IN FERNEM LAND

AVIAT PHILIPPE JAROUSSKY AL LICEU


Philippe Jaroussky

El proper diumenge, 27 d’octubre, el contratenor francès Philippe Jaroussky torna a l’escenari del Gran Teatre del Liceu per oferir-nos un concert amb àries de Nicola Porpora, acompanyat per l’Orquestra Barroca de Venècia, sota la direcció d’Andrea Marcon, que ens oferirà obertures i concerts barrocs, per amenitzar l’espera en els moments que Jaroussky no ens canti.

Atenent al concert de presentació que ens va fer Jaroussky fa un parell de  temporades (2 de desembre de 2011), la festa està  més que garantida, però si l’escoltem com va fer el mateix concert que ens farà al Liceu, abans d’ahir a Àmsterdam, aleshores ja us certifico que serà un concert de traca i mocador i que us dono l’oportunitat d’anar a comprar un pitet per les babes i d’aquesta manera no mullar i tacar res.

Aquí teniu el concert idèntic, i tan sols caldrà veure si la propina serà la mateixa, o si nosaltres serem capaços de generar-ne més d’una. Com que em sembla que no hi haurà cap emissora que el transmeti i ni tan sols el gravi, estic segur que encara  agraireu més l’enllaç d’avui.

El grau de virtuosisme vocal, musicalitat i sensibilitat és extrem, i com a mostra us deixo un parell d’àries, les que clouran oficialment el concert

La primera «Alto Giove», ària de Polifemo (1735)

I ara «Nell’atendere il mio bene», ària de Polifemo (1735)

Programa

I

Nicola Porpora (1686-1768)

Obertura de Germanico in Germania (1732) [Allegro – Adagio – Allegro]
«Mira in cielo», ària d’Arianna in Nasso (1733)
«Si pietoso il tuo labro», ària de Semiramide riconosciuta (1729)

Leonardo Leo (1694-1744)

Obertura de L’Olimpiade (1737) [Con spirito – Adante – Allegro assai]

Nicola Porpora

«Nel già bramoso petto», ària d’Ifigenia in Aulide (1735)
«Come nave in ria tempesta», ària de Semiramide regina dell’Assiria (1724)

II

Giuseppe Sarti (1729-1802)

«La tempesta» [in tempo di ciaccona], d’Armida e Rinaldo (1786)

Nicola Porpora

«Dall’amor più sventurato», ària d’Orfeo (pasticcio, 1736)
«Le limpid’onde», ària d’Ifigenia in Aulide (1735)

Francesco Geminiani (1687–1762)

Concerto grosso en Re menor, «la Folia» (1726-27)
(basat en A. Corelli, op. 5, núm 12)
[Adagio – Allegro – Adagio – Vivace – Allegro – Adagio – Allegro – Adagio – Allegro – Adagio – Allegro]

Nicola Porpora

«Alto Giove», ària de Polifemo (1735)
«Nell’atendere il mio bene», ària de Polifemo (1735)

Propina

Geminiano Giacomelli: Sposa, non mi conosci de La Merope (1734)

Orquestra Barroca de Venècia

Director: Andrea Marcon
Concertgebouw d’Àmsterdam
20 d’octubre de 2013

ENLLAÇ mp3

http://rapidshare.com/share/2297D1BD9C50BAFC8443238A00356522

I com que m’ha agradat molt i a voslatres segurament també, us deixo la propina

A Àmsterdam Jaroussky se’l nota en algun moment una mica fatigat, esperem que abans de Barcelona pugui reposar una mica i oferir-nos el màxim del que és capaç, que és molt més que molt.

L’apunt el dedico, com no podia ser d’altra manera, a l’enyorat Félix Hangelini.

42 comments

    • A Félix y su tozudez jarousskyana le debo mi reconocimiento para este contratenor. Recuerdo que en el 2011 cuando después del concierto tuvimos un cruce de correos, no los últimos pero casi, él estaba feliz con mi entusiasmo.
      Es inevitable asociarle a Jaroussky y es doloroso que ahora no podamos seguir debatiendo y disfrutando con el arte en mayúsculas.
      En cualquier caso hacerte feliz es un gran consuelo.

      M'agrada

  1. Tot i no ser un “fan” del baroc, quan aquest està ben interpretat, ho gaudeixo i molt. Per tant n’estic convençut que el diumenge xalarem d’allò més ja que tindrem dalt de l’escenari una de les figures indiscutibles d’aquest tipus de música, amb l’acompanyament d’una de les millors formacions de l’actualitat. Per tant, a gaudir-ho, que no cada dia tenim un cartell com aquest.

    M'agrada

    • Serà, com ja ho va ser el 2011, un moment gloriós de la temporada. Al 2011 l’endemà, encara amb la sala escalfada després de la catarsi amb Jaroussky, en JDF va fer aquell recital també memorable. Estàvem en crisi però no ho semblava.

      M'agrada

  2. Josep Olivé

    Concert esperat amb candeletes, i ara, un cop llegit el post, l’espera va “in crescendo”. Del concert de fa dos anys recordo lo formidable que va ser, però tambè el fet de que mai havia vist, al sortir del Liceu, una cua tan llarga de gent esperant-lo a la sortida. Ni Editas, ni Dieguitos, ni Rolanditos, ni Annitas, ni Angelitas, ni…que són, ara per ara, els artistes més sol.licitats. No he anomenat al Jonasito perquè al final va cancel.lar però aviat tindrem oportunitat de constatar-ho. Però renoi, vull dir que el fet de que sigui un contratenor el que aixequi aquestes “passions” ja és veritablement curiós i digne d’estudi. Podría dir-se, amb exegegeració, que és un retorn a la època més esplendorosa del barroc. Ja dic, amb exegegeració.

    M'agrada

  3. contrapunto

    El domingo a las 5 de la tarde, Philippe Jaroussky probablemente nos vuelva a deslumbrar, con un programa que ni pintado para poder lucir su voz cristalina, llena de matices y contrastes.

    Buen proemio para entrar en repertorio y esperar con más ansias, la Agrippina que nos espera en noviembre, que va a ser, de facto, el inicio de la temporada de ópera de este año, después de 4 recitales Verdi, los 2 primeros para olvidar y unos bailes polacos que nos amenizaran este fin de semana, con una la Suite para orquesta núm. 3 en re mayor de J.S. Bach interpretada por la orquesta, que a ver como sonará.

    Estamos tremendamente barrocos este año….

    M'agrada

  4. Xesca

    si pogués saber a on..a Youtube no ho trobo…. o les trobo però no cantades per ell..

    aquesta cançó m´enamora.. i d´altres..

    Philippe Jaroussky – Ária “Vedro con mio diletto” de Vivaldi

    M'agrada

  5. Retroenllaç: Jaroussky en el Liceo | Ancha es mi casa

  6. Jordi R

    Havia de passar que la recuperació del repertori barroc tornés a provocar l’entusiasme que tants i tants cronistes de l’època ens han transmès en els seus escrits. El públic d’una època tant farcida de genis musicals com va ser la primera meitat del segle XVIII, inevitablement havia d’embogir fins al deliri amb les meravelles que s’han anat desvetllant mica a mica des de fa unes dècades gràcies a artistes com Jaroussky i a grups com el que comanda Andrea Marcon. Crec que en això som molt afortunats, i serà un privilegi sentir les àries de Porpora qui, a banda de haver estat un gran compositor, va ser considerat el millor mestre de cant de la seva època. A veure si el diumenge ens oblidem de totes les misèries que recentment han envoltat el Liceu.

    Per cert, sembla que darrerament programadors i discogràfiques s’estan adonant dels tresors que es poden trobar a les obres de compositors napolitans del XVIII, com Pergolesi, Vinci, Leo, o el propi Porpora. No paren de sortir CDs amb aquest repertori. En aquest sentit em permeto recomanar el CD “Lava” de Simone Kermes , una soprano coloratura impressionant, malgrat en ocasions em sembla un puntet massa xiscladora.

    M'agrada

    • Ai Jordi!, la Kermes? quina mandra de soprano!. Ho sento, eh?, però no en sóc gaire fan.
      El repertori barroc està ple d’especialistes i sembla que sigui la gran font de recerca actual. No és que em sembli malament, però potser com que no hi ha grans veus per altres repertoris, tothom s’ha anat adaptant al barroc, alguns amb un magisteri i una especialització admirables, però altres sembla que es dediquin al barroc com a últim recurs, això si, cal fer agilitats vertiginoses.
      Penso que tenir al Liceu a Jaroussky i Marcon és un luxe que cal que assaborim segon a segon, compàs a compàs, ves a saber el que ens espera en aquest futur Liceu.

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: