IN FERNEM LAND

JONAS KAUFMANN: THE VERDI ALBUM


jonas-kaufmann-the-verdi-album

Avui m’he trobat al balcó al costal de la meva sabata, en Jonas Kaufmann en format disc, no aneu a pensar que el tenia assegut prenent el sol.

Un regal, entre d’altres, que els Reis  m’han deixat, potser estranyats de que hores d’ara encara no haguessin llegit a IFL l’apunt de l’àlbum dedicat a Verdi i que tot i haver-lo escoltat via “Spoty” i també a casa d’unes amigues no fa gaires dies, no em va semblar adient dedicar-li l’apunt fins tenir-lo entre les mans i acabar-lo d’escoltar amb el deteniment que mereix.

He escoltat els treballs que han fet Villazón i Beczala, també dedicats a Verdi, i sense dubtar-ho em quedo amb Kaufmann, com també em quedo amb el del tenor muniquès si ampliem els “homenatges” discogràfics al genial compositor italià fets per Netrebko o l’intent baritonal de Domingo, però això no vol dir que trobi The Verdi Album de Kaufmann un bon disc, com si ho era, i molt, el dedicat a Wagner, ni molt menys un disc necessari.

Per a mi el problema de Kaufmann en aquest repertori no és que no ho canti bé com diuen alguns, és absurd a aquestes alçades dir això, en aquest nivell Kaufmann passa la prova, però superada aquesta premissa inicial, una interpretació necessita de més coses per merèixer la meva valoració incondicional per a un disc que no crec que fos necessari, havent suficients discs de tenors cantant Verdi, abans d’aquest de Kaufamnn, que diuen moltes més coses i més ben dites, que aquests.

Aquests no són uns arguments que invalidi la seva gravació i per tant aprofitant el moment d’esplendor del tenor i la celebració verdiana, era més que lògic que la discogràfica (Sony) en un moment tan delicat, provés fortuna en el que per a mi és l’únic dels discos esmentats dedicats al bicentenari, que passa la prova amb dignitat.

Kaufmann canta 13 fragments: amb les àries més conegudes de Rigoletto (aquí la cançonera canzone i no la compromesa ària), Aida, Un ballo in maschera (canzone i ària), Il Trovatore (escena amb la pira inclosa), Luisa Miller, Simon Boccanegra, Don Carlo (el duo amb Rodrigo), La forza del destino,  I Masnadieri (l’única concessió al Verdi menys comercial), Otello (les dues àries) i Macbeth.

El disc és prou generós, amb més de 75 minuts de durada, quelcom que s’agreix. Ofereix una àmplia mostra de la vocalitat verdiana per a tenor, des de aquells associats al tenor dramàtic (Otello), fin al més líric (Duca), si bé la centralitat del disc es fonamenta en el tenor verdià més ampli, un tenor líric de registre extens i expressió romàntica capaç de captivar en els rols més íntims i introspectius (Don Carlo) fins a aquells de caràcter més heroic i extravertit, com Manrico.

La veu fosca de Kaufmann no ajuda en molts moments a donar la brillantor solar que la majoria d’aquests rols precisen i per tant “La donna è mobile” que l’inaugura era prescindible, absolutament i denota unes ànsies comercials gens engrescadores per a l’oient. Superat l’ensurt inicial i més enllà dels trucs que l’enginyer de so així emprat per fer-nos arribar amb esplendor una veu opaca i engolada en excés, crec que el l’enfocament vocal de Kaufmann no és el més adequat en algunes de les àries. Tot i cantar bé, insisteixo, mantenint una cura especial en la interpretació del text, la veu no corra amb llibertat, té unes sonoritats que retenen l’expansió i que acaben donant la sensació de cantar tapades per un filtre. Les admirades i suggeridores mitges veus, de les que Kaufmann potser abusa sabent que  actualment molt pocs tenors el poden igualar, semblen tenir més sentit d’embelliment que no pas de recurs dramàtic i expressiu.

Jo m’estimo més el Kaufmann de Otello, amb color i intenció molt adequada, malgrat que sigui una òpera que jo crec que no hauria de fer per ara, que no pas el Riccardo del ballo. El seu Manrico, si no fos per la decebedora  actuació en el teatre que ens situa en la realitat més crua, em semblaria convincent, si bé hi ha algunes emissions i atacs a l’agut que haurien d’haver estat més ben treballats o corregits sent una gravació d’estudi. El mateix podria dir del Alvaro de “La forza del destino”, mentre que la subtilesa del “Celeste Aida” amb una demostració final de fiato en un pianíssim espectacular m’ha agradat, tot i sabent que en el teatre allò no acabaria de funcionar., és un detall de qualitat que s’agraeix. També m’agrada la centralitat de l’escena de Macbeth i en general la intenció dramàtica que dóna a cadascun dels fragments escollits.

Detractors i admiradors tenen prou material per exhaurir elogis o crítiques, si bé la sensació final, al menys per a mi, és que Kaufmann agradi o no, està en el seu cim vocal, i encara que jo me l’estimi més en el repertori wagnerià o francès, el disc mostra un moment especialment feliç, tant en la resposta purament vocal com en la vessant interpretativa.

Kaufmann sap seduir amb el seu cant i en les representacions teatrals, malgrat que no mostra en aquest repertori la seguretat d’aquest disc, ja que “La forza del destino” recent i “Il Trovatore” de Munich en són evidències inqüestionables, és l’opció més estel·lar que avui es pugui donar en aquest repertori. Això és una evidència de la decadència operística actual? potser no, no n’estic segur, més aviat els seus detractors es refugien en aquests aspectes tècnics de l’emissió per menysprear-lo, de la mateixa manera que fa trenta anys les ires de molts defensors actuals del caduc Plácido Dmingo utilitzaven arguments similars en contra del tenor madrileny. Són els signes del temps, signes evidents que ens fem grans i que cada època té els seus cantants, si bé ara ja puc dir que cantant Verdi, tinc altres tenors que em provoquen més calfreds que no pas l’admirat Kaufmann.

Si comparo el treball discogràfic dedicat a Wagner amb aquest, per a mi no hi ha color, allà hi ha una distinció i evolució fins i tot interpretativa de les obres que no he sabut trobar en aquest. Tampoc l’acompanyament discret de l’Orquestra del Teatre de Parma, sota la direcció Giorgio Morandi, amb algunes parts secundàries cantades per cantants pocs rellevants (temps era temps que en discs com aquest hi havia col·laboracions luxoses) ajuda gaire a deixar un record inoblidable.

Ja sabem que els cantants on han de demostrar la seva veritable vàlua és a l’escenari, i ara per ara cantant Verdi, Jonas Kaufmann no m’ha donat la sensació que en les actuacions verdianes sigui el mateix cantant que aquest disc ens vol donar a entendre.

Els Reis, malgrat tot, saben que amb aquest regal han complert amb escreix la quota il·lusionant que sobrepassa l’habitual dosi de mitjons, camises i mocadors. Són mags de veritat

Enllaç relacionat: http://www.youtube.com/watch?v=lPH2NifRBOU

Un comentari

  1. kalamar

    Pobre Verdi, no ha estat el seu any. Kaufmann ho vol provar tot i guanyar, l’entenc. La vida d’artista és curta i intensa. Estaria bé que intentés un Siegfried, però no sé si arribarà.
    El CD, si no el vols, jo no li faré fàstics. 😛

    M'agrada

    Respon
  2. Regí

    Joaquim:

    En aquest cas estem d’acord. El repertori italià no és el seu. On destaca el tenor és en el repertori alemany. Es nota només senti-ho. No és que no cante bé, sinó que li falta quelcom per brodar el paper; potser el seu tipus de veu. Us pegaré l’àlbum que dedicà a Wagner o un altre al repertori alemany en general i es podrà veure la diferència.

    Kaufmann té un seriós problema que ja va denunciar Teresa Berganza fa anys, no sobre aquest tenor, sinó sobre els joves cantants en genaral, especialment si són “guapets” i ansien els diners i èxit ràpid aprofitant que estan de moda. Els productors muniran la vaca fins que no quede ni una gota de llet. Ja ha passat en altres casos. Una volta s’han arruïnat la veu de cantar papers que no els convé o d’abusar-ne, potadeta al cul i anem per un altre.

    Seria una pena que es fera malbé la veu d’un tenor que molts considerem el millor en el repertori wagnerià, on encara li queda molt per fer.

    Per altra banda, el rol d’Otel.lo requerix una tesitura i resistència semblant a la d’un heldentenor wagnerià, motiu pel qual , és preferible esperar – és el consell de la madrileña quan treballava amb joves promeses – que lavu li vaja plenament al paper, sense presses.

    El cas de Pácido Domingo, el meu tenor favorit, és molt especial; possiblement, irrepetible. Els cantants han de especialitzar-se, com ara la Meier – el que no vol dir que mai no puguen fer alguna excepció, com la que en feu en algun paper de Verdi en francés, crec recordar que en “Don Carlo”. Un altre cas d’especialització, potser abusiva, fou Alfredo Kraus. En l’altra part de la moneda tenim – no o oblidem – la Callas, que cantava de tot, des de bel canto a Wagner – i fa arruïnar per sempre la seua veu. No és però, l’únic cas.

    Jo li recomanaria a Kaufman que no correguera tant, que tinguera paciència i que no s’arriscara. De segur que les temptacions dels cants de sirena hi són presents: fama i diners.

    En Wagner és d’allò millor que hi ha:

    http://www.youtube.com/watch?v=Fl_f41Cp4wY Comercial

    http://www.youtube.com/watch?v=5qeVirkmcjU Full Wagner

    Com diu Joaquim, en el repertori francés també està molt bé, com ara en “Werther”

    En l’italià, li falta alguna cosa. “E licevan le stelle”, de Tosca, s’ha d’arribar a la fibra sensible – com ho va Alagna o feia Domingo i Pavarotti. En el repertoro alemany o francés, si que ho fa.

    Compareu amb Alagna. La diferència és ben clara.

    M'agrada

    Respon
  3. Xavier C.

    Com dono per fet que tu sempre deus haver-te explicat molt bé, entenc que dec ser jo: aviseu al sagristà que faci un repic de campanes, que d´una vegada per totes he pogut entendre perfectament tot el que deies!!! La foscor de la veu, la intenció, les mitges veus,… Potser hi compta, això sí, que no fa gaire vaig anar a una conferència on van explicar força bé això de les veus verdianes, però tot i així, estic content. Amb una mica de sort, aquest any acabo amb un progresa adecuadamente (especialment si aconsegueixo estar 365 dies sense ficar la poteta 🙂 )

    M'agrada

    Respon
  4. Regí

    Joaquim:

    He trobat el youtube sencer. L’enganxe esperant no ficar la pota:

    Tenor: Jonas Kaufmann
    Album; Verdi
    Year; 2013

    Tracklist:
    1. La Donna è Mobile 00:00
    2. Se Quel Guerrier io Fossi!… Celeste Aida 02:22
    3. Di’ tu se Fedele 07:07
    4. Forse la Soglia Attinse… Ma se m’è Forza Perderti 10:38
    5. Ah! Sì, Ben Mio… Di Quella Pira 16:21
    6. Oh! Fede Negar Potessi… Quando le Sere al Placido 24:14
    7. O Inferno! Amelia Qui!… Sento Avvampar Nell’anima… Cielo Pietoso, Rendila 30:41
    8. È Lui! Desso, l’Infante!… Dio, Che Nell’alma Infondere 36:38
    9. La Vita è Inferno All’infelice… O tu, Che in Seno Agli Angeli 45:07
    10. Destatevi, o Pietre… Giuri Ognun Questo Canuto 55:50
    11. Dio! Mi Potevi Scagliar 01:00:17
    12. Niun mi Tema 01:05:34
    13. O Figli, o Figli Miei!… Ah, la Paterna Mano

    Wagner FULL Album; https://www.youtube.com/watch?v=5qeVi…

    Per cert, Xavier, jo també li trobe la veu prou fosca. Canta bé, però no és el més adequat per a ell aquest repertori. No m’arriba a emocionar, que és – per a mi – el més importants.

    Salut

    Rex

    M'agrada

    Respon
  5. OLYMPIA

    Joaquim,
    Dius l’adjectiu adequat, “solar”. A J.K. li falta sol a la veu ja que és obscura com la Selva Negra. No m’he comprat el cd perquè ni m’atrau escoltar-lo fent repertori italià. Quant al “retratu” fa molt temps que li aguanto la mirada com a fons d’escriptori alternant-lo amb un altre on es mostra menys desafiant.
    Celebro que els Reis hagin estat Mags.

    M'agrada

    Respon
  6. Jan

    És clar que el nivell d’aquest disc tot i ser alt, bastant alt, no arriba a ser el que ha estat el disc dedicat a Wagner, que segurament serà molt recordat, ja que feia anys que en Wagner no hi havia un tenor tan bo. Però és un bon disc i fa entreveure que pot fer bones coses cantant verdi.

    Jo entenc perfectament que ell vulgui demostrar tot el que pot arribar a fer. Crec que ell com a tenor de moda, és totalment normal que incorpori en el seu repertori rols com Manrico o Don Carlo ja que els han fet els millors tenors de la història, i ell n’és l’últim junt amb Juan Diego Flórez.
    Us recordo que en Kaufmann no és un tenor jove, que no porta 5 anys fent carrera, que porta moltíssims anys cantant, i que és normalíssim que comenci a incorporar rols més densos. Ell ja ha dit que cantarà Tristan i Siegfried, però encara no. No crec però que falti tant, sap cantar molt bé i té una tècnica sòlida, per tant no patim perquè no se’ns farà malbé, ell sap dosificar-se, quantes produccions ha fet de Die Walküre? 3? 2? per tant… si fa solament 4 tristans a la seva vida… no li pot passar res.

    Us deixo un vídeo grabat desde el públic, en el MET on es pot apreciar que no és una veu petita, tampoc gran, i que té moltíssimes possibilitats de passar a la història com a gran tenor Wagnerià.

    Jo vaig tenir la sort d’escoltar-li el Bacchus de l’Ariadne auf Naxos a Salzburg el 2012, i us puc assegurar que la veu corria moltíssssim, clar que era en el teatre petit, i que el que arriba a comunicar cantant el repertori alemany és insuperable actualment.
    Penso que el Winterreise (que el treurà en disc properament acompanyat també de Helmut Deutsch) que ens farà al Liceu serà memorable.

    M'agrada

    Respon
    • Regí

      Clar que pot cremar-se, i ho farà si segueix com va. En tenim un exemple ben pròxim. Quan feren l’Anell de la Fura tinguérem un Siegfried ideal, que ja no existeix més que en el record dels qui hi érem: Lance Ryan. La Brünnhilde anà a càrrec de Jennifer Wilson. Els dos joves i amb experiència. Ell, “guapet”; ella, amb massa quilos. Els dos respongueren de meravella. La Wilson portava el problema del seu pes que li impedia moure’s amb més gràcia.

      En eixes setmanes que recorde amb enyorança vam coincidir wagnerians de tot el món; gent d’experiència que havia estat a Bayreuth, al MET, a Viena i pertot arreu. Tothom va ser unànime en les bones impressions que va causar Ryan. Per fi un Siegfried que es pot sentir amb fruició i sense ganes que Hagen li clave la llança a l’esquena. Jo em sentia com flotant del màgic efecte de la música i drama, amb una posada moderna però respectuosa. Per fi un Siegfried que em convencia, no tota eixa caterva de tenors que des de Bayreuth ens havien trencat els oïts durany anys. Perquè aquest rol és un dels més difícils de la lírica. “Mai més tornarem a veure un Siegfried com aquest”, va dir un amic.

      Feren dues representacions. La dels DVDs és de la segona, on sabien que estaven filmant-los i estaven una mica nerviosos. La primera queda en el record de les glòries del Walhalla. Tan bé va quedar la cosa que un tenor que canta estupendament Siegfried, que actua correctament i, damunt, és guapet, va ser cirdat d’ací i d’allà sense parar. A la Wilson no la cridaven tant, la teníem fixa a les Arts. Massa quilos. Què va passar? Que quan vaig sentir a aquest tenor per la ràdio des de Batreuth ja no era ni l’ombra del que va ser. S’havia arruïnat la veu per a sempre. Prompte, no el cridaran de cap lloc. Recorda el primer Tristany de Wagner, que va morir i té la sua llebenda. En canvi, la soprano ha millorat en tots els aspectes i segueix amb la seua veu potent i ja més expresiva; de fet estigué estupenda cantant Isolda en els Arts.

      La veu s’ha de cuidar.

      Ací us deixe als dos al principi del III Acte de Siegfried, una volta Brünnhilde es despertada qual bella dorment del bosc en un roca.

      Per cert, una dona, sí una dona, va preguntar-me què tal la Walky. Jo que molt bé. I va afegir: “Però diuen que el “físic” no acompanya…”. Es referia a la Wilson, clar, que feu un sobreaguts al.lucinats en el seu Jo, ho to, ho…

      Salut

      Rex

      M'agrada

      Respon
      • Regí

        Un petit comentari per als qui no coneguen molt l’obra. Normalment, el tenor hi arriba esgotat. No solament ha cantat tres CDs, sinó que ha de cantar-ne un més amb una soprano dramàtica que acaba de “despertar-se”. hauríeu de sentir-lo en el “solo” de la forja i el martell.

        Si Kauffmann m’escoltara, li diria que esperara per a cantar Siegfried, Tannhäusser o Tristan. Solament un tenor madur i amb suficient tècnica vocal i veu pot enfrontar-s’hi amb garanties d’èxit. És el que Ramón Regidor, professor de cant de conservatiri, recomana en els seus llibres dedicats al cant wagnerià.

        Salut.

        Rex

        M'agrada

        Respon
      • Jan

        potser en el teatre us va agradar. Tinc entès però, a que al Joaquim no li va agradar gaire (oi?) A mí tampoc m’agrada aquest siegfried, la veu és lletgíssima, i aquí ja s’hi noten les deficiències que ara són tan evidents, sobretot aquí la veu ja li oscilava molt.
        Kaufmann com ja he dit més amunt té una bona tècnica, que li funciona molt bé cantant wagner, i que per 3 produccions que farà a la seva vida del Tristan… no crec que li passi gran cosa.
        No entenc cap comparació entre Kaufmann i Ryan, un és un gran tenor i l’altre des d’un inici no ha sigut mai un gran tenor, malgrat poder tenir alguna nit de glòria, però… actualment m’atreveixo a dir que és el pitjor tenor que canta en grans teatres, cosa que no entenc i que espero que l’any vinent en el Siegfried del Liceu no hi aparegui. No hi aniria. Que Ryan estigui així té a veure en que va començar a cantar Siegfried massa jove i que mai ha tingut tècnica per cantar res d’això, la veu no s’aguanta per enlloc.

        M'agrada

        Respon
        • Regí

          Jan:

          “No entenc cap comparació entre Kaufmann i Ryan”. ¨Doncs bé, és ben fàcil compare dos tenors wagnerians; no una “pera” i una “poma” que diria Aguirre. Crec que es poden comparar en base a això. Ryan va ser molt elogiats per tothom en el seu moment. El seu Siegfried era excel.lent. El millor que van escoltar persones de diferents països ambs els quals vaig parlar. I no va ser “una nit” de glòria, sino dues setmanes seguides fent de Siegfried en el drama homònim i Götterdämmerung. Hi vaig anar tots els dies. La gent va aplaudir com solament passa en ocasions com aquestes i això que ni era un divo ni “Siegfried ” és una obra que atraga massa a l’operòfil mitjà.

          Com que era un crack, continuen cridant-lo, especialment perquè no hi ha massa “siegfrieds” on triar. Ningú o s’atreveix amb el rol. No conec en l’actualitat cap que puga fer-ho amb garanties. Cap.

          Salut.

          Rex

          M'agrada

        • Jan

          Actualment sols a Tostern Kerl li he sentit un Siegfried honest.

          Però pot comptar que en 3 o 4 anys tindrem a Kaufmann cantant-lo. Segurament ja el deu estar estudiant, a poc a poc. En cap dels rols wagnerians que ha fet fins ara m’ha decebut, el contrari, m’ha entusiasmat, i penso que en els propers anys ens farà un bon Siegfried i un magnífic Tristan.

          M'agrada

        • Joaquim

          Efectivament, en el primer Götterdämmerung, per a mi va ser un Siegfried de joguina, amb la veu desagradable que el caracteritza i un atècnica, aquest si, molt deficient.

          M'agrada

      • Joaquim

        Ryan no m’interessa gens Regí. Comprenc que tu el vas veure en les que potser van ser les sevs millors funcions de tota la seva curta i miserable carrera. El Götterdämmerung primer de Les Arts em va semblar un cantant que no podia fer més enllà del Mime.
        L’única vegada que l’he vist bé, va ser en la Daphne que ha esmentat en Clbran, per tant cmprenc que si a Les Arts el vareu veure al mateix nivell, que us deixés empremta, però que un cantant amb tan curta carrera ja estigui fet una pelleringa, vol dir que ni era heldentenor, ni tenia la més mínima tècnica.

        M'agrada

        Respon
    • Joaquim

      Ja sabem que en Wagner el xicot ho fa bé, per tant aquí es tractar, si voleu d’analitzar el seu Verdi, per tant millor seria parlar de les àries verdianes i el que no acaba de rotllar.
      Sembla com si parlant per enéssima vegada del seu Wagner, volguéssim tapar les seves carències.
      AL Liceu sortosament, i creuem els dits, ens vindrà a fer una cosa que fa molt bé, i aquestes àries verdianes potser les escoltarem a Peralada, si és que hi acabo anant, és clar.

      M'agrada

      Respon
    • Joaquim

      Effettivamente, è una rispettabile opinione che Io non condivido con te, sono d’accordo che il suo Verdi non è il meglio che ci può offrire, ma per adesso non conosco nessuno che posa farlo meglio, purtroppo.

      M'agrada

      Respon
  8. Pio

    E’ un disco del tutto inutile nel campo della interpretazione verdiana e, a me pare, anche molto mal cantato.
    ma questi sono i tempi, a meno di non rifugiarsi nel passato (ah, il verdi di Bergonzi…)

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Questa volta non siamo d’acordo. Non credo che Kaufmann canta male, manca il colore, manca anche la proiezione corretta della voce, ma Io non potrebbe dire in modo così contundente, che Kaufmann non canta bene.
      Siamo d’accordo che il CD è inutile ma il pubblico giovane d’oggi bisogna identificasse con i cantanti d’oggi, tempo avranno di capire bene la differenza fra i cantanti d’oggi ed il modo di cantare d’oggi, con quegli de l’età d’oro, ma Kaufmann credo che offre aspetti molto interessanti di espressione vocale.

      M'agrada

      Respon
  9. Wimsey

    Ho sento però no, en aquest repertori no me’l crec. Sí, la nota final del Celeste Aida és un prodigi, però la resta de l’ària és avorridíssima (l’acompanyament no hi ajuda, clar). I no ens enganyem, vocalment ho acabarà pagant.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Kaufmann en mans expertes, vull dir amb directors experts juntament amb les seves capacitats vocas pot fer grans coses, ja sigui en el repertori wagnerià, amb Thielemann, Gatti, Barenboim o qui calgui, com ho podria ser en el terreny italià, si no fos que jo crec no treballa amb els millors directors possibles en aquest cas, només Pappano?
      Per què enfosqueix més la projecció cantant pera italiana?, per què els sons són més guturals?, Si en aquest repertori es deixés aconsellar per un director com cal, segurament el resultat seria si més no, més convincent.
      Com tants d’altres, suposo que s’estima més combinar repertori, encara que sigui sacrificant alguns anys més de carrera, que concentrar-se en allò que tu i jo, més algun altre, voldríem.

      M'agrada

      Respon
    • Regí

      Ací tenim Kauffmann en el seu debut amb “Lohengrin” cantant la par que dona nom a aquest blog “In fernem Land”. Podem veure que, sense experiència, arriba a un nivell molt notable. Aqust tenor és fet per a Wagner. Compareu acò amb qualsevol ària verdiana o pucciniana. La diferència és ben palesa. Si es dedica a Wagner, als seus 45 anys i deixa altres repertoris que no li van, estic convençut que estem parlant d’un futur heldentenor que passarà a la història.

      M'agrada

      Respon
      • colbran

        Está muy bien que pongáis YouTubes nuevos, pero no repetir lo que Joaquim ha propuesto hace semanas, meses e incluso años.Te recomiendo, Regí, que antes de analizar o proponer una visualización compruebes si Joaquim ya la ha propuesto o expuesto antes porque las repeticiones se hacen monótonas.

        En cuanto a Lance Ryan es uno de los tenores más mediocres que haya escuchado nunca. Sólo se salvó en una “Daphne” programada hace unos años en el Liceu. No me gustó nada en el Siegfried de “Die Götterdämerung” que ví en Les Arts. Las oscilaciones en la zona aguda eran insoportables. Por lo que respecta a Jennifer Wilson la encontré chillona, tiene un buen volumen pero es absolutamente inexpresiva, como pude constatar de nuevo en su Isolda del Liceu. Por ahora es una voz que no me interesa, pero no me produce rechazo como la de Lance Ryan. La Wilson quizás con el tiempo sepa actuar y expresar mejor con su canto, cualidades vocales por supuesto que tiene, pero en mi opinión tiene que pulirlas. Lance Ryan ya no tiene solución.

        En cuanto a Jonas Kaufmann es un estupendo cantante que siempre canta bien, pero no todo lo que canta lo hace a nivel superlativo. Donde está más convincente es en la ópera alemana y francesa y a veces en determinados títulos de ópera italiana. Yo tengo dos “Tosca” con él, una al lado de Emily Magee y no me gusta y otra con Gheorghiu y me gusta bastante. Pero cuando le descubrí fue en una ópera preciosa de Paisiello: “Nina, pazza per amore”, al lado de Cecilia Bartol, hace unos 13/14 años, donde estaba extraordinario, cantando un rol de baritenor con coloraturas y todo. Cantando Wagner, Humperdinck, Schubert, etc. está fantástico. Y sus “Werther” y Don José son excelentes. En líneas generales es un cantante que nunca defrauda. A mí me gustó mucho en la “Missa Solemnis” de Beethoven hace bastantes años en el Liceu. Y espero poder disfrutar de su canto y entrega unos cuantos años más.

        M'agrada

        Respon
        • Regí

          http://www.operaclass.com/catalogo/cantante.asp?idioma=&idCantante=270&idCat=oc

          Aquest enllaç ens du a la discografia de Brigit Nilsson que va passar a la història com una de les millors sopranos dramàtiques. Feu una carrera coherent. Es dedicà bàsicament a Wagner i resta del repertoro germànic, especialment, el primer Srauss. Ara bé, també cantà repertori italià, però de manera menys usual, i va ser una excel.lent Tosca i – sobretot- Turandot – la seu registre per a EMI és tota una referència. Aquest, pense és el camí a seguir. No cantar tot el repertoro mundial. Pense que Kafmann, està bé en tot, millor en el repertori germànic que no pas en l’italià. Això és allò seu.

          Sobre Ryan ja està tot dit. Està acabat. Això sí, a mi ningú no em lleva el record d’unes vetlades meravelloses. El que importa és el que cadascú pensa i sent. A mi m’emocionà. Si a més a més, persones que són músics o crítics, aficionats a Wagner, opinen com tu, millor que millor, però no és gaire important per a mi. El que compta és la pròpia opinió, sense ànim de convéncer ningú. El meu plaer és meu. En tinc prou. respectant, naturalment, les opinions de tothom.

          Salut

          Rex

          M'agrada

      • Joaquim

        Amb tot el respecte i em teniu una mica tip, de bon rotllo, què coi pinta el Lohengrin en un apunt de Verdi?
        Ja sabem que canta millor Wagner, però no hi ha apunt, ni comentari, que no acabi sortint en Ricard..i després diràs el que dius.
        De moment em pots dir quin rols ha fet Kaufmann de heldentenor? jo crec que cap, a no sé que per a vosaltres tots els rols de tenor wagnerians siguin per a heldentenors, però crec que heu superat aquest nivell, oi? 😆

        M'agrada

        Respon
  11. Joan Pau

    Hola a tothom, després d’una llarga temporada desaparegut dels comentaris, no pas de les visites quasi diàries vull dir-hi la meva

    No aprecio tantes diferències en un repertori en vers un altre.
    Engola la veu tant en un com en l’altre i si això és un defecte o un delicte com sembla per a alguns, ho és en un i altre repertori.
    Normalment m’agrada, ni el trobo tan extraordinari, ni molt menys tan horrorós, fa mesos que tinc aquests disc i crec que no està gens malament.
    M’hagués agradat molt més dirigit per Chailly, Muti o Abbado i si hagués arriscat una mica més amb àries menys conegudes i poc adequades, el resultat hagués estat millor.
    No crec que cantar aquest repertori porti més riscos que lo Siegfied que us heu entossudit en fer-li cantar.
    Salut a tots i Bon Any!

    M'agrada

    Respon
    • Regí

      Joaquim:

      Afectuosament. Tu has sigut el primer en esmentar Wagner en el teu apunt i has donat peu que en la primera intervenció es fera referència a que cantara “Siegfried”. Altres persones també ho fan fet. És normal, ja que destaca en aquest repertori. En aquest context jo he dit la meua. No el veig en Verdi: molt millor en el repertori francés, per exemple. A la Meier li passa el mateix, encara que en Don Carlo en francés està molt bé. Hi ha DVD. Fa una Princesa d’Eboli molt sensual.

      “però això no vol dir que trobi The Verdi Album de Kaufmann un bon disc, com si ho era, i molt, el dedicat a Wagner, ni molt menys un disc necessari.

      I ara em fas una pregunta sobre el tema, ¿com vols que no s’aborde?
      Mai he dir que Kaufmann siga un “heldentenor” – rara avis – sinó que pot arribar a ser-ho, que es diferent i que tant de bo ho siga. Lògicament, tots els tenors wagnerians no son “helden”, també hi ha de líric i, finsi tot, quasi bufo. M’estalvie els exemple per no abusar del tema.

      Salut

      Rex

      PD. No de de Wagner viu el wagnenià…

      M'agrada

      Respon
    • Joaquim

      HOOOOLA Joan Pau, què bé!
      Feia temps que no ens honoraves amb la teva visita.
      Hi ha sonoritats que perjudiquen un repertori més que un altre i donant-te la raó que Kaufmann canta de la mateixa manera un com l’altre, vull dir que també crec que quan engola, que no és sempre ho fa tant en Verdi, com Puccini,Massenet o Wagner, i en Verdi és on ens “molesta” més.
      Jo si fos ell no pensaria en Siegfried i el Tristan amb molta cura. Primerferia un intent amb Tannhäuser.

      M'agrada

      Respon
  12. simone

    Quina cua porta aquest apunt! Sembla l’estel de Betlem! Em sumo a l’opinió de Colbran i al que diu Joan Pau. D’altra banda tinc el disc des de fa mesos i ho gaudeixo simplement saltant les dues primeres peces. 🙂
    En qualsevol cas, en directe Herr Kaufmann convenç en tots els repertoris perque la veu corre, sap modular i a més actua molt be.

    M'agrada

    Respon
      • simone

        aixo son imperatius de la “Regie” 👿
        Apart, nomes esta sota la taula una estona molt curta! cosa que no treu que sigui una idea trerrible i totalment superflua!
        …y sin embargo… 😉

        M'agrada

        Respon
        • Regí

          Ja tinc la solució per al debat de Kaufmann. Que si Verdi, que si Wagner… res d’això: Mozart en roba interior :DDD Molt bé, però Mozart en italià o en alemany….?

          Rex

          M'agrada

        • Joaquim

          Mozart té l’avantatge respecte a aquests altres, que per ser genial, amb una orquestra, o un conjunt de cambra, o un piano sol, ja és genial i no necessita divos i dives que li cantin, però si han de cantar, sense cap mena de dubte i a anys llum, en italià.

          M'agrada

        • Joaquim

          Bé, qui diu la taula, diu per terra a boca terrosa i en altres postures que l’únic que demostren és que és molt disciplinat, jo si fos ell, hagués muntat un pollastre considerable.

          M'agrada

Deixa un comentari