IN FERNEM LAND

SALZBURG 2013: WAR REQUIEM DE BRITTEN (Netrebko-Hampson-Bostridge;Pappano)


Antonio Pappano, Ian Bostridge, Anna Netrenbo, Thomas Hampson el 18 d'agost de 2013 al Festival de Salzburg. Foto: anna-netrebko.blogspot.com

Antonio Pappano, Ian Bostridge, Anna Netrenbo, Thomas Hampson el 18 d’agost de 2013 al Festival de Salzburg. Foto: anna-netrebko.blogspot.com

A Salzburg, el passat 18 d’agost va tenir lloc un concert amb el Cor i l’orquestra de l’Accademia Nazionale Santa Cecilia i el Salzburger Festspiele und Theater Kinderchor, sota la direcció d’Antonio Pappano, i amb el colpidor War Requiem de Britten com a absolut protagonista.

Si als PROMS la mateixa orquestra, cor i director van homenatjar a Vedi, a Salzurg, en aquest periple pels festivals estiuencs, ho han fet a Britten, el gran oblidat, comptant amb l’aportació estel·lar d’Anna Netrebko, en una part que ve estrena Galina Vishnevskaya, ja que la voluntat de Britten va ser reunir en aquest Requiem pacifista a un alemany, un rus i un anglès per a fer més ecumènica la celebració, els altres dos membres d el’estrena van ser Fischer-Dieskau i Peter Pears.

A Salzburg van acompanyar a la soprano russa, Thomas Hampson que no és alemany precisament i el tenor anglès, aquí si es van respectar els orígens, Ian Bostridge, que recordareu els liceistes per haver cantat també aquesta part, en una edició magnífica d’aquesta obra no fa gaires temporades.

El resultat és magnífic, amb una direcció esplèndida d’una orquestra que no necessitava aquesta tourné luxosa per demostrar-ho, però que que sense cap mena de dubte li ha servit per treure pit en un moment també especialment sensible, per la cultura italiana.

Us deixo l’enllaç mp3 i un tast per escoltar un fragment del Sanctus amb Anna Netrebko, definitivament en un procés evolutiu vocal evident, que li ha fet perdre la lluminositat juvenil d’aquella veu esclatant, i ara en aquest procés no sé si positiu cap a un repertori més dramàtic, les sonoritats són més fosques i barrejades amb algunes oscil·lacions ja esmentades en anteriors apunts, tot i que conserva la fascinació vocal que sempre l’ha caracteritzat.

Benjamin Britten
WAR REQUIEM op.66 
 
Anna Netrebko /Soprano
Ian Bostridge /Tenor
Thomas Hampson /Baríton
Coro dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia
Director del cor Ciro Visco
Salzburger Festspiele und Theater Kinderchor
Director del cor: Wolfgang Götz
Orchestra dell’Accademia di Santa Cecilia
Dircetor: Antonio Pappano
ENLLAÇ mp3
http://rapidshare.com/files/1042872349/War_Requiem_Salz_180813.mp3
Espero tornar a la normalitat horària. Perdoneu els inconvenients motivats per apunts imprevists i no desitjats.

4 comments

  1. Jan

    Gràcies Joaquim, ara m’ho baixo. La netrebko està molt bé en aquest àudio.
    Sí és cert (tot i que no he vist que ho hàgim comentat en altres apunts) que desde fa un parell d’any que la veu hi ha cops que no és qe li oscili però li vibra de maner amés lenta, m’explico? Però en directe no ho vaig notar. Si s’escolta la bohème de Salzburg ja es nota molt.

    M'agrada

  2. Josep Olivé

    Com el “Rèquiem Alemany” de Brahms, i encara amb més claradat, les diferències fomals, estilístiques i dramàtiques d’aquest sensacional oratori respecte dels rèquiems tradicionals queden reflectides perfectaments en les explicacions que ens dona un personatge de molta actualitat entre nosaltres i que demostra que els seus coneixements van més enllà del complicat mon de les programacions, produccions i agents…d’òpera:

    “…Un primer nivell, el de les victimes, protagonitzats per dos soldats (tenor i baríton) que interpeten els poemes d’Owen, acompanyats d’una orquestra de cambra, l’àmbit més personal de l’expressió britteniana. Totes les intervencions dels solistes, que representen un soldat alemany i un altre de britànic, són presidides per la tristesa i la pietat de l’home vers el seu proïsme…

    …El segon nivell és el de l’humanitat, i és protagonitzar per una soprano i un gran cor. Aquest és el nivell litúrgic, amb l’acompanyament d’una gran orquestra sinfònica i amb préstecs de la tradició litúrgica protestant…

    …El tercer nivell, finalment, representa l’element sobrenatural, o si es vol, el de la redempció. El protagonista és un cor d’infants i l’acompanyament és d’orgue. La funció que té encomenada és fer de lligam entre els altres dos nivells descrits i per això es manté en un ambient místic i distant, fins i tot despersonalitzat i fantasmagòric…”

    Firmat: Joan Matabosch.
    Del llibre: “Música per a la mort”.
    Capítol: “El war requiem de Britten, lament pacifista”.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: