Boris Berezovsky
Potser algú es pensarà que sent dia 28 de desembre es tracta d’una innocentada, però ja aviso que a IFL aquest any i sense que serveixi de precedent, em mantindré al marge de la tradició. Potser és que la visió de les telenotícies o la lectura del diaris em semblen innocentades permanents i per tant res em sorprèn tant com l’actualitat que m’agradaria que fos una broma pesada enlloc d’una penosa realitat.
L’apunt d’avui és o en a mi m’ho sembla, que té un contingut preciós.
Ahir va tenir lloc a la Sala Txaikovski de Moscou un concert amb el virtuós pianista Boris Berezovsky (4 de gener de 1969) i l’Orquestra Filharmònica Nacional de Rússia sota la direcció de Dmitry Liss. Potser per a molts de vosaltres tot plegat no us soni gaire mediàtic i els noms congregats no us acabin de fer el pes, altres no cal dir que coneixereu tant a l’orquestra, òbviament com al director i sobretot el pianista, un dels noms rellevants del piano actual. El més inquiets i espavilats recordaran que Berezovsky va venir a tocar el concert núm 2 de Brahms amb l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, sota la direcció de Pons, al Palau de la Música Catalana la temporada passada (febrer del 2013) i altres el recordareu per un concert al Palau 100, amb l’Orquestra de la Suisse Romande dirigida per Janowski, interpretant el concert número 1 de Chopin i del que Colbran ens va fer la crònica pertinent, en no poder assistir-hi jo, per tant no es tracta d’un pianista desconegut, però caldrà recordar-ho a més d’un, en no tractar.se malgrat la seva gran vàlua, d’un d’aquells que esgoten entrades gràcies a importants campanyes publicitàries amb resultats sempre sorprenents.
El programa que va oferir ahir no va ser gaire llarg, però si molt intens i d’alt contingut virtuosístic en està integrat en la seva totalitat per obres concertants per a piano, de fet va ser com un recital del pianista, però acompanyat per a una orquestra. La suma dels tres concerts, el dos primers de Liszt i el primer de Prokofiev sobrepassen per poc els tres quarts d’hora de música, però el nivell d’exigència en màxim.
Estic segur que ho gaudireu moltíssim. Us els deixo escoltar i després l’enllaç per descarregar.
Boris Berezovsky (piano)
National Philharmonic Orchestra of Russia
Director: Dmitry Liss
LISZT Concert per a piano i orquestra núm. 1
LISZT Concert per a piano i orquestra núm. 2
PROKOFIEV Concert per a piano i orquestra núm. 1
27 de desembre de 2013
Sala Txaikovski de Moscou
Tots tres concerts són meravellosos, no cal dir-ho, però jo sento una predilecció ben especial per aquest primer concert de Prokofiev que a més a més serveix de sintonia per el conegut i magnífic programa que Joan Vives fa cada diumenge per la nit de “Converses” amb alguna personalitat del món musical a Catalunya Música.
ENLLAÇ mp3
http://rapidshare.com/share/1891F8E68458DD90A2198F4800839992
Demà us parlaré del segon cast de la Cendrillon liceista.
IN FERNEM LAND 
Bravo pianista, che ho ascoltato diverse volte in concerto a Stoccarda e Francoforte
M'agradaM'agrada
È un bravo pianista, vero, un musico integrale è sopratutto un grandissimo artista.
M'agradaM'agrada
Questo si chiama suonare. Questo si chiama interpretare. Fa sempre piacere ascoltare un pianista degno di questo nome, in tempi in cui un insopportabile tam tam pubblicitario impone come star figure discutibili (uno per tutti: l’intollerabile Lang Lang).
M'agradaM'agrada
Qui andiamo?
M'agradaM'agrada
Siamo d’accordo per quanta riguarda a Berezovsky è per quanto riguarda a Lang Lang no mi pare intollerabile, ma ne anche geniale, semplicemente ha una tecnica spettacolare e stupefacente, no mi sembra sufficiente.
M'agradaM'agrada
Infatti non è sufficiente, specialmente considerando il suo gusto interpretativo spesso terribile. E anche come virtuoso non mi sembra nemmeno lontanamente paragonabile a Berezovsky o Hamelin. La pubblicità e lo star system sono una cosa, la musica è un’altra, ed io non posso prendere sul serio questa specie di Liberace adattato ai tempi. In questo senso trovo intollerabile vederlo presentato come il pianista dei sette universi mentre, rispetto alla maggior parte dei suoi colleghi, appartiene decisamente ad un’altra categoria, degna più della storia del costume che non quella del concertismo.
PS. Scusa Joaquim, so che non è questa la sede, ma volevo chiederti se hai la possibilità di recuperare la Walküre diretta a Ginevra da Metzmacher (mi pare in novembre). Grazie!
M'agradaM'agrada
Per quanto riguarda a Die Walkure, ti invierò il link nei prossimi giorni, non penso fare un post addirittura, ma si Io devo essere sincero, no l’ho ascoltata ancora.
E per l’altro non ho altro che dire BRAVO!
M'agradaM'agrada
Grazie! 🙂
M'agradaM'agrada
Ei, genti: tot i que aquest senyor ha dit de bon principi que no faria innocentada… sóc jo l´únic que ha donat al play dels concerts amb por del que pogués sortir???
M'agradaM'agrada
Ei gent? és una expressió que mai m’ha agradat, ja em perdonaràs 😉
Ets un home de poca fe o per a tu tinc poca credibilitat? 😥
M'agradaM'agrada
El de la Suisse Romande el recordo, però estàs segur que va tocar amb l’orquestra del Liceu i Pons al Febrer 2013? Efectivament estava programat el segon de Brahms amb aquest formidable pianista rus (un més de la inesgotable escola russa) que fuig de l’espectacularitat, però finalment va ser l’alemany Lars Vogt, més espectacular (però no tant formidable) amb l’Emperador…crec recordar, i si estic equivocat aleshores ara mateix “flipo” d’haver-me’l perdut!
Les notes perlades i el lirisme del primer de Liszt sempre s’ha endut la palma a l’hora de les programacions, però no m’explico com el segon s’interpreta tant poc a les sales de concerts quan és extraordinari, com tampoc m’explico lo poc que sona el primer de Prokofiev, a no ser que sigui per la seva curta durada…sort de Catalunya Música i el programa de Vives… Doncs són aquets dos els que he escoltat complets amb un Boris Berezovsky certament formidable… i espectacular avui. 🙂
M'agradaM'agrada
No, bo estic segur, és més, quan ho escrivia no ho he contrastat i alguna cosa em sonava. Deus tenir raó.
En Berezovsky en aquests tres concerts per a piano del concert d’abans d’ahir a Moscou, m’ha semblat senzillament sensacional.
M'agradaM'agrada
Jo el vaig veure tocar a La Roque i en un moment donat que se’n va anar el llum, ell va seguir tocant com si res. És fantàstic.
Salut, Joaquim!
M'agradaM'agrada
És molt bo. Ja recordo l’anècdota que em vas explicar, però no recordava que era ell.
En els tres concerts de Moscou m’agrada moltíssim.
M'agradaM'agrada
Perdó pel retard i per no assabentar-me gaire bé i per no entendre el rerafons (més enllà del dia dels innocents) si és que n’hi ha. Boris Berezovsky? El Rasputin de Boris Yeltsin…? http://en.wikipedia.org/wiki/Boris_Berezovsky_(businessman)
En fi, gràcies a tu, ara sé que a més del polític i ex-oligarca hi ha un Berezovsky pianista. Ets tot un mitjà vivent de cultura.
M'agradaM'agrada
Caram quina sorpresa! Doncs sí, apuntat el nom com a pianista perquè és molt bo.
M'agradaM'agrada