar, potser el dia 12….
M'agradaM'agrada
Dada mi ubicación geográfica me alegro de que se venga a Madrid y siento mucho que deje Barcelona, dónde tengo mi corazón y mi añoranza.
Veremos que tal es recibido por aquí.
M'agradaM'agrada
Mientra no le llamen polaco catalanufo puedes estar satisfecha (como al pobre muchacho que lincharon la semana pasada)
M'agradaM'agrada
Estaran encantats de fixar-lo i quan vegin les properes temporades més, tot i que sempre hi haurà, com aquí, qui ja li deu haver fet una creu
M'agradaM'agrada
Lo recibirán bien, muy bien, aquí los catalanes que vienen a prestar servicios los tratan de maravilla, incluso regresan contentos. 🙂
Ahora bien, si se pone pesado, sin llegar a ser impertinente como Mortier, pero no se deja pisar, no sé yo si…. Matabosch es muy conciliador, pero tiene su carácter
M'agradaM'agrada
Sobretot que deixi l’agenda de cantants!
M'agradaM'agrada
Però l’agenda sense algú que sàpiga gestionar-la no compta per a res.
M'agradaM'agrada
Joaquim, tú saps moltes coses d’aquesta casa (el Liceu vull dir) ¿hi ha algun Guardiola?
Una altra cosa és si és possible pensar que aquesta colla de gestors culturals nostrats gestionin alguna cosa. ¿Quin paper juga, si en juga algun, Joaquim Molins?
El “lobby” (en sentit figurat d’opinió) dels que odien tota òpera que no sigui de repertori i l’òpera del segle XX, deuen estar contents oi?
Poden tenir un pes a la decisió futura? com respira els 4rt i 5è pis, volen repertori contemporani?
M'agradaM'agrada
En sé unes quantes, si.
No sé si en Guardiola ara és un bon exemple, vist el que hem vist, però jo crec que la prioritat deu ser desfer el Liceu conegut fins ara, si no és així, de veritat que no ho ho entenc.
Quan dius un Guardiola deus dir un xicot de la pedrera que no ha pogut demostrar gairebé res i que ens sorprendrà a tots amb un tarannà amable, dialogant, auster, exigent, elegant i que llegeixi Musil i Dante entre una llarga llista de imprescindibles (aquí Martí i Pol no val), aleshores t’hauré de dir que no, que un perfil així no el deuen tenir.
Si el Guardiola que et refereixes és el guanyador de no sé quantes lligues, Champions i copes, savi, honorat pel Parlament i tota la sacrosanta culturalitat, tampoc, no crec que d’existir vulgui fer cap al Liceu, amb el panorama que estre tots estem ajudant a mostrar.
Em fas moltes preguntes, eh?
Tema Molins. Ell deu fer la funció d’home gris de la Merkel, que ha vingut al Liceu ha posar-ho tot potes enlaire, és clar que potser ha començat per qui no devia. No sé, ell sembla ser que és un home d’empresa que quan veu un balanç ja sap de quin mal hem de morir, i potser per això en Joan marxa, perquè ja li deu haver fet el pronòstic i davant d’aquest futur tan incert, qui no busca una altra empresa? (ara ningú, però ja ens entenem oi?)
El lobby deuen estar esperançats més que contents, no fos cas que per aquells miracles de ves a saber quina santa, acabés aterrant per aquí el director fins ara de l’òpera de Frankfurt o Manheim, i aleshores si que l’haurem feta bona Jeroni, que deia ma mare.
Repertori què?, Ai senyor que prendrem mal 😉
Una pregunta, em deixes fer-ta una pregunta, oi?, quan dius contemporani em parles de Benjamin, Adams i Demestres (per dir-ne tres), o Guinjoan, Mestres Quadreny i Benet Casablancas?, (per dir-ne tres més).
Apa
M'agradaM'agrada
Responc:
El segle XX és molt llarg. No se si ho he redactat bé. Volia saber com s’ho deuen haver pres els liceistes que no volen saber res de música posterior a Puccini. Bé i algun Strauss bon minyó. Ni Szymanowski, ni Berg, ni Janacek, ni Xostakovitx, ni Korngold, ni… Es van recollir firmes i tot i amb gent de tots els pisos del Liceu.
La meva ignorància fa que sense consultar el senyor Google no sàpiga segur qui són els tres primers noms: Benjamin és el d’Escrit a la pell? Adams és el de Nixon a la Xina? Demestres deu ser Garcia Demestres . Bé, a mi, a priori, m’interessaria que es programessin. I si el Benjamin fos el Benja m’interessaria molt.
Els altres tres sé quí són i m’interessen tirant a poc (com Palomar) però amb comptagotes veure com evolucionen…
Una pregunta, la pregunta és una trampa saducea per desemmascarar criptocarques que van de guais? 😈 ¿sortira un dimoniet?
M'agradaM'agrada
El concurs dels compositors l’has guanyat i la resposta m’ha agradat molt.
Serà difícil que qualsevol director que substitueixi ara o quan sigui a Matabosch, no tingui present el repertori que va més enllà de Puccini, estic convençut que molts ho reclamaran i d’això també en té la seva responsabilitat en Joan Matabosch que ens ha educat o ens ha ajudat a fer-ho, a tots una miqueta.
Ets molt espavilat Lluís Emili, moltes gràcies
M'agradaM'agrada
Ens canvis no haurien de ser mai dolents, però em temo que aquesta vegada auguren llevantades terribles.
Fa massa temps que el desgovern està debilitant una de les joies de la corona.
Potser que des de el Palau Marc facin alguna cosa més positiva que llençar proclames com la que va fer ahir el conseller Mascarell.
M'agradaM'agrada
No sé si fan o no fent res fan molt. No ho sé, no ho tinc gaire clar.
M'agradaM'agrada
….què trist, què estan fent?.
Abans de res, felicitar de tot cor al Sr.Joaquim per aquesta porta al món de la música, les arts i el diàleg en definitiva. Mai havia volut escriure, però avuí no he pogut repprimir-me
M’agradaria que el Sr.Mascarell apareguera i parlara llarg del tema…amb això no caldria més, i que tots ho poguerem veure, a la feina, als conservatoris, als escenaris, a les nostres llars… i ens adonarem de la classe política que tenim… jo passo de la indignació a la tristor pel que ens ha de caure a sobre…quin perill tenim els músics, els mestres o el públic?.
El millor dels desitos pel Sr.Matabosch, que ho mirem com ho mirem va posar al Liceu al mapa del rans teatres de finals de segle XX…això ho estudiaran, i el present i el futur l’haurem de conquerir entre tots i totes…
M'agradaM'agrada
Et dono la benvinguda keikobad, encara que sigui en un apunt com aquest.
El Sr. Mascarell encara estem esperant que ens parli del Sr. Marco, per tant no esperis gaire, no sigui cas que esperant ens adormim.
Com en tot, està en les nostres mans no tornar a donar la nostra confiança a qui ho està responen als nostres desitjos.
M'agradaM'agrada
Venga quien venga a reemplazarlo, con el presupuesto de que se dispone actualmente, seguro que saldremos perdiendo. Una pena, una verdadera pena para el Liceo.
M'agradaM'agrada
No és només un problema de diners, que també, al darrera hi ha (intueixo), més coses.
El Liceu no s’ho mereix, és de les poques institucions que tenia un bon nom a fora, ara ja no sé
M'agradaM'agrada
Em veig venir els pals a les rodes que ens aniràn posant.No m’agrada gens aquesta notícia,no pel fet de que Matabosch vagi al Real sino el qué esdevindrà per nosaltres pel fet de que hi vagi.
Ho he explicat bé???
M'agradaM'agrada
Vota Independencia sisplau, i problema resolt
M'agradaM'agrada
Si després de Matabosch en posessin un altre millor, crec que en Joan Matabosch ha fet una excel·lent feina i potser ens aniria bé un canvi, a ell també, però aquesta és malauradament una hipòtesi massa feliç.
M'agradaM'agrada
Quan siguem independents aixó no passarà, doncs ara tota pasta se’n allà al mig, on va el Sr Matabosch
M'agradaM'agrada
I torna amb la independència, com es nota que ja estem a la vigília de la Diada, la independència no ens lliurarà de mediocritats, i això és un problema de ineficiències, i mediocritats, no en tinguis cap dubte.
M'agradaM'agrada
Jaume, digues
“Quan siguem independents això POT PASAR O NO, doncs tota la pasta….” Si els diners queden aquí poden anar a fer-ho més bé o a Millets.
Si no queden aquí, efectivament no es pot fer res (amb aquests diners).
És allò de condició necessària però no suficient.
Quan siguem independents seguiré tenint mal d’esquena, artrosi i cataractes incipiens.
I posant-se pesat no es guanyen adeptes.
M'agradaM'agrada
ans el contrari, mira en Margallo, és molt pesat i cada vegada que parla… un més a la via laietana, ai! volia dir catalana.
M'agradaM'agrada
Seré el primer en discrepar i em sap greu. No m’agrada destacar. No li negaré a en Matabosch encerts, però en general no m’ha convençut. Hi ha hagut, sobretot, produccions veritablement lletges i molt cares. La davallada d’abonats no l’atribueixo només a la crisi doncs va començar abans que aquesta esclatés. I alguna responsabilitat en deu tenir el director artístic. Altres vegades hem discrepat en aquest tema i sóc conscient com apuntaves recentment en un altre post que cap director aconseguirà la unanimitat, però en aquests moments no em desagrada el relleu (i potser me’n penedeixi del que escric). Ho dic amb tot el respecte al treball realitzat i a les opinions que més amunt s’han donat.
Tampoc m’agrada el recurs fàcil i tòpic al “conservadurisme” o “progressisme” del públic. Els encasillaments acostumen a ser injustos. I que no m’agradin la Fura, en Bieito o la darrera Elektra, no em converteix un carcamal prehistòric. I aquest és un recurs que s’empra sovint quan es discrepa o critica aquests artistes. I que consti que no m’haùras vist mai bufant un artista, tinc massa respecte per la seva feina, excepte aquella Juanita Porras que ens va fer una Cenerentola “memorable”. Quins temps aquells de la nostra joventut!
També m’agradaria que desterressim alguns fantasmes com això de que es debilita el Liceu en favor del Real. Aquesta és una qüestió de sentiments que sempre són molt difícils de mesurar i objectivar. La competència no hauria de ser negativa en sí mateixa i hauríem de demanar o exigir una col·laboració més estreta entre els dos teatres o d’altres espanyols, la qual cosa ens enriquiria a tots i, a banda d’abaratir costos, es ‘llimarien aspereses’, si em permeteu la traducció de l’expressió castellana.
Que el Liceu no té un projecte fa temps que es veu i que d’això no en sigui responsable en Matabosch també m’ho crec. La política no és precisament una bona companya de la cultura. Però a Catalunya sovint ens “consola” carregar les culpes als de fora com si el “cas Palau” o d’altres escàndols casolans ens fossin aliens i ens haguéssin caigut com una maledicció. És allò que a vegades dic, quan guanyem som els millors i quan perdem, la culpa és de l’àrbitre.
Li desitjo sort a en Joan Matabosch en la seva nova etapa, com la varen tenir Lluis Pasqual, Núria Espert, Josep Pons, Josep Mª Flotats, Josep M Pou i tants d’altres catalans rebuts amb els braços oberts a Madrid. Molts d’ells, acabada la feina, han tornat a casa i no ha passat res.
Pel que dius, el futur és complicat. Tu tens molta informació i estas més al cas de tot plegat. Voldria que no fos així i que tinguessim sort amb el nou director escollit. Ho desitjo sincerament i em sap greu pels que us sentiu decebuts. De veritat.
M'agradaM'agrada
El problema, repeteixo, no és que marxi Matabosch, ja que després en vindrà (això si que ho espero) un altre. El problema és per què marxa i quin projecte hi ha pel Liceu.
A qui ningú explica res, com si això no anés amb nosaltres, o com si nosaltres no tinguéssim tot el dret a demanar explicacions del perquè les coses s’han fet d’aquesta manera.
No en tinc ni idea de si el que vindrà després tindrà un projecte que s’adequí al que tu vols, em temo que no, senzillament perquè el que tu vols, deixam dir-ho sense embuts, ja no tornarà. Com tantes altres coses i si això no ho assumim haurem de gastar molts diners en la nostra recuperació.
Diguem amb quin teatre del primer nivell t’agradaria emmirallar-te i et diré si és possible, però dels de primera ja que per sota no em vull assemblar-me’n a cap. 🙂
Gràcies per deixar-ho tan ben escrit i exposat.
M'agradaM'agrada
El responsable primero y último de las desgracias del Liceu de los últimos años considero que es un señor que se llama Ferrán Mascarell que le importa un bledo el Liceu y siendo conseller de Cultura, dudo que le interese ésta. Y si es cierto que le están calentando la silla de alcalde de Barcelona que no cuente con mi voto. Este señor ha mantenido en su puesto a un inepto como director general del teatro y ha hecho caso omiso de las quejas de los habituales asistentes del Liceu, siendo Marco “despedido” mejor dicho “no renovado” en su poltrona al finalizar su contrato, después de ser éste protagonista de mil y un desastres en el citado teatro. Y ahora se le escapa de las manos Joan Matabosch, director artístico que con sus aciertos -los más- y sus errores -los menos- ha mantenido al Liceu a un nivel de categoría internacional, gracias a unos repartos lujosos y a unas programaciones arriesgadas, unas discutidas y otras envidiadas. Veremos a qué “lumbrera” ponen en su lugar.
De momento el Real consigue un director artístico que no consiguió contratar el Covent Garden.
M'agradaM'agrada
Crec que no era el Covent Garden, era la ENO, però en qualsevol cas el Real s’ha tret un problema de sobre i ha buscat una solució. El Liceu no es treu els problemes e sobre, els deixa podrir, i de moment no tenim substituts
M'agradaM'agrada
Marxa un bon programador i un bon captador de cantants destacats. Què més pot demanar un teatre d’òpera? El Teatre Real ha volgut serenar segurament a la seva parròquia, i sabent de l’equilibri i eclecticisme practicat per Joan Matabosch tots aquests anys a casa nostra, ha anat a lo segur: mirar de contentar alhora un ampli espectre d’aficionats.
I és que el Teatre Real tenia una ferida ja molt oberta, massa: l’enfrontament cada vegada més radical de dues maneres molt diferents d’entendre l’òpera. No és pot negar que ha trobat el millor antídot. No és pot negar que, sigui pel que sigui, ha actuat amb eficàcia. M’agradaia dir el mateix del nostre Liceu.
M'agradaM'agrada
La seva parròquia i la seva tresoreria, ambdues necessiten serenor.
Qui cura les ferides del Liceu?
M'agradaM'agrada
Jo crec que se’n vagi aquest noi es una carrega de profunditat (si em permeteu el simil bèlic) que enviem al Real.
Espero que el Matabosques (nou cognom?) segueixi programant operes inintel-ligibles per el públic “normal”, amb cantants de 3a linea (com els darrers anys al Liceu) que deixen les butaques buides i produeixen déficits que obliguen a despedir honrats treballadors
Buen viento y barca nueva
M'agradaM'agrada
A quines òperes et refereixes?
Et demano si aquests casts són els que consideres de 3ª línia
La sonnambula: Flórez, Damrau, Ulivieri o Ciofi, ALbelo, Pertusi
Cendrillon: DiDonato, Massis, Coote, Podles, Naouri o Deshayes, Gutiérrez, Losier.
Agrippina: Connolly, Ernman, de Niese, Daniels, Selig
Die Walküre: Theorin, Kampe, Vogt, Dohmen, Fujimura o Foster, Westbroek, van Aken, Grimsley, Karneus
Tots ells repartiments de la propera temporada. Si us plau no em facis buscar les altres, a part de fer-te posar en evidència em feries anar a adormir més tard.
Potser no estàs gaire al dia dels repartiments del 1er i el 2on nivell, ja que del 3er t’asseguro que no ho estàs.
A veure com serà la barca nova
M'agradaM'agrada
Jo crec Jaume que el Real ha solucionat un problema, i de retruc n’ha creat un al Liceu. I ha quedat molt clar quina de les dues institucions ha quedat “tocada”…encara que la noticia finalment no es confirmi.
M'agradaM'agrada
Trobo a faltar alguna referència al fet, d’altra banda repetit infinites vegades al llarg de la història, i en tots els àmbits imaginables, en què Madrid, a cop de talonari ( pagat per tots), “casualment”, s’encapritxa d’alguna de les nostres personalitats. Així, mata dos ocells d’un tret. En aquest cas, tenir un bon director artístic i ensorrar, si és possible totalment, el Liceu.
Aquesta omissió em sembla prou greu per donar-me de baixa d’aquest blog a partir d’aquest moment.
M'agradaM'agrada
Potser amb tu, benvolguda Montserrat es donarà el primer cas des de que IFL és IFL, que dono la benvinguda i hauré d’acomiadar al mateix temps a la mateixa persona. Ja és ben curiós, sobretot perquè jo precisament en el meu escrit ja em refereixo a a quest fet que amb el fitxatge de Matabosch cap la possibilitat de desarmar la competència existent fins ara i l’equilibri en el rànquing de posicionament estatal de ambdues institucions.
Potser no m’he explicat prou bé o potser no m’has sabut interpretar, ho lamento. De la mateixa manera que vas venir pots marxar, però sincerament, no crec que una omissió que no és tal, sigui el motiu per el qual has decidit donar-te de baixa del blog i deu haver alguna altra cosa, que no cal que em diguis. Ets lliure per fer el que et embli més oportú, i si algun dia decideixes tornar i ens ho vols fer saber et tornaré a donar la benvinguda, i potser ni recordaré que has deixat de pagar la quota de subscripció 🙂
M'agradaM'agrada
Estoy más o menos en la lìnea de lo que han manifestado Pere y Josep Olivé, haciéndome gracia o más bien poca los comentarios leidos aquí en algunos casos, de matiz político y de proseguir con esta pueblerina manía de echarle la culpa al de fuera y pensar que Madrid quiere ” hundirnos”.
Hay que dejarse ya de odios o manías contra los demás y mirar la ” paja propia ” y ese actual Liceu mandado por los políticos y burócratas que tenemos aquí en casa , es un desastre sobre todo con el Conseller de Cultura que tenemos que más parece un prelado jesuita que un especialista en cultura.
Matabosch es un profesional, con sus pros y sus contras ( bastantes también ). El problema es que detrás de él y aquí, no hay nadie y la ùnica solución de futuro, es contratar a director de prestigio foráneo sea europeo o americano, profesional entendido y que tenga independencia , pero tal como está la situación política por aquì que es una olla de grillos, parece poco probable que venga un buen profesional e independiente.
Veremos según lo que pase proximamente, algunos grandes cantantes previstos no empiecen a cancelar. Espero que no sea asì
M'agradaM'agrada
Pues te tendrás que acostumbrar con gracia o sin, sea dicho con el mayor de los respetos, al cariz politico del tema, ya que si son los políticos los que arman este follón, a ellos les debe caer la del pulpo por ello. No se me ocurre otra manera, la verdad.
La paja propia (eso debe ser onanismo 🙂 ) es política, la ajena, también, que al ministro Wert, menudo elemento, le debe hacer especial gracia anunciar el 11 de septiembre una victoria sobre Catalunya, será la repera, y que nosotros celebremos una derrota, no deja de ser parte de la historia, que siempre se repite, hecha la “gracieta” déjame decirte, que sin ninguna duda hay que darles su justo y merecido castigo a los políticos que gestionan nuestros teatros tan mal y para finalizar, la solución que propones de fichar a un elemento de contrastada validez, es inviable en el contexto actual, puesto que no se trata tan solo de pagar unos honorarios que seguramente no podemos pagar, se trata de que difícilmente un profesional acepte un reto como este.
Matabosch ha aguantado mucho estos últimos años de mandato Marco, simplemente por profesionalidad y amor a la casa, otro ante las constantes muestras de desprecio y recorte de atribuciones, hubiera dicho, ahí te quedas. El pensando que los políticos harían su papel, esperó, y ahora se encuentra que después del desastre, tiene que marchar ante la nula respuesta por parte de quien pidió paciencia.
A rio revuelto…En el Real aprovechan que Figo se deja querer y ya tienen, en un abrir y cerrar de ojos, una pica en Flandes.
Lo que está contratado no tengas ninguna duda que se preservará, el problema será después…
M'agradaM'agrada
A la ràdio han dit que el senyor Matabosch dirigirà Real i Liceu al mateix temps. És possible?
Salut!
M'agradaM'agrada
NO ho crec, primer perquè que cal acomiadar el Sr Mortier i el seu equip i aquest potser no farà el cop de porta de manera immediata. Si el Real l’acomiada abans d’hora no vull ni pensar el que costarà (que ens costarà), per tant no sé si durant la primera meitat del 2014 això ja serà efectiu, en qualsevol cas, dirigir dos teatres de les dimensions artístiques de Liceu i Real, alhora, em sembla impossible i Matabosch que és honest i llest no ho faria mai. Jo penso que el Liceu deixa marxar a Matabosch i ell deixa el Liceu, hi ha un motiu, si no fos així, en Matabosch no marxaria.
El Real ja té tancada les dues properes temporadaes, com suposo que el Liceu també, per tant es tracta de treballar a tres, quatre o cnc anys vista, el Real ja ho pot fer, té amb qui fer-ho, el Liceu, no.
M'agradaM'agrada
La veritat es que des de que el TR va fitxar al director belga fa uns anys, em va semblar que no havia de durar gaire, fonamentalment per tres raons: 1 – El conservadurisme extrem del públic de Madrid; 2 – El divisme de Mortier, que inevitablement el faria col•lisionar amb els gestors locals; 3 – Va ser contractat encara dins l’estela del “pelotazo madrileño”, i ja sabia jo que quan s’acabessin els dinerets també ho faria la seva carrera al TR. Amb el Matabosch potser els anirà millor, segur que es més fàcil de conformar, i el públic madrileny serà feliç amb les múltiples Aides, Madams i Elisirs que sens dubte no trigarà a programar. A mi, la veritat, no em sap gaire greu que marxi. Segur que ha fet coses bones (i més considerant amb qui havia de conviure), però sempre m’ha semblat que hauria d’haver ampliat més el repertori, per exemple programant més opera barroca aprofitant que els grups i cantants historicistes han passat els darrers anys per la seva millor època (al menys fins el començament la crisi). A BCN ens hem perdut moltes meravelles del S. XVIII que sí que han passat per les Espanyas i per tota Europa. Es clar que també podria ser que no els agradi el seu plantejament, i entre això i que es català, el despatxaran ràpid. Es trist però aquest país es així.
Es cert que els nostres polítics son provincians (especialment en l’àmbit musical, que sembla no interessa a cap d’ells), però els d’allà obeeixen el seu tòpic i son…castizos. Vull dir que no em crec que a Madrid tinguin un amor especial per un art tant sofisticat com l’opera. A Mortier se’l va fitxar precisament per això, per que era un fitxatge i, com he dit, quan el diner s’ha acabat, doncs… Ja sé que per tenir bons cantants i produccions has de pagar, però tots sabem que a vegades es poden aconseguir plats exquisits a preus raonables (no vull dir moderats, però tampoc desorbitats) posant per davant una negociació basada en el prestigi de la institució que contracta. Jo diria que això al Liceu no s’ha fet gaire, i que s’han pagat quantitats que en altres coliseus no s’haurien admès.
En fi, lebewohl, Matabosch. Que MAD et sigui lleu!
M'agradaM'agrada
Em quedo amb el penúltim paràgraf dedicat als polítics.
Tu vols dir que al Liceu els cantants cobren més que als altres teatres?, No segur que no, per tant les exquisideses es paguen igual aquí que a Munich o Milà, curiosament teatres amb pressupostos molt més alts, però que en qüestió de cantants no poden compatir, al menys fins ara amb el Liceu. En el tema produccions segur que és podria fer una política d’estalvi.
El Liceu, no és el teatre més idoni per fer espectacles de música barroca, hi havia un projecte, avortat és clar, per fer una segona sala per aquest repertori, però no cal dir més.
L’any vinent tens una Agripina difícil de superar en qualsevol teatre del primer nivell en títols barrocs. Per ser una temporada de 7 programes d’òpera trobo que és molt, més que Verdi en el seu aniversari
M'agradaM'agrada
Tens raó. Jo també havia sentit fa anys la possibilitat que es fes una sala per a opera de format més reduït i per a oratoris, com si fos una versió, potser més petita, del Théâtre des Champs-Élysées. Penso que s’hauria apuntat prou gent (ara ja no, es clar), i que també hauria atret aficionats estrangers. Quina pena! I sí, cert, espero l’Agrippina amb molta il•lusió. El que passa es que cadascun troba a faltar a les programacions allò que més l’agrada (els verdians volen més Verdi, els wagnerians més Wagner, etc).
M'agradaM'agrada
Un dels aspectes negatius de la gestió Matabosch era que en una temporada molt llarga (abans) hi havia pocs títols i masses funcions per títol. Això ha perjudicat molt els repertoris.
M'agradaM'agrada
Aquesta nit no se si podre dormir,després dellegir tot aixo´.Jo crec que Joan Matabosch ha fet una bon tasca.Si marxa li desitjo molts éxits.
M'agradaM'agrada
Fixat l’hora que és, no he publicat i encara estic contestant els comentaris d’aquesta entrada i en tinc no sé quants pendents d’altres apunts, per tant, benvolguda demo, et desitjo bona nit i més tard serà un altre dia, ja que demà ja és avui, 🙂
M'agradaM'agrada
Sobre Joan Matabosch: un gran programador que sempre ha buscat, com ell mateix deia l’equilibri. Com a crítica, la situació dels cosos estables, que no acaben de fer un salt qualitatiu definitiu.
Si se’n va, he sentit a Madrid dos noms per substituir-lo: Antonio Moral i Victor Garcia de Gomar.
M'agradaM'agrada
Tenim problemes, és evident, començant per el Director General que no s’acaba de nomenar, en Matabosch encara que marxi ja, ha fet bé la feina i deu tenir ben bé un parell de temporades més tancades o a punt de tancar. El mestre Pons hauria de solucionar aquest dèficit que fa tants anys que arrosseguem, que no sé si era competència del director artístic o del director general.
La prioritat, crec que és un director general i ja veus com estem. Aquests noms que ens apuntes em semblen improbables…
M'agradaM'agrada
Puede ser que no todo esté perdido. Según “·El País” del día de hoy, el nombramiento de Matabosch ha quedado paralizado a última hora de ayer por la insistencia del Ministerio de Cultura por nombrar a Pedro Halffter. A todo este asunto el diario lo califica de trama operística, yo diría que no es más que un sainete.
M'agradaM'agrada
Acabo de leer el artículo que mencionas de El País. Como tú dices, un sainete; uno más de los que nos regalan los políticos de aquí y de allá. Tiene que ser muy duro y muy cansino tratar con el Ministerio de Cultura. Y además, parece que Halffter es del PP, lógicamente. La música no cuenta. Si finalmente Matabosch se va, tendrá que hacerlo cargado con una paciencia infinita.
M'agradaM'agrada
Wert ja es deu estar buscant un futur…
M'agradaM'agrada
Sainete esperpéntico, en Sevilla ya me figuro cómo habrá sentado la noticia (tensas relaciones entre la Orquesta Sinfónica de Sevilla y algunos abonados con Halffter). Igual de mal hecho también.
M'agradaM'agrada
Es la forma habitual que tienen esta panda de hacer las cosas.
Y cada vez todo está peor.
M'agradaM'agrada
En el cas que en Wert acabi imposant dictatorialment un director musical que d’alguna manera torpedina les atribucions del director artístic, Matabosch no anirà al Real, però qui diu que continuarà al Liceu?. Aquest pas endavant comptava amb el vist-i-plau del Sr. Molins?, del Conseller?, aquests aspectes no els coneixem, hi ha un silenci sospitós i jo diria que letal.
Necessito una mica de temps per trobar la informació més fidedigne 😉
Al darrere de tot no hi ha un sainet, hi ha una crisi importantíssima
M'agradaM'agrada
Nano, m’he quedat de pasta de moniato, no per l’apunt, però és que ahir per la tarda no vaig entrar i ara he vist la quantitat de comentaris i la qualitat que tenen alguns.
Ara he llegit la noticia que publica El País avui i que diu que la negociació es va aturar ahir a l’espera d’arribar a un acord motivat per la ingerència del ministeri que vol col·locar també a Halffter, aquest com a director musical/artístic i no ho he entès gaire bé. Volen a Matabosch i Halffter? El millor que podria fer Matabosch és renunciar a l’oferta i buscar-se la vida en un altre teatre, que segur que tindrà ofertes, ara bé, al Liceu no sé si el voldran ara que ha ensenyat les cartes i sobretot ha evidenciat el desencontre, i això als polítics no els agrada a més potser ja els anava bé que marxés. Ningú ha fet declaracions lamentant el canvi.
Tot és complica una mica més.
M'agradaM'agrada
Però si ja havies comentat!!!
M'agradaM'agrada
Tot és prou esperpèntic com per dubtar que Matabosch acabi acceptant aquest oferiment d’aquesta penya.
M'agradaM'agrada
Caldrà esperar
M'agradaM'agrada
Ara El mundo diu:
“José Ignacio Wert amenaza con ‘incendiar’ el Teatro Real por obcecarse en imponer a Pedro Halffter como director musical. El cargo no existe actualmente, pero puede representar un problema en la medida en que Joan Matabosch, convocado de urgencia para sustituir a Gerard Mortier en la dirección artística del coliseo, rechaza semejante injerencia y la considera un motivo determinante para romper las negociaciones en curso.”
S’entén que en Matabosch no marxa? O ho he entès malament?
M'agradaM'agrada
No, jo no ho entenc així, pot ser que no acabi anant al Real, però no tinc clar que passarà ara amb ell al Liceu, en cas que allà no acabi de quallar . M’entens ?
M'agradaM'agrada
I Domingo no hi pinta res en tot això? Si cal ser filoPP…
M'agradaM'agrada
Este culebrón del Real parece la repetición de la historia de Lissner… Quién sabe si Matabosch pondrá los pies en polvorosa antes de que nada se llegue a concretar. Y como siempre los teatros utilizados como juguete por los políticos de turno…
M'agradaM'agrada