IN FERNEM LAND

LICEU:LA POCA CREDIBILITAT DEL CONSELLER MASCARELL


Ferran Mascarell, conseller de Cultura ACN / Natàlia Arcos

Ferran Mascarell, conseller de Cultura ACN / Natàlia Arcos

Em fa molta mandra insistir en aquest tema, el voldria tenir definitivament oblidat com a mínim a IFL, tot desitjant que el Gran Teatre del Liceu acabi aquest mal son quan abans millor, però els polítics tenen l’habilitat de fer les declaracions en els moments que jo els voldria callats, i no quan haguessin hagut de fer-les.

Al Honorable Conseller Mascarell l’hagués volgut sentir dir, en els moments més àlgids de les barrabassades de la gestió de Joan Francesc Marco, això que va dir ahir en seu parlamentaria, que “algunes” coses no es van fer del tot bé, les cometes són meves.

Algunes, Honorable Conseller Mascarell?. Doncs no serà perquè no li varem dir per activa i per passiva, des de el seu entorn més proper fins a una manifestació materialitzada en 2500 signatures recollides de manera ben transversal. No pot dir això ara, de cap manera.

La impressió que ens dóna a molts, Honorable Conseller Mascarell, és que a vostè i a molts altres, però sobretot a vostè, el Liceu més aviat és com una nosa, un reducte de burgesos a l’entorn del Cercle, d’una afiliació política poc amiga i propera a vostè, al menys en els seus orígens (ara ja no ho sé) i que es dediquen a fer un espectacle tan arcaic com decadent, que la seva generació, salvant honroses excepcions, sempre havien considerat menyspreable. Així com el Palau representava una catalanitat que ja veu on ens ha dut, el Liceu era l’objecte de tota la ira de les esquerres i el nacionalisme. Aquest estigma, ben dissimulat, encara s’amaga en molts d’aquella generació progressista que degudament reciclada, es va apoderar del Liceu, però mai el va sentir seu, senzillament perquè la cultura musical d’aquest país és la que és i l’òpera era malgrat les excepcions del wagnerisme en un cert moment, un signe de decadència i conservadorisme.

Potser per això la majoria, la immensa majoria de la classe política no s’han involucrat mai amb el Liceu i s’han mantingut en una distància prudencial, no fos cas que això de l’òpera, que en els paisos veritablement cultes no és que sigui indiscutible sinó que forma part de les essències culturals i formatives de la societat, acabés per tornar a caure en desgràcia i els agafés badallant.

És lamentable que el Liceu sigui ara un motiu d’enfrontament entre els partits, com ho va ser en plena crisi Marco, en una altre compareixença parlamentària davant de la comissió de cultura i on es va perdre miserablement el temps, vist on s’ha acabat arribant. Les comissions parlamentàries no serveixen per a res.

Tota la culpa no és dels dolents madrilenys, i dic dolents madrilenys per identificar el problema en el Govern Central d’una manera més aviat poc justa, i populista. Totes les administracions en són responsables i potser que algú ens expliqui de veritat el motiu per el qual la màxima aportació percentual de l es administracions al Liceu recau en el  Ministerio de Cultura. Quan es repassi la història caldrà explicar bé moltes coses i aquesta també.

El Ministerio ens ha fet una mala passada, no n’hi ha cap dubte i també amb el Liceu no ha complert l’assignació de partides pressupostàries ja signades. D’acord, però què han fet les altres administracions? totes elles ben catalanes.

L’Honorable Conseller Mascarell veient-se acorralat per l’oposició ha arribat, adduït per una amnèsia que l’hauria d’inhabilitar pel càrrec, a passar la pilota al Tripartit, aquella excusa que cansa tant, sense recordar que ell també va ser Conseller de Cultura del Govern Tripartit, és a dir,  tot plegat Kafkià i tot plegat insuportable.

Però el nostre Conseller no n’ha tingut prou, i amb un optimisme més propi de governs Mesetaris propensos sempre als brots verds, també ja comença a albirar-los i ja ens anuncia que el Liceu està sortint de la crisi.

Per dir això en deu tenir prou en veure a l’acabat d’arribar Director General Sr. Roger Guasch, amb l’uniforme de campanya, disposat a fer l’enèsima i esperem que definitiva i veritablement efectiva neteja i reestructuració, per garantir la viabilitat econòmica de la institució, quelcom cabdal, però aquí és on rau el gran problema del Liceu. Com podem està sortint de la crisi si encara no hi ha ni tan sols l’esbós del que hauria de ser el projecte del teatre?. Perquè Honorable Conseller Mascarell, el Liceu necessita un nou projecte, no n’hi ha prou en dir que el proper model serà continuista, és més, Què vol dir continuista?. Potser ara caldria canviar el model que no ha funcionat en els temps actuals, heretat d’un model històric que en època de bonança semblava ser tot un èxit i que va resultar deficitari sota la majoria de direccions generals, siguem clars!. Abans hi havia diners o crèdits per eixugar els dèficits i ara no, però el model cal canviar-lo a tots els nivells, no pot ser continuista i si parlem a nivell artístic potser tampoc, però primer caldrà veure quin és el model o el projecte i després buscar les persones.

Qui dissenya el nou model, el Sr. Roger Guasch? ho dubto, no té cap experiència en teatres d’òpera i això no s’hauria d’oblidar. No estem parlant d’una mútua, ni d’una industria, estem parlant d’un equipament cultural, vaixell insígnia, encara que molts no se n’han adonat, de la cultura catalana, per tant cal un grup reduït de persones expertes (compta amb aquest grup, haurien de ser experts en gestió cultural i equipaments operístics) que decideixin com ha de ser el Liceu del futur, depenent de com sigui aquest projecte després podrem intentar convèncer a  persones i perfils d’alt nivell a dirigir artísticament el teatre, el cor o el que calgui, entre els  professionals altament qualificats  destinats a ocupar els llocs cabdals.

Si el projecte és temptador i viable, encara que no sigui un objectiu vendible de manera immediata vindran, si no és així, només pel nom Liceu no ho faran, ja que en els darrers anys s’ha fet massa malbé la seva imatge com per convèncer a algú  a liderar res vinculat amb aquesta casa tan estimada.

Com quedarà el projecte del mestre Pons?, té viabilitat?, romandrà ell com a director musical si no es pot garantir el que ell volia per a Cor i Orquestra?. Continuarà sent viable el projecte del mestre Pons o de moment haurà de quedar aparcat i ell s’haurà de prendre uns anys de relaxing (amb cup of café con leche o sense), fins que sigui possible el seu retorn?,

Com pot dir el Honorable Conseller Mascarell que el Liceu està sortint de la crisi, si encara no sabem la seva veritable dimensió?.

No en tinc cap dubte que el Sr. Guasch (a qui no he dedicat una carta oberta ja que crec que no paga la pena) posarà en positiu el compte de resultats, Tan clar tingués jo el meu futur!, ja que és un home professionalment molt brillant i de confiança del conseller Mascolell i per tant en aquests afers els fa divinament, ara bé, si al seu voltant no té un equip expert en teatres d’òpera i un projecte ben definit i amb futur, qui no ens diu que el Liceu tindrà un compte de resultats en positiu gràcies a un lloguer d’espais a activitats alienes a les temporades, i que aquestes estaran formades per quatre o cinc espectacles operístics, ben populars i que garanteixin una plena ocupació?, Ah! i externalitzant molts serveis, qui sap si també els cossos artístics del teatre. Ho sap algú això? Aquest podria ser el nou Liceu?

Que els directors artístic i del cor no es designin fins al 2014 no em preocupa, sempre i quan abans es faci tot això, ja que tant el Sr. Joan Matabosch, com el Sr, José Luis Basso han garantit la seva activitat durant la primera meitat del proper any. Ara les prioritats i urgències són unes altres.

Amb tot aquest panorama no sé com el Honorable Conseller Mascarell s’atreveix a dir que estem sortint de la crisi. Ell si que és una crisi!

ENLLAÇOS DE PREMSA:

 

 

 

 

 

25 comments

  1. Esteban Rey

    BRAVO!!! Mascarell es un timador, otro succionador d cargos publicis. Es una verguenza que seas tu quien mas claro hable teniendo a supuestos criticos especializados -muy mediocres tanto el vejestorio de La Vanguardia como el superficial de El pais, por no hablar del ignorante de El periodico- que no se mojan seriamente como tu. Politicos y criticos menuda banda de ineptos. Y asi nos va a los.liceistas

    M'agrada

    • Esteban, jo crec que desqualificar als crítics no és necessari i ells es deuen a uns diaris que segurament “suggeriran” parlar en un to o en un altre de l’Honorable Conseller Mascarell, fins i tot molts diaris callaran com han callat quan el tema no ha interessat, per tant m’agradaria més llegir adjectius relatius als diaris que no als seus crítics.
      La Vanguardia on era quan tot això estava en l’ebullició més cruenta de l’etapa Joan Francesc Marco?, doncs ja et contestaré jo, utilitzant a la responsable de cultura per fer crònica social. Ara deuen haver rebut consignes “paluenques” per parlar-ne tot sovint i així anem. Altres diaris com El País (Lourdes Morgades) o El Periódico (Rosa Massagué) han parlat amb claredat del tema, però no ha estat suficient.
      Els temes del Liceu escapen de la crítica musical per entrar de ple en la polítics i econòmics, per tant hauríem d’obrir una mica més l’objectiu i parlar dels diaris en general i el servei que fan als polítics, més en qualsevol cas, que el que haurien de fer als ciutadans, que som aquells que els comprem o compràvem i llegíem, potser per tot plegat ho hem deixat de fer amb l’assiduïtat que ells voldrien. Que s’ho facin mirar.

      M'agrada

    • Si, però els temes hi continuen sent i allò de qui dia passa any empeny, tan Rajonià, és maligne, per tant amb la mandra que compartim sobre aquest tema, caldrà que ens posem en alerta permanent, amb aquesta colla s’ha d’anar molt en compte!

      M'agrada

  2. Retroenllaç: De Noviembre de 2013 | Beckmesser

  3. Oyendo hablar a este Honorable, tartamudeando y no aclarándose, como le oí ayer en un fragmento de las noticias del programa de Cuní, se da uno cuenta de la ineptitud que le inunda en todo lo que se refiere al Liceu. Ha estado “compadreando” todas las aberraciones de Marco, sin llamarle nunca al alto y haciendo caso nulo de las advertencias y protestas escritas y firmadas por el público y personalidades internacionales y ahora nos viene con un miserable “mea culpa” que hace reir, por no decir llorar. Eso sí ambos compadres se fotografiaban juntos llenos de sonrisas y copas de cava a la primera ocasión, biznietas de Wagner incluídas, atribuyéndose el mérito del desplazamiento de las huestes de Bayreuth que no era suyo y que no supieron capitalizar y que económicamente fue un rotundo fracaso.

    Demoledor ver que aún continúa este señor en el cargo y que aspire a otros cargos aún más espectaculares- Dios nos libre!!!

    M'agrada

    • En Mascarell (Honorable Conseller) representa malauradament a tota una classe política enquistada i que s’eternitza en el poder sense deixar passar a noves veus i cares en la política catalana. Encara estem “patint” polítics creats a l’entorn de la transició i per a molts això ja no significa res, ni l’han viscut, ni els interessa per a res, en canvi ells són els mateixos i han fet de la política el seu modus vivendi.
      Alguns(molts més del que seria desitjable), i aquest n’és un cas prou evident, s’han mantingut al poder de manera permanent durant anys i panys canviant de camisa, quan ha estat necessari. Vols menys escrúpols? És quelcom que em costarà entendre sempre. Les persones podem evolucionar, és clar que si, però els polítics si ho fan i canvien tan radicalment de posicionament, haurien de dimitir i romandre com a militants de base, a pica pedra, per molts càrrecs que hagis tingut portant la camisa vella camisa. Aquí no.
      Tots aquests fills de la transició tenien uns complexos enormes contra el Liceu, i els continuen tenint, més enllà del paperot que han de fer per ser políticament correctes, faltaria més si han estat ells en intervenir el teatre i dotant-lo dels recursos necessaris (ara ja no), però al menys si han de gestionar els equipaments, haurien de posar-hi personatges que puguin defensar per sobre de les preferències personals, la importància de la institució com una de les eines d’Estat ja existents, donant la projecció i el suport necessari per continuar portant el nom del Liceu, Barcelona i Catalunya amb l’honor i dignitat que es mereix. No em refereixo al nom d’Espanya i la cultura espanyola, que ara per ara i avui per avui haurien de ser evidents, ja que el Ministeri va decidir fa molts anys que la prioritat operística havia de ser una altra i han anat canviant prioritats a favor del Real, quelcom que entenc i no seré pas jo qui ho critiqui, però és una evidència. Ara el màxim exponent del prestigi liceista dels darrers 20 anys se’n va precisament al Real, i no a un altre teatre. Aquest fet que hauria de fer reflexionar als responsables polítics del Liceu no és casual, ni fútil.
      Mascarell (l’Honorable Conseller) no és el responsable de tot això, vull dir que no només ell, molts al seu darrere no ho han fet millor, però a ell li toca el que li toca i no està a l’alçada, i amb un potser no vam fer les coses del tot bé, no pot passar pàgina, sobretot perquè al darrere d’aquest reconeixement tímid, hi han molts milions perduts i moltes persones afectades. Tampoc hauria de mostrar aquest optimisme quan encara no s’han acabat de prendre totes les decisions que en un immediat futur aixecaran molta polseguera.
      Un cop més, no ha estat gens encertat.

      M'agrada

  4. Retroenllaç: La poca credibilidad del consejero Mascarell a abordar el tema del Teatro del Liceo | Beckmesser

    • Malauradament Rosa, res que no hagi dit abans i que molts pensem. Però els polítics tenen aquesta virtut, i cada vegada més, de desconnectar-se de la realitat i dir bestieses sense cap tipus de vergonya o pudor.

      M'agrada

  5. El reduccionisme cultural del Sr,Mascarell segueix estant tan lluny de la realitat com fa trenta anys, quan ell i d’altres, anaven de “progres”. Lamentablement part d’aquella “tribu” ocupa ara càrrecs i demostren dia rera dia la seva incapacitat. Això si, el seu instint de supervivència els fa llepar culs i canviar de camisa tantes vegades com calgui, i els problemes segueixen vigents tot esperant que es solucionin (o podreixin) per si mateixos.

    M'agrada

    • Fes un repàs als polítics d’aquí i te’n duràs la sensació que en la gran majoria els coneixes des de fa més de 20 o 30 anys. No hi ha regeneració amb càrrecs que es jubilen i altres joves i més ben preparats que entren. Això és un vitalici i el pitjor és que nosaltres en som culpables.
      El que ens ocupa va agafar una poltroneta fa quaranta anys i encara hi és, i esperat…

      M'agrada

  6. Juli Carbó i Montardit

    Sr. Esteban Rey, Ferran Mascarell no és un timador ni un succcionador de càrrecs públics. Aquest senyor està justificant un càrrec concedit per membres de la Generalitat. Referent als diaris La Vanguardia, El País i El Periódico no fan res més que omplir un espai cultural sense tenir en compte la capacitat dels seus interlecutors ni tampopc els crítics els quals potser no están a l’alçada de poder avaluar la realitat del Liceu ni altres activitats culturals.
    Tingueu en compte que el problema del Liceu (ho he dit més d’una vegada) és un problema que està en mans dels polítics en funcions i aquests están supeditats a les imposicions dels seus superiors per tan no tenen prou poder representatiu per a resoldre aquestes qüestions ni d’altres i consideren que la cultura és un problema de segon ordre.
    Estan fent la mateixa política que el govern central, les salutacions i les encaixades de mans són fictícies de cara al públic i interiorment es maleeixen.
    La mostra està en que quan un dia fan unes declaracions sobre un tema determinat, l’any demà o posteriorment canvien les declaracions anteriors per a justificar-se.
    Per més que diguin que fan el que poden, la realitat és una altra.
    Encara no tenen prou assumit que LA CULTURA I LA PARLA REFLEXEN LA IDENTITAT D’UN POBLE.
    Aquesta és la meva opinió

    M'agrada

  7. Josep Olivé

    Diria que has escrit el post tot seguit, sense parar-te ni un segon, tal com raja, amb el cor més que amb el cervell…i ja no diria, sino que dic, que t’ha sortit un dels post més brillants que he llegit mai a IFL, i tot ell, a més, revestit de la teva proverbial eloqüència.

    M'agrada

    • Ergo, mai haig d’utilitzar el cervell?
      Està més meditat del que sembla, de fet ja fa dies que ho tenia al pap.però vaig pensar que millor no insistir-hi, però renoi el Conseller, m’ho posa difícil, i al final no me n’he pogut estar.

      M'agrada

  8. miguel

    NO HE ENCONTRADO ESTE RECUADRO EN LA MARAVILLOSA CONTINGENCIA DE TUS 2.500 APUNTES.
    EN ESTA OCASIÓN, NO SOLO GRACIAS POR TUS POST, SINO TAMBIEN ENHORABUENA
    MIGUEL
    P.S: ANUNCIASTE SI CONSEGUIAS THE NOSE DEL MET POR “IFL”, ¿ES ALGO DISTINTO AL RAPIDSHARE?, SI PUEDES ME CONTESTAS
    DE NUEVO ENHORABUENA

    M'agrada

    • Hola Miguel.

      No l’has trobat perquè no he volgut comentaris en un apunt com aquell. Volia evitar la corrua d’agraïments que em neguiteja en a mi, i algú altre. També vol ser un agraïment cap a vosaltres sense possibilitat de rèplica, però no me n’acabo de sortir 🙂
      Ja tinc el vídeo del MET, però estic intentant buscar una copia que no ocupi tan espai i fer més lleugera la baixada sense perdre en cap cas qualitat. En breu espero penjar-la.
      Gràcies per la teva felicitació

      M'agrada

  9. Montserrat Tur

    Darrerament estic força gandula a l’hora d’escriure , peró en mí tens una fidel seguidora del teu bloc , i és per aixó qué vull felicitar-te per aquets 2500 apunts , desitjar que poguin ser molts milers més , doncs amb els teus comentaris has aconseguit qué molta gent ens sentim (si m’ho permets) amics teus i per damunt de tot INFERNEMLAIRES
    Una abraçada
    P.D. Felicitats per el comentari referent al Honorable Sr. Conseller, ningu com tú per dir unes cuantes veritats, quina pena que els que ho tindrien de lleguir siguin cecs, si més nó aixó sembla.

    M'agrada

  10. Bueno, eso de que la ópera era de derechas y reaccionaria y que la “progresía” está por otras cosas, debe hacer alusión a lo que pasaba en las primeras décadas del siglo XX.
    Porque durante el gobierno del tripartito, José Montilla no se perdía ninguna representación dominical del turno T y en los palcos y localidades de platea que tienen asignados los diferentes departamentos de la Generalitat, como contraprestación a la subvención, se apiñaban directores generales y cargos que lo son, por su afección al poder.
    Y como no, las localidades del Liceu eran muicho más codiciadas que las del Auditori, con las mismas condiciones… por algo sería.
    Pero no se hizo la miel para la boca del asno….
    Y el problema de Mascarell es que todo lo que no sea la “cultureta” que le permita seguir medrando, le viene grande. A este señor hablarle del Liceu es como hablarle de física cuántica….una pérdida de tiempo… y si él hace alusión al tema, se nota.
    Lo que natura non da, Salamanca non presta.

    P.S. Muchas gracias por esas 2500 noches de desvelo por haberlas compartido con todos aquellos que amamos la música … y que muchas veces esperamos ansiosos después de asistir a una representación por encontrar en sus post un foro de diálogo abierto para expresar nuestras opiniones, sensaciones…. y en el momento actual, muchas tribulaciones

    M'agrada

    • Eso no lo digo yo, lo piensan algunos progres que no han superado los traumas de adolescencia y quizás no habían ido al Liceu nunca o se quedaban en la puerta tirando huevos podridos a finales de los setenta.
      Lo de Montilla es una excepción y los directores generales y secretarios que llenan palcos será en la Bohème, en Lucio Silla o Le Grand Macabre los quisiera ver yo.
      Tenemos un grave problema cultural heredado y Mascarell no ha superado la prueba del algodón, no como amante de la música, que eso es evidente que tendrá que volver a nacer para ser sensible a cierta música, no, lo peor es que no ha superado la prueba de Consejero de Cultura, y eso que quería aspirar a la alcaldía de Barcelona, pero se ha lucido.
      La intervención en el Parlament, es demoledora
      http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/sequencia/videos?p_cp1=6820178&p_cp2=6820898&p_cp3=6820870

      Finalmente, gracias a tí por hacer IFL un poco más abierto, tolerante e interesante.
      Un abrazo.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: