IN FERNEM LAND

Le Nozze di Figaro segons René Jacobs (Spagnoli, Joshua,Karthaüser, Wolff, Fritsch)


Rene Jacobs_2

Seguint amb l’anticipació iniciada ahir amb el concert de Jaroussky, avui ens avancem més d’un mes, per portar-vos el àudio molt similar al que esperem sigui un altre dels esdeveniments operístics de la temporada.

El proper 3 de desembre René Jacobs i la Freiburger Barockorchester tornarà al Palau de la Música Catalana per oferir la segona entrega de la tetralogia mozartiana que va començar l’any passat amb la magnífica Zauberflöte i que ha de continuar en les dues properes temporades amb Così fan tutte  i el Don Giovanni a la temporada 2014/2015,

Enguany ens ofereixen la versió concertant de Le nozze di Figaro, que atenent a la versió discogràfica que es va gravar fa uns anys, amb un repartiment diferent, es preveu com un dels esdeveniments operístics/musicals de la temporada barcelonina, com a mínim a nivell orquestral, ja que la versió de Jacobs és esplèndida i el tractament dels recitatius, un dels puntals de les versions mozartianes del director belga, és revolucionari, vibrant i dramàticament cabdal.

Avui us porto, a tall de preparació, la versió amb els mateixos intèrprets que vindran al Palau, que va tenir lloc a la famosa Salle Pleyel de París, el passat 11 d’octubre.

El nivell vocal no és el del àlbum (Gens, Ciofi, Kirchschlager, Regazzo, Keenlyside) , però manté una dignitat notable, sobretot la magnífica Susanna de Sophie Karthaüser, una mica menys  Pietro Spagnoli (Almaviva) i Anett Fritsch (Cherubino) i més discrets el Figaro i la contesa, ella amb problemes d’afinació i un vibrato una mica ingrat.

Us deixo uns quants fragments:

“Non più andrai” per Konstantin Wolff (Figaro)

L’arietta de Cherubino “Voi che sapete” molt ornamentada, a càrrec de Anett Fritsch.

Ara el Conte, Pietro Spagnoli, cantant “Hai già vinto la causa!…Vedrà, mentre Io sospiro”

I ara Rosemary Joshua a “Dove sono”. Espero que al Pala la sensació sigui diferent.

I deixo pel final la cantant que m’ha agradat més en una de les àries que més m’estimo de tot Mozart, “Giunse alfin il momento…De vieni non tardar” per Sophie Karthaüser (Susanna)

Ara us deixo l’enllaç que us permetrà escoltar la versió íntegra amb el mateix repartiment previst al Palau. Millor preparació impossible

Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
LE NOZZE DI FIGARO K. 492 (1786)

Pietro Spagnoli : le comte Almaviva
Rosemary Joshua : la comtesse Almaviva
Sophie Karthaüser : Susanna
Konstantin Wolff : Figaro
Anett Fritsch : Cherubino
Isabelle Poulenard : Marcellina
Marcos Fink : Bartolo, Antonio
Thomas Walker : Basilio, Don Curzio
Lore Binon : Barbarina

Freiburger Barockorchester
Le Jeune Choeur de Paris
Director del cor: Frank Markowitsch
Dircetor musical: René Jacobs

Salle Pleyel, París 11 d’octubre de 2013
Versió de concert

ENLLAÇ mp3 (2 arxius)

http://rapidshare.com/share/CB823C83B58D5EFC46F442FF24680F09

Espero que ho gaudiu

17 comments

  1. Jofre

    Caram, ahir Jaroussky i avui Jacobs, això si que és una preparació com cal.
    Per Jaroussky no pateixo gens, però els cantants de Le Nozze di Figaro no em fan gaire el pes i deixar-ho tot en les bones mans de Jacobs té riscos ja que no hi haurà ni suport escènic.

    M'agrada

  2. Leonor

    “Bravo, bravo, in verità!”…¡Evviva Mozart forever! ¡Qué maravilla, le “Nozze” ahora! ¡Gracias! Otra vez soy FELIZ. ¡Besos y saludos, infernems! 😀

    M'agrada

  3. Marta B

    Quina alegria que he tingut aquest matí quan he vist aquest apunt! Les Noces és una de les meves òperes de capçalera. L’any passat vaig disfrutar d’allò més amb la Flauta Màgica i enguany espero disfrutar igual amb les Noces de Fígaro.

    Gràcies de avançar-nos-ho.

    M'agrada

  4. Joan

    A hores d’ara no crec que quedi ja cap dubte que IFL és el blog dels blogs. Els dos darrers apunts són de luxe. De vegades fins i tot tinc remordiments perquè una revista o un diari al menys els pagues. Això és de franc i a més amb rigor i immediatesa.Gràcies!!!!!! I per si amb els apunts preparatoris no n’hi havia prou… previsió dels bisos 😉
    Un sol però:Pietro Spagnoli. Vocalment ni hi entro (no puc ni vull) però dramàticament sempre que l.he vist m’ha fet el pes: en concert I en òpera escenificada en viu I en CD.

    M'agrada

  5. Josep Olivé

    Caram, un altra concert molt esperat. Probablement dels més esperats si no el que més. El record de l’any passat amb la Flauta Màgica encara perdura, i d’aqui un any, quan torni Jacobs amb el Cosi o el Don Giovanni, aleshores ja seran dues les nits d’òpera per a recordar, i aixi succesivament.

    M'agrada

  6. Josep Olivé

    Permete’m tornar. M’és impossible baixar-me l’òpera completa, no per questions tècniques sino perquè sencillament no tinc temps desprès per escoltar-la. L’únic que voldria saber és si Jacobs introdueix les àries de Marcellina i de Basilio (pràcticament seguides) del segon acte que normalment s’eliminen. És home que atent a la puresa històrica i per tant jo diria que les fa cantar. Les Noces és de les òperes més meravelloses mai escrites, però estic amb Pere-Albet Balcells que aquestes dues àries són “molt inoportunes i aturen el flux de l’acció quan l’òpera ja s’aboca irresistiblement cap el seu desenllaç”. Molt gràficament les qualifica d’ensopec francament empipador. Jo tambè prefereixo que me les evitin. Si algú m’ho pot dir li ho agrairé. És per anar assebentat…i preparat. 🙂

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: