IN FERNEM LAND

LEOPOLD SIMONEAU o LA CHANSON TRISTE MÉS VALORADA


Leopold Simoneau (Saint-Flavien, Quebec, 3/5/1916 – Victoria, Columbia Britànica, 24/08/2006)

Leopold Simoneau (Saint-Flavien, Quebec, 3/5/1916 – Victoria, Columbia Britànica, 24/08/2006)

Després de la setmana preceptiva que us vaig deixar per exercir el vostre (nostre) dret a decidir, a In Fernem Land hem deicidit que la millor “Chanson triste” o la més ben cantada, o la més bonica, en definitiva la que ha rebut més votacions, és la número 8 i al seu darrere s’amaga el tenor canadenc Leopold Simoneau ( Saint-Flavien, Quebec, 3 de maig de 1916 – Victoria,  Columbia Britànica, 24 d’agost de 2006).

La resta de votacions han anat ben repartides i d’aquesta manera:

Chanson triste   8   23 18%
Chanson triste  10   21 16%
Chanson triste    6   20 16%
Chanson triste    9   19 15%
Chanson triste    3   14 11%
Chanson triste    1     8    6%
Chanson triste    2     7    5%
Chanson triste    7     7    5%
Chanson triste    4     5    4%
Chanson triste    5     4    3%

I qui hi ha al darrera de cadascun?

El segon lloc i fins el darrer moment candidata al primer, la gran soprano nord-americana Jessye Norman

El tercer lloc un dels indiscutibles liederistes i especialiste en la melodie francesa, el baix baríton belga José Van Dam. La versió és la del recital al Gran Teatre del Liceu, la temporada 2003-2004.

En quart lloc ha quedat Jonas Kaufmann en una versió vocalment esplendorosa, però sota el meu punt de vista, d’estil excessivament operístic.

En cinquè lloc i en un àudio molt defectuós hi ha la gran versió de la contralt canadenca, Maureen Forrester.

En sisè lloc el cantant que va encetar la tria, l’exquisit baríton francès Gérard Souzay.

La soprano anglesa Felicity Lott és la versió que ha quedat en setè lloc.

La gran soprano Régine Crespin, que diu aquest lied de manera extraordinària, si bé la veu eixuta no l’acaba d’ajudar, va obtenir 7 vots empatant amb la Lott.

Només 5 vots va merèixer la versió de la soprano Barbara Hendricks.

En la darrera posició i amb 4 vots, ha quedat el baríton francès François Leroux, un altra especialista, però la competència era molt gran. La seva versió em sebla molt sensible i per això la vaig incloure.

I amb aquesta sel·lecció tan sols hem queda agrair als 42,67 participants !!! (128/3=42,67), la qual cosa vol dir que ha estat més, però alguns no han votat 3 opcions.

El proper mes de novembre hi haurà una altra tria, tria que segurament ens portarà fins a terres eslaves.

Ah!, per si algú ho vol saber, la meva tria era 8-10-6

ENLLAÇ RELACIONAT:

20 comments

  1. Gloria Aparicio

    Era difícil… però estic contenta doncs he fallat una per igualar al resultat final, vaig votar la 8 sense esbrinar al cantant, no el coneixía, però, em va agradar molt la veu i encara més la manera de frasejar aquesta bonica i delicada cançò… la 6 era obvi pel mateix, i vaig estar lluitan entre la 10 i la 3 i em vaig decidir per la 3 però va ser totalment al atzar, doncs la 10 es sublim…. encara que per lògica tots sentim la Música de diferent manera m’encantan aquets “divertimentos” que ens monta en Joaquim, en aquest cas he descobert una antiga però nova veu per a mí… L.Simeneau que curiosament va neixer el mateix dia i any que el meu pare.
    Estic amb tu Joaquim que en Jonas K.en aquest cas no cumplia gaire amb el paper, però t’haig de confessar que ” fer-li el salt” em fa sentir una mica “traidora” aviam si en la propera…….. gràcies Joaquim ho he passat molt bé.

    M'agrada

    • Bé, aquí no es tractava de fallar o no, potser si parléssim en termes quinielístics, diríem que no vas fer el ple al 15 :-), tant és, el que era important o el que era la meva pretensió era fer-vos escoltar aquestes versions, no les úniques, però totes elles remarcables.
      Que ho hagis passat bé, és un dels objectius, no l’únic, però ja m’està bé, molt bé.
      Gràcies per ser-hi.

      M'agrada

  2. ooppps… me despisté y se me olvidó votar. Y el caso es que las escuché una noche y tenía claro que mis candidatos eran 1-8-6
    Como el resultado no hubiese variado, me quedo tranquilo

    A ver si a la próxima estoy más despierto…

    M'agrada

  3. Se habrá visto que el gusto del jefe del blog ha coincidido con la opinión mayoritaria de esta sabia comunidad. De lo cual, a) me siento doblemente orgulloso de haber coincidido también en las dos primeras b) podríamos ahorrarnos elecciones, o usar su voto para anticipar resultados, como el de aquel pueblo de los Estados Unidos

    M'agrada

    • Jo em sento orgullós de tots vosaltres, fos quin fos el resultat. Que Simoneau hagi quedat primer diu moltes coses, sortosament.
      El meu vot, irrellevant ja que hagués quedat igual la cosa, sempre el diré al final, estic segur que si no fos així molts diríeu que condiciono. Us conec molt bé 🙂

      M'agrada

  4. Fernando S.T.

    Pari mi la sorpresa ha sido Forrester, me ha encantado.
    Van Dam y Simoneau me parecen indiscutibles, pero entre las damas había muchas versiones estupendas y ella pudo con todas a pesar del sonido deficiente.

    M'agrada

  5. Pere

    La meva votació fou 5, 8 i 10. No recordo l’ordre exacte. No vaig conèixer Leopold Simoneau però em va semblar una versió magnífica (li tinc una flauta màgica que és realment una joia). La Jessye és única i aquesta versió m’enamora. En Leroux ha quedat l’últim però trobo que canta amb gran sensibilitat. Les altres dues que també em seduien eren Lott i Kaufman. En fi, bona tria i una delicia de chanson. Felicitats!

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: