El Museu de la Música i L’Auditori de Barcelona acaben de llançar un disc  (CD) al mercat amb el nom de La Guitarra dels Lleons, per donar a conèixer quatre de les més valuoses guitarres que atresora el museu barceloní: la que dóna títol al disc, construïda al voltant de 1700, una guitarra barroca italiana de la mateixa època (1700), una Guitarra construïda a Cadis per Josef Pagés l’any 1806 i  finalment la més moderna, la emblemàtica guitarra Torres de 1859 construïda a Sevilla l’any 1859 per Antonio de Torres Jurado.

Les quatre guitarres van ser escollides per Xavier Díaz-Latorre, que malgrat el bon estat de conservació, les havia de restaurar per tal d’enregistrar aquest disc en les millors condicions.

Guitarra Torres. Fotografia gentilesa del Museu de la Música de Barcelona

Triades les guitarres, quatre joies de la corona, es van triar les obres i és clar, per a cada guitarra li corresponen obres de compositors del mateix període, així a la guitarra Torres li corresponen les dues obres que enceten el disc, Asturias  i Cádiz de la suite española, pous 47 que Isaac Albéniz va escriure l’any 1847.

La Guitarra dels Lleons està destinada a quatre peces de la instrucción de música sobre la guitarra española del compositor aragonès Gaspar Sanz (1640-1710) i dues del Còdex Saldívar (segle XVIII) del madrileny Santiago de Murcia (1673-1739 ?).

Guitarra Pagés Fotografia gentilesa del Museu de la Música de Barcelona

A la guitarra de J.Pagés li han assignat dues obres del català Ferran Sor (1778-1839) les variacions sobre un tema de La flauta màgica de Mozart i la Introducció, tema i variacions de ‘op 28 Marlborough.

El disc es tanca amb la guitarra barroca italiana encarregada de donar sonoritat a “Mariona” del Poema harmónico del mallorquí Francesc Guerau (1650-1719), possiblement al costat de Sanz, el més important guitarrista del segle XVII.

L’experiència és doblement gratificant, ja que el disc és esplèndid com a document sonor d’unes guitarres  extraordinàries i úniques, però també per les obres recollides i la interpretació que en fan el guitarrista Xavier Díaz-Latorre i el percussionista Pedro Estevan que l’acompanya en les quatre obres de Gaspar Sanz (Xácaras, Canario, Paseos por el cuarto tono i giga improvisada, i Tarantella i improvisació) i les dues de Santiago de Murcia (Zarambeque i Cumbées). És un disc magnífic que estic segur que plaurà a tothom.

El disc s’ha enregistrat a la Sala de teclats del Museu de la Música els mesos de novembre de 2011, febrer de 2012 i febrer de 2013. Té una durada de 60’38” i els enginyers de so, José Maria Toledo (Tole) i Alban Moraud han fet una gran treball, el so és esplèndid.

Es pot adquirir al mateix Museu i desconec si es poden fer comandes per Internet, al web de l’Auditori no he estat capaç de trobar-ho.

Us deixo amb un petit tast “Xácaras” de Gaspar Sanz amb Xavier Díaz-Latorre a la guitarra (la guitarra dels lleons), acompanyat per Pedro Estevan a la percussió

Sala de les guitarres del Museu de la Música. Fotografia gentilesa del Museu de la Música de Barcelona