IN FERNEM LAND

GREGORY KUNDE, ARA PETER GRIMES DIRIGIT PER PAPPANO


Gregory Kunde (Peter Grimes) al Parco della Musica de Roma. Foto gentilesa del Facebook dell'Accademia Nazionale di Santa Cecilia

Gregory Kunde (Peter Grimes) al Parco della Musica de Roma. Foto gentilesa del Facebook dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia

La temporada 2013/2014 DE l’Accademia  Nazionale di Santa Cecilia de Roma, es va inaugurar dissabte passat amb la versió concertant de la primera òpera de Benjamin Britten, Peter Grimes, quan falta menys d’un mes de celebrar el tercer aniversari gloriós d’aquest 2013, el centenari del naixement del compositor anglès.

El director Antonio Pappano es va posar al capdavant de la “seva” orquestra italiana, i va reunir un sòlid equip vocal encapçalat per Gregory Kunde, el tenor nord-americà que en la fase més madura de la seva carrera està sorprenent a tothom amb l’assumpció de rols que fa tan sols deu anys, quan el belcanto era el seu habitat natural, no podia preveure que abraçaria el repertori heroic de les òperes verdianes fins assolir l’Otello, amb gran èxit, sense deixar de cantar el de Rossini. Una proesa.

Amb Peter Grimes torna a triomfar, gràcies a la intel·ligent musicalitat d’un artista total, que a mig camí entre Peter Pears, el creador del rol, i de Jon Vickers el genial transformador d’aquest personatge, assoleix amb intel·ligència tots els  complicats viaranys d’un rol torturat, sofrent i marginal o si us ho estimeu més simple, l’expressió màxima de la soledat, el dolor i la innocència, temes recurrents en les obres operístiques de Britten, que aquí Kunde broda amb convicció, autoritat vocal i sensibilitat màxima.

Antonio Pappano dirigint Peter Grimes al Parco della Musica de Roma. Foto gentilesa del Facebook dell'Accademia Nazionale di Santa Cecilia.

Antonio Pappano dirigint Peter Grimes al Parco della Musica de Roma. Foto gentilesa del Facebook dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia.

No cal dir que Antonio Pappano treu de l’orquestra tota la força i els color marins que aquesta brutal partitura conté, i sense fer-me oblidar a Colin Davis, per a mi continua sent referent, signa un brillantíssim treball, secunda per un bon equip,

Bo però millorable, ja que Sally Matthews, sense entrar en gaire detalls, diguem que hauria pogut estar més encertada com a Ellen Orford.

Sensacional el Cor de Santa Cecilia, i només em queda, abans de posar-vos un fragment i deixar-vos l’enllaç de dir, que aquesta si és una manera de commemorar un aniversari.

Com deia aquell: “Què n’aprenguin”!

Peter Grimes al Parco della Musica de Roma. Foto gentilesa del Facebook dell'Accademia Nazionale di Santa Cecilia

Peter Grimes al Parco della Musica de Roma. Foto gentilesa del Facebook dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia

Benjamin Britten
PETER GRIMES
Drama líric en un pròleg i 3 actes de Montagu Slater

Peter Grimes: Gregory Kunde
Ellen Orford:  Sally Matthews
Captain Balstrode: Alan Opie
Auntie: Susan Bickley
Firts nice: Elena Xanthoudakis
Second nice: Simona Mihai
Bob Boles: Michael Colvin
Swallow: Matthew Best
Mrs. Sedley: Felicity Palmer
Rev.Horace Adams: Harry Nicoll
Ned Keene: Roderick Williams
Hobson: Darren Jeffrey
a fisherwoman:Gabriella Martellacci
a lawyer: Marco Santarelli
Orchestra e Coro dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia
maestro del coro, Ciro Visco
Director musical: Antonio Pappano
Roma 26 d’octubre de 2013
Escoltem la darrera escena del segon acte des de la Passacaglia (interludi IV) i el posterior monòleg de Grimes “Go there!” per Gregory Kunde i d’aquesta manera podreu fer-vos una idea dels grans artífexs del triomf inaugural de la temporada simfònica a Roma, el tenor Kunde i Antonio Pappano al capdavant de l’Orchestra Santa Cecilia. També intervenen Michael Colvin (Boles), Harry Nicoll (Rev. Horace Adams) i el cor.
ENLLAÇ mp3 (2 arxius)
http://rapidshare.com/share/CE6C388E7DACAADC970C656D2451CD14
Aviat celebrarem el centenari de Britten, aquesta és una bona manera d’aproximar-nos a la seva obra, no debades Peter Grimes és la seva primera òpera i continua sent una obra mestra i potser una de les òperes més assequibles. No trigarem a portar-ne d’altres. S’ho mereix!

14 comments

  1. Gloria Aparicio

    Dramàtica i encisadora Música que confesso no haver escoltat gaire doncs, de Britten conèc gran part de la seva Obra instrumental i encara més de la extensa i fantàstica colecció de Música vocal però, no així les seves Òperes … el tastet d’avui m’engresca per interessar-me més per aquesta Òpera que en principi m’agradat ,d’una manera especial, també m’agrada en Kunde encara que no tant en el seus aguts, es a dir, per a mí, té una bonica i expressiva veu però no m’arriba a entusiasmar, .l’hauría d’escoltar més……..
    De manera que em disposso a descobrir alguna cosa més sobre aquesta Ópera tant interessant. Es un plaer a certa edat poguer aprendre una cosa més dia a dia…….. gràcies Joaquim.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: